Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/69336
Title: Canvis antropomètrics i bioquímics en l'obesitat mòrbida després de la cirurgia bariàtrica: influència de les comorbiditats
Author: Ferrer Costa, Roser
Director: Peinado Onsurbe, Julia
Catalán Gili, Roberto
Keywords: Obesitat mòrbida
Cirurgia de l'obesitat
Comorbiditat
Morbid obesity
Obesity surgery
Comorbidity
Issue Date: 17-Nov-2015
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] INTRODUCCIÓ: Actualment el bypass gàstric en Y-de-Roux és la tècnica més freqüent portada a terme en l’àmbit internacional en què, en ser de tipus mixta, es produeix una combinació dels elements restrictius i de malabsorció. OBJECTIUS: Hem analitzat un total de 34 pacients amb obesitat mòrbida (presentaven una mitjana d’IMC de 48,8 kg/m2) i observem els canvis que es produeixen a nivell plasmàtic i d’evolució de comorbiditats en períodes curts de temps (1M, 3M, 6M) fins a 1 any. Al mateix temps, hem pogut estudiar si la presència de les comorbiditats (dislipèmia i diabetis mellitus tipus 2) influencia en els efectes de la cirurgia, respecte als que no les presentaven. Això ens permetrà, junt amb els factors predictius, definir el perfil dels nostres candidats a cirurgia bariàtrica i intentar treure els màxims beneficis de la cirurgia aplicada. RESULTATS: En general, els nostres pacients, abans d’operar-se, presenten hipertensió arterial, resistència a la insulina, un perfil aterogènic no elevat (valors d’hipertrigliceridèmia i hipercolesterolèmia de grau lleu) i esteatosi hepàtica. Els nostres pacients perden, en només 1 mes després de la cirurgia, 15 kg, i passat 12 mesos perden un total de 48 kg (un 37 % del pes inicial). Hem vist que els pacients que no presenten comorbiditats pesen més i, alhora, perden més pes, després de la cirurgia; per tant, podríem dir, que són més eficients a nivell metabòlic, tot i que ambdós grups (amb comorbiditats i sense) presenten un descens progressiu d’aquests paràmetres (IMC, pes, excés de pes). Observem una reducció més retardada en el greix visceral que en el greix subcutani, tot i que la reducció del teixit visceral és més marcada al final del període estudiat, però entre la presència o no de comorbiditats no observem canvis a nivell de tipus de teixit adipós. Molt abans de la pèrdua de pes, ja s’observa una millora en l’homeòstasi de la glucosa, i hem pogut comprovar que la cirurgia bariàtrica és molt efectiva en la resolució de la diabetis tipus 2. Respecte al perfil lipídic aterogènic, trobem que al final del període estudiat hi ha una reducció significativa del 40% dels triacilglicèrids, del 20% del colesterol total, i que aquesta és deguda a una reducció del 30% del colesterol de VLDL i del d’LDL. Les importants reduccions en greix en el primer mes van acompanyades de l’elevació dels NEFA plasmàtics i d’un augment dels cossos cetònics, a causa dels canvis en el metabolisme lipídic. A nivell plasmàtic, en els pacients obesos amb comorbiditats s’observa més activitat HL i LPL tant en el moment basal com als 12 mesos postcirurgia. Aquest subgrup amb comorbiditats és el que continua tenint també més triacilglicèrids en plasma. Les proteïnes de fase aguda (PAI-1 i la CRP) disminueixen d’una manera molt espectacular en els nostres pacients al cap dels 12 mesos estudiats. Per tant, trobem una millora a nivell inflamatori, que també influiria en la reducció de la resolució de la resistència a la insulina a llarg termini. Pel que fa a les hormones reguladores de la ingesta, la leptina es correlaciona positivament amb l’IMC, mentre que la grelina i l’adiponectina ho fan negativament amb l’IMC. Podríem considera com a paràmetres predictius positius sobre la pèrdua de pes un alt nombre en el recompte d’hematies o una alta concentració d’insulina o de cortisol basal podrien influir en l’increment de la pèrdua de pes; en canvi la concentració de glucosa, la d’ALT, la de CRP i la presència de comorbiditats tindrien un efecte negatiu en la pèrdua de pes. En conclusió, al cap d’un any de la cirurgia, independentment de les comorbiditats i de les diferències que hem vist a nivell de composició corporal i alteració metabòlica, els nostres pacients recuperen els valors normals en la majoria de les magnituds i paràmetres bioquímics estudiats.
[eng] INTRODUCTION The purpose of this study was to evaluate the effect of weight loss induced in morbidly obese subjects by Roux-en-Y gastric bypass bariatric surgery (restrictive mildly malabsortiptive surgery) on the plasma parameters and anthropometric features. METHODS Thirty-four morbidly obese patients were divided by the absence or presence of comorbidities (dyslipidemic and type 2 diabetes). We have studied various plasma parameters and anthropometric features before and after gastric bypass. RESULTS The loss of body weight was already significant at 1 month after surgery and weight loss continued until it reached 37% after 1 year. The bariatric surgery procedure to reduce body weigh had a greatly improve lipid profile and decreased resistance to insulin at 1 year after surgery (during the first month after surgery most of our patients left the treatment for diabetes). The plasma parameters from patients showed a sharp decrease in leptin, CRP and PAI-1. Adiponectin and ghrelin levels show increase trends during weight loss. The group with comorbidities tends to have lower values than the other two groups for anthropometric parameters. Lipid parameters showed significant differences among groups, except for phospholipids and NEFA. For insulin resistance parameters, only glucose was higher in comorbidities group patients, but not insulin or homeostasis model assessment of insulin resistance (HOMA-IR). A high number of erythrocytes, high concentration of insulin or basal cortisol are predictive factors correlates positively with absolute weight loss and glucose concentration, alanine aminostransferase concentration, CRP and comorbidities presence are correlates negatively with absolute weight loss. CONCLUSIONS Our data indicate that the significant weight loss induced by bariatric surgery ameliorates insulin sensibility, atherogenicity of plasma lipoproteins, acute phase protein (CRP, PAI-1) and improves non alcoholic fatty liver disease. All parameters mentioned above improved very significantly by surgery, independent of the occurrence of comorbidities.
URI: http://hdl.handle.net/2445/69336
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Biologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
RFC_TESI.pdf10.25 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons