Màster Oficial - Estudis Avançats en Història de l'Art
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/9664
Projectes de fi d'estudis del Màster Oficial d'Estudis Avançats en Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 41
Treball de fi de màster
Lo trágico en Hölderlin. Una lectura a partir de Empedokles (1797-1800)(2024-09) Toma, Miriam; Casals, Josep, 1955-[spa] La presente investigación tiene por objetivo sintetizar y exponer el concepto de lo trágico según el pensamiento del poeta Friedrich Hölderlin. Entendido como condensación del problema nodal de la era moderna, la escisión entre subjetividad y objetividad, lo trágico se expresa como la distancia entre la voluntad transformadora de la sociedad por medio del arte poético y su posibilidad efectiva. Este problema se estudia pormenorizadamente para el caso de la tragedia La muerte de Empédocles. Así, teoría y práctica artística en Hölderlin se demuestran coherentes respecto del problema de lo trágico, y señalan hacia una temprana crítica de la modernidad capitalista desde la conciencia de la escisión que le es inherente.Treball de fi de màster
Pasado y presente de la crítica institucional. Una propuesta de sistematización aplicada al MACBA(2023-12) Blanco Boullosa, Irene Montserrat; Peist, NuriaEn el presente estudio realizaremos un recorrido por aportaciones teóricas y prácticas de la crítica institucional y de otras corrientes, finalizando con el análisis a una entrevista inédita a Patricia Sorroche, en calidad de curadora adjunta de la exposición de la colección permanente del MACBA Intención poética (2022). También tomaremos en cuenta la dilatada experiencia profesional de Sorroche como trabajadora del MACBA, primero en el departamento de exposiciones, y posteriormente en el de registro de dicho museo. El objetivo principal es, pues, tomar la actualidad del MACBA a través de dicha entrevista como caso concreto, enriqueciéndola con una selección de aportaciones y experiencias. La reflexión resultante pretende establecer relaciones entre pasado y presente del arte contemporáneo, concretamente desde el enfoque de los autores relacionados con la crítica institucional, pero también llegar a conclusiones susceptibles de ser aplicadas a experiencias artísticas y expositivas futuras , con el enlace de la crítica y el trabajo artístico sobre el funcionamiento de las instituciones como hilo conductor.Treball de fi de màster
“En defensa del arte moderno”. Estética e ideología en el pensamiento crítico de Margherita Sarfatti(2023) Lorito, Giulia; Alba, TaniaLa presente investigación examina los puntos clave del proyecto político cultural de Margherita Sarfatti. La crítica de arte, activa durante los veinte años de fascismo en Italia, contribuyó de manera preponderante a la difusión de un nuevo arte moderno nacional, tanto en su patria como a nivel internacional. A través de una atenta revisión de sus escritos intentaremos profundizar en los elementos conceptuales y estéticos que constituyen la base de su postura crítica y metodológica. Asimismo, contextualizar a Sarfatti dentro un ámbito más estrictamente historiográfico, tomando en consideración el tejido de conexiones con artistas e historiadores del arte, nos permite definir el planteamiento y los procesos de análisis de su aproximación al arte y ubicar las teorías sarfattianas dentro de un marco historiográfico más amplio. Más allá de un discurso meramente historiográfico del arte, este trabajo pretende reflexionar sobre la centralidad de Sarfatti en el contexto político internacional de la época.Treball de fi de màster
Museu-escola en temps de còvid al territorio català. Una proposta educativa pel Museu arxiu Tomàs Balbey(2021-10) Méndez Moreno, Judith; Creixell, RosaPer tal d’acotar el tema que abordarem, farem una aproximació concretant com s’estan repensant dels departaments d’educació de les institucions museístiques. Considerem que les relacions dels museus amb les escoles son molt fructíferes alhora d’educar els infants, sent un àmbit també molt afectat durant la Còvid-19. Aquest fet ens ha animat a voler estudiar quina ha estat la manera que han tingut els museus del territori català de seguir oferint un servei educatiu de qualitat tot respectant les mesures de seguretat necessàries. Cal tenir en compte que les relacions museu-escola solien ser de forma presencial, rebent els i les alumnes a les sales del museu, cosa que s’ha hagut de reformular. Ens interessarà veure, sobretot, com s’està fent front a aquesta problemàtica. Degut a que la nostre investigació tocarà una temàtica actual, no disposem d’una bibliografia específica en la qual ens puguem recolzar. És per aquest motiu que haurem de contactar directament amb els i les directores dels museus o bé els i les encarregades dels serveis educatius. La segona part del treball consistirà en elaborar una proposta didàctica per un museu en concret: el Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.Treball de fi de màster
