Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/64506
Title: La reformulació com a estrategia de gestió de l'humor a l'aula
Author: Maza Farran, Meritxell
Director: Palou, Juli, 1954-
Keywords: Humorisme
Wit and humor
Issue Date: 16-Jan-2015
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Aprendre, segons el DIEC2, és adquirir coneixement i, coneixement, segons el diccionari filosòfic d’André Comte-Sponville, implica una certa relació d’adequació entre el subjecte i l’objecte, entre la ment i el món. Aquesta “adequació” és susceptible de veure’s afectada per l’humor, en la seva vessant comunicativa que emana de la capacitat d’establir lligams amb els altres ja que cadascú es constitueix a partir de la relació que té amb els altres. Així doncs, en aquest treball, proposo endinsar-nos en el coneixement de dos mecanismes interrelacionats a l’hora d’abordar la construcció de l’espai intersubjectiu, la reformulació i l’humor, mitjançant l’anàlisi de diverses seqüències orals en què la paraula es viu com una interacció per tal de produir diferents efectes (lingüístics, relacionals i cognitius) dins un microcosmos accional específic: la comicitat. Les meves observacions convergeixen en el fet que els alumnes mouen segons els seus interessos el discurs produït a l’aula cap al món de la diversió, cap al regne de la disbauxa i que a banda, són capaços de crear mitjançant la repetició humorística esdeveniments en una varietat de marcs de participació. A partir d’això es pot deduir que la reformulació humorística sensibilitza els alumnes vers aspectes pragmàtics i formals de l’ús de la llengua, i per tant, els permet millorar la seva competència lingüística i el seu coneixement de les normes socials. En aquest darrer punt i en el fet que actualment no tinc notícia, si més no a Catalunya, de cap altre treball etnogràfic sobre la gestió de l’humor per part dels alumnes en el procés d’aprenentatge, rau l’interès de la meva recerca.
[eng] Learning, according to DIEC2, is to acquire knowledge and understanding, according to the André Comte-Sponville’s philosophical dictionary, implies a certain relationship between the adequacy of subject and object, between mind and world. This "adequacy" is likely to be affected by humor in its communicative way that emanates from the ability to establish links with each other because everyone is built starting from the relationship with others. Therefore, this paper propose to study thoroughly the knowledge of two interrelated mechanisms to tackle the construction of the intersubjective space, humor and reformulation, by means of the analysis of several oral sequences in which the word is lived as an interaction in order to produce different effects (linguistic, relational and cognitive) in a specific actional microcosm: comicality. My observations converge on the fact that students, according to their interests, direct the speech produced in the classroom to the realm of entertainment, and also, they are able to create by humorous repetition events in a variety of participation frames. From this we can deduce that the humorous reformulation sensitizes students towards formal and pragmatic aspects of language use, and thus allows them to improve their language skills and knowledge of social norms
[spa] Aprender, según el DIEC2, es adquirir conocimiento y, conocimiento, según el diccionario filosófico de André Comte-Sponville, implica una cierta relación de adecuación entre el sujeto y el objeto, entre la mente y el mundo. Esta "adecuación" es susceptible de ser afectada por el humor, en su vertiente comunicativa que emana de la capacidad de establecer vínculos con los demás ya que cada individuo se constituye a partir de la relación que tiene con el resto. En este trabajo, propongo profundizar en el conocimiento de dos mecanismos interrelacionados en el momento de abordar la construcción del espacio intersubjetivo, la reformulación y el humor, mediante el análisis de varias secuencias orales en las que la palabra se vive como una interacción para producir diferentes efectos (lingüísticos, relacionales y cognitivos) dentro de un microcosmos accional específico: la comicidad. Mis observaciones convergen en el hecho de que los alumnos dirigen según sus intereses el discurso producido en el aula hacia el mundo de la diversión y que además, son capaces de crear mediante la repetición humorística eventos en una variedad de marcos de participación. A partir de esto se puede deducir que la reformulación humorística sensibiliza a los alumnos hacia aspectos pragmáticos y formales del uso de la lengua, y por consiguiente, les permite mejorar su competencia lingüística y su conocimiento de las normas sociales. En este último punto y en el hecho de que actualmente no tengo noticia, al menos de que exista en Catalunya, de cualquier otro trabajo etnográfico sobre la gestión del humor por parte de los alumnos en el proceso de aprendizaje, radica el interés de mi investigación.
URI: http://hdl.handle.net/2445/64506
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de la Llengua i la Literatura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
02.MMF_ANNEX_2.pdf2.2 MBAdobe PDFView/Open
01.MMF_TESI.pdf7.62 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.