81
5.
LES ESCRIPTORES A GAL?CIA: 
SUBVERSI?, GRAM?TICA VIOLETA 
I IDENTITAT M?LTIPLE
Helena Gonz?lez Fern?ndez
Centre Dona i Literatura, Universitat de Barcelona
La literatura gallega dels darrers anys s?ha vist profundament trans-
formada per la irrupci? de les escriptores i una ?gram?tica violeta?, 
una literatura concebuda en femen?, que ha afectat tamb? l?escriptura 
d?autoria masculina. Les seves propostes no se situen, doncs, en el 
marge del camp literari, malgrat que num?ricament s?n menys. A la 
narrativa han engegat ambiciosos projectes de subversi? de g?nere 
amb una bona recepci?. A la poesia s?han convertit en models literaris 
per la seva capacitat d?experimentaci? i renovaci? integral de l?escrip-
tura, fent quallar una gram?tica violeta. I l?espai virtual, convertit en 
laboratori p?blic del llenguatge, s?experimenta amb l?escriptura i la 
identitat m?ltiple.
?Acabamos de descubrir que somos paxari?os, terr?bel 
e completamente independentes?1 (Teresa Moure, 2008: 166)
Les escriptores gallegues s?han trobat davant del repte d?explicar 
l?ox?moron g?nere/naci?, per aix? han hagut d?adequar una cru?lla 
1 ?Tot just hem descobert que som ocells, terriblement i completament indepen-
dents.?
82
identit?ria on conciliar aquests dos termes que semblaven irreconci-
liables. Irreconciliables perqu? al llarg dels segles XIX i XX s?havia 
desenvolupat la identitat de g?nere com un dret individual, associat a 
la defensa de la igualtat i la ciutadania i com a tal no es podia ?relegar? 
a cap altra identitat col?lectiva. Dit amb paraules de Virginia Woolf, 
?com a dona, no en tinc, de p?tria?. Irreconciliables tamb? perqu? el 
discurs de la naci? ha estat un discurs elaborat pel patriarcat nacional 
i aquest precisament ha relegat les demandes identit?ries de g?nere, 
considerant que aquesta demanda afectava nom?s una part del col-
lectiu nacional i, per aix?, s?havia de postergar o, com a m?nim, 
adequar a les demandes de la naci?, que es comportaria com un tot. 
All? que he denominat, tot seguint R. Radhakrishnan, el paraigua 
totalitzador (Gonz?lez Fern?ndez, 2005). 
En els darrers temps, per?, el paper destacat que han anat guanyant 
les dones a la societat i la incorporaci? del discurs de la igualtat per 
a les dones a les pol?tiques d?estat, ha contribu?t a un cert protagonis-
me de tot all? que afecta la lluita per la igualtat i la visibilitat de les 
dones. El discurs sobre la naci? a Gal?cia, fonamentat en una tradici? 
liberal al segle XIX, s?ha mantingut a l?actualitat en posicions, diguem-
ne, d?esquerra i laiques. Aix? ha afavorit un paper destacat de les 
dones i les seves produccions i permet resoldre l?ox?moron. Com diu 
la poeta Ana Roman?: ?Dona i naci? s?n construccions. No existeix 
contradicci?. [?] Els processos socials s?n tamb? els processos perso-
nals. La dona ?s naci? que es construeix? (Nogueira, 2008: 136). 
Rosal?a de Castro, al seu pr?leg a Follas novas (1880), que conv? 
rellegir per tal d?estalviar-nos prejudicis superficials sobre l?autora, i 
Xohana Torres amb el seu ?Eu tam?n navegar?, el vers que clou el 
poema ?Pen?lope?, de Tempo de r?a (1992), van bastir aquest discurs 
que despr?s han continuat les poetes i han desenvolupat de manera 
singular les narradores. Conv?, per?, deixar clar que les narradores 
m?s recents, tot i ?sser poques, han aconseguit una bona recepci? 
editorial i popular que s?ha d?explicar per les especials circumst?ncies 
de la literatura gallega, com intentar? demostrar. En un article que 
tenia voluntat d?intervenci? m?s que no pas de descripci? (Gonz?lez 
83
Fern?ndez , 2003) vaig afirmar que mai una literatura havia desitjat 
tant tenir-ne, de narradores, com li va passar a la literatura gallega 
recent. Aquesta necessitat inusitada es fonamentava, i es fonamenta, al 
meu parer, en dues raons complement?ries. D?una banda, la profunda 
transformaci? que va suposar la poesia d?autoria femenina, especial-
ment aquella que va bastir una gram?tica violeta. D?una altra, la sensaci? 
de car?ncia que afectaria al conjunt del sistema literari en tant que 
subaltern i per aix? estaria sempre atent a incorporar aquells indica-
dors que evidencien innovaci? i contemporane?tat; ?s a dir, aquells 
elements que servirien per a equipar-la com a literatura ?universal?, 
?normal?, ?no local?. Aquesta car?ncia resultava encara m?s paradoxal 
en una literatura que t? com a figura can?nica autoral, i amb m?s 
projecci? internacional, una dona, Rosal?a de Castro. La manca de 
narradores, doncs, situaria el conjunt del sistema literari en posici? 
de desavantatge en relaci? amb altres sistemes literaris en els quals la 
moda liter?ria violeta, i m?s concretament, la narrativa escrita per dones, 
s?havia convertit en un indicador d?aggiornamento i, alhora, en una 
manera efica? per a fidelitzar el creixent nombre de lectores. Aquesta 
necessitat de narrativa violeta era encara m?s evident despr?s del feno-
men que va suposar la irrupci? de les poetes gallegues al llarg de la 
d?cada dels 90. Ara b?, no es pot oblidar que encara ara la poesia, en 
la literatura gallega, ?s el g?nere en qu? s?escriu el discurs de la tribu, 
i ocupa, per aix?, un lloc central (Vilavedra, 2007: 54). 
La manca de narradores s?hauria assumit com una car?ncia sist?mica 
que afectaria la consideraci? del conjunt de la literatura gallega m?s que 
no pas les necessitats espec?fiques d?un grup, el moviment feminista. 
I aquesta car?ncia encara la feia m?s evident una cr?tica feminista o 
profeminista molt influent, que ocupa posicions fonamentals en els 
mitjans culturals de refer?ncia (com ara les revistes Grial, Anuario de 
Estudos Literarios Feministas o el programa Diario Cultural de la Radio 
Galega que dirigeix la poeta i feminista Ana Roman?). Aix?, doncs, en 
la necessitat de fomentar l?aparici? de narradores van coincidir alhora 
les demandes feministes i de les dones, i la ind?stria editorial gallega, 
tot neutralitzant un espai en el qual les difer?ncies entre literatura 
84
feminista i literatura d?autoria femenina es desdibuixaven. Ara b?, els 
agents literaris (entesos en el sentit sist?mic), i especialment les edito-
rials van promoure accions per a fomentar l?aparici? de noves narra-
dores, especialment Edici?ns Xerais, una de les principals editorials 
comercials. En primer lloc, va publicar una antologia de vint-i-cinc 
narradores joves i, fins i tot, in?dites, Narradoras (2000), que, tal com 
consta a la coberta era ?un libro que, por primeira vez en Galicia, recolle 
nunha antolox?a o estado da narrativa galega escrita por mulleres? que ?est?n 
a formar un corpus literario que, sen d?bida, marcar? o futuro da literatura ga-
lega?. Aquesta era la segona vegada que l?editorial posava en marxa un 
projecte per a incentivar la literatura de dones. Ho havia intentat amb 
poc ?xit deu anys abans amb Contos er?ticos. Elas (1990); aquell, per?, 
era un moment de poetes, com es feia pal?s a les p?gines de la revista 
Festa da Palabra Silenciada. A les Narradoras de l?any 2000 no es van in-
cloure, a prop?sit, aquelles que tenien ja una traject?ria reconeguda en 
aquest g?nere literari (M. Xos? Queiz?n, Marina Mayoral, Helena 
Villar, Marilar Aleixandre, ?rsula Heinze) perqu? l?objectiu era donar 
a con?ixer-ne de noves. La seva proced?ncia era diversa: algunes pro-
cedien de la literatura infantil i juvenil (com ara Ana Alfaya, Ux?a 
Casal i Mar?a Canosa), unes poques de la poesia (aquest era el cas de 
Lu?sa Villalta, Mar?a Lado o Marica Campo), i altres serien els noms 
a tenir en compte en els anys seg?ents (com va oc?rrer amb Rosa 
Aneiros , Inma L?pez Silva ?totes dues guanyadores del Premio Xerais 
en edicions posteriors?, Bego?a Paz o Beatriz Dacosta). 
El fenomen de la narrativa de dones a Gal?cia es pot marcar amb 
dos projectes literaris ambiciosos, expl?citament compromesos, en els 
quals t? tanta import?ncia la ficci? com l?assaig: el de Mar?a Xos? 
Queiz?n i, m?s recentment, Teresa Moure. Totes dues comparteixen 
l?inter?s per la narrativa de tesi en la qual els personatges encarnen la 
possibilitat de l?emancipaci? de les dones, i en certa manera totes dues 
s?han convertit en dos referents fonamentals d?aquesta narrativa de 
dones i feminista que ha aconseguit fer-se un espai propi a la litera-
tura gallega. Mar?a Xos? Queiz?n, que ?s una escriptora prol?fica, ha 
publicat recentment una novel?la provocadora sobre la pedof?lia i el 
85
concepte tradicional de maternitat en el context hist?ric dels anys 70 
i 80, titulada Ten o seu punto a fresca rosa (2000), i dos llibres d?assaig, 
en els quals se situa te?ricament en un feminisme de la igualtat: Racio-
nalismo pol?tico e literario (2004) i Anti natura (2008). Per la seva banda, 
Teresa Moure, que es d?na a con?ixer com a escriptora de refer?ncia 
amb la seva segona novel?la Herba moura (2005), tradu?da a moltes 
lleng?es, entre d?altres, al catal? (Herba d?enamorar, La Campana, 2006), 
es va convertir en un fenomen editorial no planificat. Segons va 
declarar l?autora en una entrevista a l?Avui aquest era el seu prop?sit: 
?He volgut escriure la hist?ria de les dones des d?un punt de vista 
alternatiu a la hist?ria que ens han explicat [?] Tenia la intenci? de 
desmuntar el mite segons el qual l??sser hum? ?s un animal racional. 
Ens passem la major part del temps fent coses irracionals. Som ani-
mals passionals.? (Piquer, 2006). La literatura militant, situada en un 
feminisme de la difer?ncia i expressament ideologitzada, es va conver-
tir en un ?xit de vendes reconegut per multitud de premis; aquesta 
literatura respon a l?assumpci? social d?una part de l?agenda feminista, 
per aix? el seu ?xit no ?s ali? a la moda liter?ria femenina. Dolores 
Vilavedra (2006) i Helena Migu?lez-Carballeira (2006) ofereixen una 
an?lisi de la recepci? cr?tica d?aquesta novel?la que ens situa en el 
dif?cil di?leg entre l?aven? ideol?gic i la lectura popular. Curiosament, 
tamb? en les seves incursions teatrals tant Queiz?n com Moure obren 
camins en paral?lel. Si a Ant?gona ou a forza do sangue (1991, reed. 2008) 
Queiz?n reescrivia aquest mite en un context medieval que s?havia 
d?entendre alhora com la reivindicaci? de la dona i de la naci?, Moure 
fa servir el mateix per?ode hist?ric, el de la revolta Irmandi?a, per a 
encarnar en una abadessa un context per a la llibertat i el dret a l?amor 
l?sbic en Unha primavera para Aldara (2008), Premio Rafael Dieste 
2007, que ha estat portada a escena pel Teatro do Atl?ntico, sota la 
direcci? de X?lio Lago. I potser perqu? el teatre va sentir la mateixa 
car?ncia que abans la narrativa ?gaireb? no hi ha dramaturgues?, 
l?any 2008 el Teatro do Morcego va posar en escena una altra novel?la 
amb bona acollida lectora, O club da calceta (2006) de Mar?a Reim?ndez , 
adaptada i dirigida per Celso Parada. 
