Conversant amb Paulo Freire (Entrevista)

Abstract

En el seu discurs d'investidura, en Paulo ens va deixar ben clar a tots que no s'ha de burocratitzar el seu ésser. Parlant de l'amor, de l'Elza i de la Nita, redescobrim una persona a qui el sentiment de no sotmetre's a cap ortodoxia previa impregna totes les facetes de la vida. Si generalment no convé definir d'una manera tancada el marc d'una entrevista, en aquest cas és completament impossible. Si prefixes un espai, un temps i un qüestionari acabat, et passa el mate ix que si analitzes la seva trajectoria i la repercussió de la seva obra amb esquemes preconcebuts: se t'escapa I'essencial. Contrariament, dialogant tranquil.lament i naturalment amb ell, sense la pressió de voler-Io convertir de seguida en lIetra impresa, arribes a trobar-te molt bé amb una persona que posa el mateix entusiasrme en les grans idees que en les petites coses de cada dia. Davant d'una paella a la Barceloneta, passejant pel Barri Gotic o fent un cafe en una terrassa sorgeixen les creatives res postes a unes preguntes que fa temps que ens feiem, tant si les havíem escrit com si encara no les havíem aconseguit formular.