Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/55629
Title: Hölderlin i l'esperit en Píndar
Author: Blay Montmany, Eulàlia
Director: Martínez Marzoa, Felipe
Keywords: Hermenèutica
Poesia
Hölderlin, Friedrich, 1770-1843
Píndar ca. 522-ca. 450 aC
Celan, Paul, 1920-1970
Hermeneutics
Poetry
Issue Date: 28-Feb-2014
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El propòsit d'aquesta investigació és mostrar com la caracterització del poètic ha de passar necessàriament per la qüestió Grècia–––modernitat, i com tal qüestió ajuda a aclarir les mútues implicacions del poètic amb la qüestió del ser i el caràcter històric. Per tal de fer-ho s'atén a l'obra de diferents poetes, tenint com a punt de partida els “assajos d'Homburg” de Friedrich Hölderlin, potser el primer en formular la radical diferència Grècia ––– modernitat, i contrastant-los amb la tasca poètica de Píndar i amb l'obra de Paul Celan. La investigació es du a terme assumint la crítica de Szondi al procedir tant de la filologia, com, molt particularment en el nostre cas, de l'hermenèutica filosòfica, advertint dels perills de veure el poema en la historia i no, tal com exigeix Szondi, la historia en el poema. A més es fa entenent “la història” no en el sentit d'una successió d'èpoques que sorgeixen i s'enfonsen, sinó, en consonància amb el que defensa Martínez Marzoa, en el sentit de l'únic moviment de sorgir i pèrdua de Grècia, interpretant, aleshores, el que ve després en relació amb aquest esdeveniment. Hölderlin formula una teoria dels gèneres poètics en els “assajos d'Homburg”. Malgrat el seu caràcter fragmentari, ens ha semblat que aquells que s'orienten cap als poemes grecs acaben tancant-se en una interpretació consistent molt il•luminadora del que és Grècia o la seva poesia, en la mesura que constitueix un sistema que caracteritza i diferencia els tres gèneres principals (épos, mélos i tragèdia) fent-los participar d'una estructura comuna, i ho fa de tal manera que admeten només una ordenació, aconseguint amb això donar compte tant del que és el poètic a Grècia, com del mode de ser que cada gènere comporta, i, també, de la història o del temps que és l'esdevenir i perdre's de Grècia. En la primera part de la investigació s'analitza la utilitat de la teoria hölderliniana dels gèneres poètics grecs a l'hora d'interpretar la poesia grega, i molt especialment de llegir Píndar, utilitat que sembla provenir del fet que els poemes grecs participin d'una empresa comuna consistent en l'explicitació d'en què consisteix ser, amb la qual cosa mouen el ser (i.e. el cercle dels gèneres). En la part central del treball s'interpreta el text de Hölderlin titulat “Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes”, en el qual l'autor sembla assajar una poètica que serveixi per al poema en general i per al modern en particular, i es constata, en les dificultats que es van plantejant amb la necessitat d'establir sempre una nova contraposició, certa impotència en aquesta pretensió. Tal impossibilitat sembla respondre al fet que el poema modern ja no participa de cap gran projecte comú, ja no mou la història, quedant-li només el paper de reconèixer l'alteritat respecte el moment en què això es donava i el ser-ne una certa perspectiva, un cert recollir la història. L'alteritat del poema modern respecte Grècia, solidària de l'alteritat respecte la validesa, és clau en tota la poesia moderna i marca l'evolució del poema “avui” que trobem en l'anàlisi d'”El meridià” de Paul Celan. En aquest discurs constatem la conflictiva relació que té el poema amb el seu caràcter marginal, i la possibilitat de, si no superar, almenys assumir aquesta situació essent donació a... i interpretació de... un singular, una data. Per a això li caldrà assolir una individuació radical, però sense abandonar del tot els límits que li marca el llenguatge, essent així una determinada perspectiva sobre la història del ser i, alhora, quelcom a interpretar.
[eng] The purpose of this research is to show how the characterization of the Poetic matter must go through the question Greece–Modernity, and how that question is helping to clarify mutual implications between the Poetic matter and the question of the being and the historical character. Its objective is to pay particular attention to the work of various poets, starting with the «Homburg Essays» of Friedrich Hölderlin, probably the first one to formulate the radical difference Greece–Modernity, and contrast them with the work of Pindar and Paul Celan. In the first part of this investigation the usefulness of the Hölderlin theory of the poetic genres is analised to explain Greek poetry and especially in order to read Pindar, confirming that what the philologists consider the most characteristic aspect of his poetry corresponds with great precision with the traits that the hölderlinian system attributes to «lyrical poetry». The reason for them corresponding seems to come from the fact that Greek poems take part in a common undertaking consisting in the exegesis of the being, with which they move the being (i.e. the circle of genres). In the central part Hölderlin's text “Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes“ is interpreted, in which the author seems to try a poetics that could be used for the poem in general and for the modern one in particular, confirming by the necessity to always establish a new opposition a certain impossibility in the aspiration. Such impossibility seems to respond to the fact that the modern poem doesn't participate in any common project any more, it isn't the motor of history, leaving it only the role of recognising the alterity in relation to the moment in which the movement was happening and to being a certain perspective on it. The poems acceptance of its alterity in relation to Greece, closely tied to its alterity regarding validity, determines the evolution of the poem “today” that we found in the analysis of “The meridian” of Paul Celan: now the poem must be a donation to... and a interpretation of... a singular, a date, being then a certain perspective on the history of the being and, at the same time, an interpretable one.
[spa] El propósito de esta investigación es mostrar cómo la caracterización de lo poético tiene que pasar necesariamente por la cuestión Grecia–modernidad, y cómo tal cuestión ayuda a aclarar las mutuas implicaciones de lo poético con la cuestión del ser y el carácter histórico. Se pretende hacerlo atendiendo a la obra de diferentes poetas, teniendo como punto de partida los “ensayos de Homburgo” de Friedrich Hölderlin, tal vez el primero en formular la radical diferencia Grecia– modernidad, y contrastándolos con la obra de Píndaro y de Paul Celan. En la primera parte de la investigación se analiza la utilidad de la teoría hölderliniana de los géneros poéticos griegos para interpretar la poesía griega, y muy especialmente para leer a Píndaro, comprobando que aquello que los filólogos consideran lo más característico de su poesía encaja con gran precisión con las cualidades que el sistema hölderliniano atribuye a la «lírica». La razón de este encaje parece encontrarse en el hecho de que los poemas griegos participan de una empresa común consistente en la exégesis del ser, con lo cual mueven el ser (i.e. el círculo de los géneros). En la parte central se interpreta el texto de Hölderlin titulado “Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes”, en el cual el autor parece ensayar una poética que sirva para el poema en general y para el moderno en particular, constatando en la necesidad de establecer siempre una nueva contraposición cierta impotencia en esa pretensión. Tal imposibilidad parece responder al hecho de que el poema moderno ya no participa de ningún gran proyecto común, ya no mueve la historia, quedándole sólo el papel de reconocer la alteridad respecto el momento en que eso se daba y ser una cierta perspectiva sobre ello. La asunción de su alteridad respecto Grecia, solidaria de la alteridad respecto la validez, marca la evolución del poema «hoy» que encontramos en “El meridiano” de Paul Celan: ahora el poema tiene que ser donación a... y interpretación de... un singular, una fecha, siendo entonces una determinada perspectiva sobre la historia del ser y, a la vez, un interpretable.
URI: http://hdl.handle.net/2445/55629
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
EBM_TESI.pdf2.36 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.