UNIVERSITAT DE BARCELONA Facultat de Geografia i Hist?ria Departament d?Hist?ria de l?Art ELS ESTUDIS DE RECEPCI? EN LES ARTS VISUALS. HIST?RIA I AN?LISI. TREBALL FINAL DE M?STER (curs 2013-2014) Alumne: ?ngel Monlle? i Galcer? Director: Vicen? Furi? i Gal? Convocat?ria: Setembre 2014 ?NDEX. INTRODUCCI?. p.1 I. CONSIDERACIONS TE?RIQUES I METODOL?GIQUES. p.5 1. Precisions terminol?giques. p.6 2. Recepci?, fortuna cr?tica i reconeixement. Aclariments conceptuals i l?mits. p.15 3. Metodologia de treball. p.22 II. ANTECEDENTS HIST?RICS DELS ESTUDIS DE RECEPCI? I FORTUNA CR?TICA. p.29 III. ARRENCADA I LENT DESPLEGAMENT. DELS ANYS VINT ALS PRIMERS ANYS SETANTA. p.36 1. Fortuna cr?tica i els seus or?gens italians. p.36 2. Fallida de les prometedores perspectives germ?niques. p.40 3. La diversa deriva anglosaxona. p.42 3.1. La doble via nord-americana: Descoberta de l?espectador i influ?ncia italiana. p.43 3.2. Empenta i vigoria brit?niques. p.48 4. L?erm continental europeu. p.55 IV. EXPANSI? I ASSENTAMENT DEFINITIU. DE L?EST?TICA DE LA RECEPCI? AL CONGR?S DEL CIHA DE L?ANY 2000 (ACTES, 2003) p.57 1. Ferments del nou impuls. p.57 1.1. El doble efecte John Berger i la col?lecci? Classici dell?Arte entre altres. p.57 1.2. Est?tica de la recepci? i teories afins. p.61 2. Primeres aplicacions de les teories de la recepci? a la hist?ria de l?art. p.65 3. De la centralitat de l?obra al protagonisme de les respostes. p.70 3.1. Posada en valor de l?espectador. p.70 3.2. Els p?blics de l?art entren en escena. p.75 4. Eclosi? i volada finals. De mitjans dels anys vuitanta al Congr?s del CIHA del 2000 (Actes, 2003) p.80 4.1. Canvis i continu?tat. Visi? general. p.80 4.2. Predomini de l?inter?s per la recepci? d?artistes i obres. p.82 4.2.1. La gran florida anglosaxona: Gran Bretanya i Nord-Am?rica. p.84 4.2.2. La irrupci? francesa. p.91 4.3. M?s enll? de la recepci? d?obres i artistes. p.96 4.3.1. Les contribucions franceses. p.96 4.3.2. Alemanys i italians. Similituds i difer?ncies. p.101 4.3.3. Particularitats anglosaxones: Diversitat d?orientacions i centres d?inter?s. p.106 5. Els estudis de recepci? de l?art a la perif?ria del sistema. p.117 5.1. B?lgica, Pa?sos Baixos i Dinamarca. p.118 5.2. El cas helv?tic. Un interessant model de comparaci?. p.126 5.3. Inici tard? i pausat deixondiment hisp?nic. Un cas no tan excepcional. p.134 5.3.1. Una historiografia closa als estudis de recepci? art?stica. La singularitat de Lafuente Ferrari. p.134 5.3.2. Or?gens i primeres manifestacions. p.137 5.3.3. L?avan?ada historiogr?fica: Est?tica de la recepci? i estudis sobre el reconeixement. p.146 6. Exposicions i congressos. p.154 6.1. Les exposicions d?art a l?encal? de la recepci? art?stica. p.155 6.2. La contribuci? dels congressos, simposis i jornades d?estudi. p.164 V. SITUACI? ACTUAL. DEL CONGR?S LONDINENC DEL CIHA (ACTES, 2003) AL CONGR?S DEL GRESCO DE POITIERS (2012) p.174 1. Auge present dels estudis de recepci? de les arts p.174 2. L?albada de la historiografia sobre el reconeixement art?stic. p.178 VI. CONCLUSIONS. p.188 BIBLIOGRAFIA. p.193 1. En suport de paper. p.193 2. En l?nia. p.247 3. Llistat de revistes. p.251 1 ELS ESTUDIS DE RECEPCI? EN LES ARTS VISUALS. HIST?RIA I AN?LISI. ?ngel Monlle? i Galcer? INTRODUCCI?: At?s que els processos de producci?, difusi? i recepci? conformen conjuntament, al mateix temps que interelacionadament, la totalitat del fet art?stic i tenint en compte que degut a la naturalesa axiol?gica de l?art les T?estions relatives a apreciacions influ?ncies, descobertes, reputacions i repercussions apunten directament al problema del valor art?stic i afecten de manera inevitable els tres processos de producci?, distribuci? i consum de les arts, no hi ha dubte que tot el que fa refer?ncia a la recepci? est? en la mateixa constituci? essencial del fenomen art?stic. Aix? les coses, com que la recepci? ?s consubstancial a tota manifestaci? art?stica, les nocions inherents a la recepci? de l?art subjauen en major o menor mesura al capdavall de la historia de l?art amb independ?ncia de l?objecte d?estudi i de l?enfocament Tue pugui arribar a prendre. Aleshores si al capdavall l?al? recepcionista anima i i pregna sempre la pr?ctica de l?historiador de l?art escometre una recerca a l?entorn dels estudis de recepci? art?stica pot semblar una empresa absurda i descabestrada, si no del tot in?til. Naturalment, no ?s objecte d?aTuest treball la totalitat de la producci? historiogr?fica Tue en mat?ria d?art s?ha generat fins ara nom?s aTuella Tue d?una manera o altra gira espec?ficament a l?entorn d?aspectes i dominis Tue tenen a veure amb la recepci? de les arts visuals. Dit altrament, constitueixen el camp d?investigaci? en exclusiva els estudis sobre recepci? de les arts o, el que ?s el mateix, els que la tradici? historiogr?fica ha vingut denominant de fortuna cr?tica m?s aTuells altres Tue incorporen l?espectador i els diferents p~blics aix? com tot all? relacionat amb el reconeixement. 8n simple esguard a les derrotes Tue va prenent la disciplina de la hist?ria de l?art en l?actualitat evidencia la puixan?a i bona salut Tue avui per avui semblen experimentar aTuest tipus d?estudis. Aix? no obstant fins on sabem encara no s?ha endegat cap investigaci? l?objectiu de la Tual hagi estat l?an?lisi de tot aTuest tipus de literatura i la seva evoluci?. ?s cert que no falten alguns treballs que volen donar compte del, diem- ne, estat de la q?esti?; per?, uns m?s, uns altres no tant, la veritat ?s que per regla comuna no solen anar molt m?s enll? de meres relacions d?obres i autors a voltes 2 lleugerament comentades que gaireb? mai no consideren ni els preocupa el seu desplegament hist?ric. I, aix?, sense comptar que normalment les relacions no passen de ser generals, someres i repetitives; repetitives en el sentit que poques vegades es fan aportacions noves. Aix?, doncs, davant aquest doble panorama de puixan?a de la pr?ctica historiogr?fica d?una banda per? de limitat i parcial coneixement del seu desenvolupament hist?ric de l?altra no ser? baldera Tualsevol investigaci? Tue ajudi a remeiar aquesta disfunci?. Conven?uts de la necessitat d?una recerca d?aTuests tipus amb pretensi? d?una certa exhaustivitat i encara que no ?s una tasca f?cil, endeguem aTuest treball amb l?objectiu d?analit]ar el corpus dels estudis de recepci? de les arts visuals a l?encal? de poder discernir trets caracter?stics tend?ncies punts d?inflexi? o ruptures que ens permetin descobrir i tra?ar-ne la possible evoluci? hist?rica tant als territoris nuclears del centre del sistema de les arts com als perif?rics occidentals d?aTuest centre. La primera dificultat i no menor Tue entran\a una investigaci? d?aTuest tipus ?s de car?cter fonamental epistemol?gic. El fet Tue l?historiador de l?art no pugui deseixir-se mai del domini recepcionista i que directament o indirectament, en tingui consci?ncia no en tingui, ho vulgui o no ho vulgui, la recepci? art?stica estigui sempre present en tots i cada un dels seus estudis introdueix un grau tan gran d?ambig?itat conceptual que es fa certament fa dif?cil discernir Tuina obra ?s susceptible d?entrar en la categoria de producte sobre recepci? art?stica i Tuina no no ho ?s. , com sempre passa l?ambig?itat conceptual porta aparellada tamb? confusions terminol?giques. En conseq??ncia, el primer Tue haurem de fer ser? definir el camp objecte d?estudi el m?s clarament possible al mateix temps que intentar precisar la terminologia. Per? ni molt menys acaben aqu? els entrebancs epistemol?gics. Atesa l?amplitud cronol?gica i l?extensi? geogr?fica Tue pretenem abastar i de retop la presumible gran Tuantitat d?obres autors i t?tols que conformaran el corpus literari objecte d?an?lisi se?ns presenten problemes metodol?gics de calatge. I no nom?s pel que fa a la cerca i gesti? de dades, sin? en relaci? a la discriminaci? de les obres m?s importants i transcendents respecte d?aTuelles Tue no ho s?n tant. 1o hem de perdre de vista Tue mentre la Tuantitat ?s sempre un bon indicador per a confirmar tend?ncies hist?riques, les obres transcendents marTuen la tend?ncia tamb? els punts d?inflexi? aix? com les diverses orientacions i traject?ries. 3 Efectuarem la recaptaci? de dades a trav?s dels cat?legs individuals i col?lectius en l?nia i Tuan s?escaigui manuals de les principals biblioteTues de dins de les nostres fronteres per a l?exterior mitjan?ant el Karlsruher Virtueller Katalog (KVK) i, tamb? quan convingui, els cat?legs en l?nia de les biblioteques universitats. Per dura i feixuga Tue pugui resultar la plega i encara Tue el maneig d?una gran muni? de registres ?s un problema en ell mateix l?inconvenient metodol?gic m?s greu per? radica precisament en l?establiment de la rellev?ncia historiogr?fica de la diversitat d?obres i la subseg?ent selecci? suficient per a poder escometre i efectuar amb ?xit la investigaci? que ens proposem. Aix?, doncs, ultra considerar la reputaci? i projecci? dels autors al si de la disciplina de la hist?ria de l?art i la categoria de les biblioteques on es troben les obres, ens fixarem en la freq??ncia i repetici? de registres, per un costat, i, sobretot, en el nombre de reedicions, reimpressions i traduccions aix? com el prestigi de les editorials, de l?altre. Per aix? perTu? ens sembla dada molt significativa de cara a determinar la rellev?ncia de les obres, al llarg del treball donarem not?cia a peu de p?gina de totes les edicions i traduccions de cada un dels estudis Tue citem. *r?cies a l?acarament de dades podrem saber tamb? quines publicacions prestigioses en un lloc han passat desapercebudes en un altre d?aTuesta manera podrem entendre possibles temporit]acions orientacions i tend?ncies. La comparaci? proporcionar? l?elenc definitiu de les fonts m?s significatives susceptibles de tractar d?alguna manera o altra sobre el nostre objecte d?estudi. A partir d?aTu? resta realit]ar l?an?lisi interna de cada una; una an?lisi que efectuarem a partir de la lectura directa de les obres i, quan no sigui possible, de recensions, ressen\es o altre tipus d?informacions degudes a tercers. 8ltra facilitar l?~ltima esporgada definitiva, aquestes an?lisis permetran determinar a trav?s d?ex?mens topol?gics tend?ncies i punts d?inflexi? historiogr?fics Tue esperem ens ajudaran a seguir el desenvolupament hist?ric dels estudis sobre recepci? de les arts o, si voleu, la hist?ria de la historiografia de la recepci? art?stica. En aquest sentit, l?~ltima dificultat Tue se?ns planteja ?s de naturalesa diem-ne, taxon?mica; per? no es tracta d?un problema espec?fic del treball que ara ens ocupa; sin? com? a la pr?ctica totalitat de la historiografia de les arts tal com s?ha vingut donant fins ara. A parer nostre en tractar de la hist?ria de la historiografia sobre recepci? art?stica s?entra en un terren\s rellisc?s en el Tue la T?esti? de l?organit]aci? o classificaci? de la informaci? historiogr?fica resulta del tot trencad?s especialment Tuan l?objecte d?estudi i el camp de recerca s?n tan amplis, imprecisos i dilatats en el temps com en el nostre cas. Aix?, 4 doncs, vistos els avantatges i els inconvenients dels potencials procediments de classificaci? i at?s que el desenvolupament dels estudis sobre recepci? art?stica ha estat tan complex i intricat s?ha manifestat tan desigualment en el temps i en l?espai i se n?ha fet tan poTues s?ntesis hist?riTues aprofundides seguirem criteris generals d?ordenaci? cronol?gics i d??poca Tue sense ofegar la diversitat individual i geogr?fica o la varietat de punts de vista conceptuals i metodol?gics del textos, permetin defugir la linealitat o continua progressivitat cronol?gica del sistema de pensament hist?ric. Aix? les coses comen?arem per intentar descobrir Tuins han estat Tuan i a on s?han donat els antecedents hist?rics dels estudis de recepci? art?stica, aix? com els seus or?gens hist?rics tot fixant-nos en els trets caracter?stics que defineixen el desplegament inicial a cada un dels pa?sos on va tenir lloc efectivament aquesta arrencada. Tot seguit examinarem l?expansi? i assentament dels estudis recepcionistes tot parant esment, tant en els ferments que subjauen al capdavall de la seva evoluci? i del seu diferent ritme, com en la forma, en els trets i en les novetats amb qu? tot plegat es manifesta i es desenvolupa. Malgrat la decidida voluntat d?agrupaci? caracterol?gica, en cap cas deixarem de banda el seguiment de la situaci? en cada un dels nuclis geogr?fics del centre del sistema ni prescindirem en cap moment d?analit]ar l?estat Tue durant aTuesta etapa presentaven els estudis de recepci? art?stica als pa?sos de la perif?ria central en comparaci? als de l?epicentre. )inalment acabarem detenint- os en l?orientaci? i direccions Tue van prenent aTuests tipus d?estudis en el moment actual. En fi, ja nom?s ens resta dir que si aquest treball ha pogut ser possible no ha estat tant per la provada tossuderia de l?autor empeltat de pag?s com per les s?vies indicacions del Dr. Vicen? Furi?, la desinteressada ajuda i exquisida atenci? del qual mai no podrem agrair mai. Tampoc aquest estudi hauria vist la llum sense la infinita paci?ncia i l?amorosa comprensi? de tots els de casa Tue l?han patit full a full molt m?s Tue Tui aix? escriu. 5 I. CONSIDERACIONS TE?RIQUES I METODOL?GIQUES. Si en iniciar un treball acad?mic o una investigaci? cient?fica ?s sempre de bon to metodol?gic desbrossar el camp d?estudi aTuesta premissa esdev? del tot imprescindible quan, com en el cas de la recepci? en art, ens movem en un terreny encara no massa trellat de la hist?ria de l?art susceptible, per tant, d?imprecisions terminol?giques i ambig?itats epistemol?giques, hermen?utiques i, fins i tot, axiol?giTues. 1o se?ns escapa Tue malgrat l?inter?s acad?mic creixent d?aTuestes ~ltimes dues o tres d?cades per la teoria i la filosofia de l?art la pr?ctica habitual actual de la hist?ria de l?art bandeja gaireb? de forma sistem?tica tota interrogaci? sobre q?estions te?riques impl?cites en la mateixa investigaci? i en el particular objecte estudi1. Per? s?n tants i de tal calatge els problemes te?rics i metodol?gics associats als mecanismes, impacte i oscil?lacions de la recepci?, l?apreciaci? o la resposta art?stiques Tue sense ?nim d?arrenglerar-nos en la ja potser anacr?nica metodologia historiogr?fica tradicional d?arrel germ?nica2 no podem deixar d?entrar a considerar-los ni que nom?s sigui de manera succinta. Especialment tenint en compte el desconcert existent en relaci? a la recepci? art?stica en tant Tue camp d?estudi particular de la hist?ria de l?art. 1 En el m?n anglosax?, aquesta aspiraci? de molts historiadors de l?art a una ci?ncia purament hist?rica al marge de la teoria i la filosofia ja fou descrita i condemnada a la d?cada dels vuitanta per alguns d?ells amb molt prestigi internacional com el professor, cr?tic i acad?mic brit?nic Michael Podro o la directora de l??rea d?investigaci? del ClarN Art ,nstitute la professora nord-americana Michael Ann Holly (vid. PODRO, Michael: The Criticals Historians of Art, Yale University Press, New Haven, 1982 i HOLLY, Michael Ann: Panofsky and the Foundations of Art History, Cornell University Press, Ithaca, 1984, respectivament). Que, des de llavors en??, la situaci? no ha canviat gaire ho proven les ulteriors queixes en aquest mateix sentit (vid., per exemple, CARRIER, David: Principles of Art History Writing, The Pennsylvania State University Press, University Park, 3? reimpr., 1994, pp. 10 i segs.) i la reiterada insist?ncia per part d?alguns integrants de l?escola nord-americana de la Visual Culture sobre la necessitat d?integrar la reflexi? te?rica i filos?fica en els estudis visuals o hist?ria de l?art. Per la seva transcend?ncia i difusi?, vid. The subjects of Art History. Historical Objects in Contemporary Perpectives, Mark A. CHEETHAM, Michael Ann HOLLY i Keith MOXEY (eds.), Cambridge University Press, Cambridge, 1998, pp. 1-5 i, molt especialment, vid. HOLLY Michael Ann: ?6pirits and Ghosts in the +istoriograph\ of Art? dins ibidem, pp. 52-72. No fa pas gaire, en un col?loqui sobre els diversos temes que aquest llibre plantejava, la q?esti? no deixava de sortir ara i ad?s evidenciant que la q?esti? encara cueja (vid. CHEETHAM, Mark A.; HOLLY, Michael Ann; i MOXEY .eith: ?Visual Studies, +istoriograph\ and Aesthetics? Journal of Visual Culture, IV, abril 2005, pp. 75-90) 2 Sense anar m?s lluny, cal no menystenir els esfor?os del franc?s Georges Didi-+uberman d?una part i de l?holandesa MieNe Bal de l?altra per demostrar la naturalesa no objectiva de la hist?ria de l?art i per tant, la impossibilitat del projecte historiogr?fic fins fa poc hegem?nic (vid. DIDI-HUBERMAN, Georges: Devant le temps. Histoire de l?art et anachronisme des images, ?ditions de Minuit, Paris, 2000; i vid. BAL, Mieke: Quoting Caravaggio. Contemporary Art, Preposterous History, University of Chicago Press Chicago 21 . M?s enll? de l??mbit estricte de la hist?ria de l?art devem tamb? a la professora Bal una de les revisions m?s rigoroses dels fonaments de les humanitats (vid. BAL, Mieke: Travelling Concepts in Humanities. A Guide Rouge, University of Toronto Press, Toronto, 2002). En aquest sentit, ?s essencial la reflexi? cr?tica sobre la noci? de concepte que, partint de Deleuze i Guattari, realitza en el primer cap?tol del llibre (vid. ibidem, pp. 22-55) 6 1. Precisions terminol?giques. El primer entrebanc amb qu? topem avui per avui en emprendre una investigaci? a l?entorn de la recepci? hist?rica d?artistes obres estils escoles g?neres moviments i per?odes art?stics ?s de car?cter conceptual i, de retop, lexicogr?fic o de vocabulari. En aquest sentit, el curt par?graf anterior en resulta per ell mateix una prova prou eloq?ent i simptom?tica. Una lectura atenta posa ben de manifest la diversitat de mots que hem hagut d?emprar cada cop Tue d?una manera o altra hav?em de referir-nos-hi. Si en les poques l?nies que portem escrites fins ara figuren les paraules recepci?, apreciaci? resposta per a definir un mateix concepte o ?mbit d?aplicaci? de ben segur Tue de continuar escrivint n?apareixerien unes altres com per exemple repercusi?, assimilaci?, rebuda o, segons com, reconeixement i projecci?. Igualment, m?s prompte o m?s tard acabarien aflorant el mot fortuna o l?expressi? substantiva fortuna cr?tica Tue de moment hem fet l?esfor? d?evitar per les serioses implicacions historiogr?fiTues Tue un i l?altra porten aparellades. Ben mirat tampoc no ens hauria d?estran\ar ja Tue d?entrada no pot ser d?altra manera. 6ense necessitat d?haver de formular una pr?via teoria del valor art?stic ni d?iniciar una pol?mica sobre si aquest ?ltim radica en la qualitat o configuraci? de l?obra mateixa si nom?s en les relacions que estableixen els perceptors individuals i el p?blic en general o si cal tirar pel cam? del mig i admetre la capacitat dels objectes per produir respostes axiol?giques per? amb la vista posada en la r?plica dels receptors o consumidors inidividuals i col?lectius, el cas ?s que, independentment del posicionament de partida i de quins poden ser els mecanismes de valoraci? concrets, hi ha unanimitat en entendre primordialment l?art com un sistema de producci? de valors en qualsevol dels seus diversos camps3. En el que a nosaltres ara ens importa, aix? vol dir que tant la hist?ria, com la cr?tica i ?dhuc la teoria de l?art operen sempre sota criteris axiol?gics per molt objectives que pretenguin ser. Per m?s que s?hi esforcin ni l?historiador ni el cr?tic ni tampoc el te?ric de l?art poden exercir la seva activitat al marge de l?escala de valors socioculturals i individuals que els s?n propis. Aix?, doncs, atesa la naturalesa axiol?gica de tot plegat i tenint en compte que les q?estions inherents a l?apreciaci? i la recepci? aix? com a les repercusions, expansions, retra?ments i redescobriments en 3 Per a un estudi ja cl?ssic al respecte, remetem el lector a MORRIS, Charles: La significaci?n y lo siginificativo. Estudio de las relaciones entre el signo i el valor, Alberto Coraz?n Editor, Valencia, 1974, pp. 123 i segs. 7 mat?ria d?art apunten precisament al moll mateix del problema del valor art?stic i en conseq??ncia, impregnen de manera inevitable tamb? els tres processos de producci?, distribuci? i consum d?art resulta certament dif?cil establir delimitacions conceptuals clares en aquest domini. I ho ?s no solament per la seva ubiqu?tat en els diferents camps del sistema de les arts i les seves imbricacions amb altres ?rees del coneixement, sin?, sobretot perTu? es tracta d?un domini l?al? del Tual anima la pr?ctica totalitat de la hist?ria de l?art. De fet nom?s potser una historiografia de l?art r?gidament i in~tilment positivista que ?si aix? fos possible i tingu?s algun sentit- no an?s m?s enll? de la cega recerca i la pura descripci? o transcripci? documental sense cap vele?tat interpretativa resultaria completament aliena a les preocupacions Tue estem considerant. )ora d?aqu?, quan un historiador de l?art estudia una obra concreta o b? la producci? d?un artista escola o moviment i com ara per ara sol ser encara habitual n?intenta establir influ?ncies i models, ho vulgui o no ho vulgui, en el fons est? realitzant tamb? un doble exercici de valoraci? i a la vegada d?indagaci? sobre recepci?. Passa el mateix de limitar-se exclusivament a l?examen morfol?gic o estructural de les obres o de fixar-se tamb? en llur qualitat art?stica ja que, tant si participa del determinisme historicista wolfflini? sobre l?evoluci? interna en espiral de la forma sempre relacionada amb les modificacions del medi i l?estructura socioespacial d?una ?poca com si no hi participa4, no pot deixar d?establir comparacions ni de retruc d?analit]ar-ne recepcions, repercusions i redescobertes. Tampoc pot deseixir-se?n tant si pret?n copsar les idees fonamentals d?un temps Tue poden expressar-se i reflectir-se en l?art o els objectes art?stics coetanis com si el Tue fa ?s confrontar l?obra d?art amb tex os i imatges de l??poca per tal de trobar-hi un sentit profund o b? constituir una genealogia del s?mbol des de la seva aparici? fins a l?oc?s. , no diguem si en concret estableix les relacions amb les diverses institucions i components socials que intervenen en la g?nesi i difusi? de l?obra. La cosa ?s aix? fins i tot Tuan l?eix vertebrador de la investigaci? ?s la biografia o la psicologia dels artistes o dels altres agents que intervenen en el fet art?stic 4 Ni de bon tros pretenem dir que nom?s i exclusivament aquesta tesi central del pensament de Wolfflin (vid. WOLFFLIN, Heinrich: Conceptos fundamentales de la historia del arte, Editorial Espasa Calpe, 3ra. ed., Madrid, 1952, especialment pp. 335-33 estigui a la base d?una manera de fer hist?ria de l?art r?gidament centrada en les obres. Tamb? hi estan aquells aprofundiments metodol?gics de la teoria riegliana de la Kunstwollen Tue seguint el rastre de l?Strukturforschung iniciat per Sedlmayer, investiguen les estructures significants del pensament i del llenguatge associades a l?estudi dels estils art?stics. Per? ates Tue l?empenta del formalisme historicista Zolfflini? no deixa d?exercir la seva forta influ?ncia, b? ens hi hav?em de referir tot atorgant-li una certa preemin?ncia. 8 i encara m?s si del Tue es tracta ?s d?explicar l?obra d?acord a la psicologia o l?experi?ncia de l?espectador. En definitiva tirem per on tirem les nocions inherents per dir-ho pla i ras, a la recepci? de l?art subjauen en major o menor mesura al capdavall de la historia de l?art amb independ?ncia de l?objecte d?estudi i l?enfocament Tue pugui arribar a prendre. D?aTu? les dificultats per delimitar-les en un domini espec?fic i, en conseT??ncia l?extraordin?ria confusi? terminol?gica Tue presenta. Davant de l?evident imprecisi? terminol?gica, abans de res s?imposa sortir-hi al pas i intentar desenredar aquest garbuix gaireb? bab?lic. Comen?arem pel flanc m?s f?cil d?escometre. Per tal d?il?lustrar la confusi?, en encetar l?apartat Tue ara ens ocupa d?iem que, entre altres, podr?em afegir el mot reconeixement a la llista de paraules que hav?em utilitzat en comptes de recepci? fins aleshores. Atesa la naturalesa axiol?gica de l?art no hi ha dubte que tota recepci? de productes art?stics porta aparellat algun grau de reconeixement o la falta de reconeixement impl?cits o expl?cits pel cap baix d?obres i artistes; per?, no nom?s d?obres i artistes. Aix? no obstant, malgrat l?operatiu Tue resulta el mot en enfrontar-nos a l?estudi de l?estimaci? d?artistes marxants i cr?tics d?obres i escoles i ?dhuc de g?neres, estils i moviments, perd flexibilitat en preguntar- nos per les seves repercusions i deixa de funcionar Tuan del Tue es tracta ?s d?investigar l?estimaci? d??poTues o per?odes art?stics. Tanmateix, per m?s que l?estimaci? i el reconeixement siguin presents sempre en el proc?s de recepci? art?stica, no abasten, ni de bon tros, tot el fenomen. A m?s a m?s, com que des d?un punt de vista sem?ntic el mot va indissolublement lligat als de reputaci?, distinci?, consagraci?, ?xit i fama, es redueix encara m?s el seu camp d?aplicaci? epistemol?gica al mateix temps Tue n?aumenta la confusi? terminol?gica. Potser per aix?, conscient molt probablement de la magnitud del problema de vocabulari, Nuria Peist opta en el seu recent llibre sobre els processos i mecanismes d?acc?s a la fama dels artistes en el sistema de les arts del segle XX per emprar els termes reconeixement i consagraci? ja des de bon antuvi5. Dat i bene?t, per m?s Tue no puguem deixar d?usar aTuests dos termes a l?hora d?establir graus diferents de reputaci? en un cas i en apuntar als nivells m?s alts en l?altre llur abast significatiu ?s concret i no satisf? la totalitat dels ?mbits Tue configuren l??rea d?estudi. Caldr?, doncs, cercar-ne uns altres que la defineixin plenament. 5 Vid. PEIST, Nuria: El ?xito en el arte moderno. Trayectorias art?sticas y proceso de reconocimiento, Abada Editores, Madrid, 1912, pp. 26-27. 9 En la pr?ctica historiogr?fica d?arrel italiana hom ha aplegat -i segueix aplegant- els estudis relatius a l?estimaci? art?stica i les seves fluctuacions en Tualsevol dels ?mbits anteriorment citats sota el doble feli? denominador com? de fortuna i fortuna cr?tica. At?s que en la tradici? ling??stica italiana el vocable fortuna apunta directament a la condici? mudable de les coses deguda al nostre diferent capteniment temporal6, no hi ha dubte Tue tant el mot com el terme defineixen i engloben el conjunt de l??rea de coneixement que ens ocupa amb for?a efici?ncia. D?aTu? l??xit de penetraci? Tue primer un i despr?s l?altre han arribat a assolir des de Tue 5oberto Longhi introdu?s el mot en la hist?ria de l?art l?an\ 12 amb la inclusi? del cap?tol titulat Fortuna storica di Piero della Francesca a un estudi seu sobre el pintor quattrocentista tosc?7 de gran difusi? i impacte internacionals8. A partir d?aTu? i de l?opaca presentaci? del terme fortuna cr?tica en el m?n estrictament acad?mic Tue tingu? lloc l?an\ 156 mitjan?ant la tesi doctoral del florent? Giovanni Previtali dirigida per Longhi9 o, millor encara, des de Tue l?an\ 16 Bruno )oucart l?empr?s en el seu article La fortune critique d?Alexandre Lenoir et du premier mus?e des monuments fran?ais10 i Sylvie B?guin el divulgu?s tres an\s m?s tard en el cat?leg d?una important exposici? sobre l?escola de )ontainebleau 6 8n recorregut comparatiu per les dues ~ltimes edicions del diccionari de l?Accademia de la Crusca la instituci? italiana eTuivalent a la 5eal Academia Espaxola o al nostre ,nstitut d?Estudis Catalans ho confirma tot posant en valor la continu?tat hist?rica d?aTuest significat cfr. correlativament ACCADEMIA DELLA CRUSCA: ?)ortuna? dins Vocabolario degli accademici della Crusca, Domenico Maria Manni, 4a. ed., vol. 2, Firenze, 1731, p. 507; i Ibidem, Tipografia Galileiana di M. Cellini, 5a. ed., vol. 6, Firenze, 1889, p. 412) 7 Vid. LONGHI, 5oberto: ?)ortuna storica di Piero della )rancesca? dins IDEM: Piero della Francesca, Casa Editrice d?Arte ?9alori Plastici? 5oma 1927 (pp. 115-16 en l?edici? efectivament consultada: Sansoni Editore, Firenze, 1980). Ultra aquest cap?tol, en la tercera y definitiva edici? italiana de 1963 s?n?afegeix un altre dedicat a la fortuna Tue ha experimentat l?obra del pintor entre una publicaci? i l?altra (vid. IDEM: ?)ortuna storica di Piero della )rancesca dal 12 al 162? dins ,DEM: Opere complete di Roberto Longhi. III. Piero della Francesca, Sansoni Editore, Firenze, 1963 [pp. 153-170 en la reimpressi? ja citada de 1980] ) 8 Per tal d?il?lustrar la import?ncia d?aTuesta obra i de retop la seva possible incid?ncia en l?expansi? del mot i de la noci? de fortuna art?stica val a dir Tue aTuell mateix an\ sort?a a la llum l?edici? francesa *. Cr?s et Cie, Paris, 1927) i nom?s tres anys m?s tard tamb? en llengua anglesa (F. Warne & Co, New surt l?an\ 146@ 3a. ed. 6ansoni )iren]e 163 . A partir d?aTu? i fins al dia d?avui s?han anat succewnt tot un seguit de publicacions diverses en itali? i en altres lleng?es d?aTuesta tercera i definitiva edici? florentina. 9 Vid. PREVITALI, Giovanni: Fortuna critica dei primitivi italiani nel settecento, Tesi di Laurea, Relatore Professore Roberto Longhi, Facolt? di Lettere, Universit? di Firenze, 1956 (Tesi di laurea storiche, 3572). Parlem de fosca presentaci? del terme perTu? l?adjectiu acabaria caient del t?tol amb Tu? gaireb? una d?cada m?s tard es public? la tesi ampliada (vid. PREVITALI, Giovanni: La fortuna dei primitivi. Dal Vasari ai neoclasici, *iulio Einaudi 7orino 164 . Les ulteriors edicions italiana i francesa Tue se?n feren tampoc no el recuperaren. 10 Vid. FOUCART Bruno: ?La fortune critiTue d?Alexandre Lenoir et du premier mus?e des monuments fran?ais? Information d?Histoire de l?Art, 14, 1969, pp. 223-232. 10 de la Tual ella mateixa n?era la comiss?ria11 mot i terme s?han anat consolidant poc a poc fins convertir-se ?sobretot el segon- en indicadors del que actualment passa per ser un dels paradigmes de la hist?ria de l?art. Tant ?s aix? que, avui per avui, hom sovint els confon i identifica amb el de recepci?12; almenys, en els pa?sos de parla llatina. 1o ?s ara moment d?escatir els motius pels Tuals en una trentena d?an\s l?expressi? fortuna cr?tica ha acabat fent-se amb el lloc prominent de l?escambell conceptual Tue tradicionalment havia ocupat la paraula fortuna, sin? de veure fins a quin punt s?avenen a precisar el car?cter transversal d?un domini de la hist?ria de l?art amb fortes implicacions en altres ?rees del coneixement com poden ser la sociologia i la fenomenologia la psicologia i l?antropologia la semi?tica la literatura i les teories est?tiques de la recepci?13. Malgrat l?evocadores Tue com hem dit, poden arribar a ser una i altra en llengua italiana i a despit de la sanci? favorable que els proporciona l?arrelament del seu ~s en aTuest sentit crida l?atenci? el canvi Tue experiment? el vocatiu del t?tol de la tesi doctoral de Previtali al publicar-se molt ampliada en forma de llibre. Titulada Fortuna critica dei primitivi italiani nel settecento, vuit anys m?s tard, intuint molt probablement les limitacions inherents al terme fortuna cr?tica, Previtali va donar-la a l?estampa sota un r?tol en el que la paraula fortuna apareixia significativament orba14. Encara que potser no podia fer altra cosa per tal com l?expressi? fortuna cr?tica no va comen?ar a penetrar en l??rea molt m?s avan?ada dels estudis literaris italians fins als anys setenta15, no hi ha dubte que, de les dues 11 Vid. B?GUIN 6\lvie: ?L'Ecole de Fontainebleau. )ortune critiTue? dins L'Ecole de Fontainebleau (Grand Palais, 17 octobre 1972 - 15 janvier 1973), Sylvie B?GUIN (ed.), ?ditions des Mus?es Nationaux, Paris, 1972, pp. XIX- XXXI. Per a fer-nos una idea sobre la import?ncia i difusi? de l?exposici? val a dir Tue dos mesos despr?s de tancar les portes a Par?s les obria a la 1ational *aller\ d?2taZa. En aTuest cas el cat?leg es public? en dos volums un en franc?s i l?altre en angl?s contribuint d?aTuesta manera a l?expansi? del terme Tue ens ocupa vid. Fontainebleau, Art Gallery of Canada/Galerie Nationale du Canad?, 2 vols, Ottawa, 1973) 12 Vid. FURI? [i GAL?], Vicen?: Arte y reputaci?n. Estudios sobre el reconocimiento art?stico, Universitat Aut?noma de Barcelona/ Universitat de Barcelona/ Universitat de Girona/ Universitat de Lleida/ Universitat Polit?cnica de Catalunya/ Universitat Rovira i Virgili/ Museu Nacional d'Art de Catalunya; Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida-Tarragona, 2012, p. 28. 13 Pel que fa a les interseccions amb els diferents camps, vid. GAMBONI Dario: ?+istoire de l?art et . 5emarTues sur l??tat d?une probl?matiTue? R?ception, diffusion, monogr?fic de la revista Histoire de l?Art, 35-36, octubre 1996, p. 9. 14 Vegeu la nota n?mero 9 15 8n recorregut a trav?s dels cat?legs de la Biblioteca 1a]ionale Centrale de )lor?ncia i de l?hom?nima de Roma, no reporta m?s que un sol t?tol ?i encara d?un petit opuscle- anterior a 1970 que inclogui el terme fortuna cr?tica (vid. INNAMORATI, Giuliano: Note sulla fortuna critica di Pietro Aretino, Tip. *iovanni De 6ilvestri Milano 155. Llevat d?aTuest llibret no hi ha m?s Tue Tuatre obres els t?tols de les quals incorporen les dues paraules, per?, si b? alguns estan a un pas d?utilit]ar el terme Tue ens ocupa 11 expressions, aquesta ?ltima ?s la m?s restrictiva. Les connotacions avaluatives i interpretatives degudes a l?adjectiu reduirien la recerca sobre fortuna cr?tica a l?estudi dels mecanismes i oscil?lacions de l?apreciaci? d?obres, artistes, estils, etc. en base nom?s a l?exegesi de la literatura art?stica i prou tal com d?altra banda ha estat en la pr?ctica habitual de la historiografia al respecte. 6ense l??rtica cotilla de l?adjectiu el mot fortuna, en canvi, reflecteix prou b? l?heterogenewtat de l??rea Tue intenta abastar. Ara b? per m?s Tue el mot fortuna permet acollir molt millor Tue l?expressi? fortuna cr?tica no solament enfocaments interdisciplinaris diversos, sin? tamb? qualsevol realitat de la cultura visual o de l?imaginari col?lectiu presenta alguns inconvenientes Tue ens impedeixen d?acceptar-lo com a indicatiu categ?ricament paradigm?tic. Prescindint del fet que, com diem, la pr?ctica historiogr?fica ha acabat entronitzant l?expressi? fortuna cr?tica en detriment del mot tot sol la principal objecci? ?s d?ordre sem?ntic. En les lleng?es llatines, la paraula fortuna significa sort al mateix temps que at]ar o successi? fortuwta d?esdeveniments16 unes nocions aTuestes Tue s?avenen malament amb la naturalesa variable, per?, segons havia ja defensat Francis Haskell i ha demostrat Vicen? Furi? en un llibre recent, hist?ricament condicionada, mai arbitr?ria ni sempre diferencien una de l?altra a tall d?exemple vid. FRATTINI, Alberto: Saggio di una storia della critica e della fortuna dei canti di G. Leopardi, La Scuola, Brescia, 1957; o, encara m?s concretament, IDEM: Critica e fortuna dei Canti di G. Leopardi con altri studi e postille sulla critica leopardiana La Scuola, Brescia, 1961). En realitat, els primers i pocs t?tols que ens apareixen incorporant sense embuts el terme s?n publicats, com diem, a la d?cada de 1970 (vid. BATTINI, Emilio: Fortuna critica del manierismo, Industria Tipografica Fiorentina, Firenze, 1972; Fortuna critica degli autori greci. Antologia di pagine critiche, Umberto ALBINI, Fritz BORNMANN, Mario NALDINI (eds.) Le Monnier, Firenze, 1975; COLOMBO, Umberto: Manzoni e gli ?Umili?. Storia interna e fortuna critica, Edizioni Paoline, Cinisello Balsamo, 1972) 16 La primera i m?s important accepci? Tue del mot recull el diccionari de l?,nstitut d?Estudis Catalans ?s en el sentit de sort entesa, d?acord amb la primera definici? d?aTuesta veu com a encadenament de successos fortu?ts (vid. INSTITUT D?ESTUDIS CATALANS: ?)ortuna? i ?sort? dins Diccionari de la llengua, Edicions 3 i 4/Edicions 62/Enciclop?dia Catalana/Edicions Moll/PAM, Barcelona-Palma de Mallorca- Val?ncia, 1995, p. 904 i p. 1702, respectivament). Per la seva banda, la Real Academia Espa?ola proporciona tots dos significats dins de la mateixa veu (vid. REAL ACADEMIA ESPA?OLA: Diccionario de la lengua espa?ola, Real Academia Espa?ola, 21a. ed., t. I, Madrid, 1992, p. 987); la darrera edici? de del diccionari de l?Acad?mie )ran?aise en canvi afegeix a aTuests dos conceptes el d?at]ar ACAD?MIE FRAN?AISE: Dictionnaire de l?Acad?mie Fran?aise, Librairie Arth?me Fayard/Imprimerie Nationale, 9a. ed. t. ,, Paris 2 p. 24 . Donat Tue la veu fortuna de la darrera edici? del diccionari de l?Accademia della Crusca (1863-1923) data de 1889 i tenint en compte que la creaci? del Consiglio Superiore della Lingua Italiana no ha donat encara cap diccionari oficial n?hem hagut de consultar uns altres de no oficials, per? de gran difusi? i prestigi. En ells el significat del vocable remet tant a la noci? de sort com a la de dest? no sotm?s a la voluntat humana (vid. Il nuovo Zingarelli. Vocabolario della lingua italiana, Muro DOGLIOTTI i Luigi ROSIELLO (eds.), Nicholas Zanichelli, 11a. ed., Bologna, 1987, p. 755; Dizionario della lingua italiana, Francesco SABATINI i Vittorio COLETTI (eds.), Sansoni, 3a. ed., Milano, 2007-2008, p. 1047) 12 capriciosa de l?apreciaci? i les reputacions art?stiTues17. Tampoc no ?s un problema menor l?escassa o nul?la penetraci? que han tingut expressi? i mot en la historiografia art?stica germ?nica i angloamericana. Conscients molt probablement de que els mots alemanys i anglesos equivalents a la paraula fortuna presenten les mateixes limitacions sem?ntiques que en les lleng?es llatines els historiadors de l?art anglosaxons i germ?nics defugiren totalment d?usar-los ja de bon antuvi18. En la tradici? anglosaxona, hom ha tendit a prescindir d?etiTuetes identificatives dels treballs dedicats a l?estudi dels mecanismes i oscil?lacions del les valoracions art?stiques o b? a col?locar-los sota la soferta empara del terme art criticism19 i, en molta menor mesura, tamb? del mot reception o de l?expressi? critical reception20, m?s comuna; la germ?nica, en canvi, ha preferit el mot rezeption de manera gaireb? un?nime21. En realitat, uns i altres no han fet amb aix? m?s que acomodar-se a la terminologia habitual que en cada un dels dos dominis ling??stics operava dins dels estudis literaris. Malgrat el fort arrelament de les nocions de fortuna i fortuna cr?tica en la hist?ria de l?art dels pawsos de parla llatina i encara Tue la prud?ncia cient?fica m?s elemental aconsella respectar sempre Tue es pugui la terminologia sancionada per la pr?ctica a l?~s de la disciplina, les limitacions que presenten s?n de prou calatge com per a qu? 17 Si el posicionament de l?historiador de l?art angl?s es limitava a les oscil?lacions del gust al llarg dels dos primers ter?os del segle XIX (vid. HASKELL, Francis: Rediscoveries in Art. Some Aspects of Taste, Fashion and Collecting in England and France, edici? doble, Phaidon Press, London, 1976), sense limitaci? de temps aquesta ?s precisament la tesi principal del llibre del professor nostrat (vid. FURI? [i GAL?], Vicen?: Arte y reputaci?n, op. cit.). 18 No t? res de sorprenent que la consulta sistem?tica als cat?legs de la British Library, de la Library of Congress aix? com als de la uni? de biblioteques universit?ries i no universit?ries brit?niques no hagi donat un sol t?tol entre les obres d?art o d?hist?ria de l?art Tue inclogui la paraula fortune o les seves eTuivalents angleses. 7ampoc no n?hem trobat cap amb els mots *eschicN *lucN 6chicNsal o Tualsevol dels seus derivats, ni en efectuar la mateixa recerca anterior als cat?legs de les biblioteques nacionals d?Aleman\a ?ustria i 6uwssa ni als unificats de le biblioteques universit?ries, estatals o, segons el cas, regionals de cada un d?aTuest tres pawsos. 19 Molt m?s revelador que qualsevol de les obres que en aquest sentit podr?em aportar, ?s el fet que :orldCat el cat?leg bibliogr?fic col?lectiu d?abast mundial, presenta com The Art Criticism about the Painters of Parma in France until the French Revolution la tesi doctoral que Colette F?raudet va defensar l?an\ 1 a la 6orbona sota el t?tol de La Fortune critique des peintres de Parme en France jusqu'? la R?volution. 20 Tot i que ?com diem- no es prodiguen gaire, un exemple relativament matiner seria la tesi doctoral sobre Benjamin Robert Haydon and the Critical Reception of the Elgin Marbles Tue l?an\ 16 present? Frederick Cummings a la Universitat de Chicago. 21 Per tal de palesar fins a Tuin extrem ?s antiga la tradici? de la hist?ria de l?art germ?nica en aTuest aspecte, podem citar aqu? el treball sobre la recepci? del g?tic a Aleman\a Tue en base a l?estudi dels cadirats de cor renans del primer g?tic, endeg? Heribert Reiners a principi dels segle XX (encara que hi revindrem m?s endavant, vid. REINERS, Heribert: Die rheinischen Chorgest?hle der Fr?hgotik; ein Kapitel der rezeption der Gotik in Deutschland , J.H.E. Heitz & M?ndel, Strassburg, 1909) 13 n?haguem de cercar unes altres conceptualment m?s apropiades i a poder ser tamb? universalment acceptables en els diferents ?mbits ling??stics o geogr?fics occidentals. D?acord amb la m?xima del respecte a la tradici? terminol?gica, cal sospesar fins a quin punt la paraula recepci? seria m?s adequada. De fet, no solament ?s la utilitzada de sempre pels historiadors de l?art germ?nics i encara Tue molt t?midament tamb? pels de parla anglesa, sin? que d?un parell o tres de d?cades en?? ha acabat per imposar-se entre aquest ?ltims al mateix temps que ha comen?at a irrompre tamb? en la historiografia art?stica dels pawsos amb lleng?es llatines. L?aparici? de la rezeptions?sthetik als anys seixanta, el seu successiu desenvolupament i la seva ulterior expansi? fora d?Aleman\a al llarg de les dues d?cades seg?ents han propiciat que, des dels anys vuitanta en els estudis literaris i des de la segona meitat dels noranta o comen?aments de l?actual cent?ria en els d?hist?ria de l?art sigui en aTuests pawsos cada cop m?s palesa la tend?ncia ja consolidada a definir els estudis de fortuna o fortuna cr?tica en termes de recepci? i, fins i tot, de recepci? cr?tica22. M?s enll? d?aTuesta generalit]ada expansi? geogr?fica del seu ?s, el vocatiu recepci? presenta tres avantatges addicionals. D?una banda la paraula recepci? d?origen llat? i relacionada amb la noci? de rebre all? Tue se?ns ha tram?s significa rebuda i acollida tant en les lleng?es llatines com en l?angl?s23. Desprovista, doncs, de les connotacions relatives al car?cter de proc?s fortu?t, atzar?s o caprici?s associades al concepte de fortuna la veu recepci? defineix a la perfecci? l??rea d?estudi Tue ens ocupa. De l?altra banda, cal tenir tamb? en compte que, en alemany, el mot rezeption ?s un neologisme 22 Llevat d?un parell de pon?ncies llegides en congressos o jornades d?estudi i de dues monografies relatives a la recepci? respectiva de l?impressionisme i l?art contemporani la consulta pacient dels cat?legs col?lectius de les biblioteques universit?ries brit?niques, espanyoles i franceses aix? com dels cat?legs individuals de les principals universitats italianes no us proporcionar? ni un sol treball sobre fortuna art?stica en lleng?es llatines anterior a 1995 que porti la paraula recepci? en el t?tol. En aquest sentit ?s simptom?tic Tue no n?aparegui tampoc ni un entre la muni? de refer?ncies bibliogr?fiTues citades en cada un dels articles que configuren el conegut monogr?fic de la revista Histoire de l?Art consagrat a orientar impulsar i difondre aTuest tipus d?estudis entre els universitaris i historiadors de l?art francesos (vid. R?ception, diffusion, monogr?fic de la revista Histoire de l?Art, 35-36, octubre 1996). De fet d?acord amb els resultats de la recerca als esmentats cat?legs en mat?ria d?hist?ria de l?art les primeres tesis universit?ries i els primers simp?siums no comencen a presentar-se sota l?ep?tet de recepci? en els dominis ling??stics llatins fins a finals de la cent~ria passada i els primers an\s de l?actual. En la d?cada transcorreguda des d?aleshores el nombre de monografies congressos i de manera especial tesis doctorals que han seguit la mateixa estela es prou considerable com per a poder parlar d?una veritable consolidaci? del mot fins i tot en aquests pa?sos. 23 Pel que fa a la veu en les lleng?es llatines, remetem als diccionaris de refer?ncia citats en la nota n?mero 16. Per al significat en angl?s utilit]em l?Oxford English Dictionary, el m?s ampli i el de m?s reconeguda autoritat (vid. ?5eception? dins The Oxford English Dictionary, J.A. SIMPSON i E.S.C. WEINER (eds.), Clarendon Press-Oxford University Press, t. XIII, 2na. ed., Oxford, 1991, pp. 320-321) 14 manllevat de les lleng?es llatines Tue els historiadors de la literatura i l?art germ?nics introduwren en comptes de l?eTuivalent i genu? Aufnahme a comen?aments de la passada centuria24. D?aTuesta manera sent una veu llatina, resulta universalment acceptable amb independ?ncia de la tradici? en qu? cada un pugui arrenglerar-se. )inalment des d?un punt de vista estrictament est?tic, te?ric i metodol?gic o, si voleu, ?mpliament gnoseol?gic val a dir Tue l?~s de la paraula fortuna o de l?expressi? fortuna cr?tica s?acobla perfectament a una concepci? positivista de l?obra d?art immanent Tue exclou el receptor en tant que agent art?stic productiu. ?s a dir, una concepci? que limita els estudis de recepci? gaireb? nom?s al seguiment de la difusi? dels trets formals d?obres i estils aix? com al tractament que la literatura art?stica ha deparat a teories, artistes i produccions, corrents, escoles i maneres de fer. El mot recepci?, en canvi, permet incloure tamb? tota la tradici? est?tica que des de Val?ry, Benjamin i Sartre, per? sobretot des de Jauss i l?escola de Constan?a en?? considera l?obra d?art oberta a la recreaci? per part del receptor i per tant variable segons l?acollida hist?rica Tue ha rebut25. 24 El diccionari Duden, el diccionari de refer?ncia de la llengua alemanya ja des de la primera edici? de 1880, no introdueix la veu Rezeption entesa en el sentit d?Aufnahme (acollida, rebuda) fins l?on]ena edici? publicada l?an\ 134 (vid. ?5e]eption? dins Der Grosse Duden. Rechtschreibung der deutschen Sprache und der Fremdw?rter, Otto BASLER (ed.), Bibliographisches Institut, 11na. ed. ampliada, Leipzig 13 p. 5 . Des d?aleshores jan o ha perdut aTuesta accepci? (cfr. Das Gro?e W?rterbuch der Deutschen Sprache in sechs B?nden, Bibliographisches Institut, t. 6, Mannheim, 1980, pp. 2168-2169) 25 Com Tue no ?s ara el moment d?entrar a les concrecions en cada cas per al seu desenvolupament seq?encial, vid. correlativament VAL?RY Paul: ?Premi?re le?on du cours de Po?tiTue? 13  dins Variet? V , Gallimard, Paris, 1944, p. 6, p. 8, p. 11 i seg?ents (aquesta lli?? inaugural del Coll?ge de France podeu consultar-la tamb? en versi? espanyola, vid. IDEM: ?Primera lecci?n inaugural del curso de Po?tica? dins Teor?a po?tica y cr?tica, Visor, Madrid, 1990, pp. 113-115 i p. 117 i seg?ents); BENJAMIN, :alter: ?Eduard )uchs der 6ammler und der +istoriNer? Zeitschrift f?r Sozialforschung, VI, 1937, pp. 348 (en castell?, vid. IDEM: ?+istoria \ coleccionismo. Eduard )uchs? dins D scursos interrumpidos. I. Filosof?a del arte y de la historia, Taurus, Madrid, 1973, p. 91); SARTRE, Jean-Paul: Qu?est-ce que la litt?rature. Situations II *allimard Paris 14 publicat l?an\ 14 per entregues en la revista sartriana Les Temps Modernes d?entre les diverses edicions en castell? adrecem el lector a la primera: ?Qu? es la literatura?, Editorial Losada, Buenos Aires, 1950). Pel que fa al que podr?em anomenar els dos manifestos program?tics de la teoria de la recepci? de l?escola de Constan?a, dues lli?ons inaugurals publicades pels serveis editorials de la 8niversitat d?aTuella ciutat vid JAUSS, Hans-Robert: ?Literaturgeschichte als provoNation der literaturZissenschaft? 16  dins IDEM: Literaturgeschichte als provokation, Suhrkamp, Franfurt am Main, 1970, pp. 144-207 (en castell?, vid. IDEM: ?La historia literaria como desaf?o a la ciencia literaria? dins La actual ciencia literaria alemana. Seis estudios sobre el texto y su ambiente, Hans Ulrich GUMBRECHT (ed.), Ediciones Anaya, Salamanca, 1971, pp. 37-114); ISER, :olfgang: ?Die AppellstruNtur der 7exte. 8nbestimmtheit als :irNungsbedingung literarischer Prosa? 16  dins Rezeptions?sthetik. Theorie und Praxis, Rainer WARNING (ed.), Verlag Wilhein Fink, M?nchen, 1979, pp. 325-342 (en castell?, vid. IDEM: ?La estructura apelativa de los textos. La indeterminaci?n como condici?n de efectividad de la prosa liter?ria? dins Est?tica de la recepci?n, Rainer WARNING (ed.), Visor, Madrid, 1989, pp. 133-148) 15 En definitiva, lluny de tota submissi? a la moda o a les imposicions culturals del centre sobre la perif?ria i malgrat Tue no se?ns escapen els esfor?os tendents a evitar l?~s del mot recepci? esmer?ats per alguns historiadors de l?art actuals adscrits en el corrent metodol?gic de l?experi?ncia de l?espectador Tue volen subratllar la seva dist?ncia epistemol?gica respecte de les m?s significatives manifestacions de la Rezeptiongeschichte alemanya26, es preferible la utilitzaci? general del terme recepci? al de fortuna o fortuna cr?tica. Aix? no obstant ateses les profundes evocacions d?aTuests dos ?ltims, sospesant l?alerta de Pierre 9aisse respecte als riscos d?incomprensi? Tue comporta l?intent d?establir difer?ncies entre un i els altres27 i a la vista, sobretot, de les pr?ctiTues historiogr?fiTues a l?~s en algunes situacions no podrem deixar de parlar de fortuna sense empobrir-ne el sentit o enfosquir la circumst?ncia hist?rica. 2. Recepci?, fortuna cr?tica i reconeixement. Aclariments conceptuals i l?mits. Aclarits els dubtes inherents al problema de la designaci? terminol?gica, aprofitem les sin?rgies generades en l?ep?graf anterior per a ocupar-nos ara d?examinar i avaluar la situaci? relativa als estudis de recepci?, fortuna cr?tica i reconeixement en el camp de la hist?ria de l?art i, si n?hi ha, intentar d?amonjonar-ne els respectius l?mits. Encara que hem advocat per la utilitzaci? general del terme recepci? i esperem haver-ne demostrat tamb? la validesa no hem deixat d?advertir tampoc les confusions conceptuals i les prevencions que hi ha al respecte. D?aTu? la necessitat d?escometre l?an?lisi Tue ara ens proposem. I, aix?, no nom?s perqu?, com hem dit, recepci? i fortuna cr?tica sovint es confonen ni tampoc perqu? tota recepci? de l?art importa un grau o altre de reconeixement. Conv?, especialment, perqu? la recepci? ?s quelcom inherent a la mateixa pr?ctica de l?historiador en general i a la de la hist?ria de l?art en particular. En efecte, feta abstracci? de l?ontologisme i el metaficisme que respectivament subjauen en els conceptes adornians d?historicitat i de veritat d?una banda aix? com de les diverg?ncies sobre el problema de l?autonomia de l?art i sobre si t? sentit o no t? sentit parlar de veritat est?tica de l?altra no hem de perdre de vista que Theodor 26 Aquest seria el cas, per exemple dels editors i la majoria dels assagistes d?una de les obres relativament recents Tue mostren amb major claredat les possibilitats metodol?giTues de la interacci? entre l?obra d?art i el seu p?blic (vid. The Beholder. The Experience of Art i Early Modern Europe, Thomas FRANGENBERG i Robert WILLIAMS (eds.), Ashgate Publising Co., Burlington [Vermont]-Aldeshot [U.K.], 2006; reedici? digital: Ashgate Pub. Co, Farnham [U.K.], 2011) 27 Vid. VAISSE Pierre: ?Du r{le de la r?ception dans l?histoire de l?art? R?ception, diffusion, monogr?fic de la revista Histoire de l?Art, 35-36, octubre 1996, p. 4. 16 Adorno ja advertia des de la tradici? de la teoria cr?tica que l?obra d?art del passat existeix per la historicitat; ?s a dir, donat que les apreciacions s?n canviants i, per aix?, l?art?stic l?artisticitat o Kunsthaftigkeit adorniana) rau precisament en les reaccions que l?obra provoca, no pas en la seva objectivitat material, la naturalesa de l?obra d?art ?s hist?rica tot just per ser objectivaci? d?una consci?ncia multicultural canviant28; objectivaci? Tue toca a l?historiador de percebre i construir. Del costat dels qui s?arrengleren en les files d?aTuells Tue, com els te?rics de l?experi?ncia est?tica i els de l?est?tica de la recepci? neguen el concepte de veritat est?tica s?arriba, en el que a nosaltres ara ens importa, a conclusions similars. Extrapolant el posicionament de James J. Porter respecte de la hist?ria del m?n cl?ssic a la nostra disciplina, la recepci? est? en l?estirp ?ell parla de bloodlines- de la hist?ria de l?art perqu?, tal com diu el professor nord-americ?, no ?s possible aproximar-se a un fet hist?ric, sigui de la naturalesa que sigui, al marge dels comentaris i recepcions anteriors Tue se n?han fet29. Aix? les coses, si, com veiem, la recepci? est? en la naturalesa mateixa de la pr?ctica historiogr?fica art?stica aleshores caldria concloure Tue el domini dels estudis de recepci? de l?art ?s tant ampli que abastaria la totalitat del camp disciplinari de la historia de l?art. La cosa s?ha complicat doncs de tal manera Tue malgrat no ser pretensi? d?aTuest treball entrar en profundes consideracions gnoseol?giques ni tampoc de cr?tica hermen?utica sobre els fonaments de la nostra disciplina, s?imposa for?osament delimitar el domini conceptual i d?aplicaci? d?un camp d?estudi tan vast i ambigu com pot ser els de recepci? de l?art. Potser ?s per aquesta imman?ncia recepcionista de la hist?ria, en general, i de la hist?ria de l?art en particular Tue hom tendeix a confondre fortuna cr?tica i recepci? o, m?s ben dit, els estudis de fortuna cr?tica i els de recepci? en tant que g?neres historiogr?fics. ,ndependentment d?aix? i contr?riament a l?opini? de Pierre Vaisse sobre el risc d?arbitrarietat de tot intent d?establir distincions entre recepci? i fortuna cr?tica a la qual al?lud?em uns p?gines m?s amunt, el fet contrastable ?s Tue des d?un punt de vista conceptual i procedimental s?n dos dominis nom?s en part coincidents, per? en cap cas equivalents. La fortuna cr?tica, que conceptualment ?s concebuda com la tradici? cr?tica d?una obra artista escola estilmoviment o qualsevol altre aspecte dels mons de l?art, ?s a dir, entesa com la traject?ria que segueixen llurs valoracions i 28 Vid. ADORNO, Theodor W.: Teor?a est?tica, Editorial Taurus, Madrid, 1980, p. 252. 29 Vid. PORTER James ,.: ?5eception 6tudies. )uture Prospects? dins A Companion to the Classical Receptions, Lorna HARDWICK i Christopher STRAY (eds.), Blackwell Publishing, Malden (Mass.)-Oxford, 2008, p. 470. 17 atribucions de sentit al llarg del temps30, com a g?nere historiogr?fic ?s, en expressi? feli? de Vicen? Furi?, la ?hist?ria p?stuma? de les valoracions i interpretacions posteriors Tue se n?han fet o se?n fan31. Encara que a les valoracions i interpretacions posteriors caldria incloure tamb? les dels contemporanis de l?obra, de l?artista o d?all? Tue s?estudia car la noci? de fortuna cr?tica abasta la totalitat del conjunt de testimoniatges i judicis cr?tics Tue se n?han fet i aix? ho ha ent?s tamb? tradicionalment la pr?ctica historiogr?fica, l?expressi? ?s tan punyentment sint?tica que segueix sent perfectament v?lida. Aix? aclarit, val a dir que, com a g?nere historiogr?fic, la tradici? dels estudis de fortuna cr?tica s?ha cen\it gaireb? exclusivament als testimonis escrits, als judicis dels cr?tics d?art contemporanis i dels historiadors de l?art32 o, el que ?s el mateix, s?han limitat gaireb? de forma exclusiva a repassar els comentaris, interpretacions, estimacions i interpretacions Tue sobre l?objecte de cada investigaci? ? habitualment obres i artistes- es poden trobar en la literatura art?stica33. Prescindint dels factors explicatius d?aTuesta tradici? Tue molt provablement tenen a veure amb la relativa facilitat d?accedir a aTuest tipus de fonts, amb el car?cter positivista que proporciona a la investigaci? la naturalesa documental dels textos i la seva possibilitat d?interpretaci? hist?rica o, per a acabar, amb la inserci? d?aTuesta manera de fer dins del doble corrent centrat en les biografies i les obres que ha dominat la hist?ria de l?art fins fa poc, la veritat ?s que la fortuna cr?tica ha estat un dels dominis en qu? la teoria de la recepci? s?ha mostrat m?s f?rtil i ha conreat m?s ?xits. Tot i la relativa abund?ncia d?escrits de fortuna cr?tica existents, alguns d?ells constituint volums espec?fics i uns altres espar?os dins d?obres col?lectives cat?legs d?exposicions o formant part de monografies, i encara que, tal com confiem mostrar en el gruix d?aTuest treball no falten els consagrats a altres aspectes diferents a obres o artistes ni tampoc tots ells se sustenten en la literatura art?stica, el registre i explicaci? de 30 En aquest punt seguim la concepci? desenvolupada per Nikos Hadjinicolaou en un llibre que dedic? a tractar espec?ficament d?aTuesta T?esti? un llibre Tue fins on sabem nom?s es va publicar en neerland?s i en espanyol (cfr. HADJINICOLAOU, Nikos: La producci?n art?stica frente a sus significados, Siglo XXI Editores, M?xico, 1981) 31 En concret escriu: ?Els judicis de valors sobre l?art i els artistes no es circumscriuen solament al moment en Tu? les obres s?n creades o exposades. Posteriorment a la vida d?un artista o d?un estil les seves obres continuen sent valorades, positivament o negativament, i aquesta ?s el centre d?atenci? dels estudis anomenats de fortuna cr?tica? FURI?, Vicen?: Sociologia de l?art, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995, p. 303) 32 Vid. VAISSE Pierre: ?Du r{le de la r?ception?? op. cit. p. 4. 33 Vid. FURI?, Vicen?: Arte y reputaci?n, op.cit., p. 14. 18 l?apreciaci? en el transcurs del temps d?obres artistes, estils, escoles, moviments i per?odes no abasta la totalitat del camp de la recepci? art?stica. Potser per aix? cada cop s?n m?s els estudis que fixant-se en obres d?art originals c?pies falsificacions, gravats i qualsevol altre producte de la cultura visual intenten donar compte tamb? dels influxos, transfer?ncies i apropiacions en mat?ria art?stica. Per?, ni fins i tot amb l?ampliaci? del domini a la fortuna visual34 o a l?estudi de la difusi? de models art?stics35, queda exhaurit el camp historiogr?fic de la recepci? de l?art. I ?s que, des del desenvolupament de l?est?tica de la recepci? i de teories afins com per exemple les del reader?s response criticism nord-americ?, pel cap baix hi ha dos aspectes essencials de la recepci? art?stica; un fa refer?ncia a la manera amb qu? una persona, esdeveniment o assumpte ?s copsada pels, diem-ne diferents agents creadors d?opini? l?altre a la manera amb qu? la persona, esdeveniment o fet s?n o han estat percebuts ?tornem a topar amb el vocabulari- pels receptors l?audi?ncia els espectadors o el p~blic en general36. El primer aspecte conforma el registre hist?ric i, per tant, coincidiria prou ajustadament amb la fortuna cr?tica; el segon, en canvi, molt m?s dif?cil de determinar perqu?, de les percepcions i experi?ncies grupals o individuals no registrades, nom?s en podem tenir indicis indirectes, no solament requereix i mobilitza m?s recursos metodol?gics i m?s variats sin? Tue depassa amb escreix l?objecte i els l?mits dels estudis de fortuna cr?tica. Aix?, doncs, ni que ?nicament sigui en atenci? a aquests dos aspectes de la recepci?, des d?un punt de vista conceptual i com a g?nere historiogr?fic no ?s m?s Tue una part - important i for?a fruct?fera, aix? s?- de l??mplia teoria de la recepci? o per usar un 34 )ins on sabem un dels primers a utilit]ar el terme de fortuna visual per a aTuests tipus d?estudis fou l?actual professor de la universitat de Borgon\a 2livier Bonfait vid. BONFAIT 2livier: ?5?ception et diffusion. 2rientations de la recherche surles artistes de la p?riode moderne? Historie de l?Art, 33-36, octubre 1996, p. 101) 35 En aquest punt seguim la noci? de fortuna cr?tica deguda a Calvo Serraller. Atesa la concreci? i riquesa de matissos, no podem estar-nos de transcriure la seva concepci?n de fortuna art?stica: per a ell, amb els estudis de fortuna cr?tica no es tracta nom?s "d'obtenir informaci? precisa sobre com es va arribar a difondre un model art?stic, sin? com se l'ha valorat successivament i per quines raons; ?s a dir, no nom?s el que hist?ricametn va passar, sin? de quina manera aquest passat ens ha seguit influint hist?ricament" (CALVO SERRALLER )rancisco: ?Pr?logo? a GARC?A FELGUERA, Mar?a de los Santos: Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la pintura espa?ola del Siglo de Oro, Alianza Editorial, Madrid, 1991, p. ) 36 Cfr. KEMP :olfgang: ?7he :orN of Art and his Beholders. The Methodology of Aesthetic of Reception? dins The Subjects of Art History. Historical Objects in Contemporary Perspectives, Mark A. CHEETHAM, Michael Ann HOLLY, Keith MOXEY (eds.), Cambridge University Press, Cambridge, 1998, pp. 181-182. 19 terme a parer nostre m?s ajustat i que s?est? obrint pas a poc a poc, de la hist?ria de la recepci?37. At?s que la producci? art?stica no passaria de ser una producci? de mers artefactes si no tingu?s una intencionalitat declarada de produir objectes amb una forma significant destinada a provocar efectes a partir de la seva interpretaci? per part de tercers o, el que ?s el mateix, destinada intencionadament a la comunicaci?, tot l?especial i allunyada de les lleis generals de la teoria de la informaci? que vulgueu, per? a la comunicaci? amb el receptor38 l?objecte reclama necess?riament l?autor i el receptor sempre. En efecte, encara Tue l?obra un cop realit]ada, ja no necessita la pres?ncia del productor per a complir la seva funci? transmissora de missatges ni tampoc la necessita el receptor perqu? ?s ell qui efectua la interpretaci? i ?s ell Tui en definitiva construeix l?obra, en el proc?s d?interpretaci? aquest no pot deixar d?intentar posar-se sempre en el lloc de l?artista productor de l?obra39. En conseq??ncia, com que la interacci? entre artista i perceptor ?s consubstancial a l?obra d?art per molt ?mfasi que posin les teories de la recepci? en despla?ar el pes de l?autor cap al receptor la recepci? no es redueix als dos aspectes b?sics del par?graf anterior. De fet, si l?artista no queda mai al marge del proc?s de recepci? perqu? la intencionalitat de l?efecte que intenta provocar ?s el vincle Tue uneix l?autor individual de l?obra amb el receptor o receptors, ?s tamb? aquesta intencionalitat all? que estableix el car?cter hist?ric d?una obra d?art en apel?lar als espectadors m?s pr?xims o, diem-ne, p?blic contemporani40. D?aTu? la indefugible necessitat historiogr?fica d?aproximaci? al context original de producci? i original de recepci?; tant n??s d?indefugible aquesta necessitat que, contr?riament al que hom sol pensar fins i tot l?est?tica de la recepci? aplicada a les arts visuals va m?s enll? de tancar-se en l?examen exclusiu de l?acollida Tue el p~blic ha dispensat o dispensa a 37 Efectivament, al m?n anglosax?, per? de manera m?s concreta i evident en el nord-americ?, cada cop se sent parlar m?s de reception history en l??mbit dels estudis literaris hist?rics i sobretot en els de l?exegesi b?blica. Ara per ara per? desconeixem Tue alg~ l?hagi utilit]at en el camp de la hist?ria de l?art en el sentit que nosaltres li donem. 38 Cfr. MONLLE? I GALCER? ?ngel: ?Multiplicitsat de les funcions de l?art. ,mport?ncia de la funci? comunicativa i de la funci? utilit?ria? Comentaris d?Antropologia Cultural, 6, 1984, pp. 85-89 i IDEM: ?s l?art una t?cnica" Universitas Tarraconensis, VII, 1985, especialment l?ep?graf consagrat a ?2bjecte art?stic i artefacte? pp. 4-52. 39 Vid. GOMBRICH, Ernst H.: Arte e ilusi?n. studio so re la psicolog a de la representaci n pict rica, Editorial Debate, Madrid, 1998, p. 195. 40 Vid. HADJINICOLAOU, Nikos: La producci n art stica?, op cit., p. 29. 20 l?obra per a obrir-se tamb? al de les circumst?ncies de producci?41. I, aix?, no nom?s, perqu? l?artista productor tamb? funciona com a receptor. Vet aqu?, doncs, una difer?ncia m?s per la qual la fortuna cr?tica tal com habitualment es practicada ?s un domini historiogr?fic els l?mits dels quals resten inclosos en els m?s amplis de la hist?ria de la recepci?. Deixant de banda la import?ncia que en la recepci? de les arts tenen els canals de difussi? i, per aix? mateix, la import?ncia Tue se?ls atorga tant en els estudis tradicionals de fortuna cr?tica com en els de recepci?42, estem ja en condicions de poder anar recapitulant. Aix?, doncs, des d?un punt de vista estrictament conceptual podem identificar fortuna cr?tica i recepci? perqu? tant una com l?altra Tueden conformades pel conjunt d?apreciacions valoracions judicis i interpretacions Tue s?han fet d?una obra un artista un estil o Tualsevol altre aspecte de l?art. Per aix?, perqu? s?n conceptualment equiparables, sovint es confonen i per aix? nosaltres, un cop fetes les precisions terminol?giques, les hem agrupat sota la general denominaci? de recepci? en l?ep?graf anterior. La cosa per? canvia de fixar-nos-hi des de l??ptica estrictament historiogr?fica. Independentment del posicionament i de l?utillatge metodol?gic utilitzat per l?historiador, la hist?ria de l?art mai no ha ignorat ni ha restat d?esTuena a la recepci? de l?art perTu? si com hem dit una ?s inherent a l?altra podr?em plantejar-nos fins a quin punt la hist?ria de l?art no ?s en el fons m?s que la hist?ria de la recepci? de l?art. Per? no no ?s aTuest plantejament maximalista el Tue marca les distincions historiogr?fiques entre fortuna cr?tica i recepci?. Historiogr?ficament parlant, els estudis 41 Vid. P?REZ LOZANO, Manuel i URQU?ZAR HERRERA, Antonio: ?De *ombrich a la . La configuraci?n de la percepci?n \ la interpretaci?n enlas artes visuales? dins E. H. Gombrich, in memoriam. Actas del I Congreso Internacional . Pamplona, 2002, Paula LIZARRAGA (ed.), EUNSA [Ediciones Universidad de Navarra], Bara??in (Nav), 2003, p. 334-346 i, de manera especial, p. 336. Per a una aplicaci? pr?ctica en castell? de l?est?tica de la recepci? al camp de la hist?rica de l?art remetem a la tesi doctoral del segon dirigida pel primer que ha vist la llum en forma de llibre (vid. URQU?ZAR HERRERA, Antonio: El Renacimiento en la periferia. La recepci?n de los modos italianos en la experiencia pict?rica del Quinientos cordob?s, Servicio de Publicaciones Universidad de C?rdoba, C?rdoba, 2001). Tamb? podem veure exemples d?aplicaci? al cas de 9eli]Tue] durant la seva etapa sevillana en la pon?ncia d?Antonio Urqu?zar al XV Congr?s del CEHA (vid. IDEM: ?Modelos \ principios. Canales de difusi?n del arte en la edad moderna \ transformaciones en la recepci?n de la practica art?stica? dins Modelos, intercambios y recepci?n art?stica. De las rutas mar?timas a la navegaci?n en red. XV Congreso Nacional de Historia del Arte (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 de octubre de 2004 / Models, intercanvis i recepci? art?stica. De les rutes mar?times a la navegaci? en xarxa. XV Congr?s Nacional d'Historia de l'Art (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 d?octu re de 2004, Universitat de les Illes Balears, t. I, Palma de Mallorca, 2008, pp. 507-522) 42 De fixar-nos nom?s en all? Tue m?s pot sorprender de l?afirmaci? i m?s suspic?cies pot aixecar respecte a la import?ncia que se?ls atorga en les aplicacions de l?est?tica de la recepci? al camp de la hist?ria de l?art remetem a la pon?ncia anterior cfr. Ibidem, pp. 509-511) 21 de la recepci? s?n una branca com una altra de la hist?ria de l?art i aix? cal entendre?ls com hist?ria de la recepci?. En la pr?ctica historiogr?fica comunament practicada fins fa poc, ha correspost als de fortuna cr?tica d?ocupar-se?n per? amb l??xit de penetraci? del terme recepci? ?ha assumit el tipus d?an?lisi hist?rica desenvolupat pels estudis tradicionals de fortuna cr?tica?43. En la tradici? historiogr?fica, la hist?ria de la recepci? s?ha centrat generalment en la investigaci? dels processos hist?rics dels aspectes art?stics objecte d?estudi sobre la base de les interpretacions i apreciacions, actituds i respostes d?usuaris i receptors esparces en la literatura art?stica i, en aquest sentit, ?coincideix amb el Tue pretenen els estudis de fortuna hist?rica?44. Certament, d?atenir- nos a la tradici? historiogr?fica, no hi ha difer?ncia entre hist?ria de la recepci? i fortuna cr?tica ni fins i tot amb l?afegit de la fortuna visual; per?, cal subratllar-ho, nom?s en la pr?ctica historiogr?fica tradicionalment a l?~s. Des dels esfor?os d?aplicaci? de l?est?tica de la recepci? i teories afins a la hist?ria de l?art, sorgeixen les difer?ncies. En el ben ent?s Tue cal separar la dimensi? historiogr?fica de la recepci? de l?art de la dimensi? especulativa de les diferents est?tiques de la recepci?45, la hist?ria de la recepci? depassa els tradicionals dominis de fortuna cr?tica no tan sols per la utilitzaci? de fonts no exclusivament escrites sin? sobretot per l??mfasi que posa en capir les actituds i interpretacions sobre l?objecte d?estudi per part d?artistes i promotors, col?leccionistes i marxants, cr?tics i historiadors n?hagin deixat o no n?hagin deixat testimoniatge escrit aix? com pels diferents grups de p?blics receptors. La denominem an?lisi de l?espectador impl?cit o de qualsevol altra manera, aquesta temptativa de copsar les respostes no expl?cites dels diversos agents del sistema de les arts i les, per definici?, mai no expressades dels diferents grups de p?blics no acaben en el sac de les meres especulacions te?riques o est?tiques. Necessita, aix? s?, el concurs d?uns plantejaments metodol?gics apropiats; per? les respostes impl?cites poden objectivar-se i, tal com esperem poder mostrar al gruix del treball, no falten exemples dins de la historiografia de la sociologia de l?art i de les teories de la recepci? Tue ho confirmen. Aix? les coses, com que des de la segona meitat de la d?cada dels anys vuitanta de la passada cent?ria, la pr?ctica historiogr?fica de la recepci? art?stica s?ha anat obrint poc a 43 FURI?, Vicen?: Arte y reputaci?n, op. cit., p. 28. 44 Ibidem, p. 28. 45 Vid. VAISSE, Pierre: Du r?le de la r?ception, op. cit., p. 3 i vid. FURI?, Vicen?: Arte y reputaci?n, op. cit., p. 28. 22 poc a l?estudi de les actituds respostes i interpretacions no expl?cites dels receptors, no s?escau fer coincidir els l?mits historiogr?fics tradicionals de la fortuna cr?tica amb els de la hist?ria de la recepci? m?s amplis. Aix? aclarit, els problemes no acaben amb en la delimitaci? del camp entre hist?ria de la recepci? i fortuna cr?tica. At?s Tue una i altra tenen per objecte l?examen de les apreciacions valoracions judicis i interpretacions Tue s?han fet d?una obra un artista un estil o qualsevol altre aspecte de l?art cal plantejar-se el lloc que en tot plegat ocupen els estudis a l?entorn del reconeixement en les arts. En el primer ep?graf d?aTuest treball ja hem indicat que, malgrat est? associats al proc?s de recepci?, el seu abast de significaci? ?s concret i no abasta la totalitat dels ?mbits de la recepci?. En conseq??ncia, les an?lisis dels mecanismes i evoluci? de la reputaci?, distinci?, consagraci?, ?xit i fama d?artistes obres estils o Tualsevol altre aspecte de l?art configuren un territori particular de la hist?ria de la recepci? i com Tue des d?un punt de vista conceptual la noci? d?hist?ria de la recepci? ?s coincident a la de fortuna cr?tica tamb? d?aTuesta ~ltima. Diferent ?s si analit]em la cosa des de l??ptica estrictament historiogr?fica. Per? anem per passes. A la vista de les difer?ncies que hem establert entre hist?ria de la recepci? i fortuna cr?tica, no hi ha dubte; els estudis de reconeixement ocuparien la mateixa parcel?la d?una i de l?altra. Aix? no obstant tal com podrem advertir en llarg del nostre treball, els estudis de reconeixement no comencen a donar-se en la historiografia art?stica, i, encara, molt t?midament, fins als an\s finals de la passada cent~ria i les primeries de l?actual. Dit altrament, en la tradici? historiogr?fica de la fortuna cr?tica l?an?lisi dels mecanismes i evoluci? de l??xit la fama i les reputacions no hi han tingut cabuda m?s que, si de cas, indirectament; mai com a elements primoridals ni program?tics. En definitiva, si l?aflorament d?aTuest tipus de recerques comen?a a produir-se just quan el terme recepci? engoleix el de fortuna cr?tica i la hist?ria de la recepci? eixampla els l?mits en els Tue s?havia mogut la tradici? historiogr?fica de la fortuna cr?tica, haurem de concloure considerant els estudis del reconeixement art?stic com una part dels de la hist?ria de la recepci? i, nom?s des d?un punt de vista conceptual tamb? de la fortuna cr?tica. 3. Metodologia de treball. Coneixedors dels esculls d?indefinici? metodol?gica associats a la historiografia de la literatura art?stica en general i conscients tamb? de les dificultats que entranya la 23 discriminaci? de les fonts en un treball amb un objecte d?estudi tan ampli i tan dilatat en el temps i l?espai com el Tue ens proposem conv? que ens aturem un moment a tractar del procediment de recerca. Suficientment definit i acotat el camp de la recepci? de les arts en els dos ep?grafs anteriors, primer de res cal limitar el tipus de fonts sobre les Tuals s?ha d?efectuar l?exploraci?. Aix?, doncs, malgrat que qualsevol escrit o conjunt d?escrits sobre art pot ser objecte d?estudi per part d?un historiador de l?art i encara Tue s?ent?n per historiografia de les arts ?el conjunt de les fonts liter?ries de la +ist?ria de l?Art?46, no es tracta de fixar-nos en la literatura art?stica a la manera schlosseriana, sin? de realitzar un estudi historiogr?fic centrat nom?s en aquells textos amb un veritable car?cter hist?ric. Delimitat el tipus de fonts i iniciat el recapte, no ?s el pitjor entrebanc la infinitat de refer?ncies Tue en resulten l?inconvenient m?s greu radica en l?establiment de llur rellev?ncia historiogr?fica. es a dir si el maneig d?una muni? tan gran de registres ?s un problema en ell mateix, no ?s una complicaci? menor ni el discerniment de les obres m?s significatives ni l?establiment d?una selecci? suficient com per a poder escometre i efectuar amb ?xit la investigaci? que ens proposem. Amb l?objectiu de limitar la cerca inicial a les figures universalment reconegudes com a significatives dins de la historiografia art?stica a l?encal? d?autors i t?tols Tue s?hagin ocupat de fortuna cr?tica i recepci? hem rastrejat les m?s conegudes i influents hist?ries de la +ist?ria de l?Art47 i aTuells estudis sobre recepci? de l?art Tue d?una manera o altra, per? normalment succinta, inclouen alguna mena de balan? o estat de la q?esti? al respecte48. Per tal d?aconseguir un primer aplec seguidament hem rastrejat els cat?legs 46 ARIAS ANGL?S EnriTue: ?Presentaci?n? de VII Jornadas de Arte. Historiograf?a del arte espa?ol en los siglos XIX y XX. Departamento de Historia del Arte ?Diego Vel?zquez? del CSIC del 22 al 25 de noviembre de 1994, CSIC-Editorial Alpuerto, Madrid, 1995, p. 7. 47 Ordenades alfab?ticament, les obres esporgades han estat les seg?ents: BAUER, Hermann: Historiograf?a del arte. Introducci?n cr?tica al estudio de la historia del arte, Editorial Taurus, Madrid, 1980; BAZIN, Germain: Histoire de l'histoire de l'art. De Vasari ? nos jours, Albin Michel ?ditions, Paris, 1986; GRASSI, Luigi: Teorici e storia della critica d'arte, Multigrafica Editrice, 3 vols, Roma, 1970-1979; KULTERMANN, Udo: Historia de la historia del arte. El camino de una ciencia, Akal Ediciones, Madrid, 1996; PODRO, Michael: Los historiadores del arte cr?ticos, Antonio Machado Libros, Madrid, 2001; SCHLOSSER, Julius: La Literatura art?stica, Ediciones C?tedra, 3ra ed., Madrid, 1976; VENTURI, Leonello: Historia de la cr?tica de Arte. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1979. 48 Tamb? ordenades alfab?ticamente, les detallades tot seguit: CASTELNUOVO, Enrico: ?Per una storia sociale dell?arte? Paragone. Arte, XXVII, 313, mar?, 1976, pp. 3-30; XXVIII, 323, febrer 1997; FURI? [i GAL?@ 9icen?: ?Arte fortuna cr?tica \ recepci?n? Kal?as, XII, 23-24, 2000, pp. 6-31 pp. 3-34 (publicat m?s tard dins d?IDEM: Arte y reputaci?n, op. cit., pp. 21-54); GAMBONI Dar?o: ?Histoire de l?art et ? op cit. -14; The Subjects of Art History. Historical Objects in Contemporary Perspectives, Mark A. CHEETHAM, Michael Ann HOLLY i Keith MOXEY (eds.), Cambridge University Press, Cambridge, 1998. Ultra aquests t?tols, cal subratllar la advertir l?~til Tue per a aTuesta primera presa de contacte ha estat l?espigoleig per la pr?ctica totalitat dels articles Tue conformen el n~mero monogr?fic de 24 virtuals i Tuan s?ha escaigut tamb? manuals de les biblioteTues m?s i portants i antigues del pa?s49. Per tal d?efectuar una primera esporga atenent a la rellev?ncia de les obres o, potser millor, a la seva suposada rellev?ncia, hem seguit un m?ltiple criteri. 8ltra el renom de l?editorial i el lloc de publicaci? de cada una d?elles hem tingut en compte de manera molt especial tant el nombre d?edicions o reimpressions Tue se n?han arribat a fer, com les traduccions a altres lleng?es de qu? han estat objecte. Tamb? hem considerat la transcend?ncia o reputaci? que tenen o han arribat a tenir els autors en el camp de la disciplina. Per ?ltim, i encara que aquest no sigui una pauta suficientment objectiva de selecci?, ens hem fixat tamb? en quantes i en quines biblioteques apareix una mateixa obra. Encara que la localitzaci? d?un mateix t?tol en diverses biblioteTues no ?s per ella mateixa una garantia absoluta de la import?ncia intr?nseca Tue l?obra ha pogut tenir dins de la disciplina que ens ocupa, no hi ha dubte que una major freq??ncia en aTuest sentit implica d?antuvi una major difusi? i, atesa la naturalesa de les biblioteques escorcollades, potser tamb? un cert nivell de significaci?. Tot amb tot, conscients de les limitacions que el criteri de la freq??ncia porta aparellades i per a acotar encara m?s la selecci?, hem realitzat una darrera comparaci? amb els resultats d?un nou buidatge realit]at en els cat?legs de biblioteTues d?institucions especialitzades50. Amb aquesta manera de procedir podem tenir per ben segura una primera selecci? de les obres m?s acreditades a casa nostra. Per? no n?hi ha prou. Cal saber tamb? Tuins t?tols han estat o s?n transcendents en els pa?sos que conformen els centres nuclears de la hist?ria de l?art. Per a aix? ens hem valgut d?una eina de valor incalculable. Ens referim al Karlsruher Virtueller Katalog (KVK); un extraordinari cat?leg virtual ofert pel Karlsruher Institut f?r Technologie que permet efectuar, entre altres, cerques integrades en els cat?legs col?lectius de les universitats, de les biblioteques nacionals i estatals dels la revista Histoire de l?Art dedicat a la recepci? art?stica (R?ception, diffusion, monogr?fic de la revista Histoire de l?Art, 35-36, octubre 1996) 49 Els cat?legs rastrejats han estat els de la Biblioteca Nacional, el Col?lectiu de les Universitats Espanyoles (Rebiun) i el Col?lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC). En aquest darrer cas, hem posat un ?mfasi especial en els de la Universitat de Barcelona i de la Biblioteca de Catalunya aix? com en els de l?Ateneu Barcelon?s i del M1AC l?antiga Biblioteca *eneral dels Museus d?Art de Barcelona . 50 En concret, han estat les de l?,nstitut Amatller d?Art +isp?nic les del museus del Prado i, com ja hem indicat, del Nacional de Catalunya aix? com les de les Reials Acad?mies de Belles Arts de Sant Jordi i de San Fernando. 25 principals pawsos d?Europa Am?rica del 1ord ,srael i Austr?lia51. En aquest cas, la manera de procedir ha estat la mateixa Tue en el par?graf anterior. *r?cies a l?acarament de dades podem saber tamb? quines publicacions prestigioses en un lloc han passat del tot desapercebudes en un altre. Malgrat l?aparent relativa insignifican?a d?aTuesta informaci?, cal no menystenir-la ja que permet entendre possibles temporitzacions, orientacions i tend?ncies. La comparaci? ens ha proporcionat una llista gaireb? definitiva de les fonts m?s significatives susceptibles de tractar d?alguna manera o altra sobre el nostre objecte d?estudi. A partir d?aTu? resta el m?s important realit]ar la cr?tica interna de cada una de les fonts a partir de la lectura directa i, quan no sigui possible de recensions ressen\es o altre tipus d?informacions degudes a tercers. 8ltra facilitar l?~ltima esporgada de la Tual sorgir? l?elenc definitiu aTuesta cr?tica permetr? determinar a trav?s d?an?lisis topol?giTues tend?ncies i punts d?inflexi? historiogr?fics que esperem ens ajudaran a seguir el desenvolupament hist?ric dels estudis sobre recepci? de les arts o, si voleu, la hist?ria de la historiografia de la recepci? art?stica. En aTuest sentit l?~ltima dificultat Tue se?ns planteja ?s de naturalesa, diem-ne, taxon?mica per? no es tracta d?un problema espec?fic del treball Tue ara ens ocupa; sin? com~ a la pr?ctica totalitat de la historiografia de les arts tal com s?ha vingut donant fins ara. A parer nostre, en tractar de la hist?ria de la historiografia sobre recepci? art?stica s?entra en un terren\s rellisc?s en el Tue la T?esti? de l?organit]aci? o classificaci? de la informaci? historiogr?fica resulta del tot trencad?s; especialment, Tuan l?objecte d?estudi i el camp de recerca s?n tan amplis, imprecisos i dilatats en el temps com en el nostre cas. No cal ni dir que es pot optar per presentar la informaci? tot seguint una r?gida divisi? cronol?gica d?acord a escoles o b? confusos agrupaments segons les metodologies i punts de vista. Tamb? es pot realitzar seguint una for?ada ordenaci? que t? a veure amb els diferents per?odes art?stics o b? en base a criteris generacionals no sempre pertinents. I, aix?, sense comptar que es pot tirar igualment pel cam? del mig, emparant-se de tots aquests procediments i, sense una sistem?tica 51 Atesa la impossibilitat no tan sols de manejar, sin? tamb? de poder abocar la infinitat de registres, hem limitat la cerca als cat?legs unificats d?,t?lia )ran?a *ran Bretan\a Austria B?lgica 6uwssa Portugal i Canad? aix? com als cat?legs simples de la British Librairy, de la Librairy of Congres dels Estats Units, de les biblioteques nacionals de Fran?a, Espanya, Pa?sos Baixos, Su?ssa, Austria i, finalment, en els de la Deutsche Nationalbibliothek de Francfort i Leipzig i, naturalment el WordCat, el major cat?leg bibliogr?fic del m?n. Quan ha convingut, hem fet tamb? cerques en els cat?legs particulars de les biblioteques universit?ries de tots aquests pa?sos. 26 definida, fer-ne ?s en cada moment segons convingui. Naturalment, totes i cada una d?aquestes maneres de fer ofereixen avantatges i inconvenients. Encara que la divisi? cronol?gica ?s la forma de presentaci? m?s clara i compta al seu favor amb la llarga tradici? de fermes convencions historiogr?fiques respecte l?exist?ncia de per?odes culturals i art?stics amb especificitats caracter?stiTues i l?mits cronol?gics, en cert punt resulta tamb? enganyosa. At?s que el passat es distorsiona sempre per tal de donar-li coher?ncia52 i tenint en compte el paper rector que l?experi?ncia fenomenol?gica del present exerceix sobre els discursos del passat53, la divisi? cronol?gica resulta enganyosa llevat que es donin punts d?inflexi? historiogr?fics suficientment significatius com per a marcar amb precisi? inicis i finals de tend?ncies. I el mateix podr?em dir de fixar-nos en una classificaci? segons generacions. Malgrat la fortuna d?implantaci? aconseguida per la noci? de generaci? des de Tue :ilhelm Pinder la introdu?s al camp de l?art germ?nic i Tue .arl Mannheim en fes una sistematitzaci? sociol?gica54, la seva aplicaci? al camp de la historiografia de les arts resulta pel cap baix controvertida. Efectivament, com que no sempre es d?na ni ?s f?cil de determinar una clara homogenewtat entre els historiadors de l?art coetanis ni pel que fa a les afinitats epistemol?giques o hermen?utiques ni tampoc en relaci? als 52 Vid. HALBWACHS, Maurice: On Collective Memory, The University of Chicago Press, Chicago- Londres, 1992, p. 183. 53 En el seu intent de conjuminar fenomenologia husserliana i interpretaci? hermen?utica, aquesta ?s, a grans trets, la tesi que desgrana Ricouer al primer volum del seu influent assaig sobre narraci? i temps (vid. RICOEUR, Paul: Temps et r?cit. I. L?intrigue et le r?cit historique, ?ditions du Seuil, Paris, 1983) M?s en el nostre camp, :olfflin tenia ra? en afirmar Tue la +ist?ria de l?Art i l?art de cada moment segueixen camins paral?lels. Aquest posicionament de regust hegeli? avan?at ja en la seva tesi doctoral Prolegomena zu einer Psychologie der Architektur (1886) ?s dif?s i repr?s gaireb? vuitanta anys m?s tard per Edgard :ind el primer catedr?tic d?+ist?ria de l?Art de la 8niversitat d?2xford en un influent llibret de t?tol equ?voc. Tot i la seva etzibada cr?tica a les formes generals wolfflinianes no s?est? de posar el formalisme metodol?gic del mateix Wolfflin com a exemple paradigm?tic del sensibles que efectivament s?n els historiador de l?art a l?ambient art?stic de la seva ?poca i el dif?cil Tue els resulta de sustraure-se?n (vid. WIND, Edgard: Art and Anarchy, Faber & Faber, London, 1963. Hi ha versi? castellana: Arte y anarqu?a, Editorial Taurus, Madrid, 1967) 54 Wilhem Pinder desenvolup? la noci? en Das Problem der Generationen in der Kunstgeschichte Europas (1926). Per a l?edici? en castell?, vid. PINDER, Wilhem: El problema de las generaciones en la historia del arte de Europa, Editorial Losada, Buenos Aires, 1946. .arl Manheim va fer la seva aportaci? en l?article Das problem der generationen (1928). Dif?cil de trobar, hi ha versi? anglesa (vid. MANNHEIM .arl: ?7he Problem of *enerations? dins IDEM: Essays on the Sociology of Knowledge, Paul KECSKEMETI ed., Oxford University Press., New York, 1952, pp. 267- 322). Molt m?s dif?cil de trobar Tue l?anglesa ?s l?~nica versi? castellan que coneixem (vid. MANNHEIM, .arl: ?El problema de las generaciones? Revista Espa?ola de Investigaciones Sociol?gicas, 62, abril- juny, 1993, pp. 147-192) 27 prop?sits, d?aTu? la pr?ctica abusiva de voler veure generacions hist?riques quan sovint no passen de ser biol?giques. De ben segur Tue l?estudi de la historiografia art?stica hauria de tenir un car?cter essencialment hermen?utic o exeg?tic per damunt de tot. 6i l?ordenaci? adopt?s el punt de vista conceptual i metodol?gic dels textos com a categoria taxon?mica, conjurar?em el risc de caure en el paran\ d?una excessiva linealitat hist?rica ?rticament unificadora de la diversitat historiogr?fica dels estudis sobre recepci? art?stica55. En tractar-se d?un sistema susceptible de gesti? topol?gica, propicia no solament l?observaci? de les difer?ncies i similituds estructurals sin? tamb? l?establiment de models sistematit]adors i la concreci? dels veritables punts d?inflexi? sense men\stenir les singularitats m?s remarcables. Tot amb tot, tamb? presenta inconvenients. Sense comptar la complexitat anal?tica i l?extraordinari esfor? de discriminaci? textual Tue aTuest tipus d?ordenaci? comporta, el fet que en aquests posicionaments es doni el temps per sobreent?s o impl?cit no fa sin? enrevessar el discurs expositiu i, en conseq??ncia, dificultar-ne la comprensi?. Per tant, malgrat Tue l?agrupament de les fonts segons principis conceptuals i metodol?gics ?s potser la m?s eficient de les ordenacions possibles i encara que consent una m?s ?ntima compenetraci? amb el paradigma cient?fic que va prenent l?avan?ada de la nova +ist?ria de l?Art56, les seves limitacions s?n de prou calatge com per a no haver-li donar categoria de validesa universal; almenys en un treball amb un objecte d?estudi ?hi insistim- tan vast i tan dilatat en el temps i en l?espai com aTuest. En definitiva, vistos d?un costat els avantatges i els inconvenients de tots i cada un dels potencials procediments i at?s de l?altre Tue el desenvolupament dels estudis sobre recepci? art?stica ha estat tan complex i intricat s?ha manifestat tan desigualment en el temps i en l?espai i se n?ha fet tan poTues s?ntesis hist?riTues aprofundides seguir 55 En aquest punt no podem perdre de vista la cr?tica de Michel Foucault a la noci? de continu?tat en progr?s de la ci?ncia i de la hist?ria (vid. FOUCAULT, Michel: Las palabras y las cosas. Una arqueolog?a de las ciencias humanas Editorial Ariel Barcelona 16 ni Tue segons L\otard d?aTu? derivin els metarelats de la ci?ncia o la hist?ria; uns relats hist?rics o cient?fics unificadors del saber amb pretensi? de validesa universalment legitmadora que impideixen veure les interconnexions estructurals no lineals (vid LYOTARD Jean )ran?ois: ?,ntroducci?n? a IDEM: La condici?n postmoderna. Informe sobre el saber, Ediciones C?tedra, 2? ed., Madrid, 1991, pp. 5-6) 56 6obre l?esgotament de la tradicional manera positivista de fer hist?ria de l?art i la necessitat d?una hist?ria de l?art no lineal no geneal?gica centrada en les ruptures acumulatives a trav?s de l?estudi de les difer?ncies en les desviacions, vid. DAIX, Pierre: Historia cultural del arte moderno. De David a C?zanne, Ediciones C?tedra, Madrid, 2002, pp. 15-19 i p. 53. 28 r?gidament Tualsevol d?aTuests enfocaments taxon?mics no faria sin? dificultar encara m?s l?an?lisi i la classificaci?. La m?s elemental prud?ncia metodol?gica ens obliga, doncs, a no decantar-nos per un de concret i ?nic. Superada en bona hora aquella engan\osa i est?ril pruwja d?originalitat ?millor d?aparen?a d?originalitat- per la tend?ncia a l?eclecticisme Tue sembla obrir-se pas en l?episteme actual i atesa la contradicci? inherent a la negativa lyotardiana dels metarelats o discursos totalitzadors posada de manifest per J?rgen Habermas57, procedirem segons convingui en primer lloc a la claredat expositiva. Aix? les coses, at?s que en el desenvolupament hist?ric de la historiografia de la recepci? de les arts hem pogut delimitar tend?ncies i punts d?inflexi? ben definits seguirem criteris generals d?ordenaci? cronol?gics i d??poca que, sense ofegar la diversitat individual i geogr?fica o la varietat de punts de vista conceptuals i metodol?gics del textos, permetin defugir la linialitat o continua progressivitat cronol?gica del sistema de pensament hist?ric. 57 Llun\ de pecar d?idealisme +abermas no solament ataca per contradictoris Lyotard i tots aquells que rebutgen els metarelats o discursos explicatius totalitzants, sin? tamb? els posicionaments epistemol?gics, ret?rics i est?tics dels m?s emblem?tics pensadors postmoderns i els seus precedents (vid. HABERMAS, J?rgen: El discurso filos?fico de la modernidad. Doce lecciones, Editorial Taurus, Madrid, 1993. Per a una explanaci? m?s concisa, vid. IDEM: ?Modernit\ versus postmodernit\?, New German Critique, 22, n?mero especial sobre Modernism, estiu 1981, pp. 3-14) 29 II. ANTECEDENTS HIST?RICS DELS ESTUDIS DE RECEPCI? I FORTUNA CR?TICA. Les intenses imbricacions amb altres ?rees del coneixement que, pel seu car?cter margener tenen les investigacions sobre l?estimaci? art?stica i les seves oscil?lacions abocaren ja de bon antuvi els assajos historiogr?fics de recepci? i fortuna art?stiques a un estat de confusi? conceptual hist?ricament condicionada. Per b? que la reflexi? sobre la recepci? art?stica ?s tan vella com la mateixa especulaci? est?tica58 i encara que aTuest tipus d?assajos hist?riogr?fics foren introdu?ts primerament en el camp dels estudis literaris al llarg del segle XIX59, tant se valgu? que durant la primera d?cada de la cent?ria seg?ent comenc?s a afirmar-se en aquest camp tot un corrent esfor?at en atorgar a les investigacions sobre el reconeixement literari entitat diferencial pr?pia60 i Tue s?extengu?s la tend?ncia a altres disciplines en els an\s posteriors61. En el terreny 58 Vid. S?NCHEZ ORTIZ DE URBINA 5icardo: ?La recepci?n de la obra de arte? dins Historia de las ideas est?ticas II, Valeriano BOZAL (ed.), Visor, Madrid, 1996, p. 170. 59 Com a exemple mod?lic de l?empenta i la implantaci? d?aTuest tipus de treballs noucentistes sobre reconeixement literari m?s enll? dels dos focus originaris itali? i alemany, vid. ALONSO DEL REAL, J.: Calder?n seg?n sus obras, sus cr?ticos y sus admiradores y cr?nica del segundo centenario de su muerte, festejado en Madrid durante los ?ltimos d?as de Mayo de 1881 Establecimiento 7ipogrifico ?La Academia? de Evaristo 8llastres Barcelona 11. 60 En aTuest sentit val a dir Tue a l?albada del segle ;; apareixien a ,t?lia els primers treballs consagrats a l?examen del reconeixement literari Tue s?engloben com estudis de fortuna liter?ria. Malgrat que els estudis d?aTuest tipus anunciats sota l?ep?tet de fortuna fossin encara espar?os i tal com era d?esperar per la situaci? dels estudis literaris dins i fora dels cercles estrictament universitaris en aquelles dates, no es caracterit]essin precisament per la centralitat geogr?fica d?autors i editors ni s?ocupessin gaireb? de res m?s Tue no fos l?apreciaci? dels grans poetes de l?humanisme trecentista o Tuattrocentista itali? i llurs obres alguns d?ells tingueren for?a resson?ncia. Entre els primerencs m?s celebrats, vid. PERRONI GRANDE, Ludovico: Della varia fortuna di Dante a Messina, Tip. V. Muglia, Messina, 1900; IDEM: Per la varia fortuna di Dante e per la storia della cultura a Messina nel secolo XV, Tip. F. Nicastro, Messina, 1904; RAFFAELE, Luigi: La fortuna della Divina Commedia. Nota dantesca; V. Vecchi Tip. Edit., Trani, 1901; CLOT, Alberto: La fortuna di Dante in Francia sino al principio del secolo XIX, Tip. Formica e Gaglio, Girgenti [Agrigent], 1906; VERRUA, Pietro: La prima fortuna del Poliziano nella Spagna; Il Corriere, Rovigo, 1906; BERTONI, Giulio: Per la fortuna dei Trionfi del Petrarca in Francia, Libr. Edit. Internazionale G. T. Vincenzi e Nipoti, Modena, 1904; i, finalment, TRAVERSARI, Guido: Scritti intorno al Boccaccio e alla fortuna delle sue opere; S. Lapi, Citt? di Castello, 1907. A contrap?l de la tend?ncia general sobresurt la investigaci? que Silvia Scopel dedic? a la diferent acceptaci? de les trag?dies del poeta, escriptor i dramaturg prerom?ntic itali? Ugo Foscolo (vid. SCOPEL, Silvia: Sulla fortuna delle tragedie foscoliane. Saggio; Tipografia e Cart. Sesto Boschiero, Valdobbiadene, 1904) 61 Al llarg de la segona d?cada del segle ;; la tend?ncia s?escampa com una taca d?oli i, com diem, comen?? a deixar-se sentir tamb? en altres disciplines alienes al camp dels estudis literaris com poden ser la hist?ria (vid. NICOLINI, Fausto: Gli scritti e la fortuna di Pietro Giannone. Ricerche bibliografiche; Laterza & Figli, Bari, 1913  el folNlore i l?etnografia vid. RAIMONDI, Aristide: Note sulla fortuna della leggenda di s. Agata, dal Trecento al seicento, in Italia; Tip. V. Giannotta, Catania, 1915), la filosofia (medicina (vid. BALSAMO CRIVELLI, Gustavo: La fortuna postuma delle carte e dei manoscritti di Vincenzo Gioberti; Tip. Cooperativa, di Bellatore, Bosco e C., Casale, 1916) o, fins i tot, les mateixes matem?tiques (vid. GIANOLA, Alberto: La fortuna di Pitagora presso i Romani dalle origini fino al tempo di Augusto; Francesco Battiato, Catania, 1921) o la psiquiatria (vid. PATRIZI, Mariano Luigi: Lotta e fortuna della monogenesi psicologica del delitto; Inst. Di Fisiologia, Bologna, 1929) 30 de les arts pl?stiques, la recerca sobre recepci? i fortuna romangu? indiferenciadament dilu?da durant molt temps en el tamb? ambigu ?mbit de la la cr?tica d?art i la hist?ria del gust. Ja ho pos?vem de manifest en un altre treball publicat fa m?s d?una d?cada en el que ens ocup?vem de la vastedat i indefinici? del concepte hist?ric fundacional de cr?tica d?art durant el per?ode d?entreguerres. Entesa la cr?tica d?art com a cruwlla de camins integradora de les aportacions degudes a la historia de l?art la filosofia i teoria de l?art i en general a tot all? Tue s?ha escrit a l?entorn de l?art advert?em que, mentre alguns d?aTuests assajos eren veritables estudis sobre recepci? i fortuna art?stiTues sense saber-ho ni pretendre-ho uns altres conven?uts d?estar fent hist?ria de la cr?tica d?art se n?ocupaven incidentalment o de manera adjacent sense tenir-ne tampoc una consci?ncia clara62. , aix? ?s d?aplicaci? no solament a Tualsevol de les tres tend?ncies generals venturiana, schlosseriana i dresdneriana que en aquell temps maldaven per conformar la hist?ria de la cr?tica d?art sin? tamb? a alguns dels antecedents que les preformaren. De fet, tampoc no podia ser altrament ja que, parodiant el posicionament de Bernard Teyss?dre en el seu conegut estudi sobre les controv?rsies del segle XVII a l?entorn del color i el dibuix ni el concepte ni la historiografia inicials de la cr?tica d?art no discernien entre el que ?s cultura, estimaci? o problema del gust63. ATuesta doble circumst?ncia unida a les orientacions de la hist?ria de l?art vuitcentista final i noucentista inicial, explica que els antecedents clars es prodiguin poc tot i que no en falten. Dins del deixant inaugurat per Andr? )ontaine i Marcel 1icolle d?una hist?ria de la cr?tica d?art entesa com activitat publicista aut?noma i pr?ctica d?avaluaci? d?obres i moviments concrets contemporanis64, aquest seria el cas, a Fran?a, de tres investigacions molt celebrades en el seu moment, per? avui relativament poc conegudes. Les dues Tue sobre Delacroix public? Maurice 7ourneux l?an\ 16 i, abans 62 Vid. MONLLE? I GALCER?, ?ngel: ?Panorama historiogrifico de la cr?tica de arte? dins Correspondencia e integraci?n de las artes. Actas del XIV Congreso Nacional de Historia del Arte (M?laga, del 18 al 21 de septiembre de 2002), Ministerio de Ciencia i Tecnologia. Direcci?n General de Investigaci?n ?Fundaci?n Unicaja, t. II, M?laga, 2004, pp. 795-808. Pel que fa a la recepci? i fortuna cr?tica, vid. ibidem, p. 805. 63 Presentat l?an\ 15 a la 6orbona com a tesi doctoral dirigida per etienne 6ouriau i publicat uns an\s m?s tard en forma de llibre, cfr. TEYSS?DRE, Bernard: Roger de Piles et les d?bats sur le coloris au si?cle de Louis XIV, Biblioth?que des Arts [Imprim?rie Centrale], Paris [Lausanne, imp.], 1965 [copyright: 1957] 64 5especte a l?origen d?aTuesta tendencia historiogr?fica a )ran?a i el paper Tue hi tingueren aTuests dos estudiosos, vid. MONLLE? I GALCER? ?ngel: ?Panorama ...? op. cit p. -801. 31 d?ell Am?d? Cantaloube al 16465 l?altra l?original estudi a l?entorn de l?estimaci? de la pintura francesa contempor?nia escrit per Prosper Dorbec poc abans de la Gran *uerra i Tue posteriorment don? a la llum en una s?rie d?articles la influent Gazette des Beaux-Art66. La primera, lluny de quedar-se en una mera biografia a l?~s del pintor rom?ntic no perd ocasi? d?interessar-se ara i ad?s pels judicis i valoracions Tue l?art de Delacroix suscit? en la cr?tica del seu temps. El segon en canvi amb l?ac~mul de not?cies i an?cdotes, opinions i estimacions sobre obres i pintors francesos de 1750 a 1 Tue proporciona a partir d?informacions cr?tiTues d?art caricatures i can?ons extretes de materials tan variats com poden ser els textos literaris els llibres d?art els peri?dics i les col?leccions de gravats se?ns apareix com un veritable besllum dels futurs estudis sobre fortuna i recepci? art?stiques. )ora de )ran?a nom?s podem parlar de clars antecedents en l??mbit teut?nic i prou. 6i descomptem The Growth of Interest in the Early Italian Masters (1906), un excel?lent assaig del su?s germanoameric? Camillo von Klenze67 sobre l?apreciaci? del primer Renaixement entre els tractadistes, cr?tics i fil?sofs del segles XVIII i XIX68, tot fa pensar que la recepci? art?stica sembla no haver despertat gaire inter?s en l?art criticism 65 Vid. TOURNEUX, Maurice: Eug?ne Delacroix devant ses contemporaines. Ses ?crits, ses biographes, ses critiques, Librairie de l'art Jules Rouam editeur, Paris, 1886. Uns anys m?s tard, es reedit? amb algunes variacions dins la reputada col?lecci? Les Grands Artistes, Leur Vie, Leur Oeuvre (vid. IDEM: Eug?ne Delacroix. Biographie critique, Henri Laurens ?diteur, Paris, 1902). Com a prova de la import?ncia del llibre, finalment Leon Rosenthal li dedic? uns afegits documentals i cr?tics (vid. ROSENTHAL Leon: ?Additions au livre de M. Maurice Tourneux Eug?ne Delacroix devant ses contemporains; pour la p?riode de 13 ? 14? Bulletin de la Soci?t? de l?Histoire de l?Art Fran?ais, 1909, pp. 237-242). Tocant a la m?s antiga, vid. CANTALOUBE, Am?d?e: ug?ne Delacroix. L?homme et l?artiste, ses amis et ses critiques, E, Dent? ?diteur, Paris, 1864. 66 Vid. correlativament DORBEC, Prosper: ?La peinture fran?aise de 1750 ? 1820 jug?e par le factum, la chanson et la caricature? Gazette des Beaux-Arts, gener, 1914, pp. 69-85 i febrer, 1914, pp. 136-154; IDEM: ?La peinture fran?aise au temps du romantisme jug?e par le factum la chanson et la caricature? Gazette des Beaux-Arts, juliol-setembre, 1918, pp. 273-295; IDEM: ?La peinture fran?aise sous le 6econd Empire jug?e par le factum la chanson et la caricature? Gazette des Beaux-Arts, octubre-desembre, 1918, pp. 409-427. 67 1ascut l?an\ 165 a la ciutat su? sa de Friburg, viu la infantesa entre It?lia i Alemanya fins que es trasllada a Chicago l?an\ 1. Llicenciat a +arvard l?an\ 16 s?especialit]? en cultura llengua i literatura germ?niques a les universitats de Berlin i Marburg doctorant-se en aquesta ?ltima universitat l?an\ 1. Despr?s d?un llarg viatge a ,t?lia retorna als Estats 8nits on exercir? la doc?ncia universit?ria com a germanista. Per tal d?impulsar l?intercanvi cultural germanoestadounidenc l?an\ 12 passa a Alemanya exercint de Professor +onorari d?Estudis Americans a la 8niversitat de Munich. Amb el triomf del na]isme l?an\ 133 retorna definitivament als Estats 8nits. Mor l?an\ 143 a Calif?rnia >vid. ROSE, Ernst: ?.len]e Camillo nannte sich von .len]e ? dins Neue Deutsche Biographie, Duncker & Humlot Verlag, Berlin, 1980, p. 44; en versi? digital: http://bsbndb.bsb.lrz.de/sfz42741.html] 68 Vid. KLENZE Camillo von: ?7he *roZth of ,nterest in the Earl\ ,talian Master from Tischbein to 5usNin? Modern Philology, IV-2, octubre, 1906, pp. 1-68 [pp. 206-274]. 32 anglosax? de finals del segle XIX i primeres d?cades del seg?ent69. Cal no perdre de vista Tue l?excepci? citada ?s obra d?un germanista -no pas d?un historiador o cr?tic d?art- publicada en un mitj? dedicat a la recerca filol?gica que, per aix? mateix, tingu? i ha tingut escassa difusi? i molt poca influ?ncia reals en la hist?ria de l?art contempor?nia. Altrament l?haur?em de considerar com el primer i veritable origen dels estudis de recepci? en el m?n de l?art juntament a dues obres prou conegudes d?Alois Riegl que havien vist la llum quatre i tres anys abans. Ens referim al llarg article Das Hol?ndische Gruppenportr?t publicat l?an\ 12 en l?anuari de les col?leccions imperials austr?aques70 i al llibret Der moderne Denkmalkultus (1903)71; dos treballs, un 69 Llevat de l?obra de Camillo von .len]e citada en la nota anterior no coneixem un sol treball en angl?s publicat durant aTuesta ?poca a una banda i l?altra de l?Atl?ntic Tue s?ocupi directament o indirectament d?algun aspecte relatiu a recepci? o fortuna cr?tiTues. 6i de cas i nom?s per a no ser titllats d?excessivament rigorosos perTu? no desconeixem Tue tot comentari d?obres d?art suposa sempre l?emissi? de judicis de valor i, sovint, amb al?lusions a estimacions del passat o del present, potser caldria esmentar l?estudi Tue el pintor i cr?tic nord-americ? .e\non Cox dedic? a una vintena d?escultors i pintors que abasten des del renaixement itali? fins el simbolisme franc?s i angloameric? (vid. COX, Kenyon: Old Masters and New Essays in Art Criticism, Fox, Duffiel and Co., New York, 1905). Tot amb tot encara Tue la pr?pia selecci? dels artistes i el tractament Tue se?ls d?na denota llur grau de recepci? i per m?s que no falten tampoc al?lusions gen?riTues a la consideraci? Tue alguns d?ells han merescut en el Tue ara ens ocupa l?obra dista molt de poder-se parangonar a les ja citades de Tourneux i Dorbec. En aquest punt, per?, val a dir que la cosa prendria un altre car?s en sengles articles sobre Rafael i Millet que .en\on Cox publicaria l?an\ 1 en el reputat Scri ner?s Magazine novayorqu?s perqu?, si el primer se?ns presenta com un exemple clau de productivitat d?un artista Tue gaudia de la simpatia i favor del seu p?blic ?l?autor parla de p~blic- en el cas del segon es posa l??mfasi en les dificultats d?un altre Tue no comptava amb l?apreciaci? p~blica vid. respectivament COX .en\on: ?7he *reatness of 5aphael? Scri ner?s Magazine, XLVII, novembre 1908, pp. 511-56 i ?7he Art of Millet? Scri ner?s Magazine, XLVII, mar? 1908, pp. 328-339). Per a una m?s c?moda consulta remetem el lector a la transcipci? que amb uns altres titols i sense indicaci? de lloc exacte de publicaci? hom pot trobar en IDEM: Artist and Public and other Essays on Art Subjects Charles 6cribner?s 6ons 1eZ 11@ dins Pr?ludien, Vortr?ge und Anfs?tze, Julius Bard Verlag, Berlin, 1927, pp. 270-295) 35 investigaci? acad?mica sobre la recepci? del g?tic a Alemanya efectuada en base a l?estudi dels cadirats de cors renans del g?tic inicial78. ?s ll?stima que la cosa es qued?s aqu?. Amb la poca difusi? de l?obra i sense Tue l?autor torn?s a rec?rrer el cam? Tue havia obert, en all? que a nosaltres ens interessa el llibre no pass? de ser un mer episodi sense continu?tat. 78 Citat ja en la nota n?mero 21, vid. REINERS, Heribert: Die Rheinischen Chorgesthule der Fr?hgotik, ein Kapitel der Rezeption der Gotik in Deutschland, J. H. E. Heitz (Heitz & M?ndel), Strassburg, 1909. Advertiu que la voluntat de realitzar un estudi sobre recepci? art?stica queda manifestament expressa ja en el sotst?tol de l?obra. 36 III. ARRENCADA I LENT DESPLEGAMENT. DELS ANYS VINT ALS PRIMERS ANYS SETANTA. 1. Fortuna cr?tica i els seus or?gens italians. At?s el ja referit nivell de penetraci? aconseguit pels treballs transalpins de fortuna cr?tica en els camps de la literatura i altres rames del saber durant les dues primeres d?cades del segle XX 79, el veritable origen de les recerques sistem?tiques de fortuna i recepci? art?stiques cal buscar-lo a It?lia. Salvant alguns antecedents notables, com el seguiment de les vicissituds de l?obra escrita i la diversa fama de Leonardo al llarg del temps amb el que Edmondo Solmi emmarc? la ronda de confer?ncies florentines sobre el mestre organit]ades per la societat vinciana de la ciutat de l?Arno a la primavera de 190680 no ser? per? fins la d?cada de 12 Tue assistirem a l?efectiu sorgiment d?investigacions sobre fortuna art?stica plenament conscients. 8ltra la innegable incid?ncia de la tradici? al respecte pr?pia dels estudis literaris, en tot aquest proc?s jug? un paper determinant l?arrelament entre els historiadors de l?art italians dels postulats crocians sobre el doble car?cter cr?tic i contemporani de la hist?ria81. D?acord amb aix? com Tue el gust i els criteris dels historiadors de l?art mai no haurien estat independents del punt de vista ni de l?art de cada moment i com Tue la finalitat de 79 Remetem a les notes n?mero 60 i n?mero 61. 80 Vid. SOLMI Edmondo: ?La resurre]ione dell?opera di Leonardo? proemi a Leon rdo da Vinci. Conferenze florentine, Fratelli Treves Editori, Milano, 1910, pp. 1-48. 81 Malgrat Tue es pot anar seguint l?evoluci? de l?ideari de Croce a trav?s de la seva influent revista La Cr?tica (1902-1943) i de Quaderni della Critica (1945-1951) que la continu? (totes dues, de f?cil i c?moda consulta en l?nia (correlativament, http://bibliotecafilosofia.uniroma1.it/b-croce/riv_croce.htm i http://ojs.uniroma1.it/index.php/quadernidellacritica), les claus del pensament historiogr?fic croci? queden perfilats ja en la tantes vegades editada Estetica (vid. CROCE, Benedetto: Estetica come scienza dell'espressione e linguistica generale, R. Sandron, 2 vols., Milano-Palermo-Napoli, 1902; en castell?, vid. IDEM: Est?tica como ciencia de la expresi?n y ling??stica general, Fondo de Cultura Econ?mica, M?xico, 1926, especialment pp. 71-74), desenvolupats en la resta dels seus llibres dedicats a la Filosofia de l? sperit (vid. IDEM: Logica come scienza del concetto puro, Luigi Pierro Editore, Napoli, 1905 [de les dues edicions madrilenya {1933} i mexicana {1960} en castell?, vid. L?gica como ciencia del concepto puro. L?gica conceptual y su implicaci?n en la historia de la filosof?a, Ediciones Contraste, M?xico, 1960] i IDEM: Filosofia della practica. Economica ed etica, Giuseppe Laterza, Bari, 1909 [en castell?, vid. Filosof?a pr?ctica en sus aspectos econ?mico y ?tico, Francisco Bertr?n Editor, Madrid, 1926]) i sobretot en l?assaig ?tard? en relaci? al proc?s que a nosaltres ens interessa, per? definitiu pel que fa a la filosofia crociana de la hist?ria- La storia come pensiero e come azione (vid. IDEM: La storia come pensiero e come azione, Giuseppe Laterza e Figli, Bari, 1938; en castell?, D?ez Canedo en f?u una excel?lent versi? titulada La historia como haza?a de la libertad, Fondo de Cultura Econ?mica, M?xico, 142 Tue tingu? una segona edici? l?an\ 16 amb m nta reimpressions posteriors). Quant al posicionament concret de Croce en relaci? al doble car?cter cr?tic i contemporani, no ja de la hist?ria en general sin? de la mateixa hist?ria de l?art vid. IDEM: La critica e la storia delle arti figurative, questioni di metodo, Laterza e Figli, Bari, 1934. 37 la hist?ria no seria una altra que la de con?ixer i mantenir viva la consci?ncia que la societat t? a cada ?poca del seu passat s?ent?n la integraci? de la hist?ria del gust en la hist?ria de l?art d?orientaci? formalista operada per Lionello Venturi. Els esfor?os inicialment esmer?ats per l?autor en La critica e l?arte di Leonardo da Vinci (1919)82 dirigits a reconstruir la tradici? cr?tica relativa a les obres del geni tosc? abans d?entrar a valorar-les propiciarien la definitiva esmentada integraci? consumada amb la publicaci? de Il gusto dei primitivi (1926)83, de primer, i la Storia della critica d?arte (1936)84, despr?s. Definit el gust com aquell conjunt de prefer?ncies artisticoest?tiTues d?un artista o d?un grup d?artistes Tue salvaguard nt la capital personalitat art?stica de cada un d?ells els vincula a la cultura en Il gusto dei primitivi Venturi estudia els pioners del Renaixement tot revisant-ne llur fortuna art?stica en un recorregut que depassa l?orientaci? Tue 7ancred Borenius li havia donat en el seu The Rediscovery of Primitives tres anys abans85. Encara Tue l?historiador finland?s de l?art afincat a Anglaterra fou el primer en aplegar sistem?ticament les obres dels primitius mestres italians i estudiar-ne llur influ?ncia formal m?s enll? de l?art Tuattrocentista fins als revivals del segle XIX, el llibre de Lionello 9enturi transita igual Tue l?article de Borenius a trav?s de l?evoluci? formal de l?art modern per? tamb? per la hist?ria de la literatura art?stica i de les idees est?tiques. En la fonamental Storia della critica d?arte aTuest m?tode d?investigaci? 9enturi l?aplica sistem?ticament des del m?n cl?ssic al contemporani. En un context com el que acabem de descriure, no ?s casual que Roberto Longhi insert?s el ja citat cap?tol Fortuna storica di Piero della Francesca al seu fam?s llibre 82 Vid. VENTURI, Lionello: La critica e l?arte di Leonardo da Vinci, Nicola Zanichelli Editore, Bologna, 1919. 83 Vid. IDEM: Il gusto dei primitivi 1icola =anichelli Editore Bologna 126. M?s tard se?n feren dues edicions torineses (Giulio Einaudi, Torino, 1972 i 1981) i una de castellana (Alianza Editorial, Madrid, 1991) 84 7raduwda a diversos idiomes per raons de l?exili de l?autor fou publicada per primer cop en angl?s vid. IDEM: History of Art Criticisme, E.P. Dutton & Co, New York, 1936) i, acte seguit, en franc?s (vid. IDEM: Historie de la critique d?art editions de la Connaissance Bruxelles 13 . Per a l?edici? italiana caldria esperar l?acabament de la guerra vid. IDEM: Storia della critica d?arte, Edizioni U, Roma- Firenze-Milano, 1945). Immediatament despr?s vindria una segona edici? italiana (Vallecchi Editore- Edizioni U Firenze, Pescia [Toscana], 1948) i una matinera primera traducci? castellana (Editorial Poseid?n, Buenos Aires, 1949). A partir de la primera edici? p?stuma (Giulio Einaudi, Torino, 1964), l?obra ha tingut tant ?xit Tue la casa editorial torinesa n?ha arribat a publicar deu edicions i manta reimpressions m?s se n?ha fet una segona edici? en angl?s E.P. Dutton Co. 1eZ Mon@ 211 44 teories est?tiTues desenvolupades per l?autor en l?influent A primer for Critics (1937), dels dos tipus de valors instrumentals i terminals de l?obra d?art aTuests ~ltims depenen tant del punt de vista de l?artista com de les circumst?ncies concretes de cada moment i l?experi?ncia est?tica de l?observador Tue no t? perTu? coincidir amb la de l?autor per? tot i el car?cter variable de les apreciacions, les reputacions i les interpretacions, les obres d?art -contr?riament al que hom sol pensar- mai no s?n expressi? d?una ?poca sin? que ens ajuden a construir-la104. Per tal de comprovar la validesa d?aTuesta m?s Tue avan?ada teoria per a aquell temps, George Boas escull una obra que, com la Gioconda, ha gaudit presumiblement sempre d?una valoraci? molt alta i en The Mona Lisa in the History of the Taste (1940)105 n?analit]a els judicis Tue ha suscitat al llarg del temps amb la intenci? d?inferir el Tue cr?tics i comentaristes hi veien o hi buscaven. 8ltra posar de manifest Tue l?obra de Leonardo no ha tingut sempre la mateixa alta valoraci? actual ni tampoc sempre se l?ha apreciat per id?ntiTues causes l?estudi demostra Tue all? que fa gran un producte art?stic no s?n les seves caracter?stiques intr?nseques, sin? el consens existent sobre elles. 8n an\ despr?s de la publicaci? del fam?s article de Boas l?il?lustrador i a la llarga reputad?ssim pintor animalista Stanley Meltzoff, conscient Tue l?estudi dels canvis en el gust ?s un bon ant?dot contra la falsa creen?a dels valors eterns del gran art, presentava a la Universitat de Nova York la seva tesi de llicenciatura Nineteenth Century Revivals (1941) sobre el renaixement de les convencions, modes i sentiments ?no pas de l?esperit- del rococ? i el redescobriment de certs artistes de pintura de g?nere barrocs i rococ?s a la Fran?a del segle XIX106. ,gual Tue l?article de Boas la tesi venia a provar d?una banda Tue les nostres valoracions de l?art depenen de les circumst?ncies i Tue de l?altra llur estudi esdev? un instrument d?investigaci? m?s poder?s i prec?s per a la hist?ria de l?art Tue no pas el de l?acte creador. 7ot i Tue romangu? in?dita la incid?ncia 104 Vid. BOAS, George: A Primer for Critics, Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1937. Tal com hem dit l?obra tingu? una ?mplia i molt r?pida difusi? ja que, si b? no es tradu? mai a uns altres ideiomes, se?n feren diverses reimpressions Johns +opNins 8niversit\ Press 13 14 15 *reenZood Press New York, 1968; Phaeton Press, New York, 1968) 105 Vid. IDEM: ?7he Mona Lisa in the +istor\ of the 7aste? Journal of the History of Ideas, I, 2, abril, 1940, pp. 207-225. 106 Vid. MELTZOFF, Stanley: Nineteenth Century Revivals. A Study of the Taste. The Redescovery of Watteau, the Le Nains, de la Tour, Vermeer and Folk Art, tesi de llicenciatura, Institut of Fine Arts, New 1.<.@ 16  aviat se?n f?u una segona edici? ?tamb? doble- en angl?s (2na. ed., Phaidon Press, Oxford, 1980 i Cornelly University Press, Ithaca, 1980) que tot seguit es vert? a l?itali? i al franc?s vid. respectivament IDEM: Riscoperte nell'arte. Aspetti del gusto, della moda e del collezionismo, Edizioni di Comunit?, Milano, 1982; i IDEM: La norme et le caprice. Red?couvertes en art. Aspects du go?t, de la mode et de la collection en France et en Angleterre, 1789- 1914 editions )lammarion Paris 16 . D?aTuestes edicions francesa i italiana se n?han tret diverses reimpressions (Milano, 1990 i Paris, 1992 i 1999, tamb? respectivament) 53 manifest com, durant aquesta cent?ria, les oscilacions del gust, degudes sempre a una gran diversitat de factors mai arbitraris, comporten que molts artistes, obres i escoles amb un prestigi i una valoraci? que semblaven immutables, perdin la seva posici? dominant en favor d?uns altres fins aleshores men\stinguts o b? oblidats. M?s endavant )rancis +asNell reemprendria l?an?lisi de les variacions del gust i la seva repercusi? en les reputacions encara en altres dues publicacions m?s de gran ress? internacional. En The Taste and the Antique (1981), escrit en col?laboraci? amb Nicholas Penny, indaga l?estima i valoraci? de l?escultura cl?ssica des de l?alt 5enaixement fins a les acaballes del segle XIX135. El conjunt d?assaigs realit]ats a partir de l?estudi de diverses col?leccions i exposicions dels segles XVIII i XIX que conformen Past and Present in Art and Taste (1987), ultra incidir sobre la relativitat del gust i el subseg?ent ball de reputacions, contradiuen molts t?pics i estereotips al respecte al mateix temps que descobreixen com el prestigi art?stic se sustenta sovint en mites i enganys forjats amb aquesta finalitat136. L?inter?s per la recepci? art?stica en l??mbit cultural anglosax? durant les d?cades centrals de la cent~ria es manifest? fins i tot en l?aleshores rellegat camp de l?escultura. Deixant de banda per tardana la tot just citada recerca de Francis Haskell i Nicholas Penn\ sobre l?escultura cl?ssica en The Taste and the Antique 11  fou l?acollida dispensada de bon antuvi als marbres del Parten? actualment dipositats al British Museum all? Tue despert? l?atenci? dels estudiosos d?una banda i l?altra de l?Atl?ntic. L?an\ 16 als Estats 8nits es defensaren dues tesis doctorals amb aTuest objecte d?estudi; una a la Universitat de Chicago i una altra a la de Col?mbia. En la primera, 135 Vid. IDEM i PENNY, Nicholas: The Taste and the Antique. The Lure of Classical Sculpture. 1500-1900, ? Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, XXV, 1-2, 1962, pp. 145- 157 i en IDEM: ?B.5. +a\don and his 6chool? J urnal of the Warburg and Courtauld Institutes, XXVI, 3-4, 1963, pp. 367-380. 140 Vid. ROTHENBERG, Jacob: Descensus ad terram. The Adquisition an d Reception of the Elgin Marbres, Garland Publising, New York, 1977. 141 Vid. SAINT CLAIR, Williams: Lord Elgin and the Marbles, Oxford University Press, London, 1967. Des d?aleshores en?? n?han sortit tres edicions m?s revisades angloamericanes a cura de la mateixa editorial (2na ed., Oxford-New York, 1983; 3ra ed, 199 4rta ed. 23 i s?ha publicat tamb? en itali? 55 Tue en l??mplia bibliografia generada des d?aleshores en?? a l?entorn dels marbres del Parten? no falten estudis de nova planta dedicats a llur recepci?, valoraci? i estima142. 4. L?erm continental europeu. 7ot aTuest rem?s per? innegable assentament en el camp de la hist?ria de l?art d?estudis sobre fortuna, fortuna cr?tica i recepci? que t? lloc a It?lia i als pa?sos de cultura anglosaxona durant els vint o vint-i-cinc anys posteriors a la Segona Guerra Mundial amb prou feines tingu? ress? en l??rea germ?nica i flamenca, Fran?a i B?lgica o la Pen?nsula Ib?rica143. De fet, les dues ?niques excepcions veritablement dignes de ressenyar, tant per la influ?ncia que tingueren en el seu moment com per la seva vig?ncia actual, s?n Le dossier Caravage (1959), del cr?tic d?art i encarregat de missi? del Mus?e d?Art Modern de Par?s Andr? Berne-Joffrey, i La r?habilitation des primitifs flamands (1961), de la belga Suzanne Sulzberger. En la primera, escrita arrel de l?impacte Tue caus? en aTuell no especialista de l?art barroc l?exposici? sobre el pintor organit]ada per 5oberto Longhi a Mil? l?an\ 151 Andr? Berne-Joffrey realitza una desinhibida an?lisi psicologista de la literatura sobre Caravaggio i el caravaggisme que li permet seguir en detall la convulsa evoluci? de llur recepci? cr?tica, aclarir les raons de la falta d?apreci Tue per la pintura del pintor llombard i els seguidors mostraren els estudiosos que dominaren la cr?tica europea del segle XIX fins a 1880 i al mateix temps efectuar una censura en tota regla d?un expert tan altament entronit]at com Bernard Berenson144. Si aquest llibre tan estimat de Roberto Longhi ?s encara avui essencial per (vid. IDEM: Lord Elgin e i marmi del Partenone, De Donato Editore, Bari, 1968); tamb? en franc?s, encara que amb t?tiol equ?voc (vid. IDEM: Lord Elgin. L'homme qui s'empara des marbres du Parthenon, ?ditions Macula Paris 1  i fins i tot en grec per? no l?hem sabut trobar. 142 Per a no cansar el lector, vid. entre altres VRETTOS, Theodore: The Elgin Affaire. The Abduction of Antiquity?s Greatest Treasures and the Passions it arounsed, Arcade Publising, New York, 1997; vid. GIDAL Eric: ?Composition and Alienation. 7he 1atural 5eception of the Elgin Marbles? dins IDEM: Poetic Exhibitions. Romantic Aesthetics and the Pleasures of the British Museum, Bucknell University Press i Associated University Presses, Lewusburg (Pens) i Cranbury (NJ)-London-Mississauga (Ont.), 2001; i, finalment, vid. FELHLMANN Marc: ?Casts and Connoisseurs. 7he earl\ 5eception of the Elgin Marbles? Apollo, 544, juny 2007, pp. 44-51. 143 Aix? ?s aix? malgrat que durant aquesta ?poca a Fran?a no falten t?mids intens com els de Bruno Foucart i Sylvie B?guin esmentats amb anterioritat (vegeu les notes n?mero 10 i n?mero 11, respectivament) 144 Vid. BERNE-JOFFREY, Andr?: Le dossier Caravage, ?ditions de Minuit, Paris, 1959. Al tombant de la cent?ria es f?u una nova edici? del llibre tot subtitulant-lo amb el sotst?tol que exhibia la sobrecoberta de l?edici? inicial vid. IDEM: Le dossier Caravage. Psychologie des attri utions et psychologie de l?art, ?ditions Flammarion, nova ed., Paris, 1 >reimpr. 