Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/97182
Title: La Regulación Doméstica en el Acuerdo General sobre el Comercio de Servicios. Los países en desarrollo en el marco del AGCS y sus disciplinas sobre la reglamentación nacional
Author: Manrique, Claudia
Director: Fernández Pons, Xavier
Keywords: Sector terciari
Tractats comercials
Organismes internacionals
Service industries
Commercial treaties
International agencies
Issue Date: 5-Nov-2015
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [spa] La regulación doméstica tiene un impacto significativo en la creación y aplicación de políticas y objetivos nacionales y en la liberalización del Comercio Internacional de Servicios (CIS), en particular en los denominados Países en Desarrollo (PED). Las regulaciones nacionales no discriminatorias con objetivos legítimos pueden constituir barreras al CIS. Los PED están involucrados en esta coyuntura por la cada vez mayor importancia de los servicios en sus economías y su participación en el CIS y, por otro lado, es una prioridad mantener sus capacidades de política regulatoria. En este contexto, el objetivo de esta tesis es mejorar el entendimiento sobre la dificil relación entre el comercio internacional y la autonomía regulatoria, en la dimensión de los servicios, así como identificar las implicaciones normativas y sobre desarrollo en los PED. Para ello, el estudio se centra en la dimensión jurídica de este potencial conflicto mediante el análisis del AGCS. Se enfatiza en la comprensión e interpretación de los principios, disposiciones y herramientas relacionados con la reglamentación nacional y en las negociaciones sobre las futuras disciplinas de reglamentación nacional conforme al mandato del art. VI del AGCS. El análisis se sustenta en una interpretación basada en el método jurídico y auxiliado por la dimensión del desarrollo para la interpretación de los Acuerdos de la OMC. Los ejes centrales de trabajo son: primero, el estudio de los principios de la OMC que se vinculan con la reglamentación nacional de los servicios en el AGCS. Éstos comprenden, por un lado, la buena administración y el debido proceso, que convergen en los denominados aspectos formales de la gobernanza regulatoria, y, por el otro, el principio de proporcionalidad que constituye el aspecto sustantivo de la gobernanza regulatoria y se materializa en la llamada prueba de necesidad. Segundo, el análisis del contenido jurídico del artículo VI del AGCS, desde su dimensión formal y sustantiva. El art. VI:4 es el que establece el mandato para crear las nuevas disciplinas sobre reglamentación nacional y presenta los elementos básicos respecto a los cuales se negocian las disciplinas, conformados por conceptos abstractos y de interpretación ambigua. Tercero, la valoración de los intereses y participación de los PED en las negociaciones la Ronda de Doha y en concreto en el marco del Grupo de Trabajo sobre Reglamentación Nacional. Se identifican las posibles alternativas para alcanzar un consenso para un texto final de las nuevas disciplinas. Considerando los aspectos relevantes para los PED, dentro de ellos, el efectivo derecho a regular e implementar políticas vinculadas a los servicios universales, la aplicación de disciplinas sobre buena administración que ayuden a garantizar los intereses de exportación de los PED y la decisión sobre la inclusión o no de una prueba de necesidad o pruebas alternativas y la propuesta de su posible contenido técnico.
[eng] National regulation has a significant impact on the development and implementation of national policies and objectives and on the liberalization of International Trade in Services, particularly in the so-called developing countries. National regulations that are not protectionist and pursue legitimate objectives can constitute barriers to International Trade in Services. Developing countries are involved in this process by the growing importance of services in their economies and their participation in International Trade in Services and on the other hand, it is a priority for them to maintain their capacities in regulatory policy. In this context, the objective of this thesis is to improve the understanding of the difficult relationship between international trade and regulatory autonomy in the dimension of services and to identify the policy and development implications for developing countries. For this purpose, the study focuses on the legal dimension of this potential conflict by analyzing the GATS. Emphasis is placed on the understanding and interpretation of the principles, rules and tools related to national regulations and the negotiations on future disciplines on domestic regulation pursuant to the mandate of art. VI of the GATS. The analysis is based on an interpretation based on the legal method and aided by the development dimension to the interpretation of WTO agreements. The central axes of work are: First, the study of the principles of the WTO that are linked to the national regulation of services in the GATS. They comprise, on the one hand, good governance and due process, which converge in the so-called formal aspects of regulatory governance, and on the other hand, the principle of proportionality that is the substantive aspect of regulatory governance and materializes in the so-called necessity test. Second, the analysis of the legal content of Article VI of the GATS, from the formal and substantive dimension. Art. VI: 4 is the one that sets the mandate to create the new disciplines on domestic regulation and presents the basic elements according to which the disciplines are negotiated, conformed by broad and abstract concepts. Third, the valuation of the interest and participation of developing countries in the negotiations of the Doha Development Round and in particular in the framework of the Working Party on Domestic Regulation. The possible alternatives to reach consensus on a final text of the new disciplines are identified considering aspects relevant to developing countries. Amongst them, the effective right to regulate and implement policies related to universal service, the application of disciplines on good administration to help safeguard the export interests of developing countries and the decision on the inclusion or not of a necessity test or alternative tests and their proposed possible technical content.
[cat] La regulació nacional té un impacte significatiu en la creació i aplicació de polítiques i objectius nacionals i en la liberalització del Comerç Internacional de Serveis (CIS), en particular en els denominats Països en Desenvolupament (PED). Les regulacions nacionals no discriminatòries amb objectius legítims poden constituir barreres al CIS. Els PED estan involucrats en aquesta conjuntura per la cada vegada major importància dels serveis en les seves economies i la seva participació en el CIS i d'altra banda, és una prioritat mantenir les seves capacitats de política regulatòria. En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi és millorar l'enteniment sobre la difícil relació entre el comerç internacional i l'autonomia regulatòria, en la dimensió dels serveis, així com identificar les implicacions normatives i sobre desenvolupament en els PED. Per a això, l'estudi se centra en la dimensió jurídica d'aquest potencial conflicte mitjançant l'anàlisi de l'AGCS. S'emfatitza en la comprensió i interpretació dels principis, disposicions i eines relacionats amb la reglamentació nacional i en les negociacions sobre les futures disciplines de reglamentació nacional d'acord amb al mandat de l'art. VI de l'AGCS. L'anàlisi se sustenta en una interpretació basada en el mètode jurídic i auxiliat per la dimensió del desenvolupament per a la interpretació dels Acords de l'OMC. Els eixos centrals de treball són: primer, l'estudi dels principis de l'OMC que es vinculen amb la reglamentació nacional dels serveis a l'AGCS. Aquests comprenen, d'una banda, la bona administració i el degut procés, que convergeixen en els denominats aspectes formals de la governança regulatòria, i, de l'altra, el principi de proporcionalitat que constitueix l'aspecte substantiu de la governança reguladora i es materialitza en l'anomenada prova de necessitat. Segon, l'anàlisi del contingut jurídic de l'article VI de l'AGCS, des de la seva dimensió formal i substantiva. L'art. VI:4 és el que estableix el mandat per crear les noves disciplines sobre reglamentació nacional i presenta els elements bàsics respecte als quals es negocien les disciplines, conformats per conceptes abstractes i d'interpretació ambigua . Tercer, la valoració dels interessos i participació dels PED en les negociacions la Ronda de Doha i, en concret, en el marc del Grup de Treball sobre Reglamentació Nacional. S'identifiquen les possibles alternatives per a arribar a un consens per a un text final de les noves disciplines. Considerant els aspectes rellevants per als PED, dins d'ells, l'efectiu dret a regular i implementar polítiques vinculades als serveis universals, l'aplicació de disciplines sobre bona administració que ajudin a garantir els interessos d'exportació dels PED i la decisió sobre la inclusió o no d'una prova de necessitat o proves alternatives i la proposta del seu possible contingut tècnic.
URI: http://hdl.handle.net/2445/97182
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Dret i Economia Internacionals

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
CGMC_TESIS.pdf6.06 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.