La preservación de arte biomedial a partir de las esculturas semivivas de tissue culture and art project(2021-10) Rodríguez Beltrán, Sergio; López del Rincón, DanielNuestro objeto de estudio está protagonizado por las obras de arte que, configuradas bajo el paradigma de lo que teóricos han acabado por denominar biomedial, la materialidad que las define está instaurada por técnicas1 ajenas al ámbito artístico. Estas se acaban por mancomunar popularmente a las ciencias naturales y derriban las clásicas barreras entre el canónico atelier artístico y el laboratorio científico. Dicha nueva materialidad, fluctuante en tanto que procedimiento artístico, define las obras biomediales como piezas de arte vivas más allá de lo representacional, por lo que se encuentran estrictamente vinculadas a la vida en clave antropocéntrica (vivir / morir) y ontológica.2 La problemática que aquí abordaremos irá encaminada a, desde la inquietud por la preservación de aquellos lenguajes artísticos donde la gran mayoría de ocasiones se han empleado soportes que van más allá de lo convencional, analizar de manera exhaustiva la obra de Tissue Culture and Art Project a partir de tres capítulos medulares: su cuestión puramente artística, su procedimiento y filosofía material, y su preservación per se. Este procedimiento culminará con la actualización de aquellos discursos que se han encargado de las metodologías patrimoniales que conjugan arte, ciencia, y tecnología, así como la construcción de memoria futura en aras de la biomedialidad en la praxis artística.Treball de fi de màster
Jaume Padró i Cots - Tomàs Padró i Marot: La trajectòria vital i artística de dos escultors catalans de l’últim període del Barroc(2020) Armengol Vendrell, Mariona; Narváez Cases, Carme, 1965-El discurs del nostre projecte es desenvoluparà al voltant de la trajectòria artística i vital de Jaume i Tomàs mitjançant el tractament de les fonts. Així doncs, en primer lloc, ha estat necessari dur a terme una fixació i classificació del catàleg d’obra conegut dels escultors; així com una recopilació de la informació existent sobre les seves vides i activitat artística. Tot aquest recull, l’anirem desenvolupant a través de l’estat de la qüestió. En segon lloc, l’estudi dels Padró requerirà establir la classificació de les obres per tipologies. Per tant, serà necessari configurar el catàleg d’obra per mitjà d’apartats. Cal tenir ben present que, tant Jaume com Tomàs Padró, van tenir una producció diversa. Tal com veurem, l’escultor Jaume Padró va realitzar obres escultòriques i arquitectòniques de gran envergadura i rellevància artística. D’altra banda, ambdós escultors també van rebre encàrrecs d’obres menors que responien a la demanda particular i a la devoció dels seus clients. En tercer lloc, la investigació d’arxiu ens permetrà portar a terme una nova recerca sobre l’obra dels nostres artífexs i la possibilitat d’aportar noves revisions i actualitzacions sobre el seu llegat.Treball de fi de màster
GRUP SALÓ NOU AMBIENT (1919-1925). Context artístic, trajectòria, ideologia i obra del grup(2020-11) Cardona Iglésias, M. Assumpció; Fontbona, Francesc, 1948-L ́objecte de la investigació anirà de més general a més particular. El primer objectiu específic serà l ́estudi i descripció del context artístic i cultural de la Generació de 1917 a la qual pertany el grup Saló Nou Ambient. Per tal de situar el grup en un marc en el qual no estan marginats sinó que amb altres grups semblants al seu, constitueixen l ́alternativa de l ́art oficial del moment que era el Noucentisme. El següent objectiu específic serà l'estudi, reconstrucció i descripció de l'ambient cultural, social i artístic en què es mou el grup Nou Ambient així com la seva evolució com a grup des dels precedents, els anys com entitat artística fins a la seva dissolució el 1925. Caldrà estudiar l ́evolució d ́aquests joves pintors, des que alguns es formen junts i després decideixen constituir- se en un grup inicial format per Francesc Camp Ribera, Alfons Iglesias, Emili Marquès, Tomàs Llobet, Ramon Soler Liró, Francesc Vidal