Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/65197
Title: El Patrimoni Arquitectònic, una font per a l’ensenyament de la Història i les Ciències Socials. El pensament i la pràctica docent dels professors
Author: Lleida Alberch, Margarita
Director: Prats, Joaquim, 1949-
Santacana, Joan, 1948-
Keywords: Edificis històrics
Didàctica de les ciències socials
Conservació i restauració de monuments
Formació del professorat
Competències bàsiques en educació
Historic buildings
Social sciences teaching methods
Monuments conservation and restoration
Teacher training
Competency based education
Issue Date: 17-Apr-2008
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El tema d’estudi de la investigació s’emmarca en el camp de la didàctica de les ciències socials i el patrimoni. L’objecte d’estudi és la didàctica del patrimoni arquitectònic i, tanmateix, el comportament i desenvolupament de la professionalitat dels docents. El cos central de la tesi te dos eixos vertebradors: 1. La conceptualització i construcció de nous coneixements que puguin millorar la didàctica del patrimoni arquitectònic com a font històrica. 2. La descripció i anàlisi de les competències del professorat: els seus coneixements, les seves opinions i idees, i també les seves pràctiques professionals. És una investigació descriptiva i empírica que fa servir instruments de tipus qualitatiu (grup de discussió) com de tipus quantitatiu (qüestionari). El patrimoni arquitectònic és un testimoni viu del passat humà. Quan el professor el fa servir com a font històrica, hauria de tenir en compte una sèrie de factors que són inherents a l’objecte arquitectònic, entenent aquest com una realitat viva i un document de la història. La font arquitectònica és diferent al document escrit i per tant cal fer un ús adequat a la seva naturalesa. La complexitat de l’obra arquitectònica, la dificultat per a interpretar-la i els problemes didàctics que se’n deriven segons els diferents criteris emprats en la restauració, són elements a tenir em compte quan es fa ús del patrimoni arquitectònic com a font de coneixement històric i social. La investigació es formula tres preguntes sobre les competències dels docents: 1. Quin tipus de coneixements tenen els professors sobre el patrimoni arquitectònic 2. Quin és el pensament i concepcions dels professors 3. Quina és la pràctica docent dels professors La tesi està estructurada en tres apartats: 1. Primera part. Marc teòric-conceptual: en primer lloc es formula l’objecte d’estudi, les preguntes, objectius i hipòtesi. Es fa una revissió de l’estat de la qüestió sobre la didàctica del patrimoni arquitectònic. Es revisen els estudis i investigacions que precedeixen la investigació. Es plantegen les bases conceptuals i disciplinars de la didàctica del patrimoni arquitectònic com a font històrica. Les disciplines de referència són l’arquitectura, la història i la didàctica. 2. Segona part. Marc empíric: per poder conèixer la realitat dels docents en matèria de competències patrimonials s’ha definit com a població d’estudi, els professors de Secundària dels centres públics de Catalunya que tenen l’especialitat de Ciències Socials. Els instruments d’observació indirecta que s’han dissenyat són el grup de discussió i el qüestionari. La mostra participant ha sigut d’un 10% dels professorat d’aquests centres. Una vegada recollits, mesurats i processats els resultats, la investigació descriu i analitza les respostes dels professors. 3. Tercera part. Conclusions: Es presenten els resultats obtinguts. Fan referència als tres àmbits que defineixen les competències docents: sobre els coneixements, les idees i concepcions, i les pràctiques docents. La investigació adjunta, com a apèndix, uns suggeriments sobre el tractament didàctic del patrimoni arquitectònic com a font històrica. Proposa en primer lloc la manera de fer la crítica de la font i en segon lloc, unes orientacions per realitzar visites i itineraris patrimonials. Al final de la investigació es presenten uns annexos. Cal destacar l’annex fotogràfic que aporta contingut visual al discurs en presentar imatges d’abans i desprès de les actuacions de restauració efectuades.
[eng] The subject of academic study of this investigation resides in the area of the didactics in social sciences and heritage. The study topic is the didactics of architectural heritage, including the behaviour and development of teachers’ expertise. The main body of the thesis is comprised of two supporting axis: 1. The conceptualisation and construction of new knowledge that helps the improvement of the didactics of architectural heritage as a historical source. 2. The description and analysis of teachers’ competences: their knowledge, opinions and ideas, and their professional teaching practices. This is a descriptive and empirical research that uses both qualitative tools (group discussion) and quantitative tools (questionnaire.) The investigation formulates three questions about teachers’ competences: 1. What is the type of knowledge that teachers have got on architectural heritage? 2. What is the knowledge and conception of teachers? 3. What is the teaching practice of teachers? The thesis is structured on three parts: 1. Theoretical-conceptual framework. The study topic, questions and hypothesis are formulated. A revision of the state of the question on the didactics of architectural heritage is implemented. 2. Empirical framework. The teachers of Secondary Education in Catalonia form the study population of the thesis. The indirect observation tools designed for the investigation are the group discussion and the questionnaire. The range of participation was a 10% of the teachers in these education centres. Once the results have been obtained, measured and processed, the investigation describes and analyses teachers’ answers. 3. Conclusions: the results obtained in the investigation are presented. They cover the three areas that describe teaching competences: knowledge, ideas and conceptions, and teaching practices. The research attaches, as an appendix, suggestions for didactic treatment of heritage as a historical source. At the end of the investigation the annexes are shown. It is important to emphasise the photographic annex that provides the discourse with visual content as it presents images before and after the restoration.
URI: http://hdl.handle.net/2445/65197
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de les Ciències Socials

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.MLLA_1de13.pdfPortada. Índex. Presentació199.49 kBAdobe PDFView/Open
02.MLLA_2de13.pdfCapítol I344.49 kBAdobe PDFView/Open
03.MLLA_3de13.pdfCapítol II1.47 MBAdobe PDFView/Open
04.MLLA_4de13.pdfCapítol III422.59 kBAdobe PDFView/Open
05.MLLA_5de13.pdfCapítol IV1.05 MBAdobe PDFView/Open
06.MLLA_6de13.pdfCapítol V291.91 kBAdobe PDFView/Open
07.MLLA_7de13.pdfApèndix150.06 kBAdobe PDFView/Open
08.MLLA_8de13.pdfRelació de quadres119.97 kBAdobe PDFView/Open
09.MLLA_9de13.pdfBibliografia237.12 kBAdobe PDFView/Open
10.MLLA_10de13.pdfAnnex I368.27 kBAdobe PDFView/Open
11.MLLA_11de13.pdfAnnex II3 MBAdobe PDFView/Open
12.MLLA_12de13.pdfAnnex III191.58 kBAdobe PDFView/Open
13.MLLA_13de13.pdfAnnex IV31.01 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.