L'Arquitectura Domèstica Tradicional Mallorquina

Abstract

La cultura rural està en procés de desaparèixer en pro de la modernització, i amb ella les seves estructures entre les que hi ha l'arquitectura de caràcter més popular. Com veurem, aquesta arquitectura és una senya de identitat d'un territori, la qual és tan representativa com la llengua, la història, els símbols o les tradicions populars. Aquest patrimoni arquitectònic sovint és deixat de banda pels estudiosos, ja que les seves investigacions acostumen a centrar-se en l'arquitectura de caràcter monumental. Però en un moment en que moltes de les nostres senyes, que ens identifiquen com a poble, es veuen amenaçades pel que alguns anomenen progrés, és necessària la seva preservació i en conseqüència el seu coneixement. A Mallorca existeix un tipus de casa clarament dominant de la qual es troben abundants mostres repartides per tota l'illa. Es tracta de les cases de possessió, unes edificacions de residència unifamiliar que estan vinculades a unes terres d'explotació agrícola. En la seva configuració arquitectònica impera l'ordre geomètric la qual cosa es veu manifestat en planta, en el seu volum i en la distribució de les obertures. Així, és una idea d'edificació eminentment sòbria, contundent i amb una netedat clara de volum. Per tant, aquests conjunts d'edifici domèstic aïllat i vinculat a unes terres el podríem definir com l'equivalent a la masia catalana o al lloc menorquí, per exemple. Ens centrarem en el cas de Mallorca ja que no podem parlar d'un arquitectura popular comú a totes les illes, són diversos i en general molt diferents els tipus que trobem en aquestes. És a dir, no existeix un tipus d'arquitectura domèstica tradicional que sigui comú a Mallorca, Menorca i Eivissa, ni tans sols a dues d'elles...