2 22 21@ . D?aTuesta nova edici? tamb? hi ha traducci? itialiana (vid. Il dossier Caravage. Psicologia delle attri uzioni e psicologia dell?arte, 5 Continents Editions, Milano, 2005) 56 per a qui vulgui endinsar-se en la q?esti? del reconeixement cr?tic de Michelangelo Merisi i els seus seguidors, el de Suzanne Sulzberger ho ?s pel destacat lloc que ocupa en la tradici? interessada en la recepci? hist?rica de l?art primitiu Tue des de Camillo von Klenze, de primer, Tancred Borenius i Lionello Venturi, despr?s, culminaria en Giovanni Previtali; especialment tenint en compte que, mentre tots ells es fixen en els primitius italians145, la catedr?tica de la Universit? Libre de Brussel.les ?s la primera a fer-ho en relaci? als primitius flamencs. Obra de consulta obligada premiada per l?Acad?mie 5o\ale de BelgiTue l?an\ 15 La r?habilitation des primitifs flamands examina el redescobriment de la pintura flamenca per part dels fil?sofs, col?leccionistes i historiadors rom?ntics alemanys des de l?immediat ?xit de les teories sobre la superioritat de la cultura medieval germ?nica i dels antics mestres elaborades per Friedrich Schlegel durant la seva etapa parisenca iniciada el 1802 i esbombades en la revista Europa Tue ell mateix fund? l?an\ seg?ent fins la celebraci? de la primera exposici? de pintura neerlandesa Tue tingu? lloc a Bruges l?an\ 16146. )eta la salvetat d?aTuests dos preciosos llibres, cal insistir en el poc desenvolupament durant les d?cades centrals del segle ;; d?aTuests tipus d?estudis als ?mbits germ?nic flamenc, franc?fon i ib?ric. En els tres primers cassos, les possibles raons haur?em de buscar-les molt probablement en la di?spora i depuraci? de talents, els estralls de la guerra i la profunda desorientaci? intel?lectual durant les respectives dificultoses postguerres; el tancament i el general ambient resclosit explicarien la situaci? en els pa?sos ib?rics. En contraposici?, ja hem vist en el seu moment que la progressi? italiana t? molt a veure tant amb el fort?ssim arrelament de la filosofia de l?esperit en clau historicista com amb l?empenta i determinaci? decisives dels pares de la recerca veritablement conscient a l?entorn de la fortuna art?stica. L?arrencada anglosaxona dels estudis sobre recepci? art?stica en canvi respon no nom?s a la incid?ncia de l?exili germ?nic i centreeuropeu, sin? tamb? i de manera especial al desenvolupament durant aquest anys de la hist?ria social de l?art com a enfocament singular147. Sense anar m?s lluny, aquesta era precisament l?especialitat del mateix )rancis +asNell. 145 Rememtem el lector a les notes n?mero 68, n?mero 83, n?mero 85 i n?mero 9, correlativament. 146 Vid. SULZBERGER, Suzanne: La r?habilitation des primitifs flamands, 1802-1967, Acad?mie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux Arts de Belgique, 2 vols., Bruxelles, 1961. 147 No hem de perdre de vista que la hist?ria social de l?art naix a partir de la Segona Guerra Mundial gr?cies a la publicaci? d?obres fonamentals com Florentine Painting and its Social Background (1947), de Frederick Antal; The Social History of Art (1951) i The Philosophy of Art History 15  d?Arnold 57 IV. EXPANSI? I ASSENTAMENT DEFINITIU. DE L?EST?TICA DE LA RECEPCI? AL CONGR?S LONDINENC DEL CIHA (ACTES 2003) Per b? que la situaci? dels estudis de recepci? art?stica a It?lia i al m?n anglosax? durant les dues d?cades posteriors a la Segona Guerra Mundial podria semblar de gran auge en comparaci? a la que presentaven els pa?sos hisp?nics i de parla alemanya, la realitat ?s una altra. Certament als an\s seixanta eren encara escassos els treballs d?aTuest tipus Tue sorgien i igual Tue a l?origen maldaven per intentar obrir-se pas com a nova l?nia d?investigaci? per? sense acabar de consolidar-la. De fet, el veritable desplegament de les recerTues de recepci? en el camp de la hist?ria de l?art no es donaria fins al darrer ter? de la cent?ria i, m?s concretament, fins a les acaballes de la d?cada dels vuitanta i comen?aments de la seg?ent. 8ltra l?exist?ncia d?un cam? ja prou trellat pel conjunt d?esfor?os i publicacions Tue s?havien donat fins ara calia Tue la crisi de la modernitat vingu?s a posar en dubte totes les certeses de globalitat, objectivitat i progr?s per a qu? l?assentament del relativisme postmodernista i el subseg?ent convenciment que els textos hist?rics, literaris o de qualsevol altre tipus s?n nom?s el reflex dels prejudicis, cultura i context del qui escriu acabessin generant tota una s?rie de teories est?tiques sobre la recepci? i convertint gaireb? en una necessitat els estudis de recepci? art?stica. Tamb? calia que alguns fen?mens prou rellevant de dins del mateix camp de les arts pl?stiques vinguessin a sacsejar-ne les consci?ncies. 1. Ferments d?un nou impuls. 1.1. El doble efecte John Berger i la col?lecci? Classici dell?Arte entre altres. En aquest ?ltim sentit, no podem obviar la incid?ncia Tue hi tingu? l?obra pel pintor cr?tic d?art i escriptor brit?nic John Berger. 1aturalment no ens referim al seu molt conegut assaig The Success and Failure de Picasso (1965), un llibre al cap i a la fi d?evocacions i notes d?un cr?tic d?art Tue no t? res a veure amb un treball acad?mic Hauser tots dos; Art and the Industrial Revolution 14  de )rancis .lingender  i fora de l??mbit anglosax?, tamb? Peinture et soci?t? (1951) o Art et technique aux XIX et XX si?cles (1956), ambd?s de Pierre )rancastel. D?altra banda cal igualment no passar per alt l?acusada influ?ncia Tue malgrat la seva adscripci? marxista, exerciren en la historiografia cultural i art?stica anglosaxona alguns dels pioners centreeuropeus de la sociologia de l?art com els dos citats hungaresos )rederick Antal i Arnold Hauser, a partir de la d?cada de 1930 (vid. al respecte BURKE Peter: ?7he Central European Moment in British Cultural 6tudies? dins Literary History/Cultural History. Force-Fields and Tensions, Herbert GRABES (ed.), Gunter Narr Verlag, T?bingen, 2001, pp. 279-289) 58 rigor?s en el que l?autor tra?a la carrera de l?artista malaguen\ com un producte del lloc i del temps que al final, de?ficat i a?llat, queda atrapat per la riquesa i la fama148, sin? a l?essencial Ways of Seen (1972) que va marcar tota una llarga generaci? de cr?tics i historiadors de l?art. Basada en una s?rie de la BBC brit?nica l?obra, que examina la relaci? existent entre el que veiem i el que coneixem aplicada al m?n de l?art mostra com les nostres diverses maneres de veure i mirar l?art afecta la nostra forma d?interpretar-lo. I ho fa en base a l?an?lisi de quatre aspectes concrets relacionats amb la pintura: la diversa interpretaci? que hom d?na a les obres pict?riques segons sigui l?origen i el sentit de propietat en cada cas; segons sigui la posici? de la dona com a objecte pict?ric recurrentment er?tic segons sigui la relaci? entre l?her?ncia visual de la pintura i la publictat actual; i, seguint Walter Benjamin, d?acord amb la transformaci? experimentada pel significat de l?obra original en el marc de les seves m~ltiples reproduccions149. Aix? les coses i at?s l?elevad?ssim nombre d?edicions i reimpressions en diversos idiomes que se n?han arribat a fer i tenint en compte que l?obra ha estat 148 Vid BERGER, John: Success and Failure de Picasso, Pantheon Books, New York, 1965. Val a dir que, mort Picasso, l?autor en f?u una versi? hom?nima ampliada amb la inclusi? d?una nova introducci? explicativa de l?acollida donada a la primera edici? i un cap?tol final escrit als anys vuitanta que la converteixen pr?cticament en una altra obra (vid. IDEM: The Success and Failure de Picasso, Pantheon Books, New Yorl, 1989). Sobre el seu ?xit i la seva difusi?, ens en parlen prou clarament tant el nombre d?edicions i reimpressions Tue d?una versi? i de l?altra n?han arribat sortir com les traduccions Tue se n?han fet. De la primera versi? es llan?arren sengles edicions en angl?s a cura de dues editorials diferents (Penguin Books, Harmondsworth [Uk]-Baltimore-Ringwood[Austral.], 1966; i Writers & Readers Publising, London, 1980) i una reimpressi? (Pantheon Books, New York, 1980); mentrestant es va publicar tamb? dos cops en franc?s (vid. IDEM: La r?ussite et l??chec de Picasso, ?ditions Deno?l, Paris, 1968 [reimpr., 1975]), un en espanol (vid. IDEM: Ascensi?n y caida de Picasso, Akal Editor, Madrid, 1973) i manta vegades en alemany (vid. IDEM: Glenz und Elend des Malers Pablo Picasso, Kowohlt Taschenbuch Verlag, Reinbek (Al.), 1973 (reimpr.: 1974, 1981, 1984 i 1988]). La segona edici?, ha estat editada en angl?s, a m?s a m?s de per la novaiorquesa inicial, per altres tres empreses editorials (Writers & Readers Publising, London, 1989; Vintage International, New York, 1989; Granta Books-Penguin Books, London, 1992) i tres reimpressions (reimpr.: Vintage International, 1993, 2011 i 2013; aquestes dues ?ltimes en format electr?nic). 7amb? s?ha editat en molts altres idiomes destacant d?entre elles les dues en castell? (vid. IDEM: ?xito y fracaso de Picasso, Debate Editorial, Barcelona, 1990; i IDEM: Fama y soledad de Picasso Editorial Alfaguara Madrid 213  l?aleman\a vid. IDEM: Glenz und Elend des Malers Pablo Picasso, Kowohlt Taschenbuch Verlag, Reinbek (Al.), 1992 [reimpr.: 1994 i 2000]) i la italiana (vid. IDEM: Spelendori e miserie di Pablo Picasso, Il Saggitore Casa Editrice, Milano, 1996). 149 Vid. IDEM: Ways of Seen, British Broadcasting Corporation (BBC)-Penguin Books, London, 1972. L?an\ seg?ent sort? l?edici? americana (Viking Press, New York, 1973). La popularitat de l?obra fou tan acusada Tue l?an\ 12 s?anava ja per la trenta-u ena reimpressi? de l?edici? en angl?s ?s a dir fins aTuella data se?n f?u una o m?s d?una cada an\ ininterrompudament. A partir de 12 s?espaiaren de manera ostensible (?ltimes reimpr. en angl?s: 1995, 2006 i 2008). Naturalment, no caldria ni dir que es tradu? a molts altres idiomes entre els Tue cal destacar l?aleman\ vid. IDEM: Das Leben der Bilder oder Die Kunst des Sehens, Klaus Wagenbach Verlag, Berlin, 1981 [noves eds. i reimpr.: 1982, 1985, 1989, 1991, 1993, 1995, 1996, 1998, 2000 i 2003]); el franc?s (vid. IDEM: Voir le voir. ? partir d?une serie d??missions de t?l?vision de la BBC, A. Moreau ?diteur, Paris, 1976; 2na. ed., ?ditions B42, Paris, 2014); l?espan\ol vid. IDEM: Modos de ver, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1974 [noves eds. i reimpr.: 1975, 1 2 21 22 25 i 2@  l?itali? IDEM: Modi de vedere, Bollati Boringhieri Editore, Torino, 2004); i, per ser molt matiner, el portugu?s (vid. IDEM: Modos de ver, Edi?oes 70, Lisboa, 1972 [eds. i reimpr.: 1980, 1982 i 1987]; i Martins Fontes Editora Livraria, Sao Paulo, 1980 [reimpr.: 1987]). 59 durant molts an\s obra de text a les escolares d?art brit?niTues no hi ha dubte del paper tan destacat que Ways of Seen havia de jugar en la remoci? de la pl?cida consci?ncia de neutralitat i imparcialitat de la mirada art?stica al llarg del darrer ter? de la passada cent?ria. Un altre factor important que vindria a adobar el terreny de cara a impulsar el conreu de les recerques sobre recepci? art?stica fou l?aparici? cap a finals dels an\s seixanta de la m?tica col?lecci? Classici dell?Arte (1966-15 d?alta divulgaci? cient?fica el seu enorme ?xit internacional immediat. Apareguda l?an\ 166 per iniciativa de la casa editorial milanesa Rizzoli Editore, cada volum, dedicat a un sol artista d?entre els considerats llavors m?s importants150 constava d?una introducci? a la vida i obra de l?artista habitualment escrita per eminents especialistes o escriptors il?lustres, un cap?tol destinat a donar compte de la seva fortuna cr?tica, un altre ?cosa poc corrent en aquell moment- amb reproduccions de gran qualitat i a tot color d?obres i finalment un cat?leg raonat de les cincquanta obres reprodu?des en l?apartat anterior. 7ot plegat f?u que la col?lecci? fos molt consultada des de bon comen?ament i gaud?s d?un triomf sense precedents. L?an\ 1972, nom?s sis despr?s del seu llan?ament, la col?lecci? portava ja noranta-un t?tols publicats en itali? dels cent-nou que coneixem amb tirades estratosf?riques, en alguns d?ells, de 300.000 exemplars151. Aix? les coses, no ?s debades que l?editorial lucernense Kunstkereis Luzern s?afan\?s a editar una selecci? de volums en alemany dins la col?lecci? Klasiker der Kunst (1966-1985) creada expressament ni que les ?ditions Flammarion i la barcelonina Editorial Noguer signessin un consorci amb la casa italiana per a fer el mateix en franc?s i castell? en llurs s?ries Les Classiques de l?Art (1967-1985) i Cl?ssicos del Arte (1968-1985), respectivament. Aix? les coses, el gran ?xit de p?blic i l?extraordin?ria difusi? de la 150 Atesa la destacada rellev?ncia cient?fica del comit? assesor de la col?lecci? els artistes Tue s?hi apleguen eren a priori no solament els m?s importants de cada ?poca i moviment a ulls del consell, sin? tamb? de la comunitat cient?fica en general. A m?s a m?s donada l??mplia acceptaci? i penetraci? aconseguida per la col?lecci?, el p?blic acabar? considerant-los a fortiriori igualment com els m?s importants. D?aTuesta manera es tanca per extensi? i inconscientment el cercle del reconeixement. D?aTu? l?encert de 9icen? )uri? de prendre la col?lecci? com a base d?un experiment per a calibrar la diferent valoraci? i els nivells de notorietat dels artistes (vid. FURI? 9icen?: ??Clisicos del arte" 6obre la reputaci?n p?stuma de los artistas de la ?poca moderna? Mat?ria. Revista d?Art, 3, 2003, pp. 215-246 i pp. 220-230, pel que fa a l?experiment. 9id. tamb? ibidem, dins IDEM: Arte y reputaci?n, op. cit., cap 2, pp. 55-95 i pp. 66-1 en relaci? a l?experimentaci? 151 ATuesta ?s almen\s l?astron?mica xifra Tue proporciona una ressen\a an?nima sobre la col?lecci? que podem llegir a internet (vid. ?Classici dell Arte 5i]]oli recensione? dins http://it.over- blog.com/Classici_dellArte_Rizzoli_recensione-1228321781-art213175.html) 60 col?lecci?152 havien de contribuir de manera inequ?voca a l?assumpci? arreu de la variabilitat hist?rica de les interpretacions i de les reputacions; ni que nom?s fos per ?smosi intel?lectual derivada de l?omnipresent cap?tol consagrat a la fortuna cr?tica de l?artista tractat en cada volum. Aix? no obstant, molt m?s enll? de la incid?ncia d?aTuesta assumpci? i de l?efecte degut a l?obra de John Berger, all? que acabaria convertint els estudis de recepci? art?stica en gaireb? una necessitat serien les teories est?tiques a les quals al?lud?em m?s amunt. Finalment, en aquest punt no podem deixar de sospesar la influ?ncia que en la impulsi? dels estudis de recepci? de les arts ha pogut tenir la historiografia de l?art amb orientaci? de g?nere que comen?a a prendre impuls precisament tamb? a la d?cada dels setanta. Hi ha consens en admetre que la publicaci? del fam?s article de Linda Nochlin Why Have There Been No Great Women Artists? (1971) a la revista ARTnews examinant les raons per les quals la consagraci? art?stica ha estat una parcel?la reservada exclusivament als homes, mentrre les dones artistes han passat gaireb? desapercebudes,153 va obrir les portes a l?aparici? d?una nova branca de la hist?ria de l?art centrada en la hist?ria i el loc de les dones al sistema de les arts. Deixant de banda la gran volada Tue des d?aleshores en?? ha arribat tenir aquesta branca historiogr?fica i prescindint tamb? dels reptes Tue s?ha plantejat i tot el Tue ha arribat a assolir interessa indicar aqu? que una molt bona part dels treballs que conformen aquesta, diem-ne, hist?ria de l?art d?orientaci? femenina s?n obres de recepci? art?stica en tota regla encara Tue l?investigador o la investigadora no en tingui consci?ncia plena ni sigui aTuest el seu objectiu a l?hora d?escometre la recerca. At?s Tue bona part d?aTuesta historiografia estudia dones artistes la pr?pia marginalitat exigeix un treball de recuperaci? i contrastaci? de valoracions hist?riques, encara sigui ben b? un altre l?objecte ?no estem dient l?objectiu- d?estudi. De fet, tot i l?objectiu tan diferent als propis de les recerques de recepci? i fortuna cr?tica, el mateix article de 152 7ot i Tue no se?ns escapa Tue l?an\ 25 es torna a recuperar la publicaci? de la col?lecci? ?s a dir de cada una de les tres col?leccions anteriros en cada un del seu respectiu idioma m?s una quarta de nova planta en angl?s titulada Rizzoli Art Classics cal advertir Tue ens referim tot hora a l??xit i la difusi? de les quatre col?leccions inicials. I, aix?, no pas perqu? la recuperaci? actual, basada en els mateixos noms que abans, com si en tots aquests anys no hagu?s canviat res dins la hist?ria del?art ?s llun\ del pret?s renovellament anunciat per l?editorial sin? perTu? ens interessa la incid?ncia Tue l??xit hist?ric ha pogut tenir en el desenvolupament dels estudis de fortuna cr?tica al llarg del tercer ter? de la darrera cent?ria. 153 Vid. NOCHLIN Linda: ?Why Have There Been 1o *reat :omen Artists"? ARTnews, gener 1971, pp. 22-39 i pp. 67-71. 61 Linda Nochlin ?s en si mateix un excel?lent treball de recepci? art?stica. I com aquest article, en part o en molt, se?n tingui plena consci?ncia o no se?n tingui tamb? ho s?n la majoria dels estudis que intenten apropar-se al paper i al lloc hist?rics de la dona en els diferents m?ns de l?art. , aix? sigui Tuin sigui en general l?aspecte del Tue tracti. Ja que hi estem posats, aTuest seria l?exemple ben diferent de l?altre de Women, Art and Power (1989), tamb? Linda Nochlin154. Aix? les coses, a despit dels ?xits assolits en la recuperaci? d?artistes oblidades en la cuesti? del reconeixement art?stic i en els reenfocaments sobre les funcions, condicions i utilitzaci? de la dona al sistema de les arts, resseguir-ho i valorar com i fins a quin punt aquesta l?nia historiogr?fica ha incidit en l?evoluci? futura dels estudis de recepci? art?stica no solament depassa els marges d?aTuest treball sin? Tue la singularitat d?un examen d?aTuest exigiria comen?ar una investigaci? espec?fica a part. 1.2. Est?tica de la recepci? i teories afins. Cap a finals de la d?cada dels seixanta va comen?ar a configurar-se en la recent creada Universitat de Constan?a la denominada Rezeptions?sthetik de la m? d?un grup d?estudiosos de la literatura capitanejats per +ans 5obert Jauss juntament amb Wolfgang Iser i, en menor mesura, Harald Weinrich. Ja des de les mateixes lli?ons inaugurals pronunciades per Jauss i Iser en aquella universitat els anys 1967 i 1969, respectivament Tue hom considera com els manifests o actes fundacionals d?aTuesta est?tica l?escola de Constan?a rebutj? frontalment els tres models classicista, historicista i estilisticoformalista d?investigaci? art?stica i liter?ria tot propugnant un nou paradigma Tue subratlla el paper actiu del lector en la realit]aci? del sentit de l?obra en base a una relaci? dial?gica entre aTuesta ~ltima i l?experi?ncia o les expectatives de l?altre155. Malgrat la radicalitat i el rupturisme provocatiu de les propostes, aix? no vol 154 Vid. IDEM: Women, Art an Power and other Esays, Harper & Row, New York, 1989. 155 Pel que fa a les dues lli?ons o manifestos inaugurals, vid. JAUSS, Hans Robert: Literaturgeschichte als Provokation der Literaturwissenschaft, Universit?tsverlag, Konstanz, 1967 (en castell? vid. IDEM: ?La historia literaria como desaf?o a la ciencia literaria? dins La actual ciencia literaria alemana. Seis estudios sobre el texto y su ambiente, Hans Ulrich GUMBRECHT (ed.), Editorial Anaya, Salamanca, 1971, pp. 37-114) i vid. ISER, Wofgang: Die Appellstruktur der Texte. Unbestimmtheit als Wirkungsbedingung literarischer Prosa, Universit?tsverlag, Konstanz, 1970 (en castell? vid. IDEM: ?La estructura apelativa del texto? dins E t?tica de la recepci?n, Rainer WARNING (ed.), Visor, Madrid, 1989, pp. 133-148). Per a resseguir les fites claus de l?escola en castell? entre les obres capitals de Jauss vid. JAUSS, Hans Robert: La literatura como provocaci?n, Ediciones Pen?nsula, Barcelona, 1976; Las transformaciones de lo moderno. Estudios sobre las etapas de la modernidad est?tica, Antonio Machado Libros, 2na ed., Bobadilla del Monte (Madrid), 2004; Experiencia est?tica y hermen?utica literaria. Ensayos en el campo de la experiencia est?tica, Editorial Taurus, Madrid, 1992; Caminos de la comprensi?n, Antonio 62 dir que abans el receptor hagu?s passat completament desapercebut de la reflexi? te?rica156 i les fonts de les Tue beu l?escola en s?n una bona prova. ,nspirada en la teoria fenomenol?gica d?,ngarden sobre l?estructura indeterminada de l?obra i la seva concreci? a l?acte de lectura en la semi?tica de l?art i la cultura desenvolupada per MuNa?ovsN? i el Cercle de Praga a partir de la ling??stica estructural i finalment en el car?cter hist?ric de tota comprensi? i interpretaci? al Tue ens aboca l?hermen?utica de Gadamer i els plantejaments historicoestructuralistes del tamb? destacat membre del Cercle de Praga )elix 9odi?Na per? sense men\stenir per aix? les contribucions de cr?tica liter?ria degudes a autors com Val?ry, Sartre o Escarpit157 la novetat de l?Escola de Constan?a radicava en la reivindicaci? del paper actiu del receptor, per? en base a una reconsideraci? de l?experi?ncia est?tica articulada hist?ricament i integrada en el moment hist?ric. La interpretaci? doncs s?hauria de dirigir no a l?experi?ncia d?un receptor individual sin? a la hist?ria de la recepci? de l?obra i la seva relaci? amb els canviants principis est?tics i les expectatives Tue n?han perm?s la lectura en diferents ?poTues. es a dir l?historiador ?s un lector Tue concatena la s?rie de recepcions Machado Libros Bobadilla del Monte Madrid  212. Entre les d?,ser vid. ISER, Wofgang: El acto de leer. Teor?a del efecto est?tico, Editorial Taurus, Madrid, 1987. Per a altres escrits fonamentals de Jauss i Iser, vid. tres llibres de refer?ncia fonamentals: En busca del texto. Teor?a de la recepci?n literaria, Dietrich RALL (comp.), Universidad Nacional Aut?noma de M?xico, 5na reimpr., M?xico, 2011; Est?tica de la recepci?n, Jos? Antonio MAYORAL (comp.), Arco Libros, Madrid, 1987; Est?tica de la recepci?n, Rainer WARNING (ed.), op. cit. 156 7al com hem tingut ocasi? d?indicar en el seu moment la preocupaci? per la recepci? ?s tan antiga com la mateixa reflexi? est?tica. No caldria ni dir que el mateix Plat?, a la Rep?blica, refusa alguns efectes est?tics per apartar el receptor de la veritat o que la Po?tica d?Arist?til atribueix a la trag?dia i a certa m?sica un efecte cat?rtic sobre el receptor. Tampoc no caldria recordar que fins al segle XVII el problema de la recepci? s?ha centrat en la impressi? produida per l?obra en tant Tue subordinada a funcions pol?tiques o religioses i ajustada a la realitat. Nom?s amb la paulatina p?rdua de la funci? d?utilitat de l?art l?autonomia de l?est?tica i la irrupci? del sentit de la hist?ria esdevingudes al darrer ter? del segle ;9,,, assistirem al final de la teoria de la recepci? basada en la impressi? i l?efecte est?tic. En concebre l?obra com un univers tancat en ella mateixa l?est?tica filos?fica deguda al romanticisme de la Tual +egel en seria l?expressi? suprema aboca l?acte de recepci? a una mera contemplaci? en Tu? l?actitud del receptor resulta del tot passiva. A despit de la reacci? positivista i cientifista de la segona meitat del segle ;,; ha estat tan gran l?influx d?aTuesta teoria de la recepci? contemplativa Tue despullada de les connotacions idealistes inicials, encara avui es deixa sentir amb for?a. Cal no perdre de vista que la funci? del receptor quedava al marge de les an?lisis i interpretacions formalistes degudes al cientificisme. Tot amb tot, aix? no vol dir que no hi hagi hagut pensadors a la primera meitat del segle XX com per exemple Val?ry, Benjamin o Sartre que atorguessin un paper actiu del receptor. Per a una explanaci? m?s ?mplia i esplaiada, vid. S?NCHEZ ORTIZ DE URBINA 5icardo: ?La recepci?n de la obra de arte? op. cit. pp. 1-175. 157 Encara Tue podem seguir aTuests influxos i veure?ls m?s o menys explicitats tot espigolant en les obres de Jauss i d?,ser per a una bona concreci? vid. bidem, pp. 175-182 i, de manera especial, vid. tamb? S?NCHEZ V?ZQUEZ, Adolfo: De la est?tica de la recepci?n a una est?tica de la participaci?n, Facultad de Filosof?a y Letras de la Universidad Nacional Aut?noma de M?xico, M?xico, 2005, pp. 22- 30. 63 hist?riTues mentre Tue la hist?ria de la literatura i de l?art se?ns presenta com la hist?ria de la recepci? de les obres. Malgrat el desenvolupament paral?lel d?unes altres teories afins de gran predicament centrades tamb? en el receptor com la del lector model Tue actualit]a l?obra sempre oberta a diversitat de possibilitats interpretatives deguda al semi?leg itali? Umberto Eco158 les del pas de l?obra a la intertextualitat i la conseg?ent mort de l?autor pr?pies del postestructuralisme franc?s159, les ja citades dels Cultural Studies o les del Reader?s Response Criticism nord-americ?160, no podem obviar la t?mida acollida que fins molt 158 Vid. successivament ECO, Umberto: Opera aperta, Casa Editrice Valentino Bompiani, 1962; IDEM: La struttura ausente, Casa Editrice Valentino Bompiani, Milano,1968; i, sobretot, IDEM: Lector in fabula. La cooperazione interpretativa nei testi narrativi, Casa Editrice Valentino Bompiani, Milano, 1979. Per a evidenciar l?expansi? de les teories d?Eco no cal dir m?s Tue totes i cada una d?aTuestes obres han tingut diverses reedicions no solament en itali?, sin? tamb? en angl?s, franc?s, castell? i alemany aix? com en molts altres idiomes. 159 )ortament influenciat per JacTues Derrida l?escola de 2na. ed.: 23@ i fins i tot l?edici? i posteriors reimpressions espan\oles vid. IDEM: E tudios sobre el Rom?nico, Alianza Editorial, Madrid, 1984 [reimprs.: 1985; 1995]) 184 Vid. GOMBRICH, Ernst H.: Art and Illusion. A Study in the Psicology of Pictorial Representation, doble edici? Phaidon Press London 16 i Panteon BooNs 1eZ reimpr. 23@ . L?altre exemple ?s el de l?anuari del Departament d?Art de la 8niversitat de Lieja Art & Fact que, per iniciativa del seu director, el professor i prestigi?s historiador social de l?art Jean-Patrick Duchesne, dedic? el n?mero de 1987 en exclusiva al problema de l?art i el seu p~blic vid. L?art et son public monogr?fic d?Art & Fact, Jean- Patrick Duchesne (ed.) 6, 1987) 214 Vid. CUTLER, Anthony i NESBITT, John W.: L?arte izantina e il suo pu lico, Unione Tipografico- Editrice Torinense, 2 vols, Torino, 1986. 80 per l?autor neerland?s durant la seva etapa com a professor invitat de les universitats nord-americanes de Harvard i Princeton, el reconegut historiador d?s de l?art veneci? ens presenta un Giacomo da Ponte eminentment moralitzant i del tot connectat amb la cultura centreeuropea del seu temps que no t? res a veure amb la pobra etiqueta de pintor de g?nere amb Tu? se?l solia caracterit]ar per? com Tue realit]a la reivindicaci? fonamentalment en base a l?examen d?obres privades d?~s dom?stic, ens informa ?mpliament sobre els patrons i clients del pintor aix? com sobre el context en qu? va treballar i va viure215. Encara Tue no podem dir Tue l?estudi de les institucions d?art parisenTues del segle ;9,, sigui un camp erm per l?abast cronol?gic el po trellat de l?objecte concret de la recerca i l?originalitat de l?enfocament cal esmentar tamb? Public Access to Art in Paris (1999), del nord-americ? Robert W. Berger. Interessat en la manera i procediments amb qu? es va posar a disposici? del p?blic la pintura i l?escultura exhibida a Par?s des de l?Edat Mitjana fins a comen?aments de la cent~ria del vuit-cents el llibre exposa en format documental la vida art?stica p~blica a l?,lla de )ran?a durant set segles al temps Tue explica l?origen de les habituals institucions i pr?ctiques art?stiques de la modernitat216. Fet i fet, incl?s el propi Ernst Gombrich, sempre amatent a la deriva Tue prenia en cada moment la hist?ria de l?art va fer del p?blic art?stic el centre de reflexi? del recorregut per les interrelacions entre artistes, experts i clients a trav?s de la hist?ria de l?art Tue efectu? en la confer?ncia K?nstler, Kenner, Kunden Tue pronunci? a l?Ajuntament de 9iena a la primavera de 12217. 4. Eclosi? i volada finals. De mitjans dels anys vuitanta al Congr?s del CIHA del 2000 (Actes, 2003). 4.1. Canvis i continu?tat. Visi? general. Deixant de banda tots aquest antecedents sobre p?blic i percepci? als que ens hem referit en els par?grafs anteriors, al llarg del darrer ter? del segle XX i, molt especialment de la segona meitat d?aTuest per?ode assistim, com ja hem dit, al veritable 215 Vid. AIKEMA, Bernard: Jacopo Bassano and his public. Moralizing Pictures in an Age of Reform, c.a. 1535-1600, Princeton University Press, Princeton, 1996. 216 Vid. BERGER, Robert W.: Public Access to Art in Paris. A Documentary History from the Middle Ages to 1800, Pennsylvania State University Press, University Park (Pen.), 1999. 217 Vid. GOMBRICH, Ernst H.: K?nstler, Kenner, Kunden, Picus Verlag, Wien, 1993 ( 2na. ed., 1996; 3ra. ed. 2 . 5ecentment se n?ha fet una edici? italiana vid. IDEM: Arte e pubblico. Artisti, esperti, clienti, Luca VIGLIALORO (ed.), Mimesis Editrice, Milano-Udine, 2013). 