Galícia i Pere A. Villanueva. Després se n ́hi aniran afegint d ́altres com Antoni Roca, Josep Ventosa, Jacint Olivé, Francisco Sainz de la Maza, Emili Store i Àngel Tarrach. Després caldrà analitzar els seus plantejaments ideològics que queden molt ben reflectits en una exposició d'homenatge a Nonell que el grup va organitzar el 1922 i una revista que van editar l ́any 1924. Seguidament es proposa fer un estudi i anàlisi de la seva obra artística, començant per la relació de les seves exposicions col·lectives de grup, individuals i la seva participació en les exposicions col·lectives oficials de Barcelona des del 1919 al 1925. Després hi haurà una anàlisi panoràmica per tendències i gèneres de l ́obra d ́aquests artistes fins el 1925. Per acabar, una ressenya bàsica, biogràfica i artística de cadascun dels membres del grup.Treball de fi de grau
Crisis de la participación y prácticas artísticas contrahegemónicas de preocupación social(2020-10) Antolín Rodríguez, Nuria Esther; Peran, Martí, 1961-Una de las inquietudes que impulsan este trabajo es la pregunta por la vigencia del pensamiento utópico en la post-utopía, ¿hay hoy un arte que continúe o vuelva a afirmar la importancia de esa misión?, ¿un arte que rompa con los mandatos del mercado, que busque ir en contra del estereotipo de artista solitario, que se burle de la estructura del mundo del arte y sus instituciones? La investigación tratará de volcar esas preguntas sobre el arte colaborativo de un pasado reciente que, sin creer ya en utopías, sí nace de una contrahegemonía y busca resistirse a los mandatos del mercado global. Se estudiarán las prácticas colaborativas en su intersección con aquellas socialmente comprometidas. Este tipo de prácticas artísticas también conocidas como arte socialmente comprometido, arte basado en la comunidad, comunidades experimentales, arte dialógico, arte litoral, arte intervencionista, arte participativo, arte colaborativo, arte contextual o práctica social nos sitúan dentro de un macro tema con infinidad de casos y una gran variedad de criterios de valoración. Dentro de este “paradigma cooperativo”, no encontraremos una “tipología concreta de prácticas” sino que, más bien se tratará de un territorio amplio, complejo, diverso y contradictorio.Treball de fi de màster
L'escenografia quotidiana del segle XIX. Can Papiol: estudi del context social i quotidià de la família Papiol a través dels interiors i el mobiliari(2020-09) Palacios Gonzalo, Laura; Creixell, RosaLa investigació té com a objecte d'estudi la casa pairal de la nissaga Papiol, coneguda com a Can Papiol (1790 - 1801). El recorregut que es proposa en la investigació parteix de l'estudi històric local per tal de contextualitzar l'edificació de la casa Papiol i la seva ocupació durant el segle XIX. Per entendre la rellevància que té la casa familiar i la família en el sistema de l'Antic Règim, és indispensable estudiar el llinatge dels Papiol. En aquest punt, cal fer especial referència al rígid sistema que estructura la família catalana des del segle XVI: el pairalisme, i com a resultat vertebrador del sistema, la casa pairal. Els interiors històrics i el mobiliari de la planta noble de Can Papiol són el principal objecte d'estudi i en el qual s'ha centrat gran part de la tesi. L'evolució dels usos de les cambres i el mobiliari d'aquestes articulen el discurs teòric de la investigació i l'anàlisi crítica de la disposició museística actual.Treball de fi de màster
Mujeres fotógrafas en Latinoamérica, una historia complementaria (1840-1980)(2014) Aristizábal, José Antonio; Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-Este trabajo se presenta como un informe clásico de investigación, que busca traer a la luz el papel de las mujeres en la construcción de la fotografía latinoamericana. Al referirme a estas mujeres, me refiero no solo a las que han nacido allí, sino, a las que de una forma u otra han contribuido con su trabajo a que la fotografía tuviera su desarrollo.Treball de fi de màster
El curador artista. Un análisis histórico social de la figura curatorial en el arte contemporáneo(2019-07) Tressler Iglesias, Josephine M.; Peist, NuriaNuestro objetivo e interés principal del trabajo es analizar la figura del curador-artista. Desde aquí se derivan los siguientes objetivos. Intentaremos definir la figura curatorial contemporánea y su posición dentro del campo del arte. A su vez nos planteamos realizar una revisión histórica de la figura curatorial durante el siglo XX para identificar si se pueden encontrar indicios de este agente como curador-artista. Además, buscamos analizar la biografía y trayectoria del curador sueco Harald Szeemann como referente de nuestra tipología de estudio para evaluar si se trata de una figura que se consolida en la segunda mitad del siglo XX y permanece en el siglo XXI. Por último, plantearemos como objetivo intentar demostrar la existencia de la figura curatorial artística en prácticas actuales del arte contemporáneo.Treball de fi de màster
