Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/53967
Title: Treball i gènere a la indústria metal·lúrgica de Barcelona (segles XIX i XX)
Author: Villar Garruta, Concepción
Director: Borderías Mondéjar, Cristina
Keywords: Història contemporània
Mercat de treball
Treball de la dona
Indústria metal·lúrgica
Barcelona (Catalunya)
Modern history
Labor market
Women - Employment
Metal trade
Barcelona (Catalonia)
Issue Date: 29-Nov-2013
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El tema d’aquesta tesi és el treball femení a la indústria metal•lúrgica durant els segles XIX i XX. És una investigació que s’emmarca dins la història del treball i del gènere però que aborda qüestions i recorre a metodologies que provenen de disciplines tan diverses com la història de la família, la història de l’empresa i la història del moviment obrer. Aquesta complexitat de perspectives deriva de la multiplicitat de factors que incideixen tant en la segregació sexual del treball com en la determinació del comportament laboral de les dones, els dos grans eixos d’aquesta investigació. En primer lloc, s’analitza la divisió sexual del treball al sector metal•lúrgic barceloní entre mitjan segle XIX i mitjan anys vuitanta del segle XX. Desvela el paper clau que va jugar el gènere en l’organització del treball en aquest sector, completament masculí fins a finals del segle XIX quan els empresaris van iniciar la mecanització dels processos productius i, amb ella, un nou sistema d’organització del treball amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat front als fabricants estrangers. Des d’aleshores, la mà d’obra femenina s’ha concentrat en les indústries de petites manufactures metàl•liques i ha ocupat únicament treballs considerats semi-qualificats i no qualificats. Al llarg del primer terç del segle XX, les associacions obreres van jugar un paper important en el procés de desqualificació del treball femení en refermar l’abaratiment de la contractació de les dones al sector amb les seves politiques de protecció prioritària del treball i el salari masculí. La normativa laboral estatal desplegada pel franquisme a partir de 1938 ha contribuït decisivament a mantenir aquest model de divisió del treball així com situacions discriminatòries, especialment en branques com la indústria metal•logràfica –cas que s’analitza en profunditat– al llarg de la segona meitat del segle XX. En segon lloc, s’analitzen les trajectòries laborals d’un col•lectiu de treballadores, pertanyents al proletariat immigrant jornaler de la capital catalana. Aquest anàlisi es realitza a partir de la reconstrucció de les seves vides laborals portada a terme mitjançant els registres de cotització a les assegurances socials (1921-2004) i tenint en compte tant els condicionants d’oferta com els de demanda. Es posa de manifest com les trajectòries laborals d’aquestes dones, caracteritzades per un elevat nivell de discontinuïtat, son fruit de múltiples factors. Per una banda, estan lligades al cicle de vida i a les necessitats familiars. Les trajectòries s’interrompien freqüentment, especialment durant l’etapa de major càrrega reproductiva. Amb tot, aquestes dones recorrien a totes les estratègies possibles per a compaginar treball reproductiu i productiu. Així, les dificultats per mantenir una trajectòria laboral sense interrupcions no han vingut tant imposades per la seva dedicació a la família com pel tipus de feines al que han tingut accés. El seu origen immigrant i la manca de formació han restringit les seves oportunitats al mercat laboral barceloní, especialment entre les generacions més recents. No obstant això, han estat sobretot les politiques contractuals en el sector metal•lúrgic –restricció de la demanda a dones molt joves, especialment a partir de la dècada de 1940– i els canvis en l’estructura del mercat laboral –terciarització de l’economia barcelonina– els factors que han condicionat que les seves oportunitats s’hagin anat reduint a treballs relacionats amb el servei domèstic –neteja–; treballs d’una escassíssima qualitat que no els ha permès mantenir la continuïtat laboral.
[eng] This PHD dissertation focus on women’s work in metalworking industry during 19th and 20th centuries in Barcelona. The frame of this research is the history of work from a gender perspective. However, it addresses issues and uses methodologies from such diverse disciplines as the family history and labour history; which is due to the multiplicity of factors that affects the sexual segregation of labour and the women’s occupational trajectories, the two main issues of this research. First, this dissertation analyses the sexual division of work in metalworking from mid 19th century until the 1980s. It shows as gender had a key role in the organization of work in metalworking, a male sector until the latest decades of the 19th century when entrepreneurs started the mechanization of the production processes and a new system of organization of the work emerged in order to improve their competitiveness against foreign manufacturers. From then, female workforce has been concentrated in small metal goods production and has held jobs considered semi-skilled and non-skilled. Throughout the first third of the 20th century, trade unions played an important role in the process of deskilling the women's work. They strengthened the cheapness of female wages in the industry as a consequence of a politic based on the exclusive defence of male employment and wages. From 1938, Francoist labour norms also contributed to keep that pattern of sexual division of work as well as discriminatory situations – as in the particular case of the metalgraphic industry which is deeply analysed– during the second half of the 20th century. Secondly, the dissertation goes into the analysis of the labour market trajectories of a group of women belonging to the immigrant and poorest proletariat. Their “labour lives” were reconstructed thanks to a source used for the first time in a historical study, the social security contributions records (1921-2004). The analysis, made having into account supply as well as demand factors, shows as the labour market trajectories of these women, characterized by a high level of discontinuity, are the result of multiple factors. On the one hand, they are linked to the cycle of life and family needs. The trajectories were interrupted frequently, especially during the period of greatest reproductive burden. However, they resorted to any strategy to combine reproductive and productive roles. Thus, the difficulties to maintain continuous trajectories are due to the kind of jobs they had access, not due to their dedication to the family. The fact of being immigrants without formal education has restricted severely their opportunities in the labour market of the city of Barcelona, above all among the most recent generations. However, the entrepreneurs’ contractual policy in metalworking –restricted demand to very young women, especially, from the 1940s– and the structural changes of the labour market determined their opportunities; opportunities which had been limited to jobs related to the domestic service –cleaning service–; very low quality jobs which had made difficult to maintain labour market continuity to these women.
URI: http://hdl.handle.net/2445/53967
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història Contemporània

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.CVG_TESI.pdf8.61 MBAdobe PDFView/Open
02.CVG_ANNEX_DOCUMENTAL.pdf571.05 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.