Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/97841
Title: La Responsabilitat de Protegir com a instrument de governança global: possibilitats i límits
Author: Jiménez i Botías, Elena, 1978-
Director: Vilanova, Pere, 1949-
Keywords: Política internacional
Responsabilitat de protegir (Dret internacional)
World politics
Responsibility to protect (International law)
Issue Date: 21-Jan-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La Responsabilitat de Protegir, concepte introduït per la Comissió Internacional sobre Intervenció i Sobirania Estatal (ICISS per les seves sigles en anglès - International Commission on Intervention and State Sovereignty ), ha tingut un ascens fulgurant en el discurs i actuació de Nacions Unides. Es tracta d’un compromís polític d’actuació dels estats i de la comunitat internacional per a protegir la població de quatre crims concrets (genocidi, neteja ètnica, crims de guerra i crims contra la humanitat) que poden tenir lloc tant en situacions de violència (que no es puguin catalogar pròpiament com de conflicte armat), com sobretot en situacions de conflicte armat. L’estat té la responsabilitat primordial de protegir la seva població i la comunitat internacional en té la de recolzar-lo perquè la pugui exercir. Alhora, si un estat en qüestió no pot o no vol exercir la seva responsabilitat de protegir, aquesta recau, subsidiàriament, en el conjunt de la comunitat internacional. Encara que el concepte de la Responsabilitat de Protegir és encara relativament nou a la teoria dels estudis internacionals, no ho és tant pel que fa a la pràctica a la qual es refereix, sobretot en relació a la possibilitat d’intervenir militarment en un país, sense o contra el seu consentiment, amb finalitats humanitàries. Aspecte que connecta, per tant, amb dos antecedents clars: la noció d’intervenció militar humanitària sorgida de la mà de Kouchner i Bettatti a la dècada dels noranta, i la teoria de la guerra justa. Alhora, i 3 més enllà de mesures militars, connecta també amb la política de Protecció de Civils , una política de Nacions Unides nascuda només dos anys abans, i també amb la política de prevenció de conflictes. Aquests elements, sumats al canvi de la tipologia de conflictes armats predominants a partir de la fi de la Guerra Freda i la vulnerabilitat creixent de la població civil a situacions de violència, especialment d’infants i dones, evidencien la necessitat d’analitzar amb deteniment la Responsabilitat de Protegir com una les eines a l’abast de la comunitat internacional per tal de prevenir i donar resposta a situacions de violència greu i sistemàtica contra la població. Aquesta tesi té un propòsit principal: discernir quines són les possibilitats i les limitacions actuals de la Responsabilitat de Protegir en tant que instrument de governança global que té per objectiu la protecció dels éssers humans davant de quatre crims: genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i neteja ètnica; i si pot contribuir a superar aquest desencaix que existeix entre els instruments previstos pel dret internacional públic i la realitat actual de conflictes. L’objecte d’estudi, per tant, és el naixement, l’evolució, l’aplicació i les perspectives de futur de dita doctrina, partint tant de la seva formulació com de la seva implementació en casos concrets. La metodologia emprada per a elaborar aquesta tesi ha servit per a respondre als seus diversos objectius, combinant l’anàlisi bibliogràfica de llibres, capítols i sobretot articles a revistes científiques, amb la d’una extensa documentació de Nacions Unides, sobretot resolucions aprovades pel Consell de Seguretat, informes del Secretari General i de grups independents, tal com es pot veure a l’apartat de la bibliografia. Aquesta revisió també m’ha permès analitzar i comparar les diferents propostes teòriques al voltant de la prevenció i resolució de conflictes armats, així com sobre la intervenció militar humanitària. Donada la naturalesa de l’objecte d’estudi, ha estat inevitable aproximar-nos-hi de forma interdisciplinar, i utilitzar per tant mètodes propis de la teoria de conflictes, de la ciència política i del dret internacional públic.
URI: http://hdl.handle.net/2445/97841
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Dret Constitucional i Ciència Política

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
EJiB_TESIS.pdf7.49 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.