Antoni Carbonell: arquitecto en el siglo XVI. Estado de la cuestión(2019-07) Díaz Ruiz, M.Pilar; García Sánchez, Laura, 1964-El presente estudio tiene como objeto conocer la figura del arquitecto Antoni Carbonell, conocido como el primer «arquitecto clasicista de Catalunya». Así pues, se plantea como un estado de la cuestión partiendo de la hipótesis de que un personaje tan decisivo en la historia del arte, debía tener un largo recorrido que desconocemos. Por lo tanto, nuestro objetivo es conocer su vida y sus obras. El marco teórico que planteamos es el de la Historia del Arte, especialmente la arquitectura clasicista en el siglo XVI en Catalunya, como técnica y disciplina intelectual, que lo limita en un espacio geográfico y temporal concreto. Adicionalmente, tendremos en cuenta la Historia, como vehículo político, económico y cultural, para entender las circunstancias que se dieron en su época. El desarrollo temático lo realizaremos a través de una metodología básica de investigación en las fuentes bibliográficas, con la finalidad de recopilar, estudiar y valorar las informaciones que nos permitan construir una base de conocimiento, que agregaremos a la información existente.Treball de fi de màster
Narratives en femení a la dècada dels setanta a Catalunya. Anàlisi comparativa del pensament feminista català i les pràctiques artístiques d’Eugènia Balcells, Eulàlia Grau i Fina Miralles.(2018) Juanpere Dunyó, Diana; Manonelles, LaiaL’objecte d’aquesta investigació és la pràctica artística de tres artistes conceptuals: Eugènia Balcells, Eulàlia Grau i Fina Miralles, així com el pensament feminista català coetani als inicis de les seves trajectòries, a partir de dues fonts concretes: els escrits de Maria Aurèlia Capmany i les ponències que es van dur a terme durant Les Jornades Catalanes de la Dona del 1976. Les dues fonts de pensament es deuen a la necessitat d’acotar l’objecte d’investigació i es trien aquestes dues per la seva importància en el context català. Tal i com indiquem al títol, l’estudi es centrarà en les obres produïdes durant la dècada dels setanta -coincidint amb l’etapa conceptual de les tres artistes- perquè vol fer convergir l’anàlisi de les obres amb les especificitats del context polític i social de la Catalunya d’aquella dècada i, en especial, amb els debats del moviment feminista que van tenir lloc en aquell contextTreball de fi de màster
«El mundo animal y las Silly Symphonies (1929-1939)»(2018-06) Villalón Flores, Ruth; Piñol Lloret, MartaTrabajo centrado en las diversas formas de representación de los animales en los cortometrajes llamados Silly Symphonies, entre 1929 y 1939, producidas por los Estudios Disney. Estas formas se entienden en el ámbito técnico o visual y en las diversas significaciones que pudieran tener las concepciones de los animales en esos films, al igual que aquellos sentidos que se les dio durante las décadas siguientes. Asimismo, se trata de analizar y comprender las referencias visuales que originaron estos modelos y las herencias que han mantenido las posteriores animaciones del estudio.Treball de fi de màster
Aproximación analítica a la poética del “cine de conversación” de Eduardo Coutinho(2018-07) Rotatori Pret, Paula; Caballero Molina, Juan JoséNo cabe duda que Eduardo Coutinho es el nombre más destacado del cine documental brasileño. El cineasta ha hecho aportaciones, no sólo en el campo cinematográfico de este país, sino que además, es preciso destacar que su obra traspasa fronteras, al traer consigo reflexiones sobre el propio oficio del cine, principalmente, aquel que tiene como preocupación principal, el acoger y representar la palabra ajena. Este director es conocido por haber dirigido encuentros, entre él y sus personajes, a partir de una actitud empática y afectiva, la cual, viabilizaba la obtención de conversaciones espontáneas e íntimas, que finalmente, daban lugar a la fabulación por parte de los individuos que filmaba, permitiéndoles realizar verdaderas performances de sus propias historias.Treball de fi de màster
Josep Busquets: La figura oblidada de la Postguerra(2017) Castillo Saladié, Alba; Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-L'interès principal a l’hora d’estudiar la figura de Josep Busquets recau en que aquest artista durant els anys de postguerra i amb un context social complicat va tenir certa significació dins l'ambient artístic Barceloní, així mateix va tenir una clientela considerable. Tot i així, el seu nom s'ha perdut en l'oblit, com tants d'altres artistes que van treballar durant els mateixos anys que ell i amb circumstàncies semblants. Perquè n'hem estudiat la seva figura? Malgrat que no va estar entre els artistes de primera línia, Josep Busquets tingué una trajectòria artística singular, que resseguim en aquest treball. Com veurem, Busquets experimenta tres etapes.Treball de fi de màster
Art Tèxtil Contemporani català. Precedents, consolidació i agents implicats en el moviment artístic de la Nova Tapisseria a Catalunya(2017-07) García Rodríguez, Helena; Triadó, Joan-Ramon, 1948-L’objectiu principal del present treball serà veure, des de l’inici de la seva consolidació, l’evolució de l’Art Tèxtil com a gènere independent, tant des del punt de vista de la seva evolució en quant a discurs i tècniques com de les infraestructures culturals en les que s’ha anat integrant. Aquesta idea general sobre la trajectòria i la direcció de la disciplina ens servirà com a base teòrica sobre la que analitzar i valorar el paper que va tenir l’Art Tèxtil Contemporani a Catalunya al moment àlgid de la seva evolució, és a dir, a principis dels anys seixanta, quan aquest moviment va renovar el seu llenguatge per convertir-se en una corrent artística amb caràcter propi dotada d’uns paràmetres de valoració específics.Treball de fi de màster
Art d'acció a Catalunya (1969-1979): un anàlisi a través de la recepció crítica(2016) Martrat Barnola, David; Manonelles, LaiaL'art d'acció va tenir un paper protagonista en els processos de transformació artística que es van produir a Catalunya durant la dècada dels setanta. Hem volgut analitzar la repercussió crítica d'aquests a través de tots aquells articles escrits per tres dels crítics més influents del moment (Alexandre Cirici, Daniel Giralt-Miracle i Victòria Combalía) on aborden l'art d'acció dels anys setanta a Catalunya. Un dels objectius d'aquest treball és el de visualitzar l 'impacte que les accions dels anys setanta van tenir en la recepció crítica del seu temps, a la vegada que això ens permetrà traçar un recorregut per bona part de les manifestacions accionistes més destacades de la dècada, amb treballs d'artistes com Carlos Pazos, Antoni Muntadas, Jordi Benito, Josefina Miralles, Ferran García Sevilla o Josep Ponsatí, entre molts d'altres. Tots van treballar a Catalunya i van desenvolupar la seva pràctica artística al territori. Amb aquesta investigació volem recórrer i analitzar alguns dels espais i les mostres més importants de la dècada, tot situant-ho en un marc cronològic condicionat pel context cultural i polític en que es va desenvolupar, al qual els artistes no en van ser aliens.Treball de fi de màster
Hacia una teorización del presente: discursos sobre arte y cultura en Occidente tras lo postmoderno(2016) Lorenzo Santana, Jorge; Peist, NuriaMientras escribía su reflexión The Postmodern… in Retrospect, incluida a modo de epílogo en la segunda edición de su libro The Politics of Postmodernism (2002), publicada trece años después de la original, poco se podría haber imaginado Linda Hutcheon el impacto que cinco de sus palabras tendrían. Al enunciar “vamos a decirlo: está acabado” (ibíd.: 166), Hutcheon pareció haber verbalizado lo que muchos pensaban pero no se atrevían a expresar: la defunción definitiva de lo postmoderno. Se abría así la veda para la génesis y desarrollo de multitud de teorías en torno a la realidad socio-cultural de principios del siglo XXI.Treball de fi de màster
Prácticas instituyentes en el siglo XXI: formatos alternativos para hacer público el arte(2016) Valdés Lugo, Adriana; Peran, Martí, 1961-Tradicionalmente el arte ha sido reconocido y regido por instituciones, pero a partir de la segunda mitad del siglo XX varios artistas se presentaron en éstas. A partir de ahí han ocurrido tres momentos clave de crítica institucional hasta llegar al día de hoy. Esta investigación se centrará principalmente en las prácticas instituyentes contemporáneas, cuya propuesta es explorar espacios y públicos donde el arte no suele tener presencia. PALABRAS CLAVE:
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »