Els àcids nucleics són presents en nombrosos processos biològics i han esdevingut unes peces imprescindibles en el camp biomèdic. A més, les seves aplicacions s’estan expandint cap a noves àrees com la nanotecnologia i el diagnòstic. Moltes d’aquestes aplicacions aprofiten la capacitat dels àcids nucleics per adoptar estructures espacials diverses, algunes de les quals difereixen extraordinàriament de la ben coneguda hèlix doble. El present treball explora aquestes estructures alternatives, conegudes com a no canòniques, destaca les aplicacions que tenen en l’àmbit químic i ofereix una visió general de les investigacions realitzades en aquesta àrea.
