Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/66204
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorVilanova, Pere, 1949--
dc.contributor.authorSánchez Tarridas, Laia-
dc.date.accessioned2015-07-07T08:58:38Z-
dc.date.available2015-07-07T08:58:38Z-
dc.date.issued2015-05-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/66204-
dc.descriptionTreballs Finals de Grau de Ciència Política i de l'Administració, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015 , Tutor: Pere Vilanova Triasca
dc.description.abstractLa coneguda com a “qüestió religiosa”, entesa com a l'excessiu poder que l'Església Catòlica té als afers públics, sembla persistir tot i el procés de secularització que des de fa algunes dècades es viu a l‟Estat espanyol. L'Església Catòlica, instaurada a Espanya l'any 1600, quan els intel·lectuals del moment van acceptar la contrareforma enfront del luteranisme, amb l'objectiu de crear una identitat col·lectiva, va aconseguir erigir-se com un actor més del sistema polític. Doncs si bé és veritat que durant petites etapes es va intentar suprimir la força d‟aquesta institució, com durant la Segona República, també ho és que les etapes posteriors van demostrar que Espanya seguia sent catòlica, contràriament al que Manuel Azaña havia afirmat l‟any 1931. D‟aquesta manera l‟Església Catòlica s‟ha convertit en un element vertebrador de la vida política i civil. Aquest poder d‟influència, que potser anys abans podia disposar d‟una legitimitat cultural, actualment s‟enfronta a una realitat social basada sobre un sistema de valors democràtics. Poders confessionals i no elegits per la població, tenen un important poder de negociació sobre determinades polítiques públiques que acaben afectant a tots els ciutadans i ciutadanes. Es posa en qüestió així si aquest poder d‟influència que té l'Església Catòlica a l'Estat espanyol, conviu d‟acord amb les regles de joc democràtiques i fins a quin punt aquesta influència pot estar legitimada en una societat on conviuen múltiples creences religioses, així com ciutadans ateus i no creients.ca
dc.format.extent75 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Sánchez Tarridas, 2015-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es-
dc.sourceTreballs Finals de Grau (TFG) - Ciències Polítiques i de l’Administració-
dc.subject.classificationDoctrina social de l'Església Catòlicacat
dc.subject.classificationEsglésia i Estatcat
dc.subject.classificationEspanyacat
dc.subject.classificationTreballs de fi de graucat
dc.subject.otherChristian sociology (Catholic)eng
dc.subject.otherChurch and stateeng
dc.subject.otherSpaineng
dc.subject.otherBachelor's theseseng
dc.titleRelacions entre l’Església Catòlica i el sistema polític espanyolcat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiseng
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccesseng
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Ciències Polítiques i de l’Administració

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Sanchez_Tarridas_TFG.pdf1.53 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons