Llums i ombres de les adopcions internacionals truncades a Catalunya. Una mirada i una proposta des de l'educació social

Abstract

El nostre objectiu és, mitjançant una aproximació a les vivències dels protagonistes, veure si l'interès superior del nen queda preservat en tot el procés d'adopció, ja que ell és l'actor més indefens i més passiu. Tots els altres són els que prenen decisions en nom seu, i és important tant a nivell legislatiu com de protocols que els drts dels nens es representin en tot moment, sobretot quan aquest procés adoptiu es vegi afectat i pateixi un truncament. En aquest cas el nen/jove queda totalment sol, i moltes vegades ingressat en institucions de la Generalitat, tractat com els altres casos sense cap mena d'atenció específica a les ferides que arrosseguen desprès de 2 abandonaments. Aquí és on entra en joc la figura de l'educador social per tal que aquest jove ferit i abandonat una, dues i tres vegades. Els educadors socials no ens hem de conformar a ser els bombers del sistema, que només entrem al camp de joc quan el mal ja està fet, perquè quan un jove adoptat arriba a un centre de protecció ja és massa tard, arribem tard. L'educació social ha de reforçar al vessant preventiu i reclamar participar des del principi i no només exercir com talla-focs.