86
Entre les narradores m?s recents s?han de tenir en compte, a m?s 
a m?s, uns quants noms. Rosa Aneiros, autora d?un llibre de relats 
situat s a la costa gallega que aconseguia explicar la realitat m?gica del 
finisterre, Coraz?ns amolecidos en salitre (2002), va publicar tamb? una 
novel?la situada a la revoluci? portuguesa, Resistencia (2003). Bego?a 
Paz, que fins ara nom?s ha publicat dos llibres, A ferida (2004) i As 
mellores intenci?ns (2008), escriu hist?ries quotidianes par?diques i de 
suspens que evidencien el desig de les dones i com pateixen la norma-
tiva del rol dels g?neres. I Rexina Vega, finalment, ha publicat la seva 
primera obra, Cardume (2007) tot situant-la a la guerra de 1936.
?no medio Eu: Eu ? unha greta? (Chus Pato 2008: 61)2
Des de la d?cada de 1990 les poetes s?han convertit en les genera-
dores d?un espai autoritzat per a les dones i l?escriptura transformada 
pel discurs feminista: subjectivitat sexuada, cos, difer?ncia, desig, re-
visi?? i totes aquelles t?cniques que han servit per a adequar el dis-
curs heretat a aquesta localitzaci? identit?ria que no tenia espai dins 
les arts. La d?cada dels 90 suposa la irrupci? d?un gran nombre d?es-
criptores, gaireb? totes poetes, que ocupen literalment l?escriptura i 
amb les seves veus autoafirmatives, per? diferenciades, resultava im-
possible confinar-les en un ?nic estil po?tic, en una tend?ncia (Xela 
Arias, Ana Roman?, Olga Novo, Lupe G?mez, Yolanda Casta?o, 
Pilar Beiro). En conjunt van procedir a un programa de reescriptura 
subversiva que va sorprendre, va fascinar any rere any (cfr. la secci? 
Panor?mica de poesia a l?Anuario de Estudos Literarios Galegos). El repte, 
per?, era escriure fora dels models establerts, anar m?s enll? de la 
representaci? i produir un discurs nou, centrar-se en el llenguatge per 
a portar la paraula m?s enll? dels l?mits. Aquestes poetes van prendre 
el lloc de l?avantguarda, van experimentar amb la interdiscursivitat, 
amb una narrativitat creixent, amb la multiplicaci? del jo enunciador 
com si fos un ventr?loc i, finalment, amb la simulaci? identit?ria, que 
2 ?Al mig Jo: Jo ?s una escletxa?. 
87
?s una manera de superar els estereotips del g?nere sense deixar de 
pensar-hi. 
En aquest anys Chus Pato ha esdevingut un referent fonamental 
per a tota la poesia recent. La seva trilogia formada per m-Tal? (2000), 
Charenton (2004) i Hordas de escritura (2008) s?ha concebut com un 
tractat sobre les identitats i els l?mits trencats de l?escriptura. La seva 
proposta demana llegir amb el magatzem de lectures disponible i, 
alhora , llegir nom?s des de les pautes que marca una po?tica que porta 
el vers al l?mit d?all? narratiu (es reconstrueixen els relats que ens han 
format: la naci?, el g?nere, les identitats, el paisatge, la mort, el cos, 
els mites?) i al l?mit d?all? dram?tic (amb una multitud de veus 
parlant alhora). Precisament aquest inter?s per integrar l?alteritat i 
l?oralitat ?s un dels eixos de la recerca po?tica de Mar?a do Cebreiro, 
qui ?s capa? d?anar del m?s popular a les fonts m?s cultes per a inte-
grar en el poema la multitud, la diversitat. Entre la seva obra recent, 
cal destacar Hemisferios (2006), una profusi? de veus, organitzada en 
planetes, i Cuarto de outono (2008), una profusi? de cites. No ?s f?cil 
escollir entre la resta de poetes encara no citades, per? entre les re-
cents, s?ha de seguir amb atenci? Xiana Arias i Olalla Coci?a.
?unha criatura entregada ? biomec?nica que escribe esta li?a 
nun ordenador? (Est?baliz Espinosa, 2007: 30)3
En una literatura en qu? s?ha de parar m?s atenci? als blocs i la 
r?dio que no pas als diaris per assabentar-se de l?actualitat cultural, 
el bloc ha esdevingut no nom?s un espai per a l?autoedici? sense me-
diaci? sin? tamb? un laboratori literari en obert, que ?s, al meu parer, 
el repte m?s interessant. Hi ha encara prejudicis al voltant d?un suport 
que atempta contra molts dels criteris que fa servir qualsevol c?non 
(estabilitat, text tancat, reconeixement?), i malgrat aix? la literatura 
digital i la hipertextual, que no s?n ben b? el mateix, comencen a 
3 ?Una criatura entregada a la biomec?nica que escriu aquesta l?nia en un orde-
nador?. 
88
guanyar pes. La necessitat de transgredir la linealitat del text en la 
doble dimensi? compta amb antecedents en la poesia fon?tica i visual 
de les avantguardes del s. XX, i entre les poetes gallegues recents ho va 
proposar, i sobre paper, Chus Pato a m-Tal? o Charenton, que es frag-
menten en molts textos, com si el paper fos una pantalla, i incorporen 
la figuraci? c?borg. Des de llavors, els l?mits de la p?gina i la linealitat 
han estat un repte en els seus poemes. 
Anxos Sumai ?s la pionera a escriure narrativa autobiogr?fica en 
forma de bloc en les seves dues seccions a Culturagalega.org, que es 
van publicar en llibre: Anxos de garda (2003; aquesta versi? impresa 
es va convertir en un ?xit de vendes imprevist malgrat continuar 
disponible la versi? digital) i Melod?a de d?as usados (2005). Despr?s 
d?aquestes dues incursions, segons va recon?ixer en una intervenci? 
recent,4 trobava que no podria continuar escrivint amb una concep-
ci? del suport en dues dimensions, per aix? es va passar a la narrativa 
convencional i va publicar As? nacen as baleas (2007). I una altra nar-
radora, la premiada Inma L?pez Silva, va publicar New York, New 
York (2007), el bloc que va escriure al llarg de la seva estada en aque-
lla ciutat per tal de no haver d?escriure correus electr?nics. Ara b?, la 
literatura en bloc obliga a una escriptura di?ria, en fragments petits, 
o posts, en la qual escriptura i lectura s?n gaireb? simult?nies. Amb 
aquests estris Lupe G?mez, que com a columnista ja escrivia articles 
setmanals en format bloc al diari Galicia Hoxe, va publicar una bio-
grafia singular, Luz e Lupe (2005), una biografia gens convencional 
d?una exiliada a Par?s, en la qual, dia rere dia, anem coneixent m?s 
b? Luz des dels ulls de Lupe, m?s interessada en el proc?s de desco-
briment d?aquella dona i la seva vida que no pas a bastir un relat bio-
gr?fic.
El projecte, per?, m?s ambici?s d?escriptura hipertextual, aprofi-
tant les possibilitats de simulaci? i multiplicaci? d?identitats, ?s el 
d?Est?baliz Espinosa, que porta a la pr?ctica la proposta formulada per 
Donna Haraway al seu manifest c?borg d?hibridar natura i tecnologia. 
4  Confer?ncia Dentro do acuario, a la Universitat de Barcelona (07.10.2008). Vid. 
www.ub.edu/cdona
89
Ella mateixa ?s una creadora en un sentit molt plural: cantant, actriu 
(forma part del repartiment de la ja citada versi? teatral O club da 
calceta ), i poeta que ja havia publicat uns quants llibres, com ara Pan 
(libro de ler e desler) (2000) i n?mero ?e (2004), el qual, de fet, marca un 
canvi cap a la recerca de la identitat que caracteritza la seva ?ltima 
obra. L?any 2005 va posar en marxa el seu blog ?mmmm? (la seva url 
actual ?s: estibalizes.wordpress.com), que juga en el t?tol amb una 
onomatopeia i amb les sigles de ?models mentals mediats pels media?. 
El bloc serveix de laboratori de creaci? real en el qual la subjectivitat 
es converteix en performance, per aix? Est?baliz Espinosa ?el jo? repre-
sentada en el text, les imatges i el so es multiplica i es defineix com a 
h?brid d?homo sapiens i criatura mec?nica. El resultat po?tic d?aquest 
bloc ?s un (no) llibre de poesia, zoommm. textos bi?nicos (2007; dispo-
nible en pdf a www.aregueifa.net), que s?ha de completar amb els 
v?deos que pengen del bloc. Espinosa aconsegueix dissoldre les fron-
teres i situar-se en el punt que ocupa un lloc fonamental en el debat 
literari actual: el suport digital i l?escriptura hipertextual. 
Com ja havia passat a la d?cada anterior, de nou les poetes estan 
en posici? d?innovar i generar models per al conjunt de la literatura 
gallega .
Bibliografia citada
Espinosa, Est?baliz. Zoommm. Textos mec?nicos [pdf ]. A Regueifa. 2007. 
Consulta: 03-XI-2008. http://www.aregueifa.net/. 
Gonz?lez Fern?ndez, Helena. ?Mulleres e ficci?n en Galicia ou a 
necesidade de superar os estados carenciais?. Escrita e mulleres. Doce 
ensaios arredor de Virginia Woolf. Coord. Bel?n Fortes. Santiago de 
Compostel?la: Sotelo Blanco, 2003
?. Elas e o paraugas totalizador. Escritoras, x?nero e naci?n. Vigo: Xerais, 
2005.
?.?[Ressenya] Zoommm. Textos bi?nicos?. Anuario de Estudos Litera-
rios Galegos 2007, 2008. En premsa.
90
Migu?lez Carballeira, Helena. ?Inaugurar, reanudar, renovar. A 
escrita de Teresa Moure no contexto da narrativa feminista contem-
por?nea?. Anuario de Estudos Literarios Galegos 2006, 2007, ps. 72-87
Moure, Teresa. Unha primavera para Aldara. La Corunya: Deputaci?n, 
2008
Nogueira, Mar?a Xes?s. ?Los signos de la diferencia. Entrevistas con 
las poetas Chus Pato y Ana Roman??. Palabras extremas: escritoras 
gallegas e irlandesas de hoy. Eds. Manuela Palacios i Helena Gonz?lez. 
La Corunya: Netbiblo, 2008, ps. 127-140. Pato, Chus. Hordas de 
escritura. Vigo: Xerais, 2008.
Piquer, Eva. ?[Entrevista] Som animals passionals?. Avui (15-IX-2006), 
p. 37.
Vilavedra, Dolores. ?Atopando o seu espazo. Narrativa do ano 2005?. 
Anuario de Estudos Literarios Galegos 2005, 2006, ps. 168-173
?. ?Valencias identitarias e canon literario: Manuel Rivas y En salvaje 
compa??a?. Monogr?fic M?s all? de la periferia: narrativas de identidad 
en Catalu?a, Galicia y el Pa?s Vasco, in Ant?podas. Journal of Hispanic 
and Galician Studies, XVIII, 2007, ps. 63-82.
.