Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/67264
Title: Registre de les unitats de curta estada a l'estat espanyol: projecte REGICE
Author: Llopis Roca, Ferran
Director: Juan i Pastor, Antoni
Ramon i Torell, Josep Maria
Keywords: Unitats de curta estada
Short-stay units
REGICE (Projecte)
REGICE (Project)
Serveis d'urgències hospitalàries
Infeccions
Hospital emergency services
Infections
Issue Date: 10-Jul-2015
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El projecte REGICE ens permet conèixer la realitat de les unitats de curta estada (UCE) a l’estat espanyol. En base als resultats observem que les UCE tenen només una implantació de l’11,3% en els hospitals espanyols (67 UCE identificades en els 591 hospitals que figuren en la pàgina web del Ministerio de Sanidad) malgrat l’evidència de la seva contribució a millorar la gestió de llits hospitalaris i pal·liar la saturació dels serveis d’Urgències hospitalaris (SUH). De les 67 UCE identificades, 48 han participat en el registre. Les UCE analitzades són molt heterogènies entre elles, i això es manifesta en aspectes rellevants com la cartera de serveis, tant pel que fa a la patologia atesa, les estades esperades o a la mortalitat. També observem diferències importants en aspectes com el número i distribució de professionals metges, la manera com es gestiona la guàrdia, el fet d’impartir docència d’especialitats o la mateixa estructura física de la unitat. Ara bé, tot i la variabilitat existent entre centres, els resultats del REGICE ens permeten establir les principals característiques d’una UCE estàndard: es tractaria d’una unitat dependent del SUH, amb 15 llits d’hospitalització, una estada mitjana de 3 dies i que atendria a pacients amb patologia crònica aguditzada (com la malaltia pulmonar obstructiva crònica o la insuficiència cardíaca) o amb patologia aguda infecciosa (especialment la respiratòria i la urinària). De les 48 UCE del REGICE, 40 han participat en l’estudi sobre dades d’activitat i de gestió clínica. El número total d’ingressos d’aquestes unitats va ser de 45.140, l’estada mitjana global 3,05 ± 1,28 dies i l’edat mitjana dels pacients 66,7 ± 10,4 anys. El percentatge d’altes a domicili va ser del 80,6%, la mortalitat global intrahospitalària del 2,8% i la de reingrés als 30 dies del 6,1%. Pel que fa referència a la dependència funcional de les UCE, vam comparar les dades de gestió clínica de les unitats en funció que depenguessin d’Urgències (UCEU), Medicina Interna (UCEMI) o fossin independents (UCEI). L’estada mitjana va ser menor en les UCEU que en les UCEMI (2.65 vs. 3.73 respectivament; p=0.047), i vam observar una tendència a un més alt índex de rotació de pacients per llit i mes i un major percentatge d’altes durant els caps de setmana. La mortalitat global va ser menor en les UCEMI que en les UCEU (0.64% vs. 3%; p=0.033), tot i que la mortalitat no esperada, després d’excloure els pacients en tractament pal·liatiu o en situació d’últims dies, no va diferir de forma estadísticament significativa entre els diferents grups. Finalment, presentem un treball sobre una de les qüestions més presents a la literatura de les UCE com és la definició del perfil dels pacients que ingressen a aquestes unitats. En col·laboració amb el grup de treball INFURG-SEMES, i a partir de l’estudi epidemiològic publicat per aquest grup sobre la infecció atesa en 49 SUH, hem pogut seleccionar aquells hospitals que havien participat en el projecte REGICE i avaluar el perfil clínic dels pacients amb patologia infecciosa ingressats a les UCE i comparar-los amb els pacients que ingressaven a d’altres unitats d’hospitalització convencional (UHC). D’aquesta manera, en comparar els episodis que van ingressar en una UCE (183) respecte els que ho van fer en una UHC (597), aquests últims tenien més comorbiditat (86% vs. 78%) i factors de risc de patògens multirresistents (42% vs. 25%), i se’ls hi van practicar més cultius (80% vs. 64%) (p<0,05 per a totes les variables).
[eng] The REGICE project allows us to know the reality of the short-stay units (SSU) in Spain. On the basis of our results we have observed an 11.3% implementation of SSU in Spanish hospitals despite the evidence of its contribution to improve the management of the hospital beds and the saturation of the hospital emergency departments (ED). SSU are very heterogeneous taking into account aspects such as the service offered, the treated pathology, the expected stay or the mortality. However, the results of the REGICE project allow us to establish the main features of a standard SSU. It would be an EDSSU, with an average stay of three days and that usually takes care for patients with chronic exacerbated diseases or acute infectious. Forty SSU responded to the REGICE survey and 45.140 admissions were made (mean length of stay 3.05 days). The SSU discharged 80.6% of the patients to home, the inhospital mortality was 2.8%, and the 30-day readmission rate was 6.1%. In our analyzed series, we compared data from clinical management of different units according to their functional dependence: EDSSU, Internal Medicine dependence (IMSSU) or independent (ISSU). The mean length of stay was shorter in EDSSU than in IMSSU (2.65 vs. 3.73 respectively; p=0.047), and we observed a tendency to a higher rotation rate of bed per month and percentage of patients discharged during the weekends. The overall mortality was lower in IMSSU than in EDSSU (0.64% vs. 3%; p=0.033). However, unforeseen mortality (after excluding patients under palliative care or judged to be in the final hours of life) did not differ significantly between groups. Besides, in collaboration with the INFURG-SEMES working group, we have studied the clinical characteristics of patients with infection attending the ED and we have compared those admitted to a SSU with those admitted to a conventional hospital ward (CHW). We documented 780 admitted patients, and when comparing patients admitted to SSU (183) with those admitted to CHW (597), in the latter group there were more comorbidities (86% vs. 78%) and risk factors for multidrug-resistant pathogens (42% vs. 25%), and cultures from different sources were more frequently undertaken (80% vs. 64%) (p<0.05 for all).
URI: http://hdl.handle.net/2445/67264
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Medicina

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
FLLR_TESI.pdf954.3 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.