Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/58425
Title: L’estètica musical com a Prima Philosophia
Author: Pardo Llungarriu, Miquel
Director: Bech, Josep Maria, 1942-
Keywords: Estètica musical
Fenomenologia
Hermenèutica
Creativitat
Musical aesthetics
Phenomenology
Hermeneutics
Creativity
Issue Date: 18-Mar-2011
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] “L’estètica musical com a Prima Philosophia” formula dialècticament la pregunta sobre la contribució que pot fer l’estètica musical al pensament filosòfic en general, alhora que se interroga també per l’aportació de la filosofia a l’estudi de l’experiència musical en tant que oient, intèrpret o autor. Primerament, a partir del treball d’investigació realitzat en la present tesi podem constatar l’existència d’una realitat musical autònoma en relació al món de las coses representades pel llenguatge, constituint un vertader camp temàtic per al pensament metafísic. D’altra banda, ens ha estat possible contemplar com tota l’ontologia, des dels grecs fins a Heidegger i Gadamer, és una ontologia logocèntrica i fotocèntrica, i que només a partir del gir estètic proposat per Maurice Merleau-Ponty és lícit parlar d’una ontologia que té present en primera instància el cos i allò sensible. Tanmateix, aquest gir queda incomplet al no haver contemplat en tota la seva magnitud i transcendència el fenomen singular que representa la música. Per això, les conclusions de la nostra investigació obren un nou horitzó per a una ontologia completament alliberada del “jou” logo-foto-centrista, resultant més originària, en tant que superadora dels límits que imposa el llenguatge: una ontologia que inscriu en sí mateixa i positivament l’experiència inaugural del silenci. En tercer lloc, la nostra indagació sobre el camp dels sentiments relacionats amb l’experiència musical ens ha revelat l’estructura i constitució dels valors i qualitats estètics i els seus sentiments correlats, de l’escolta i del temps musical, del procés creatiu en la composició i de la comprensió estètica - que es la base per a la interpretació i l’execució musical -. Aquests desvelen l’estructura i la constitució primordial de tot tipus de sentiments i valors humans, de la percepció en general i de la temporalitat, de la creativitat i de l’hermenèutica universals, etc. Fem així un pas decisiu en la fonamentació d’una fenomenologia de la creativitat artística. Finalment, ajudem a esclarir una sèrie de problemàtiques vinculades a la música que secularment han estat objecte de controvèrsies, entre elles: a) la problemàtica sobre la naturalesa de l’obra musical, tant pel que es refereix a allò que pot ser considerat una obra musical – i, por extensió, allò que sigui qualsevol objecte musical - com – i encara més important – allò que NO hauria de ser considerat com a tal; b) la distinció entre allò que pertany a la facticitat històrica de la música d’allò que és de naturalesa universal y no subjecta, per tant, a eventualitats o convencions de cap mena; c) la diferència entre els conceptes universals de consonància/dissonància i els conceptes relatius de concordança y discordança, sotmesos aquests als canvis del gust estètic; d) el significat de la idea d’unitat, de diversitat, d’identitat, de diferencia, etc., aplicats a un objecte o una obra musical; e) la discussió sobre la naturalesa essencialment no lingüística de la musica en la seva realitat, malgrat la possibilitat de que aquesta pugui dotar-se a sí mateixa en un moment històric determinat d’un “món” musical i d’un “llenguatge” representatiu la relació de la qual amb el llenguatge verbal es purament metafòrica, f) la distinció entre el pensament lineal (monòdic), el pensament simultani (harmònico-contrapuntístic) i el pensament serial, així com el descobriment de que tots ells són camps i dimensions experiencials compatibles entre sí - como s’esdevé en el cas de les obres monòdiques de perfil harmònico-contrapuntístic (melodies polifòniques) o de les obres tonals, per exemple, que segueixen un patró serial heptatònic malgrat estar inscrites en el sistema tonal del període de la pràctica comú -; g) la problemàtica de les interpretacions històriques entorn de l’autenticitat d’aquestes, en el sentit d’evidenciar la meta-historicitat que suposa l’historicisme aplicat a la interpretació musical.
[eng] “L’estètica musical com a Prima Philosophia” (“Musical Aesthetics as a Prima Philosophia”) explores the extent to which musical aesthetics contributes to philosophical thought in general, and in dialectic relation to the contribution of philosophy to the study of musical experience as a listener, performer or author. Firstly, I attempt to demonstrate the existence of an autonomous musical reality in relation to the world represented by language, which constitutes a truly inspiring thematic field for metaphysical thought. Secondly, I look at how ontology, from ancient Greece to Gadamer through Heidegger, has been logocentric and photocentric: only since the aesthetic shift proposed by Maurice Merleau-Ponty can we talk about an ontology that takes into account primarily the human body and what is sensitive. However, this shift is incomplete as it does not contemplate the significance of the unique phenomenon of music. My investigation opens up a new horizon for an ontology completely liberated from the logo-photo-centric “yoke”; an ontology which has a more originating quality to it, as it overcomes the limits imposed by language and registers in itself the inaugural experience of silence in a positive way. Thirdly, my research on musical feelings reveals the structure and constitution of aesthetic values and qualities and the feelings associated with them. By doing that, we are taking a decisive step forward towards the laying of the foundations of a phenomenology of artistic creativity. Finally, I attempt to shed light on a number of secular unresolved issues related to music, among which the following can be highlighted: a) the nature of a musical work: what can be considered as a musical work and what should NOT be considered as such; b) the distinction between what belongs to the historic facticity of music and what is of a universal nature that is not subject to any eventuality or convention; c) the difference between consonance/dissonance as universal concepts and the relative concepts of concordance and discordance, the latter pair being subject to aesthetic changes; d) the meaning of the ideas of unity, diversity, identity, difference, etc., applied to a musical work; e) the essentially non-linguistic nature of music, despite the possibility that it may sometimes provide itself with a “language” of metaphorical meaning in terms of verbal language; f) the lack of authenticity of historic performances, demonstrating the meta-historicity that historicity applied to music performance really entails.
URI: http://hdl.handle.net/2445/58425
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
MPLL_1de2.pdf4.43 MBAdobe PDFView/Open
MPLL_2de2.pdf4.5 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.