Suzanne Valadon. Una nova mirada al nu femení

Abstract

Quan vaig iniciar els estudis universitaris d’història de l’art, un seguit de preguntes em van començar a rondar pel cap, vaig començar a qüestionar-me la participació de les dones en aquesta. Si bé això ja m’havia inquietat anteriorment en un pla més general, al començar el grau van haver-hi un “parell de detalls” que ben aviat em van cridar l’atenció. A mesura que anava passant el primer any, vaig començar a preguntar-me perquè ni un sol nom de dona artista apareixia mencionat en el transcurs de les classes o en els manuals més consultats. Compartint-ho amb les companyes de classe, vam arribar a pensar que realment la producció artística femenina no havia merescut la pena fins al segle XX i, per aquest motiu, no entrava en els programes de les diferents assignatures anteriors a aquest segle; o potser realment només hi havia hagut homes artistes, ja que les dones havien preferit reservar la seva creativitat i talent a un àmbit domèstic i més íntim. Per altra banda, miràvem al nostra voltant, i la majoria d’alumnes que assistíem a les classes, érem noies. Així doncs, guiades per aquesta realitat, vam pensar que potser les dones havien preferit estudiar i estructurar les creacions artístiques dels homes, en comptes de participar de la pròpia creació. Però mirant la bibliografia del curs, vam veure que tampoc eren molts els noms de les historiadores de l’art que apareixien en aquesta. Així que aquest també semblava ser un àmbit governat pels homes. Realment no havia existit ni una sola dona artista fins a principis del segle XX? De veritat eren tan poques les estudioses de l’art que havien fet contribucions importants a la disciplina?...