81 desplegament dels estudis de recepci? art?stica. Es produeix no solament un apreciable increment en la publicaci? d?aTuest tipus de monografies sin? all? m?s important, tamb? el veritable despertar de la necessitat i transcend?ncia dels estudis sobre recepci? dins d?institucions com la universitat la cr?tica i els museus. Efectivament en comparaci? a la situaci? anterior, cada cop s?n m?s les tesis doctorals i altres recerques estrictament acad?miTues consagrades a la recepci? i la fortuna d?artistes i obres estils moviments i escoles que es presenten a les universitats occidentals moltes de les quals es publiquen despr?s en forma de llibre. Resulten igualment reveladores tant la sobtada convocat?ria a les acaballes de la cent?ria de congressos, convencions o jornades que fan d?aTuests temes el seu objecte d?estudi com la lenta per? irrefrenable aparici? de pon?ncies i comunicacions al respecte en altres reunions cient?fiTues d?aTuests tipus no centrades precisament en q?estions de fortuna i recepci? art?stiques. Per ?ltim, durant aquestes d?cades finals de la cent~ria ?dhuc els comissaris d?exposicions comencen a prendre consci?ncia del limitada que ?s una mostra d?art si no t? en compte all? relatiu a la recepci? art?stica i, per aquesta ra?, comencen a prodigar-se cat?legs amb inclusi? d?algun cap?tol sobre recepci? o fortuna del tema objecte de l?exposici?. A m?s a m?s del remarcable creixement quantitatiu de les investigacions i de la seva irrupci? expansiva en els ?mbits acad?mics muse?stics i de la cr?tica al llarg d?aTuest darrer ter? de la cent?ria tamb? es prodeixen canvis en el panorama geogr?fic dels estudis de recepci? art?stica. Si amb anterioritat a aquest per?ode foren It?lia, la Gran Bretanya i els Estats Units, Austria i Alemanya els ?nics territoris on fructificaren recerTues de recepci? en el camp de la hist?ria de l?art veritablement significatives perTu? nom?s molt t?midament se?n donaren a )ran?a, ara irrompen al pa?s ve? amb inusitada for?a. M?s enll? dels factors generals explicatius de la revolada experimentada per aTuests tipus d?estudis durant el tram final del segle en aTuells pa?sos que, com els citats, gaudien ja d?una certa tradici? en la mat?ria l?empenta francesa t? molt a veure amb els esfor?os inicials del grec Nicos Hadjinicolaou, aleshores un jove i influent historiador marxista de l?art afincat a la capital gala Tue havia estudiat hist?ria de l?art a diverses prestigioses universitats alemanyes abans de doctorar-se a la parisenca ?cole Practique des Hautes ?tudes, i amb la creaci? per part de Pierre Bourdieu de la revista Actes de la Recherche en Sciences Sociales veritable plataforma de reflexi? sobre l?art com a pr?ctica social i, per tant, tamb? sobre recepci? al mateix temps que altaveu de les 82 propostes especialment d?origen itali? i anglosax? al respecte218. Per? les novetats geogr?fiques del per?ode no acaben a Fran?a. En alguns pa?sos, com ?s el cas d?Espan\a on abans els historiadors de l?art no havien parat gaire esment en aspectes relatius a la fortuna i la recepci? art?stiques, comencen, no sense vacil?lacions, a apar?ixer ara tal com veurem treballs Tue se n?ocupen. Aquest desplegament general que estem descrivint t? lloc, per?, amb la impulsi? d?orientacions d?all? m?s variades. 8ltra les lligades a la hist?ria de la cr?tica i la literatura art?stiTues i les vinculades a la sociologia i la hist?ria social de l?art aparegueren en aTuest per?ode altres l?nies d?investigaci? de la recepci? des de l??ptica de la fenomenologia la psicologia de l?art i la semi?tica. Aix? no obstant malgrat la diversitat dels objectes d?estudi i la disparitat d?enfocaments conceptuals i metodol?gics, les recerques romangueren en general centrades arreu en seguir el que ja s?havia fet fins ara. D?una banda la tradici? de la fortuna cr?tica italiana formulada a partir d?una doble concepci? culturalista i formalista de la hist?ria de l?art de l?altra la de la recepci? art?stica de filiaci? angloamericana ?i no nom?s angloamericana- que, com hem vist estaven molt m?s orientades cap a la sociologia i una hist?ria de l?art entesa en tant que part integrant de la hist?ria de la cultura i les civilitzacions. Aix?, doncs, mentre els uns continuaven posant l??mfasi en la hist?ria literaria de la recepci? els altres seguien centrant-se, com ens han revelat ja els casos de Haskell i Slive219, en l?estudi de la hist?ria del gust esperonats pel profund ancorament Tue en aTuesta ?poca experimentaven aqu? i all? els paradigmes epistemol?gics de la Kulturgeschichte i la paral?lela ampliaci? dels horitzons metodol?gics que provocava en la sociologia i la hist?ria social de l?art. 7ot amb tot igual Tue en l??poca precedent seguiria constituint el cap?tol m?s important de tot aTuest tipus d?estudis la recepci? i fortuna d?un artista concret. 4.2. Predomini de l?inter?s per la recepci d?artistes i o res. Per la transcend?ncia de l?obra i la nacionalitat o si voleu el pa?s de treball de l?autor entre les publicacions m?s sobresortints d?aTuest temps cal destacar en primer lloc 218 En relaci? al paper de Nicos Hadjinicolaou i de la revista Actes de la Recherche en l?embran]ida de la investigaci? franc?fona sobre recepci? art?stica, vid. GAMBONI Dario: ?+istoire de l?art et ...? op cit., pp. 9-10. 219 1aturalment ens referim a llur poducci? d?aTuest darrer ter? de la cent~ria una producci? les obres m?s significatives de les quals hem recollit en les notes n?meros 134, 135 i 136, pel que fa Haskell, i en alguns dels t?tols consignats a les notes n?meros 119 i 120, en relaci? a Slive. 83 l?ampli i magistral estudi de la hist?ria de les idees Tue es trasllueix en la recepci? cr?tica i liter?ria de D?rer degut al polon?s Jan Bialostocki, el m?s altament reputat i prol?fic historiador de l?art Tue ha donat el pa?s b?ltic. Escrit a partir de 11 durant dues de les seves llargues estades com a professor visitant a la Universitat de Princeton i publicat a Alemanya dos anys abans de morir, la rellev?ncia de D?rer and his Critics (1986)220 rau no solament en el fet de ser un dels llibres essencials d?entre la infinita bibliografia dedicada al pintor renaixentista alemany, equiparable en quantitat, no ho oblidem, a la consagrada a Leonardo, Rafael i Miquel ?ngel221, sin? sobretot en la particularitat de ser l?~nic treball veritablement important Tue fins gaireb? avui mateix s?ha ocupat de la seva recepci?. Al respecte no se?ns escapa Tue +ein] L?decNe i Susanna Heiland havien publicat amb anterioritat D?rer und die Nachwelt (1955), la primera aproximaci? a la recepci? liter?ria de l?artista desde els humanistes germ?nics artistes i te?rics flamencs i italians fins als historiadors i cr?tics de la meitat del segle XX222 per? publicada en circumst?ncies certament molt dif?cils a l?extinta Rep?blica Democr?tica Alemanya, no tingu? el ress? que es mereixia. Tampoc no passem per alt el recent aparegut Reframing Albrecht D?rer (2013), un excel?lent estudi sobre la recepci? de D?rer durant els segles XVI i XVII realitzat per la jove historiadora de l?art Andrea BubeniN en base a la tesi doctoral Tue l?an\ 2 va presentar a la 4ueen?s University canadenca223. Encara que la literatura art?stica ocupa el seu lloc, el llibre es fixa fonamentalment en l?apropiaci? Tue els artistes cient?fics i col?leccionistes de la primera modernitat feren de les obres de D?rer en diferents contextos per a repensar a partir d?aTu? la mateixa recepci? de l?art modern. D?aTu? Tue si per un costat podem consider-lo continuaci? de les idees de BialostocNi de l?altre, en canvi, al centrar-se en aspectes espec?fics de la Visual Culture, tamb? les depassa i supera. 220 Vid. BIALOSTOCKI, Jan: D?rer and his Critics, 1500-1971. Chapters in the History of Ideas, Including a Collection of Texts, Verlag Valentin Koerner, Baden-Baden, 1986. 221 Si el mateix BialostocNi parlava d?una pir?mide de publicacions en referir-se a la bibligrafia dedicada a D?rer (vid. ibidem, p. 11), per la nostra part podem dir que als m?s de deu mil t?tols aplegats per Mathias Mende en la seva extensa bibliografia sobre el pintor alemany (cfr. MENDE, Mathias: D?rer- Bibliographie. Zur F?nfhundertsten Wiederkehr des Geburtstages von Albrecht D?rer, Otto Harrassowitz Verlag, :iesbaden 11 n?hem d?afegir pel cap baix uns altres nou-cents m?s (cfr. HUTCHINSON, Jane Campbell: Albrecht D?rer. A Guide to Research, Garland Publishers, New York-London, 2000). 222 Vid. L?DECKE, Heinz i HEILAND, Susanna: D?rer und die Nachwelt. Urkunden, Briefe, Dichtungen und wissenschaftliche Betrachtungen aus vier Jahrhunderten, R?tten und Loening Verlag, Berlin, 1955. 223 Vid. BUBENIK, Andrea S.: Reframing Albrecht D?rer. The Appropriation of Art, 1528-1700, Ashgate Publishing Limited, Farnham (U.K.)-Burlington (Vermont, EUA), 2013. Per a la tesi doctoral, vid. IDEM: The Reception of Albrecht D?rer, 1528-1700. Aspects of Art, Science and Collecting 4ueen?s 8niversit\ 2007. 84 4.2.1. La gran florida anglosaxona: Gran Bretanya i Nord-Am?rica. Deixant de banda els ja anteriorment citats treballs sobre la recepci? de pintors holandesos del barroc que Seymour Slive donaria a la llum al llarg del per?ode que estem considerant224, al m?n anglosax? destacarien els del reputat hispanista brit?nic Nigel Glendinning sobre Goya i, encara que de manera nom?s incidental i indirecta, el conegut assaig de sir )ranN .ermode a l?entorn de la reputaci? de Botticelli. En Forms of Attention, un conjunt de confer?ncies pronunciades a la Universitat de Calif?rnia l?an\ 15 aTuest cr?tic literari el m?s influent i respectat del 5egne 8nit del seu temps sost? l?exist?ncia d?obres al dir d?ell inexpugnablement can?niTues Tue degut a certes vicissituds en el proc?s de canonitzaci?, esdevenen invulnerables al desgast del temps i, per a provar-ho s?esplaia llargament en la repentina popularitat aconseguida al segle XIX per la pintura de Botticelli225. L?inter?s de 1igel *lendinning per la recepci? de Goya ha estat, en canvi, una constant en la seva carrera desde el mateix moment en qu? a la d?cada dels seixanta comen?? a estudiar-ne la vida i l?obra. De fet, el primer text sobre el pintor de )uendetodos d?aTuest especialista en cultura espan\ola del divuit fou un article dedicat precisament a l?acollida i repercusi? de l?obra de *o\a a l?Anglaterra del segle ;,; Tue va publicar The Burlington Magazine a comen?aments de 1964226. Encara Tue aTuesta i altres influents revistes d?art londinenTues donaren cabuda a altres estudis de l?autor sobre el geni aragon?s al llarg del Tue restava de cent~ria i per b? Tue alguns d?ells s?n en uni? a alguns altres Tue formen part de cat?legs d?exposicions essencials per a la hist?ria de la fortuna pict?rica de l?artista pel resseguiment Tue fan de valoracions atribucions proced?ncies i destinacions d?obres227, 224 Encara que no ?s el primer cop que ho fem, per a major facilitat remetem de nou el lector a la relaci? de t?tols de les notes n?meros 119 i 120. 225 En honor a la veritat, val a dir que no ?s fixa solament en la pintura de Boticelli; tamb? dedica un assaig a la reputaci? de +amlet. Pel Tue a l?obra general Tue ens ocupa vid. KERMODE, Frank: Forms of Attention, The University of Chicago Press, Chicago-London 15 reimpr. 1 . L?obra tingu? una t n r?pida difussi? Tue se?n feren gaireb? immediatament una edici? en castell? vid. Formas de atenci?n, GEDISA, Barcelona, 1988 [reimpr., 1999]); una altra en itali? (vid. Forme d?attenzione. La fortune delle opere d?arte, Societ? Editrice Il Mulino, Bologna, 1989); i tamb? una altra en portugu?s (vid. Formas de aten?ao Edi?oes  Lisboa 11 . Darrerament se n?ha publicat una edici? p?stuma nord-americ na p?stuma amb un subt?tol ben significatiu (vid. Forms of Attention. Botticelli and Hamlet, University of Chicago Press, Chicago, 2011) 226 Vid. GLENDINNING 1igel: ?*o\a and England in the 1ineteenth Centur\? The Burlington Magazine, CVI, 730, gener 1964, pp. 4-14. 227 Pel que fa als primers, vid. entre altres i de manera correlativa IDEM: ?6panish Inventory References to Painting of *o\a. 2riginals Copies and 9alorations? The Burlington Magazine, CXXXVI, 1091, febrer 1994, pp. 100-110 i IDEM: ?*o\a?s Patrons? Apollo Magazine, CXIV, 236, octubre 1981, pp. 236-247. Com a bons exemples dels segons, vid tamb? correlativament IDEM: ?:andel der *eschmacNsmodelle in der =eit *o\as  Changing Patterns of 7aste in *o\a?s 7imes? dins Goya in Spanischen 85 el treball Tue l?encimbellaria a la categoria d?autoritat mundial en Goya seria el seu fonamental Goya and his Critics (1977)228. Escrit quan Glendinning portava ja uns Tuants cursos com a catedr?tic d?Estudis +isp?nics al 4ueen Mar\ and :estfield College de la Universitat de Londres, el llibre repassa la influ?ncia i recepci? europees de l?obra go\esca des dels mateixos temps del pintor en?? per? com si d?un joc dual d?espills contraposats es tract?s sense perdre ni un moment de vista els corresponents contexts est?tics i cr?tics successius. Aix? doncs despr?s d?indagar la resposta dels contemporanis de Goya, estudia la favorable acollida de rom?ntics i realistes seguida de l?oposici? deguda a la reacci? antirom?ntica l?admiraci? dels impressionistes i la tebiesa dels Tui l?hispanista anomena decadents aix? com la diferent acollida entre expressionistes i surrealistes per a ocupar-se finalment de les aproximacions acad?miques i les interpretacions psicol?giques, patol?giques, pol?tiques o racials que se n?han fet. A l?altra banda de l?Atl?ntic en canvi, serien les recerTues de dos historiadors de l?art no formats a Nord-Am?rica, Paul BarolsN\ i Christiane +ertel a l?entorn de la recepci? de Miquel ?ngel i de Vermeer, respectivament, aquelles que mereixen una remarca especial. Devem al primer, professor de la Commonwealth a la universitat de Virg?nia des de 16 una trilogia d?obres novel?lades sense notes centrada en la seva percepci? de la imatge del Buonarroti i el seu art que, de retruc, remet a la idea renaixentista de la creaci? d?una personalitat art?stica i al paper que hi juga la cultura del moment. Composta per Michelangelo?s Nose (1990), Why Mona Lisa Smiles and Others Tales (1991) i Giotto?s Father and the Family of Vasari?s Lives (1992), la trilogia explora els camins pels quals el geni tosc? va crear-se a s? mateix tot proporcionant una visi? prou convincent de Miquel ?ngel com una mena de protorom?ntic superhome o pigmali? modern Tue participa de l?epopeia de la seva propia creaci?. Paul BarolsN\ en Privatsammlungen / Goya in Spanish Private Collections, Collection Thyssen-Bornemisza ? Electa International, edici? biling?e en alemany i angl?s, Lugano-Milano, 1986, pp. 46-68 (hi ha tamb? edici? biling?e del cat?leg en itali? i franc?s a cura dels mateixos editors que no hem consultat: Goya nelle collezioni di Spagna, Lugano-Milano, 1986); IDEM: ?La fortuna de *o\a? dins Goya en las colecciones madrile?as, Amigos del Museo del Prado, Madrid, 1983, pp. 21-47; i, finalment, IDEM: ?El problema de las atribuciones desde la Exposici?n *o\a de 1? dins Goya 1900. Cat?logo ilustrado y estudio de la exposici?n en el Ministerio de Instrucci?n P?blica y Bellas Artes, Ministerio de Educaci?n, Cultura y Deportes-Direcci?n General de Bellas Artes y Bienes Culturales-Instituto del Patrimonio Hist?rico, vol 1, Madrid, 2002, pp. 15-37. 228 Vid. IDEM: Goya and his Critics, Yale University Press, New Haven-London, 1977. Tradu?t ben aviat al castell? (vid. Goya y sus cr?ticos, Taurus Ediciones, Madrid, 1983), de la versi? en llengua anglesa, se?n f?u posteriorment una edici? facs?mil i una reimpressi? 8M, 5esearch Press, Ann Arbor, 1992 i 1995, respectivament) 86 definitiva, analitza com la hist?ria de Miquel ?ngel ?s una ficci? basada en la hist?ria de Giotto explicada per Vasari i tamb? en la Vita de Condivi que el propi escultor dict? a tall d?autobiografia229. L?inter?s per 9ermeer de la professora del Br\n MaZr College Christiane Hertel, arranca en els seus anys de formaci? a les universitats alemanyes. Doctorada l?an\ 15 a la universitat de Tubinga amb una tesi sobre el pintor de Delft, no tardaria a centrar en la recepci? del pintor holand?s l?objecte de la seva tasca investigadora. Aix?, malgrat excercir la doc?ncia en diverses universitats americanes, no perd ocasi? de participar activament amb l?Internationaler Arbestskreis f?r Barockliterature i com a resultatd?aTuesta participaci? presenta a la reuni? anual del referit grup de treball de 1988 el seu primer estudi al respecte. Titulat Vermeer- Rezeption und ?sthetik im neunzehnten Jahrhundert l?autora pren la recepci? de Vermeer al segle XIX com a punt de partida per a analitzar els models i limitacions inherents a les indagacions sobre la pintura holandesa del Barroc230. M?s tard, en Vermeer. Reception and Interpretation 16  un llibre basat en l?est?tica de la recepci? i les discussions sorgides al respecte que t? la virtud de contribuir a la definici? de la +ist?ria de l?Art com a disciplina l?autora efectua una explicaci? dels sup?sits que van fer possible la consagraci? del pintor en el context d?una reavaluaci? de la pintura holandesa a Fran?a i a Alemanya al llarg del segle XIX al mateix temps que tracta de la localitzaci? cr?tica de les pintures231. 229 Vid., correlativament, BAROLSKY, Paul: Michelangelo?s Nose. A Mythe and his Maker, Pennsylvania State University Press, University Park, 1990 (reimpr., 1991; 2na. ed., 1997); IDEM: Why Mona Lisa Smiles and Other Tales by Vasary, Pennsylvania State University Press, University Park, 1991(hi ha edici? alemanya: Warum l?chelt Mona Lisa? Vasaris Erfindungen, Wagenbach Verlag, Berlin, 1995 [reimpr., 1996]); i IDEM: Giotto?s Father and the Family of Vasari?s Lives, Pennsylvania State University Press, University Park, 1991 (reimpr., 1991) (hi ha edici? alemanya: Giottos Vater. Vasaris Familiengeschichten, Wagenbach Verlag, Berlin, 1996). Pel que fa a l?autobiografia de MiTuel ?ngel vid. CONDIVI DE LA RIPA TRANSONE, Ascanio: Vita di Michelagnolo Buonarroti raccolta per?, Appresso Antonio Blado, Roma, 1553) volem significar que, a part d?una traducci? de l?edici? francesa del segle ;9,, publicada l?an\ 11 vid. La Apasionada vida de Miguel Angel escrita por su disc?pulo Ascanio Condivi. Seguida de un estudio anal?tico de la obra del Maestro seg?n los trabajos del , Editora de los Amigos del C?rculo del Bibli?filo, [Madrid], 1981) per fi tenim una edici? castellana molt recent a partir de l?original de ficil consulta (vid. CONDIVI, Ascani: Vida de Miguel Angel Buonarroti, David GARC?A L?PEZ (ed.), Akal Ediciones, Tres Cantos [Madrid], 2008) 230 Vid. HERTEL, Christiane: ?Vermeer-Rezeption und ?sthetik im neunzehnten Jahrhundert. ?berlegungen zu Bolbildern und Hindernissen der Forschung zur holl?ndischen Malerei des siebzehuten Jahrhunderts? dins Europ?ische Barockrezeption, Klaus GARBER (ed.), Horassowitz Verlag, t. II, Weissbaden, 1991, pp. 1295-1315. 231 Vid. IDEM: Vermeer. Reception and Interpretation, Cambridge University Press, Cambridge, 1996 (2na. ed., 1999). Aquesta manera de fer general ?s aplicada posteriorment posteriormente per l?autora en examinar set obres diverses de Vermeer a una obra col?lectiva dirigida dirigida pel professor Wayne Franits de la Syracusa University (vid. IDEM: ?6even 9ermeer. Collection 5eception 5esponse? dins A 87 La fascinaci? creixent que cap a finals de la cent?ria despertava la pintura holandesa del segle XVII, en general, i la de Vermeer, en particular, tingu? com a correlat una viva suggesti? americana per la recepci? del pintor que depassa el treball concret de la professora Hertel. En aquest sentit cal advertir que, dels onze assajos sobre diferents aspectes de la vida i obra del pintor de Delft aplegats pel professor Wayne Franits en el volum col?lectiu A Companion to Vermeer 21  dos n?estudien precisamente l?acollida. Ens referim d?un costat al de Christiane +ertel sobre la rebuda dispensada a set quadres ja citat en l?anterior nota al peu de p?gina de l?altre al Tue el conservador d?art barroc de la 1ational *aller\ de :ashington Arthur .. :heelocN i l?aleshores estudiant de doctorat a la universitat de Maryland, Marguerite Anne Glass, destinen a la consideraci? art?stica de Vermeer als Estats Units al llarg delsegle XX232; una q?esti?, aquesta ?ltima que en bona part havia estat tractat ja anteriorment per la futura professora de la universitat canadenca d?Alberta M. Eli]abeth Boone en un excel?lent article d?investigaci? acad?mica mentre estudiava a la Rutgers University de Nova Jersey233. Resulta igualment simptom?tic que dels trenta-tres estudis presentats al symposium New Vermeer Studies, celebrat en dues tongades a Washington i la Haia entre 15 i 16 nom?s dos estiguessin consagrats a l?apreciaci? del pintor i tots dos fossin obra d?investigadors nord-americans234. L?inter?s per 9ermeer i el seu impacte port? el conservador del Frog Art Museum i professor de la universitat de Harvard Ivan Gaskell fins i tot a endegar amb Vermeer?s Wager 2 l?exploraci? del que suposa realment con?ixer i utilit]ar una obra d?art en base a l?estudi Tuadre Dona dempeus tocant un virginal del pintor holand?s. D?acord amb l?an?lisi de les resposes que abasta des de la mateixa Holanda del segle XVII als artistes, cr?tics i conservadors de museus actuals tot passant per la Fran?a de la meitat de la dinovena cent?ria, sost? l?autor Tue la disciplina de la hist?ria de l?art comunament practicada no t? en compte la singularitat Companion to Vermeer, Wayne FRANITS (ed.), Cambridge University Press, Cambridge-New York, 2001, pp. 140-160. 232 Vid. WHEELOCK, Arthur K. i GLASS, Marguerite Anne: ?7he Appreciation of 9ermeer in 7Zenthieth- Centur\ America? dins ibidem, pp. 161-181. 233 Vid. BOONE M. Eli]abeth: ?*ilded Ages 9alues and *olden Age Painter. American Perception of Jan 9ermeer? Rutgers Art Review, XII-XIII, 1991-1992, pp. 47-68. 234 Es tracta de la introducci? al volum d?actes deguda a un dels dos editors de la publicaci? (vid. GASKELL ,van: ?9aluing 9ermeer? dins Vermeer Studies, IDEM i Michiel JONKER (eds.), National Gallery-Yale University Press, Washington-New Haven, 1998, pp, 9-1 i de l?estudi a l?entorn del redescobriment de 9ermeer per part del critic d?art franc?s 7h?ophile 7hor?-B?rger presentat per la historiadora de l?art sud-africana assentada als Estats Units Frances Suzman Jowell (vid. SUZMAN JOWELL, Frances: ? 9ermeer and 7hor?-B?rger. 5ecoveries of 5eputation? dins ibidem, pp. 35-57). 88 de les peces, ja que la nostra relaci? amb les obres queda mediatitzada per les reproduccions, les cr?tiques i l?exhibici? als museus Tue d?elles se?n fan235. La perviv?ncia d?un major h?lit recepcionista236 donaria peu a l?aparici? en les universitats nord-americanes de tota una s?rie de tesis doctorals consagrades a la rebuda cr?tica d?artistes concrets Tue no tardarien a publicar-se cada una d?elles en forma de llibre. A difer?ncia de les ,lles Brit?niTues com Tue l?inter?s de molts dels novells investigadors nord-americans era l?art dels segles ;,; i ;; anterior a la 6egona *uerra Mundial la majoria d?aTuestes recerTues relatives a recepci? art?stica se centrarien, naturalment, en la dels pintors francesos o afincats a Fran?a. Aix? no vol dir, per?, que en algun treball a?llat els artistes anglosaxons del dinou no hi tinguessin cabuda ni que caigu?s en sac foradat la tasca que en aquest temps estava desenvolupant Seymour Slive o la dels autors citats en els dos par?grafs anteriors a l?entorn dels pintors holandesos del barroc. Aquest ?s respectivament el cas de Constable and the Critics (1991), de Judyann C. Ivy, i el de The Modern Artist and the Old Master 1  d?Alison McQueen. La primera, una tesi que l?autora defens? a la reputada Universitat de Pennsylv?nia despr?s d?una recerca de m?s de deu an\s en una seixantena de peri?dics brit?nics contemporanis del pintor, mitjan?ant la qual posava de manifest com l?ambival?ncia de la fama sense popularitat de l?alta estima de la cr?tica sense un patronatge apropiat, conformaren el context per a la frustraci? i la sensaci? de frac?s personal que acompany? el paisatgista angl?s durant tota la seva carrera237. La d?Alison 235 Vid. GASKELL, Ivan: Vermeer?s Wager. Speculations on Art History, Theory and Art Museums, Reaktion Books, London, 2000. 236 Si en parlar del relatiu primerenc inter?s per la recepci?n art?stica de la historiografia dels pa?sos anglosaxons durant les d?cedes centrals de la passada cent?ria plantej?vem molt prudentment la possible incid?ncia que hi podia haver tingut el desenvolupament inicial dels Cultural Studies, no dubtem que, a les d?cades finals del segle aTuesta perviv?ncia a l??mbit territorial de parla anglesa d?un major h?lit recepcionista no ?s del tot ali? a la influ?ncia osm?tica deguda a l?assentament general dels paradigmes conceptuals d?aTuest tipus d?estudis. , aix? malgrat Tue la hist?ria de l?art ha estat un dels dominis m?s preterits en els corrents principals dels Cultural Studies. Prescindint del fet que els principis i m?todes d?estudi de la recepci? s?utilit]en en ?rees tan diverses com els estudis culturals (vid. MACHOR, James L. i GOLDSTEIN, Philip: Reception Study. From Literatury Theory to Cultural Studies, Routledge, New York, 21  cal subratllar amb l?esmentat John +artle\ de la nota 126 les m~tues interaccions entre la hist?ria de l?art i els Cultural Studies tota vegada Tue la primera ha estat durant molt temps una forma d?estudis culturals i fins ha arribat a fornir, com en el cas de Ways of Seen del pintor cr?tic d?art i escriptor brit?nic John P. Berger, models que prefiguren els dels Cultural Studies (vid. HARTLEY, John: A Short History of Cultural Studies, op. cit., cap. 3, pp. 58-87) 237 Vid. IVY, Judyann C.: Constable and the Critics, 1802-1837, The Boydell Press-Suffolk Records Society, Wrodbridge (UK)-Rochester (EUA), 1991. La tesi, cosa ins?lita, no es present? fins al mes de maig de l?an\ seg?ent (vid. IDEM: Constable and the Critics, 1802-1837, tesi doctoral, Graduate School of Arts and Sciences, University of Pennsylvania, 1992, registre 1992.196). Cal suposar que el llibre, malgrat portar el copyright de 1991, no es distribuiria abans de la presentaci? de la tesi. 89 McQueen, presentada a la Universitat de Pittsburg i publicada m?s tard amb molt d??xit com The Rise of the Cult of Rembrandt (2003) quan ja era professora de la canadenca McMaster University, examinava a partir de l?an?lisi de textos gravats, escultura, pintura, cartells i representacions teatrals la reinvenci? i recepci? de l?artista neerland?s a la Fran?a de la segona meitat del segle XIX tot descobrint falsejaments i mitificacions en conson?ncia amb els interessos de certs cr?tics, col?leccionistes i artistes238. Ultra aix? i encara que la major part de les investigacions sobre recepci? art?stica que sorgiren a les universitats nord-americanes durant el darrer ter? de la passada cent?ria tenien els artistes europeus dels segles XIX i primer ter? del ;; com a principal objecte d?estudi algunes, molt poques, m?s en conson?ncia amb la tradici? europea al respecte, s?ocuparen tamb? dels del 5enaixement. 1??s una bona mostra Albrecht Altdofer in the Perpective of Time (1978) l?excel?lent relaci? de 5einhild Jan]en sobre l?esc?s reconeixement que malgrat els elogis inicials de von 6andrart i l?inter?s dels rom?ntics hom ha dispensat a l?introductor del paisatge com a tema pict?ric independent239. Per?, cal no perdre de vista Tue l?autora del treball ?s una alemanya establerta als Estats Units. D?entre les tesis m?s rellevants dedicades a l?acollida dels artistes moderns francesos o actius a Fran?a, en podr?em remarcar cinc. La primera, Monet and his Critics (1976), presentada per Steven Z. Levine dos anys abans en la prestigiosa Universitat de Harvard sota la direcci? de Michael )ried analit]a l?acollida cr?tica del pintor impressionista a trav?s del concepte de completitut dels quadre i les nocions alternatives de naturalesa i art, transcripci? i imaginaci?, realisme i decoraci?, l?nia i color240. Amb el temps, l?autor esdevingut reputat especialista en psicoan?lisi de l?art hi revindria amb Monet, Narcissus and Self-Reflection (1994) tot posant la recepci? cr?tica i la correspond?ncia de l?artista parisenc en el context del mite grec tan popular a la Fran?a de finals del 238 Vid. MCQUEEN, Alison: The Rise of the Cult of Rembrandt. Reinventing an Old Master in Nineteenth- Century France, Amsterdam University Press, Amsterdam, 2003. La tesi presentada l?an\ 1 com The Modern Artist and the Old Master. The Reinvention of Rembrandt in France, 1850-1900, es troba en dos volums a la Frick Fine Arts Library de la Universitat de Pittsburg; hi ha c?pia microfilmada, per? ni en un cas ni en l?altre s?n consultables. 239 Vid. JANZEN, Reinhild: Albrecht Altdorfer in the Perspective of Time. Four Centuries of Criticism, UMI research Press, Ann Arbor-London, 1981. La tesi fou llegida a la 8niversitat de .ansas l?an\ 1 (refer?ncia 1978.269) 240 Vid. LEVINE, Steven S.: Monet and his Critics, Garland Publishing, New York-London, 1976. 90 dinou241. Les altres dues tesis, Ingres and his Critics (1980) i From Making History to Living Legend (1997), llegides respectivament per Susan L. Siegfried tamb? a Harvard i per Andrew C. Shelthon a l?,nstitut of )ine Arts de la 8niversitat de 1ova de Lessing e la sua fortuna nella letteratura italiana dei primi due decenni dell?Ottocento (1998), una investigaci?, aquesta, que donaria peu a la futura tesi doctoral L?altra fonte del neoclassicismo (2003), de la mateixa autora]; 92 deb? significatiu en aTuest sentit fou l?esponerosa embranzida que, tal com hem indicat uns par?grafs m?s amunt, experimentaren els estudis de recepci? art?stica a Fran?a durant el darrer ter? de la cent?ria. Encara que avui per avui pugui semblar impossible, n?impuls? el llan?ament la publicaci? de La fortune critique et son sort (1977) i de Delacroix devant son premier public (1979), dos articles fonamentals de Nikos Hadjinicolaou respectivament apareguts en les aleshores incipients, per? ja molt influents, revistes Histoire et Critique des Arts i Actes de la Recherche com a alternativa a la hist?ria dels artistes i el formalisme dominants en la historiografia de l?art de la d?cada dels setanta247. Contr?riament a l?esc?s ress? obtingut dues a la universitat de Bolonya [TUMIDEI, Stefano: Melozzo da Forl . La fortuna critica, l?a side dei Sancti Apostoli e il problema della formazione (tesi doctoral, 1993); IOTTI, Lisa: Alfonso Chierici. Una carriera pittorica tra formazione, fortuna e mercato (1995)] i una altra a la de Pisa [CLEMEN, Eva: La fortuna critica di Piero in Italia (1999)]. El panorama a les universitats aleman\es d?aTuest temps pel Tue fa al tipus d?investigacions que ens ocupa ?s similar al de les italianes; per? amb dues difer?ncies significatives. Si b? la dispersi? i la falta d?integraci? en un xarxa comuna dels diferents cat?legs bibliotecaris de les universitats aleman\es fa Tue sigui molt pen?s i intricat moure?s per la maran\a de cat?legs cooperatius universitaris estem en condicions d?afirmar Tue aTuests tipus de treballs solen ser d?un nivell acad?mic superior al dels italians i a l?inrev?s del Tue passava a ,t?lia en general es fixen m?s en els artistes de la modernitat del segles XIX i ;;. D?aTu? Tue molts d?ells hagin tingut el privilegi de passar a l?estampa. ATuest seria el cas per exemple, de la tesi doctoral sobre la recepci? de Gauguin presentada per Beatrice von Bismarck a la Universitat Lliure de Berlin l?an\ 1 pel Tue fa al llibre vid. BISMARCK, Beatrice von: Die Gauguin- Legend. Die Rezeption Paul Gauguins in der franz?sischen Kunskritik, 1880-1903, LIT Verlag, M?nster- Hamburg, 1992; i, m?s enll? del llibre, vid. tamb? IDEM: ?Genie, martyrer un F?hrerfigur. Der primitive Paul Gauguin. .unsNritiN und M\thenbildungum 1? dins Prenez garde de la peinture! Kunstkritik in Frankreich 1900-1945, Uwe FLECKNER i Thomas W. GAEHTGENS (eds.), Akademie Verlag, Berlin, 1999, pp. 381-403); l?escrit d?habilitaci? que Maria Peters va presentar a la universitat d?+amburg l?an\ 1 pr?via publicaci? en forma de llibre (vid. PETERS, Maria: Blick, Wort, Ber?hrung. Differenzen als ?sthetische Potencial in der Rezeption plasticher werke von Arp, Maillol und F. E. Walther, Wilhein Fink Verlag, M?nchen, 1996); i, encara que deu restar in?dita, la tesi sobre la recepci? pel modernisme hamburgu?s de l?art pl?stic i gr?fic japon?s a trav?s del pintor Otto Eckmann que present? la coreana Nam-Sil Cho a la universitat d?+amburg l?an\ 1 >CHO, Nam-Sil: Oto Eckmann, 1865-1902. Sein Beitrag zum Jugendstil durch die Rezeption des panonismus, (1988)]. Entre les publicades, per? centrades en la recepci? d?artistes anteriors a la modernitat, cal destacar la que Ewald Jeutter defens? a la 8niversitat de 7ubinga l?an\ 14 sobre les repercusions Tue tingu? als segles ;9,, i ;9,,, la utilit]aci? dels gravats de Rembrandt per part del pintor i gravador genov?s Il Grechetto (respecte al llibre, vid. JEUTTER, Ewald: Zur Problematik der Rembrandt-Rezeption im Werk des Genuesen Giovanni Benedetto Castiglione. Eine Untersuchung zu seinem Stil und seinen Nachwirkungen im 17. und 18. Jahrhundert, VDG [Verlag und Datenbank f?r Geisteswissenschaften], Weimar, 2005) 247 Vid. de manera correlativa HADJINICOLAOU, Nicos: ?La fortune critiTue et son sort. 6ur le probl?me de l?histoire de l?appr?ciation des oeuvres d?art? Histoire et Critique des Arts, I, 3, novembre 1979, pp. 7- 15; i IDEM: ? de Delacroix devant son premier public? Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 28, juny 1979, pp. 3-26. Malgrat no haver-les pogut consultar directament sabem Tue del primer hi ha versi? anglesa en les actes d?un dels aleshores reputats congressos d?hist?ria marxista de l?art de la College Art Association of America vid. IDEM: ?Art +istor\ and the +istor\ of Appreciation of :orNs of Art? dins Proceedings of the Caucus for Marxism and Art at the College Art Association Convention, Department of Art-University of California, Los Angeles, 1978, pp. 9-13 i tamb? holandesa en les actes del simposi sobre cr?tica d?art celebrat a la universitat de 1imega l?an\ 1 vid. IDEM: ?.unstgeschiedenis en de geschiedenis van de Zaardering van NunstZerNen? dins Kunstgeschiedenis en kritiek. Dokumentatie bij de lezingen en het seminar op 25, 26 en 27 oktober 1978 in Nijmegen, Studium Generale Katholieke Universiteit, Nijmegen [1978], pp. 53-67) 93 pel seu llibre posterior Die Freiheit f?hrt des Volk von Eug?ne Delacroix (1991), un ampli i profund desenvolupament d?all? avan?at anteriorment sobre l?emblem?tica obra del pintor que, malgrat ser estimable en molts sentits, ha passat pr?cticament desapercebut248, l?extraordin?ria acollida dels dos articles s?explica pel context i les circumst?ncies favorables en el que es publicaren. En realitat, l?av?s de bona part de la intel?lectualitat francesa ?i no francesa- d?aTuelles d?cades cap als enfocaments de car?cter neomarxista a partir dels anys finals de la d?cada dels seixanta i la seva ulterior en la dels vuitanta249, per un cant?, l?avantguardisme d?unes propostes com les dels dos articles al marge de la hist?ria de l?art a l?~s, per l?altre, units a la difusi? i el refinament metodol?gic que, malgrat els retrets, els proporcion? algunes cr?tiques tendents a mostrar-ne les limitacions250 estan a la base no tan sols de l??mplia atenci? dispensada als dos articles de l?historiador grec de l?art sin? tamb? de l?impacte Tue tingueren en la subseg?ent impulsi? acad?mica al pa?s ve? de les recerques de recepci? art?stica. La ja esmentada acci? d?Actes de la R?cherche i l?influx exercit cap al final del per?ode pel n?mero monogr?fic R?ception, diffusion (1996) del butllet? de l?,1+A251 farien la resta. Aix? les coses, a les universitats franceses la resposta dels estudiants no es f?u esperar i el paisatge universitari s?an? tatxonant paulativament de treballs finals de cicle que i posteriorment en l?extinta revista marxista d?hist?ria social Te Elfder Ure que aleshores es publicava en aquella capital del Waal (vid. Te Elfder Ure, 26, 1979, pp. 622-644). 248 Cfr. IDEM: Die Freiheit f?hrt das Volk von Eug?ne Delacroix. Sinn und Gegensinn, Verlag der Kunst, Dresden, 1991. De fet no ?s Tue l?haver estat publicada en alemany hagi determinat la seva poca visibilitat sin? el Tue l?obra arribava ja una mica massa tard. En un context pol?tic social i cultural poc favorable als enfocaments marxistes i amb l?autor exercint des de feia m?s d?un lustre la doc?ncia a la doc?ncia a la perif?rica Univesitat de Xipre, ?s simptom?tic que una obra escrita originalment en franc?s no trob?s editor a Fran?a. 249 Encara que centrat en els Estats Units, per? de validesa general per al m?n occiental, sobre la forta implantaci? de la hist?ria de l?art neomarxista durant la d?cada dels setanta i la seva ulterior fetitxit]aci? al llarg de la d?cada seg?ent adrecem el lector a la contribuci? de Michael Orwicz al relativament recent n~mero monogr?fic de l?anuari Kunst und Politik dedicat a examinar la politit]aci? i l?orientaci? Tue va anar prenent la hist?ria de l?art en les universitats i les escoles d?art els museus i el sistema d?exposicions d?arreu delm ?n occidental arran de l?impacte degut a les revoltes estudiantils del maig del 6 (vid. ORWICZ, Michael: ?Class and Political Agenc\. Marxist Art +istor\ and the 1eZ Left in the 86,? dins Kunstgeschichte nach 1968 n~mero monogr?fic de l?anuari Kunst und Politik, 12, 2010; Martin PAPENBROCK, Norbert SCHNEIDER i Jutta HELD (eds), Vandenhoeck & Ruprecht Unipress, G?ttingen, 2010, pp. 147-154) 250 D?entre la muni? de cr?tiTues negatives i pol?miTues suscitades per la tend?ncia de +adjinicolaou a primar les explicacions centrades en la idologia de classe, cal destacar la inmediata reacci? de Nathalie Heinich ?llavors, encara una molt jove deixebla de Pierre Bourdieu- contra l?article sobre la primera recepci? del quadre de Delacroix per no haver tingut en compte ni la tradici? pict?rica ni els mecanismes de la cr?tica (vid. HEINICH 1athalie: ?Lettre ? Actes de la Recherche en Sciences Sociales ? propos de l?article de 1icos +adjinicolaou? Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 31, gener 1980, pp. 89-90) 251 Encara que citat ja indirectamente en diverses notes anteriors, vid. R?ception, diffusion, monogr?fic de la revista Histoire de l?Art, 35-36, octubre 1996. 94 tenien la recepci? art?stica com a objecte d?estudi. Atesa la tradici?, no caldria ni dir que seria tamb? l?acollida d?artistes concrets, especialment els de la modernitat dels segles XIX i XX, all? Tue atrauria l?atenci? de la majoria de recerques d?aTuest tipus; per?, a difer?ncia d?Aleman\a i ,t?lia, on la recepci? d?artistes del Renaixement seguia impulsant esfor?os aTu? el ventall s?ampliava cap a la dels pintors barrocs252. En aquest sentit resulta sorprenent el nombre relativament significatiu de tesis de llicenciatura, mem?ries D.E.A. i treballs finals de M?ster centrats en la recepci? d?algun artista Tue es generaren253. Entre les tesis doctorals a l?entorn d?artistes pl?stics de la modernitat n?hi ha alguna de molt matinera que, com la de la muse?loga Monique Renault sobre la 252 De fet el cas diferencial franc?s s?explica no solament per la general revalorit]aci? de l?art barroc operada arreu durant les d?cades finals de la cent?ria, sin? perqu?, en ser el per?ode del barroc el m?s ric de la hist?ria de )ran?a no poTues de les investigacions de recepci? art?stica havien d?ocupar-se de l?art i dels artistes barrocs de manera natural i espont?nia. 253 A tall exclusivament il?lustratiu podem fixar-nos en els treballs d?aTuest tipus presentats a les universitats Par?s IV-La Sorbona i Li? II-Lumi?re, dues de les universitats amb una tradici? de m?s prestigi al pa?s en l?ensen\ament superior de les ci?ncies humanes. 6ense cap pruwja de fer-n un inventari, entre els dedicats a la recepci? d?artistes dels segles ;,; i ;; n?hi ha Tue s?interessen per la fortuna cr?tica de mestres academicistes de llarga carrera al servei del gust burg?s dominant com, per exemple, Jean-Louis Ernest Meissonier [GOURIN, Catherine: La fortune critique de Meissonier (1977)] en contrast als Tui s?ocupen d?artistes de molta men\s reputaci? en vida per? de m?s volada art?stica com el paisatgista realista Edouard Bertin [DAVID, Sandrine: Fortune critique d? douard Bertin, (1993)]; uns altres s?inclinen per pintors avantguardistes independents de molt curta vida art?stica Tue com el pintor francorus Nicolas de St?el, van saber avan?ar-se a moviments de profunda petjada [CARRELET DE LOISY, Odile: La fortune critique de Nicolas de St?el, (1992)]; i, aix?, sense comptar els qui es decanten pels inevitables impressionistes [MARCAIS, Madame: L?oeuvre d?Al erg Le ourg dans les collections publiques. Fortune critique (1983)]. Atesa la consideraci? de gl?ria nacional Tue tenia Poussin i vista l?afici? per 5embrandt d?influents estudiosos de la recepci? art?stica cap a finals de la cent?ria, entre els treballs acad?mics que posaven els artistes barrocs al seu centre d?atenci? no podien faltar els dedicats ni a la fortuna cr?tica de l?un [TRINQUE, France: La fortune critique de Nicolas Poussin dans la deuxi?me moiti? du XVIII?me si?cle en France. Catalogue des gravures d?apr?s Nicolas Poussin 15 @ ni a la de l?altre >MOULY, G?raldine: La fortune critique des estampes de Rembrandt ? Paris au XVII?me si?cle 15 @ clar Tue d?acord amb la deriva classicista de bona part del barroc franc?s tampoc no ens hauria d?estran\ar la preocupaci? mostrada envers la d?Annibale Carracci >BRATELL, Berit: La fortune critique d?Anni al Carrache en France au XVIII?me si?cle (1982); MAIRE, Nadia: La fortune critique d?Anni al Carache sous l?Ancien R?gime 16 @. L?atractiu pel barroc es deixava sentir fins i tot Tuan la mirada es decantava m?s cap al Renaixement. Altrament, resulta dif?cil de justificar que la recepci? cr?tica d?un artista manierista com Federico Fiore hagu?s pogut generar una sola recerca per a obtenir un diploma acad?mic de segon cicle a )ran?a si el pintor d?8rbino no fos un clar precursor del barroc >SCHECK, Catherine: Recherche sur la fortune critique de Federico Barocci en France (1984)]. Tanmateix, at?s el paper jagat per W?lfflin en la revalorit]aci? del barroc pel fet d?haver estat el primer a atorgar-li categoria estil?stica pr?pia, auton?ma i diferenciada no ?s tampoc debades l?exist?ncia de treballs sobre la recepci? de la seva obra com un de final de m?ster centrat en l?acollida cr?tica dispensada al volum de reelaboraci? dels conceptes Z|lfflians fonamentals de la hist?ria de l?art pr?viament desenvolupats en l?essencial Kunstgeschichtliche Grundbegriffe [HAFNER, Iris: par Heinrich W?lfflin; sa fortune critique en Allemagne et in Italie ? l?epoque de sa parution (2000)] 95 formaci? del mite de C?zanne, resta in?dita254; per? unes altres acabaren veient la llum p?blica i han exercit la seva influ?ncia. Tot seguint l?estela deixada pels articles de Nicos Hadjinicolau, una de les primeres seria Tres aspectes du de Delacroix que Anne Larue, historiadora de l?art i actual professora de literatura comparada a la universitat Par?s 1ord defensaria l?an\ 1989 a la universitat de Tours. La tesi, que des d?un caient de la literatura comparada posava de relleu les armes i les estrat?gies desplegades pel pintor parisenc per a forjar- se i mantenir la seva reputaci?, es lliur? a la impremta en versi? adaptada i revisada com Romantisme et m?lancolie (1998) tot preguntant-se pel lloc de Delacroix en la querella entre antics i moderns. Pr?viament l?autora n?havia enllestit un excel?lent extracte acomodat des d?un punt de vista de la sociologia de l?art per a ser incl?s amb el t?tol de Delacroix and his critiques en la molt coneguda obra col?lectiva sobre la cr?tica d?art a Fran?a dirigida per Michael R. Orwicz255. Tanmateix, en paral?lel a la gran volada que experiment? l?inter?s per ,ngres al darrer ter? de la cent~ria256, per for?a havia de sorgir 254 Cerqueu RENAULT, Monique: La fortune critique de Paul C?zanne entre les deux guerres en France. Naissance d?un mythe, tesi doctoral, Universit? Panth?on-6orbonne Paris ,  14. ,ntegrada l?autora sense gaireb? transici? de temps en institucions muse?stiques de prov?ncies i emigrada molts pocs anys despr?s a B?lgica per a exercir la doc?ncia museogr?fica, la tesi com a tal restaria in?dita o, a tot estirar, publicada espar?ament i fragment?ria en algunes revistes perif?riques. 255 Continuaci? de la mem?ria de D.E.A. sobre el pintor presentada a la universitat Paris-Denis Diderot tres anys abans per la mateixa autora, la tesi fou dirigida per Jacques Bodry i obtingu? l?honor de ser publicada pel jurat en microfitxes (vid. LARUE, Anne: Trois aspectes du de Delacroix. ?ditions, ?criture, esth?tique, ANRT, Lille, 1990). Abans de capbussar-s?hi de nou en la versi? adaptada com a llibre (vid. IDEM: Romantisme et m?lancolie. Le Journal de Delacroix, Honor? Champions- ?ditions Slatkine, Paris-*en?ve 1  l?autora va anar donant-ne a con?ixer-ne el seu contingut, no solament en l?esmentat cap?tol de la celebrada obra col?lectiva dirigida per Orwicz (vid. IDEM ?Delacroix and his Critics. 6taNes and 6trategies? dins Art Criticism and Its Institutions in Nineteenth-Century France, Michael R. ORWICZ (ed.), Manchester University Press, Manchester-New York, 1994, pp. 63- 87), sin? tamb? a trav?s de tota una s?rie d?articles espar?os en convencions i publicacions cient?fiTues de l??poca vid. IDEM: ?Le Journal de jeneusse de Delacroix. Dante et B\ron en ab\me? dins Transpositions. Actes du colloque national organise a l'Universite de Toulouse-Le Mirail sous le patronage de la Soci?t? Francaise de Litterature G?n?rale et Compar?e, 15-16 mai 1986, Services de Publications Universit? de Toulouse-Le Mirail, Toulouse, 1986, pp. 29-40; vid. IDEM: ?Les fins de la peinture selon David et Delacroix? dins Les fins de la peinture. Actes du colloque organiz? par le Centre de Rechercehs Litt?rature et arts Visuels, 9-11 de mars 1989, Ren? D?MORIS (ed.), Desjonqu?res ?ditions, Paris, 1990, pp. 87-101; vid. IDEM: ?Delacroix et ses ?l?ves ? travers un manuscrit in?dit? Romantisme, XXVI, 93, 1996-3, pp. 7-20) 256 La impulsi? de l?apreciaci? d?,ngres i la seva forta revalorit]aci? vingueren de la m? de tot un seguit de col?loquis o congresos internacionals (Montalban, 1967, 1975, 1980 1986 i 1999; Par?s, 2004) i exposicions (Mus?e Petit Palais, Par?s, 1967-1968; The Isarael Museum, Jerusalem, 1981; J.B. Speed Art Museum, Louisville [Ky.], 1983; Kimbell Art Museum, Fort Worth [Tx.], 1984; The Frick Collection, Nova York, 1986; Palais de Beaux-Arts, Brussel?les, 1986; Galerie Jan Krugier, Ginebra, 1993; Mus?e du Louvre, Par?s, 1998, 2002 i 2006; Villa Medici, Roma, 1993-1994 i 2010; The National Gallery, Londres, 1999; The National Gallery, Washington, 1999; The Museum of Modern Art, Nova York, 1999; Mus?e National des Beaux-Arts du 4u?bec Ciutat de 4uebec 2 Tue paulatinament s?han anat celebrant des del centenari de la mort del pintor en??. 96 i havia de publicar-se tamb? alguna tesi Tue n?estudi?s la recepci? art?stica. ATuest seria el cas de la que sobre la resposta de la cr?tica als salons d?,ngres estudiada en relaci? als valors cl?ssics i del romanticisme present? la coreana Yoo-Kyong Lee a la universitat de Par?s Panth?on-Sorbonne l?an\ 15257. Finalment, respecte als pintors del Renaixement, destaca l?estudi de la recepci? i influ?ncia del Correggio i del Parmigianino a la Fran?a de l?Antic 5?gim Tue Colette )?raudet desenvoluparia en la seva tesi doctoral La fortune critique des peintres de Parme en France (1987) a partir de l?examen tant de fonts escrites italianes i franceses, com de fonts iconogr?fiques en col?leccions de quadres, dibuixos, c?pies, gravats i influxos de llurs obres258. 4.3. M?s enll? de la recepci d?o res i artistes. 4.3.1. Les contribucions franceses. Per b? que les obres anteriors constitueixen en conjunt un excel?lent indicador de l?impuls i orientaci? Tue experiment? l?estudi de la recepci? art?stica al llarg del darrer ter? de la passada cent?ria i, de manera especial, durant la darrera d?cada i mitja d?aTuell per?ode, no tot foren treballs acad?mics ni tampoc tenien tots un artista com a centre d?inter?s259. A Fran?a, una de les figures m?s importants en aquest sentit seria Pel Tue fa a l?inter?s per la recepci? p?stuma d?,ngres vegeu les notes n?mero 242 i n?mero 243 tot tenint present tamb? l?exposici? al respecte celebrada l?an\ 1 al Mus?e ,ngres de Montalban vid. Ingres et sa posterit?. Jusqu?? Matisse et Picasso. Mus?e Ingres, 28 juin - 7 septembre 1980, ?ditions du Mus?e Ingres, Montauban, 1980) 257 Tesi en 4 volums presentada sota la direcci? de Daniel Ternois a la universitat Paris I, fou publicada aquell mateix any en microfitxes per prescripci? del jurat (vid. LEE, Yoo-Kyong: La fortune critique de Jean-Dominique Ingres. ?tudes des critiques ? l?occasion des salons de 1802 ? 1834, ANRT, Lille, 1995). Posteriorment, entre 1998-2004 i 2007-2011, la part textual seria acomodada per a publicar-la per entregues dins l?anuari del museu de la ciutat natal del pintor vid. Bulletin du Mus?e Ingres, n?m. 71, 1998, pp. 61-71; n?m. 73, 2001, pp. 89-98; n?m. 74, 2002, pp. 33-42; n?m. 75, 2003, pp. 91-100; n?m. 76, 2004, pp. 7-20; n?m. 79, 2007, pp. 95-118; n?m. 82, 2010, pp. 79-98; n?m. 83, 2011, pp. 41-66; n?m. 84, pp. 41-58) 258 Ampliaci? de la mem?ria hom?nima de segon cicle defensada per la mateixa autora l?an\ 14 a la universitat Paris IV-La Sorbonne, la tesi es present? a la mateixa universitat tres anys m?s tard sota la direcci? d?Antoine 6chnapper. El tribunal la feu publicar en microfitxes (vid. F?RAUDET, Colette: Fortune critique des peintres de Parme en France jusqu?? la R?volution, ANRT, Lille, 1988) 259 Encara Tue en menor nombre a les universitats franceses d?aTuest temps no falten tesis doctorals ni mem?ries de D.E.A. o treballs final de m?ster que van m?s enll? de la recepci? d?artistes concrets. La majoria per? s?n centrades en l?art de la modernitat. Entre les tesis doctorals l?espectre es mou de la percepci? del paisatge rom?ntic alemany (D?CULTOT, Elisabeth: Le discours sur la peinture de paysage dans le romantisme allemand. Fondaments et enjeux d?un d? at esth?tique autour de 1800, tesi doctoral dirigida per Jacques le Rider, presentada a la Universitat Paris VIII -Vincennes ? Saint-Denis, 1995) fins les dificultats de recepci? de l?art d?Europa de l?Est al m?n occidental despr?s de la caiguda del mur de Berlin (BEUAVICHE, Marianne: La peinture de Berlin (1970-1989). R?flexion sur les conditions d?une transversale, tesi doctoral en alemany dirigida tamb? per Jacques le Rider, Universitat Paris VIII -Vincennes ? Saint-Denis 1 . El ventall del segon tipus de treballs s?amplia tal com era d?esperar i posen de relleu els dos exemples Tue ara presentem una mica m?s PRAVDOV?, Anna: La 97 sens dubte la soci?loga Nathalie Heinich qui, deixebla de Pierre Bourdieu, per? oposada a la sociologia cr?tica del mestre orient? el model ternari de la seva sociologia de l?art ? potser haur?em de parlar d?una sociologia des de l?art i per a l?art- precisament cap al problema del reconeixement260. 8ltra algunes obres de sociologia de l?art m?s pragm?tica i interpretativa que no pas hist?rica sobre els canvis en la consideraci? dels artistes o a l?entorn dels mecanismes de les reputacions associats als premis art?stics i literaris, com L??preuve de la grandeur (1999) i ?tre artiste (1996), respectivament261, la futura directora del Centre National de la Recherche Scientique (CNRS) explora en Du peintre ? l?artiste (1993) la diferent apreciaci? dels pintors dels segles XVII i XVIII depenent de si pertanyien a l?Acad?mia o no hi pertan\ien262. A La gloire de van Gogh (1991), en canvi, examina la construcci? del mite del pintor holand?s com a visionari sofrent i heroi cultural d?acord amb els patrons seguits en l?entronit]aci? dels sants als altars l?organit]a segons les etapes caracter?stiTues de les hagiografies al temps Tue un cop demostrada la subordinaci? del mite als interessos mercantils, ens obliga a reconsiderar la naturalesa de l?admiraci?263. Per? l?obra de 1athalie +einich no ?s l?~nica Tue cal destacar. Deixant de banda alguns estudis notables, com el preliminar de Denys Riout a la seva pr?pia selecci? de vint-i- dos textos aplegats en Les ?crivains devant l?impressionisme (1989)264, al pa?s ve? tampoc no falten en aquests temps prestigiosos historiadors de generacions anteriors que peinture tch?que ? Paris dans les ann?esvingt. Fortune critique, mem?ria DEA dirigida per Marina Vanci-Perhim, Universitat Paris I Panth?on-Sorbonne, 1996; TOUTAIN, Valentine: La fortune critique de la peinture v?netienne du XVIIIe si?cle ? Paris entre 1900 et 1939, Treball Final de M?ster dirigit per Alain M?rot i Daniela Gallo, 3 vols., Universitat Paris I Panth?on-Sorbonne, 2001) 260 Pel que fa al seu posicionament, cfr. HEINICH, Nathalie: Le triple jeu de l?art contemporaine. Sociologie des arts plastiques, Les ?ditions de Minuit, Paris, 1998; cfr. IDEM: Ce que l?art fait ? la sociologie, Les ?ditions de Minuit, Paris, 1998 (hi ha edici? en castell?: Lo que el arte aporta a la sociolog?a, Consejo Nacional de la Cultura y las Artes, M?xico, 2001); i cfr. IDEM: La sociologie de l?art, ?ditions La D?couverte, Paris, 2001 (2na. ed., 2004; 3ra. ed., Paris 2 . D?aTuesta ~ltima obra se n?ha fet tamb? una edici? en castell? (vid. IDEM: La sociolog?a del arte, Ediciones Nueva Visi?n, Buenos Aires, 2003) i tamb? en itali? (vid. IDEM: La sociologia dell?arte, Societ? Editrice Il Mulino, Bologna, 2004) 261 Vid. IDEM: ?tre artiste. Les transformations du statut des peintres et des sculpteurs, Klincksieck ?diteur, Paris, 1996 (2na. ed., 2005; 3ra. ed., 2012) i IDEM: L??preuve de la grandeur. Pris litt?raires et reconnaissance, ?ditions La D?couverte, Paris, 1999. 262 Vid. IDEM: Du peintre ? l?artiste. Artisans et acad?miciens ? l??ge classique, ?ditions de Minuit, Paris, 1993. 263 Vid. IDEM: La gloire de van Gogh. ssai d?anthropologie de l?admiration, Les ?ditions de Minuit, Paris, 1991. Hi ha edici? anglesa: The Glory of Van Gogh. An Anthropology of Admiration, Princeton University Press, Princeton (N.J.), 1996. 264 Vid. RIOUT, Denys: Les ?crivains devant l?impressionisme, ?ditions Macula, Paris, 1989 (2na. ed., 1995) 98 d?una manera m?s o men\s directa o indirecta es preocupen tamb? de la recepci? art?stica. De tots, potser seria Andr? Chastel, un dels grans historiadors de l?art del segle ;; Tui mereix en aTuest punt una m?s alta consideraci?. )ent gala d?un molt ampli esguard metodol?gic, no nom?s va renovar la historiografia de l?art en tant Tue integrant de la Kulturgeschichte, sin?, all? m?s important, m?s enll? de la idea de la del seu mestre Henri Focillon, a poc a poc va saber desenvolupar la d?una ; una idea segons la Tual l?aparen?a d?una obra resulta d?uns principis actius com la g?nesi i la genealogia al mateix temps Tue l?apreciaci? i el reconeixement ulteriors265. Fervent admirador de Roberto Longhi266, el professor de la Sorbona i del Coll?ge de France va comen?ar a fixar-se molt timidament en la q?esti? de les reputacions arran de la selecci?, traducci? i edici? cr?tica de textos leonardians que titul? L?onard de Vinci par lui-m?me (1952) 267 i en advertir a Art et humanisme ? Florence au temps de Laurent le Magnifique (1959) que les difer?ncies, dubtes i ambig?itats dels fil?sofs i dels artistes que treballen per a la fam?lia medicea o que en reben llur influ?ncia invaliden el doble mite del mecenatge creador de Lorenzo de Medici i de l?exist?ncia d?una privilegiada edat d?or a la ciutat de l?Arno derivat de la desenfocada visi? cultural unificada del Renaixement florent?268. Despr?s, hi para cada cop molt m?s 265 Malgrat l?amplitud de la seva perspectiva historiogr?fica Andr? Chastel no era un te?ric i per aix? mateix mai no va publicar un cos de doctrina. D?entre totes les seves obres on potser podem resseguir millor el seu posicionament historiogr?fic ?s en la tardana Fables, formes et figures i, molt especialment, en la introducci? a aquest llibre destinat a donar coher?ncia intel?lectual al conjunt dels seus estudis posteriors als que podr?em anomenar de primera joventut (vid. CHASTEL, Andr?: Fables, formes et figures, ?ditions Flammarion, Paris, 1978 [2na. ed., 2000; 3ra. Ed., 2010]. Hi ha tamb? edici? italiana: Favule, forme, figure, Giulio Einaudi Editore, Torino, 1988). Tot amb tot, per a tres excel?lents estudis de s?ntesi, vid. HOCHMANN Michel: ?Andr? Chastel sa correspondance et ses m?thodes? dins An r? Chastel (1912-1990). Histoire de l?Art et action publique [ xposition, Paris, Institut National d?Histoire de l?Art, Galerie Col ert, 8 f?vrier-6avril 2013], Sabine FROMMEL, Michel HOCHMANN i 6?bastien CHAUFFOUR (eds.), Institut National d'Histoire de l'Art [INHA], Paris, [2013], pp. 5-14; vid. BURNS, +oZard: ?Andr? Chastel historien? dins ibidem, pp. 68-72; i vid, ZERNER +enri: ?Andr? Chastel historien de l?art? Revue de l?Art ;;,,, 3 n~mero monogr?fic d?homenatge a Andr? Chastel  11-3, pp. 75-77. 266 L?entusiasme pel professor itali? era tan gran Tue +enri =enner no dubta Tue m?s enll? de l?admiraci? hi operava una bona dosi d?enveja vid. ibidem, p. 76, col. 2). Testimoni fidel de la influ?ncia longhiana ?s la correspond?ncia entre ambd?s historiadors de l?art conservada a la )undaci? 5oberto Longhi de Flor?ncia que ha estat estudiada recentment per Mina Gregori de forma sum?ria (vid. GREGORI, Mina: ?La correspondance Andr? Chastel-5oberto Longhi? dins Andr? Chastel (1912-1990). Histoire de l?Art et action publique [Exposition?], op. cit., pp. 84-86. 267 Vid. CHASTEL, Andr?: L?onard de Vinci par lui-m?me, Les ?ditions Nagel, Paris, 1952. Hi ha tamb? edici? alemanya tardana (vid. Leonardo da Vinci. S?mtliche Gem?lde und die Schriften zur Malerei, Schirmer Mosel Verlag, M?nchen, 1990) 268 Bona prova del que estem dient ?s que el llibre, publicat quan Andr? Chastel estava ja al cim de la seva carrera, ?s una adaptaci? ampliament revisada de la tesi doctoral que havia defensat sota la direcci? d?Augustin 5enaudet l?an\ 15 al Coll?ge de )rance. En Tualsevol cas vid. CHASTEL, Andr?: Art et humanisme ? Florence au temps de Laurent le Magnifique. ?tudes sur la Renaissance et l?humnisme 99 esment. Aix?, doncs, si en Le mythe de la Renaissance (1969) denunciava la llegenda de la supremacia del Renaixement meridional sobre el septentrional i la del retorn a l?art cl?ssic com a novetat hist?rica renaixentista tot imputant-les als cronistes humanistes italians269, en La grottesque (1988) analitzaria l?euf?rica recepci? de l?ornamentaci? renaixentista, la seva influ?ncia al segle XVII i la pedant trivialit]aci? Tue se?n fa al segle XIX270. Finalment, mentre en L?illustre incomprise (1988), una de les seves darreres obres, s?aboca ja obertament a l?exploraci? de l?evoluci? de la fama de la *ioconda des de Tue el romanticisme l?entronitz? com a icona de la cultura de masses occidental Tue no t? res a veure amb l?obra imaginada i produ?da per Leonardo271, en alguns dels escrits aplegats p?stumament en La gloire de Rapha?l 15  s?interessa tamb? sense embuts per la canviant recepci? del pintor d?8rbino272. No falten tampoc uns altres historiadors de l?art francesos de generacions anteriors que al darrer ter? del segle XX s?ocupen directament o indirectament de la recepci? art?stica. Aquest seria tamb? el cas del conservador del Louvre i a l?ensems professor de la platonicien P8) Paris 15. L?obra ha disfurtat d?una molt bona acollida ja Tue se n?han fet dues edicions m?s en franc?s (2na. ed., Paris, 1961; 3ra. ed., Paris, 1982) aix? com altres dues en itali? (vid. Arte e umanesimo a Firenze al tempo di Lorenzo il Magnifico. Studi sul rinascimento e sull?umanesimo platonico, Giulio Einaudi Editore, Torino, 1964; 2na. ed., Totino, 1979) i en castell? (vid. Arte y humanismo en Florencia en la ?poca de Lorenzo el Magn?fico, Ediciones C?tedra, Madrid, 1982; 2na. ed., Madrid, 2007) 269 Vid. IDEM: Le mythe de la Renaissance, 1420-1520 editions d?Art Albert 6Nira *en?ve 16. Llibre important en la bibliografia chasteliana en sortir a la llum l?edici? francesa la mateixa editorial el llan?? en versi? anglesa (vid. The myth of the Renaissance, 1420-1520, Skira, Geneva, 1969), alemanya (vid. Der Mythos der Renaissance, 1420-1520, Skira, Gen?ve, 1969) i espanyola (El mito del Renacimiento, Ediciones Carroggio-editions d?Art Albert 6Nira Barcelona-Gen?ve, 1969). Val a dir que el llibre feia parella amb La crise de la Renaissance, 1520-1600 editions d?Art Albert 6Nira *en?ve 16 un volum aTuest ~ltim Tue s?havia editat tamb? a l?un?son en angl?s aleman\ i castell?. M?s tard es reeditaren tots dos en un sol volum (vid. IDEM: Mythe et crise de la Renaissance editions d?Art Albert Skira, Gen?ve, 1989 [reimpr.: 1991 i 1994]); per?, contr?riament als dos casos anteriors, es public? en franc?s i prou. 270 Vid. IDEM: La grottesque, Le Promeneur ?ditions, Paris 1. Aviat se?n feren edicions en itali? vid. La grottesca, Giulio Eunaidi Editore, Torino, 1989 [2na. ed., Abscondita Edizione, Milano, 2010]), alemany (vid. Die Groteske. Streifzung durch eine z?gellose Malerei, Klaus Wagenbach Verlag, Berlin, 1997) i castell? (vid. El grutesco, Akal Ediciones, Tres Cantos [Mad.], 2000) 271 Vid. IDEM: L?illustre incomprise. Mona Lisa editions *allimard Paris 1. 6e n?han fet tamb? dues edicions en itali? una a l?an\ seg?ent de sortir a la llum la versi? francesa (vid. La Gioconda. La illustre incompresa, Leonardo Editore, Milano, 1989) i una altra de molt recent (Abscondita Edizione, Milano, 2011). 272 Dels quatre escrits aplegats en aquest volum p?stum (vid. IDEM: La gloire de Rapha?l ou le triomphe d? ros, R?union des Mus?es 1ationaux Paris 15 aTuell Tue escomet amb m?s claredat l?estudi de la recepci? del pintor ?s el primer de tots (vid. IDEM: ?5aphasl perdu et retrouv?? dins ibidem, pp. 11-30). Pel Tue fa a la difusi? del llibre cal advertir Tue se n?han fet tamb? dues edicions italianes; una dos anys despr?s de sortir a la llum la versi? francesa (vid. Raffaello. Il trionfo di Eros, Neri Pozza Editore, Vicenza, 1997) i una altra de recent (Abscondita Edizione, Milano, 2011). 100 universitat Paris Ouest Nanterre-La D?fense Yves Bottineau qui, gran especialista en l?art barroc hisp?nic ja tract? de la fortuna cr?tica de l?arTuitectura espan\ola del Barroc en la influent Revue de l?Art molt abans que ho fes sobre la de Zurbar?n en els cat?legs de la magna exposici? que sobre el pintor extremeny se celebr? entre 1987 i 1988 al Metropolitan Museum, de Nova York, al Grand Palais, de Par?s, i al Museo del Prado amb enorme ress? internacional273. Antoine Schnapper, per la seva part, tan actiu a l?hora de desvetllar l?inter?s i impulsar recerTues sobre recepci? art?stica entre els seus estudiants de la universitat Paris-Sorbonne274, dirigeix la pr?pia investigaci? recepcionista envers el segle XVII. En Curieux du Grand Si?cle (1994), el segon volum del seu magn?fic estudi sobre les col?leccions i els col?leccionistes francesos del sis- cents, l?eminent deixeble d?Andr? Chastel no perd ocasi? de preguntar-se per les maneres diferents de rebre l?art d?acord amb l?estament socioprofessional dels col?leccionistes i l?especialit]aci? econ?mica o cultural de les ciutats on habiten, ni de resseguir a partir de documentaci? positiva els moviments de les obres per a d?aTuesta manera, posar en clar la import?ncia i reputaci? de les col?leccions i dels mateixos quadres275. En Le m?tier de peintre au Grand Si?cle (2004), publicada p?stumament, per? amb el manuscrit enllestit totalment poc temps abans de morir, restableix a partir de la situaci? i la reputaci? personals dels pintors les condicions reals de l?exist?ncia d?un ofici emmascarades per les regles oficials al temps que descobreix a comen?aments del regnat de Llu?s XIV un veritable creixement tant del nombre de pintors i escultors com del preu de les obres que comport? una major riquesa i un major reconeixement dels artistes276. Fins i tot el ja octogenari Maurice Rheims, amb el 273 Pel que fa al primer article, vid. BOTTINEAU RICCOMINI, Anna Maria: Storia e fortuna del mausoleo di Augusto tra Rinascimento e Settecento (1994-1995)], llegida, aquesta, a la de Pisa. Totes elles resten, com diem, in?dites. 280 Vid. SPIEDE, Irmgard: Zur Rezeption ottonischer Buchmalerei in Italien im 11. und 12. Jahrhundert, EOS Verlag [Erzabtei St. Ottilien Verlag], St. Ottilien, 1997. La tesi fou presentada a la Technische 8niversitlt Berlin l?an\ 14. En un altre ordre de coses val a dir que la recepci? de llibres il?luminats corresponents al per?ode ot?nida ?s tamb? objecte d?estudi de la tesi Tue 6usanne defens? uns an\s m?s tard a la 8niversitat d?+amburg >WACKER, Susanne: Ottonik-Rezeption (2000)]; per?, fins on sabem, aquesta ?ltima resta encara in?dita. 281 Per l?originalitat oportunitat i actualitat del tema cal destacar l?estudi sobre la recepci? postmoderna de l?antiguitat cl?ssica Tue Michaela 8nterd|rfer resseguia a partir de l?~s del motlle de guix en l?art it li? dels an\s setanta i vuitanta en la seva tesi de doctorat presentada el 1 a la universitat d?Erlangen- Nuremberg de 1998 (vid. UNTERD?RFER, Michaela: Die Rezeption der Antike in der Postmoderne. Der Gipsabguss in der italienischen Kunst der siebziger und achtziger Jahre, VDG [Verlag und Datenbank f?r Geisteswissenschaften], Weimar, 1998) 282 Vid. SACHS, Angeli: Erfindung und Rezeption von Mythen in der Malerei der R.D.A. Analysen, Akademie Verlag, Berlin, 1994. At?s que la tesi es present? a la Universitat de Frankfurt del Main en data tan matinera com l?an\ 12 i tenint en compte que a la nota 259 ja n?hem referit una altra de 1 sobre l?acollida dispensada en cada una de les dues parts de Berl?n a la pintura produwda en el respectiu altre costat del mur durant les d?cades dels setanta i vuitanta en aTuest punt volem cridar l?atenci? sobre l?inter?s Tue a les primeries de la unificaci? suscitava en la part occidental d?Aleman\a la recepci? de l?art Tue s?havia donat a l?Aleman\a comunista. 283 Presentada la primera a la 8niversitat de M~nich l?an\ 1 i la segona a la de M~nster vuit an\s m?s tard, vid. GUTBROD, Evelyn: Die Rezeption des Impressionismus in Deutschland, W. Kohlhammer Verlag, Stuttgart, 1980 i vid. WENDERMANN, Gertrud: Studien zur Rezeption des Neo-Impressionismus in der Niederlanden, LIT Verlag, M?nster-Hamburg, 1988 (2na. ed., 1993). 103 pintura de g?nere de les dues ?ltimes d?cades del vuit-cents per part de la cr?tica i el p?blic de l?altra284. ?s, potser, aquest relatiu nombre de llibres derivats de tesis doctorals all? que explica la migradesa de publicacions sobre recepci? art?stica que es generaren al llarg del darrer ter? de la passada cent~ria a Aleman\a independentment de l?activitat acad?mica. Deixant de banda els directament arrenglerats amb l?est?tica de la recepci? citats anteriorment i la matinadora antologia de contribucions molt variades sobre la recepci? de l?art aleman\ dels segles ;,; i ;; aplegada en Beitr?ge zur Rezeption der Kunst des 19.und 20. Jahrhunderts 15 per l?aleshores director del Museum f?r .unst und Kulturgeschichte de L?beck Wulf Schadendorf285, alguns dels estudis m?s reeixits historiogr?ficament parlant sorgiren a l?igual Tue com veurem passaria en major escala al m?n angl?fon d??mbits d?investigaci? aliens a la pr?pia disciplina de la hist?ria de l?art. Aquest seria el cas de Kunst und Kommerz im Goldenen Zeitalter 12  de l?historiador de l?economia Michael 1orth. Per b? que es tracta fonamentalment d?una exploraci? de l?extraordinari desenvolupament Tue va tenir lloc a l?economia la societat i l?art holandesos del XVII i llurs interaccions, el catedr?tic de la universitat hanse?tica de *reifsZald dedica la meitat de l?obra a indagar els origens, la reputaci? i l?status social dels artistes al mateix temps que s?ocupa del diferent paper que jugaren tant el mercat i el patronatge de l?art com el col.leccionisme i el perfil dels col?leccionistes en l?apreciaci? i valoraci? d?obres artistes temes i g?neres286. 284 Vid. M?LLER, Maria: Aspekte der Dada. Rezeption 1950-1960, Verlag Die Blaue Eule, Essen, 1987 i vid. EDLER, Doris: Die Deutsche Genremalerei in den letzen-Jahrzehunten des 19. Jahrhundert und ihre Rezeption durch Kunstkritik und Publikum, Bochumer Universit?tsverlag, Bochum, 1992. De fet, tant una tesi com l?altra van veure molt aviat la llum p~blica ja Tue la primera es va present? a l?Albertus-Magnus 8niversitlt de Col?nia l?an\ 16 mentre Tue la defensa de la segona va tenir lloc a la 5hur-Universit?t Bochum l?an\ 11. 285 Vid. Beitr?ge zur Rezeption der Kunst des 19.und 20. Jahrhunderts, Wulf SCHADENDORF (ed.), Prestel Verlag, M?nchen, 1975. 286 Vid. NORTH, Michael: Kunst und Kommerz im Goldenen Zeitalter. Zur Sozialgeschichte der niederl?ndischen Malerei des 17. Jahrhunderts B|hlau 9erlag .|ln 12. Estudi de transced?ncia se?n f?u ben aviat dues edicions en angl?s (vid. IDEM: Art and Commerce in the Dutch Golden Age, Yale 8niversit\ Press 1eZ +aven 1 >2na. ed. 1@ i una segona d?aleman\a amb un t?tol lleugerament diferent (vid. IDEM: Das Goldenen Zeitalter. Kunst und Kommerz in der niederl?ndischen Malerei des 17. Jahrhunderts, B?hlau Verlag, K?ln, 2001). Per a un bon resum, adrecem el lector a la part corresponent de la sint?tica per? profunda hist?ria general dels Pa?sos Baixos del segle ;9 a l?actualitat Tue l?autor ha donat recentment a la llum dins la prestigiosa col?lecci? 6erie BecN tot fent gala d?una prodigiosa visi? integradora de les diferents perspectives econ?mica, social i cultural (vid. IDEM: Geschichte der Niederlande, Beck C. H. Verlag, M?nchen, 2013) 104 +ome de cultura vast?ssima profundament interessat en la hist?ria de l?art i els recents enfocaments historiogr?fics de transfer?ncia cultural287, no acabarien aqu? les aportacions en el Tue a nosaltres importa d?aTuest autor Tue no ens cansarem de ponderar. A comen?aments de l?actual cent~ria Michael North ens sorprenia amb dues noves contribucions centrades en aTuest cas a l?art i la cultura de la ,l?lustraci?. Ens referim a Kunstsammeln und Geschmack im 18. Jahrhundert (2002) i a Genu? und Gl?ck des Lebens (2003), respectivament. En la primera, una obra sobre l?art i el gust dels col?leccionistes il?lustrats a Alemanya, tema, per cert, que mai havia estat tractat anteriorment, Michael North estudia l?impacte dels mercats internacions d?art de Par?s Londres i Amsterdam en l?emerg?ncia del col?leccionisme aleman\ i la contribuci? de les exposicions de la Berliner Akademie en la conformaci? del gust art?stic del segle XVIII288. En Genu? und Gl?ck des Lebens, en canvi, examina la resposta recreativa d?arist?crates i ciutadans d?aTuella cent~ria davant l??mplia comercialit]aci? a l??poca de manifestacions art?stiques pl?stiques, teatrals i musicals289. 5ecentment s?ha endinsat, amb la direcci? d?una obra col?lectiva titulada Artistic and cultural exchanges between Europe and Asia (2010), ?dhuc en les intricades garrotxes de la transfer?ncia cultural i art?stica entre diferents civilit]acions d?ambd?s continents tot centrant la investigaci? en els mercats d?art els tallers i les col?leccions entre comen?aments del segle XV i finals del XIX290. La situaci? alemanya que acabem de descriure ?s ben b? la contr?ria a la que es vivia a It?lia en aquell mateix temps. En efecte, sembla que la limitada atenci? dels estudiants universitaris italians dels darrers cicles per les recerques acad?miques de recepci? art?stica queda en part aparentment compensada per les monogragies al respecte sorgides espar?ament al s? de la comunitat cient?fica. En paral?lel al cas alemany, tamb? aTu? el centre principal d?atenci? pivotava ?cosa sorprenent tractant-se d?,t?lia- sobre l?art de finals del segle ;,; i primeres d?cades del seg?ent. En aquests sentit, resulta 287 Pioner en aquest ?ltim tipus d?estudis invitem el lector a resseguir les orientacions i les perpectives de gran calatge te?ric i metodol?gic sobre el problema de la transfer?ncia cultural impl?cites ?i no tant impl?cites- en el seu celebrat Kultureller Austausch (vid. IDEM: Kultureller Austausch. Bilanz und Perspektiven der Fr?hneuzeitforschung, B?hlau Verlag, K?ln, 2009) 288 Vid. IDEM: Kunstsammeln und Geschmack im 18. Jahrhundert. Frankfurt und Hamburg im Vergleich, Berliner Wissenschaftsverlag, Berlin, 2002. 289 Vid. IDEM: Genu? und Gl?ck des Lebens. Kulturkonsum im Zeitalter der Aufkl?rung, B?hlau Verlag, K?ln, 2003. 290 Vid. Artistic and cultural exchanges between Europe and Asia, 1400-1900. Rethinking Markets, Workshops and Collections, . IDEM (ed.), Ashgate Publishing, Farnham (UK)-Burlington (VT), 2010. 105 d?all? m?s significatiu Tue 5ossana Bossaglia la gran especialista en el modernisme itali?, dediqu?s precisament a la recepci? del corrent art?stic una de les primeres obres de la seva vast?ssima bibliografia. Havent, la professora, publicat el que passa encara avui per ser el text fonamental ?de fet, el text seminal- pel Tue fa a l?estudi del modernisme a la pen?nsula It?lica, nom?s quatre anys despr?s desortir a la llum el llibre de Previtali sobre la fortuna dels primitius291, no tardaria en arribar la seva Storia e fortuna del liberty italiano (1974) amb molt bona acollida292. Aix? les coses, amb la fecunda empremta previtaliana i la forta projecci? de l?obra de Bossaglia d?una banda i amb l?auge Tue experimentava en aTuell temps l?estudi de les denominades avantguardes hist?riTues de l?altra no ?s debades que aparegu?s tamb? ben aviat un aplec de treballs col?lectiu expl?citament consagrat a La fortuna dei futurismo in Francia (1978)293 ni que, m?s tard, la professora d?hist?ria de l?arTuitectura a la universitat )ederico ,, de 1?pols *abriella d?Amato destin?s la pr?ctica totalitat del seu excel?lent Fortuna e imagine dell?Art D?co (1991) a la recepci? i ulterior influ?ncia de la parisenca Exposici? ,nternacionals d?Arts Decoratives i Industrials de 1925294. 1aturalment de tot plegat no es despr?n Tue a ,t?lia s?hagu?s estroncat la tradicional atenci? per la fortuna de l?art i els artistes del 5enaixement ni Tue els historiadors de l?art italians restessin completament al marge de l?incipient inter?s dels seus col?legues francesos per la del Barroc. En relaci? al primer punt per? llevat d?algunes rares excepcions com les Pitture murali a Brera (1989) de Fanny Antell\ on l?estudi de la recepci? s?aplica al conjunt de la pintura mural de la famosa pinacoteca milanesa295, la majoria de les monografies segueixen la tradici? italiana de centrar-se gaireb? exclusivament en la recepci? d?artistes concrets amb independ?ncia del format Tue tinguin. En aquest sentit conv? destacar aqu? Arte e fortuna del Correggio, la primera i m?s influent de les obres dedicades arreu a l?acollida dispensada al pintor manierista, 291 No caldria ni dir que en parlar del primer dels dos textos ens referim a BOSSAGLIA, Rossana: Il liberty in Italia, Edizioni Mondadori Milano 16. Del de Previtali n?hem parlat ja diverses setmanes al llarg d?aTuests fulls malgrat aix? remetem a les notes n?mero 9 i n?mero 95. 292 Vid. IDEM: Il liberty. Storia e fortuna del liberty italiano 6ansoni Editore )iren]e 14. D?aTuesta obra se?n f?u posteriorment una segona edici? ajornada a cura d?Edi]ioni Charta Milano 1 . 293 Vid. La fortuna del futurismo in Francia. Studi e ricerche, P[asquale] A[niel] JANNINI (ed.), Bulzoni Editore, Roma, 1979. 294 Vid. D?AMATO, Gabriella: Fortuna e imagini dell?Art D?co. Parigi 1925, Editori Laterza, Roma-Bari, 1991. 295 Vid. ANTELLY, Fanny: Pitture murali a Brera. La rimozione. Notizie storiche e fortuna critica. Catalogo ragionato, Edizioni Bolis-,stituto per la 6toria dell?Arte Lombarda Milano-Bergamo, 1989. 106 Tue *iuliano Ercoli molt involucrat en l?intent d?impulsar les recerTues de recepci? art?stica a la universitat de Flor?ncia, don? a la impremta l?an\ 12296. A fi de mostrar un panorama variat pel que fa als formats i at?s que han rom?s en part in?dits fins que no han estat aplegats en una tardana edici? p?stuma molt recent, podr?em adduir tamb? el conjunt d?assajos sobre la resposta art?stica i liter?ria al mite de Miquel ?ngel escomesos durant vint an\s pel professor i cr?tic d?art Eugenio Battisti tot seguint la petja del seu mestre Lionello Venturi297. Els pocs treballs sobre la recepci? del Barroc, tots ells de les acaballes del per?ode que estem considerant, tendeixen, potser per aix?, a deixar de banda els artistes concrets i solen centrar-se en altres aspectes m?s amplis d?aTuell art. ATuest ?s el cas de l?excel?lent estudi de Concetta Leto Attraverso del Novecento sobre la descoberta del Barroc amb els prejudicis, errors i debats sostinguts al respecte durant tot el segle XX a It?lia298. De fixar-nos en treballs d?una altra fai??, no podem deixar de mencionar La fortuna (e sfortuna) critica del nel Settecento (1994) d?2reste )errari, el gran especialista en arts aplicades dels segles XVI i XVII que tan fecunda tasca exerc? durant m?s de vint anys al capdavant del prestigi?s Istituto Centrale per il Catalogo e la Documentazione del patrimoni cultural itali?. Altrament, no deixa de ser curi?s que l?~nic escrit d?entre la muni? d?aportacions Tue configuren l?extens volum d?homenatge p?stum a la figura senyera de Giulio Carlo Argan dedicat a recepci? art?stica fos obra d?un alt funcionari de l?Administraci? septuagenari que format a l?escola romana de Lionello 9enturi demostra que entenia la catalogaci? del patrimoni cultural com un acte de cr?tica art?stica i liter?ria299. 4.3.3. Particularitats anglosaxones: Diversitat d?orientacions i centres d?inter?s. A l??mbit anglosax?, la situaci? presenta algunes particularitats que en certa mesura la fan diferent. Certament, no falten tesis doctorals que aconseguiren de veure la llum p?blica en forma de llibre com, per exemple, la de la nord-americana Elisa Evett sobre 296 Vid. ERCOLI, Giuliano: Arte e fortuna del Correggio, Artioli Editore, Modena, 1982. 297 Vid. BATTISTI, Eugenio: Michelangelo, fortuna di un mito. Cinquecento anni di critica letteraria e artistica, Giuseppe SACARO DE BUFFA (ed.), Casa Editrice Leos Olschki, Firenze, 2012. De fet, especialista en art del 5enaixement per? excercia de cr?tic d?art contemporani i de professor d?hist?ria de l?arTuitectura s?ent?n Tue l?autor no port?s cap pressa a publicar aTuests assajos. 6i aix? li afegim Tue mor el 14 als seixanta an\s d?edat no t? res d?estran\ Tue finalment restessin la majoria d?els in?dits fins la seva publicaci? en aquest m?s que tardana edici?. 298 Vid. LETO, Concetta: Attraverso il Novecento. Polemiche e equivoci sul barocco in Italia, Casa Editrice Le Lettere, Firenze, s.d. [1995]. 299 Vid. FERRARI 2reste: ?La fortuna e sfortuna critica del nel Settecento? dins Studi in onore di Giulio Carlo Argan, La Nuova Italia Editrice, Scandicci (Firenze), 1994, pp. 253-258. 107 la penetraci? de l?art japon?s a l?Europa del segle ;,;300; la de la futura catedr?tica de la californiana University of Southern, la brit?nica Kate Flint, sobre la recepci? cr?tica de la pintura impressionista a l?Anglaterra de finals del segle ;,; i principis del seg?ent301; o fins i tot la Tue des d?un posicionament marxista present? 7imoth\ J. ClarN al Courtald ,nstitut a l?entorn de la pintura francesa de mitjans del vuit-cents com a expressi? de les condicions sociopol?tiTues d?aTuell moment302. Per?, per regla general les monografies sobre recepci? art?stica no centrades en la d?un art?sta concret que es publicaren als pa?sos de parla anglesa durant les d?cades finals de la passada cent?ria no tenen res a veure amb investigacions acad?miques de final de cicle. Ultra aix?, i at?s que el desenvolupament que als pa?sos anglosaxons havien aconseguit la hist?ria social de l?art i de retop els estudis de recepci? art?stica en les d?cades centrals del segle, aquestes monografies es caracteritzen, tamb? en general, per la varietat d?aspectes Tue toTuen i en el cas de treballs m?s historiogr?fics per l?amplitud cronol?gica que abasten. En efecte, una bona part de les recerques que es donen a les primeries del per?ode que estem considerant es fixen, especialment a la Gran Bretanya, en aspectes de la recepci? relacionats amb el patronatge i el col?leccionisme, la posici? i el reconeixement de 300 La tesi fou defensada a la Cornell 8niversit\ d??thaca 1.Y.) l?an\ 1 dos an\s m?s tard se?n public? amb t?tol hom?nim una versi? ?ntegra i una altra d?adaptada (vid. EVETT, Elisa: The Critical Reception of Japonese Art in Late Nineteenth Century Europe, UMI Research Press, Ann Arbor, 1982 i Bowker Publishing Co., Epping [Essex], 1983, respectivament). 6eguidament n?aperegu? un ampli resum amb inclusi? de certes revisions en la revista de l?Association of Art Historians (vid. IDEM: ?The Late Nineteenth-Century European Critical Response to Japanese Art. Primitivist Learning? Art History, VI, 1, mar? 1983, pp. 82-106). 301 Presentada a la )acultat de Llengua i Literatura Anglesa de la 8niversitat d?2xford l?an\ 15 com The English Critical Reaction to Cotemporary Painting, 1878-1910 bona part de l?aparell documental de la tesi consistent en articles de peri?dics o revistes i cap?tols o extractes de llibres fou publicada compiladament amb un comentari cr?tic de l?autora precedint cada document en un llibre Tue mostra la import?ncia de l?impressionisme en el desenvolupament de la cr?tica d?art anglesa. Pel Tue fa al llibre vid. FLINT, Kate: Impressionists in England. The Critical Perception, Rouledge & Kegan Paul, Boston- London, 1984. 302 De fet, la tesi donaria lloc no a un llibre, sin? a dos; dos llibres amb doble edici? anglesa i americana cada un d?ells (vid. CLARK, Timothy J., The Absolute Bourgeois. Artists and Politics in France 1848- 1851, Thames & Hudson Publisher, London, 1973 i New York Graphic Society, Greenwich [Conn.], 1973; vid. IDEM: Image of the People. Gustave Courbet and the Second French Republic, 1848-1851, Thames & Hudson Publisher, London, 1973 i New York Graphic Society, Greenwich [Conn.], 1973). L??xit d?aTuest dos llibres ha estat considerable a tenor les tres noves edicions londinenTues 7hames Hudson Publisher, 2na. ed., London, 1982; 3ra. ed., London, 1988; 4ta. ed., London, 1999) i americanes (Princeton University Press, Princeton, 1982; Princeton, 1988; University of California Press, Berkeley, 1 Tue de tots dos se n?han fet. 8ns an\s m?s tard de sortir a la lum la primera edici? d?aTuests dos llibres, aparegu? tamb? un estudi de l?autor sobre la recepci? cr?tica inicial de l?2l?mpia de Manet Tue malgrat el seu format d?article ha esdevingut un veritable cl?ssic vid. IDEM: ?8n r?alisme du corps. 2limpia et ses critiTues en 165? Histoire et Critique des Arts, 4-5, maig 1978, pp. 139-155. 108 l?artista o el paper de les Acad?mies; igual que a les acaballes del per?ode precedent. En paral?lel a la ja citada tasca duta a terme per Francis Haskell, sobresurten les obres d?AndreZ Martindale i Albert Boime. El primer professor d?arts visuals a la universitat d?East Anglia examinaria les jerarquies dins del sistema de patronatge medieval des d?una perspectiva sociol?gica en de The Rise of the Artist in the Middle Age and Early Renaissance (1972. Utilitzant fonts tan variades com poden ser papers de taxaci?, ordinacions gremials, inventaris, informes oficials, etc, Andrew Martindale tra?a de forma brillant els canvis d?actitud envers l?art i els productors d?imatges esdevinguts entre 1300 i 1450 a les ciutats, als monestirs, als castells i a les corts per a qu?, molt abans del Renaixement, aquell humil artes? altmedieval aconsegu?s distinci? social com a dissenyador303. El conegut historiador social de l?art americ? d?origen jueu Albert Boime, per la seva part, estudiaria en The Academy and French Painting in the 19th Century 11 el paper no premeditat de l?Acad?mia en el desenvolupament de la pintura i els pintors a la Fran?a del segle ;,; des d?una perspectiva metodol?gica d?orientaci? marxista. Llibre indispensable per a reconsiderar el m?rit dels pintors del Salon tot i haver estat acusat de rescatar artistes academicistes de segona fila, revifa l?inter?s per molts artistes acad?mics oblidats al mateix temps que mostra com l?Acad?mia fou molt m?s flexible davant la diversitat pict?rica del Tue hom pensava fins aquell moment304. 8ns an\s m?s tard poc abans d?aconseguir la seva c?tedra definitiva a la Universitat de Calif?rnia, Albert Boime analit]aria l?evoluci? del col?leccionisme vuitcentista franc?s i la seva influ?ncia sobre els artistes i les reputacions en Les hommes d?affaires et les arts en France, un article de molta difusi? publicat a la influent revista de Pierre Bourdieu Actes de la Recherche l?an\ 1305. 5elacionades igualment amb el col?leccionisme d?art per? de cinc tradicions culturals en les Tuals l?art t? una finalitat funcional d?~s en ell mateix s?n tamb? tota una s?rie de dissertacions pronunciades pel fam?s periodista Joseph Alsop l?an\ 1 en el marc de les A.W. Mellon Lectures que desembocaren finalment en la publicaci? del llibre del 303 Vid. MARTINDALE, Andrew: The Rise of the Artist in the Middle Ages and Early Renaissance, Thames & Hudson Ltd., London, 1972 i McGraw-Hill, New York, 1972. 304 Vid. BOIME, Albert: The Academy and French Painting in the 19th Century, Phaidon Press, London, 1971. 305 D?acord amb aTuest conegut estudi el pas d?un col?leccionisme com el de la primera meitat del segle ;,; destinat a l?aconsecuci? d?status i en el Tue preval l?art del barroc holand?s a un altre com el de la segona meitat de la cent~ria molt m?s conformat al gust personal i Tue ret culte a l?originalitat est? la base de tota l?evoluci? pel Tue fa a les influ?ncies i reputacions vid. IDEM: ?Les hommes d?affaires et les arts en France au ;,;?me si?cle? Actes de la Recherche en Sciences Sociales, XXVIII, juny, 1979, pp. 57-75). 109 propi autor The Rare Traditions (1982). A partir de l?examen del col?leccionisme la hist?ria de l?art i el mercat art?stic en la primera cent?ria xinesa, la Gr?cia cl?ssica, l?,slam el Jap? modern i el m?n medieval i renaixentista itali? el llibre descobreix el relativisme est?tic tot fent del col?leccionisme el factor principal que explica l?emancipaci? de l?objecte de la seva mera utilitat i, el que m?s ens interessa aqu?, de les jerarquies i les reputacions art?stiques306. Per tal de poder calibrar la volada que anaven prenent les recerques de recepci? art?stica als Estats 8nits d?Am?rica cap a les darreries del segle ;; caladvertir Tue l?obra de Joseph Alsop no ?s l?~nica ni tampoc la m?s important de les Tue emprengueren en aTuesta ?poca professionals corporativament aliens a la hist?ria de l?art. En aTuest sentit, no deixa de ser significatiu que fos precisament la q?esti? de la recepci? all? que motiv?s la publicaci? de l?apreciad?ssim Art Worlds (1982), el ja cl?ssic estudi del soci?leg Howard S. Becker sobre la cooperaci? d?artistes provewdors marxants i distribu?dors, cr?tics, consumidors i audi?ncies en la realitzaci? de l?obra d?art i que el seu darrer cap?tol es destin?s al problema de la reputaci?307. Igualment eloq?ent ?s que la confer?ncia pronunciada l?an\ 16 a l?Annenberg 6chool of Comunication de la universitat Southern California pel matrimoni Kurt i Galdys E. Lang, dos soci?legs i te?rics de la comunicaci? d?ascend?ncia aleman\a formats tamb? en els postulats de l?Escola de Chicago Tue professaven a la universitat de :ashington vers?s precisament a l?entorn de la sociologia d ela recepci? art?stica. Publicada m?s tard en versi? revisada 306 Vid. ALSOP, Joseph: The Rare art Traditions. The History of Art Collecting and its Linked Phonema Wherever There Have Appeared, Thames & Hudson Ltd., London, 1982. 307 Vid. BECKER, Howard S.: Art Worlds, University of California Press, Berkeley-Los Angeles-London, 12. L?obra ha esdevingut tan essencial i apreciada entre els historiadors i soci?legs de l?art Tue l?an\ abans de sortir la segona edici? ampliada i corregida amb motiu de la commemoraci? del vint-i-cincqu? aniversari de la publicaci? del llibre (Berkeley-Los Angeles-London 2 se?n portaven fetes ja tret]e reimpressions (nom?s per citar les m?s f?cils de trobar, Berkeley-Los Angeles-London, 1984, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2 . De l?edici? del vint-i-cincqu? aniversari, pel cap baix en portem ja una (reimpr.: 211 . 8ltra aix? val a dir Tue l?obra ha estat traduwda a tots els grans idiomes occidentals llevat fins on sabem de l?aleman\. De les dues edicions en franc?s la primera no es f?u esperar gaire (vid. IDEM: Les mondes de l?art, Flammarion ?ditions, Paris, 1988); la segona, sort? dos anys abans de la commemorativa del vint-i-cincqu? aniversari (2na. ed., Paris, 2006) i molt poc despr?s de fer-ho la primera edici? italiana (vid. I mundi dell?arte, Societ? Editrice Il Mulino Bologna 24 . Llevat d?aTuestes dues edicions en franc?s i la italina de la primera angl?s la resta s?han realit]at a partir de l?edici? commemorativa. En tenim en franc?s (Flammarion ?ditions, Paris, 2010); en itali? (Casa Editrice Il Mulino, Bologna, 2012); en castell? (vid. Los mundos del arte. Sociolog?a del trabajo cient?fico, Universidad Nacional de Quilmes, Bernal [arg.], 2008) i en portugu?s (vid. Mundos da arte, Livros Horizonte, Lisboa, 2010). Finalment, per a acabar d?il?lustrar l??xit del llibre i fins a Tuin punt es tracta d?una obra de refer?ncia val a dir Tue recentment hom li ha dedicat a )ran?a unes jornades d?estudi espec?fiTues vid. Howard Becker et les mondes de l?art. Actes du Col?loque au Centre Culturel International de Cerisy, octubre 2010, Pierre- Jean BENGHOZI i Thomas PARIS eds.  editions de l?ecole Pol\thecniTue Palaiseau 213 110 i abreujada com Recognition and Renown 1 a les p?gines de l?American Journal of Sociology, la revista que encara avui passa per ser capdavantera en el camp internacional de la sociologia l?estudi indagava des d?una ?ptica estrictament sociologista els mecanismes col?lectius que fan possible la perviv?ncia en el temps del reconeixement art?stic308. Pocs anys despr?s hi insistien de manera aprofundida en Etched in Memory (1990); de ben segur, la m?s emblem?tica obra americana de sociologia de l?art en relaci? a la formaci? de la reputaci? juntament a The Celebration of Heroes (1978), de William Goode309; encara que aquesta ?ltima no t? res a veure amb el problema del prestigi art?stic310. A partir de l?an?lisi de l?extraordinari auge i la gran popularitat que entre 1880 i 1930 experiment? el fenomen del gravat realitzat per pintors, el matrimoni Lang pret?n comprendre el proc?s pel qual alguns productors de cultura esdevenen creadors dignes de ser recordats i uns altres no. Tot explorant l?obra i la carrera de gaireb? tres-cents gravadors brit?nics i nord-americans al mateix temps que els vincles entre el gust popular i les eleccions art?stiTues l?obra proporciona una bona visi? sobre els mecanismes que fan possible la g?nesi i manteniment de la reputaci? art?stica aix? com en definitiva de la naturales variable de l??xit311. Enll? de les fonamentals recerques m?s o menys te?riques i de l?excel?lent s?ntesi hist?rica dels estudis de recepci? art?stica empresa pel professor Michael R. Orwicz, de la universitat de Connecticut, en la introducci? a la ja citada obra col?lectiva Art Criticism and its Institutions (1994) dirigida per ell mateix312, als pa?sos de parla anglesa sorgiren al llarg de les darreres d?cades del segle XX tamb? tota una s?rie 308 Vid. LANG .urt i *lad\s E.: ?5ecognition and 5enoZn. 7he 6urvival of Artistic 5eputation? American Journal of Sociology, XCIV, 1, juliol, 1988, pp. 79-109. 309 Si m?s no, aquesta era la reputada del soci?leg Howard S. Becker; ben conegut, com hem dit en la nota n~mero 3 dels historiadors i soci?legs de l?art per ser l?autor de l?apreciada The Worlds of Art. Citat per ROBBEN John: 5ec. ? by Gladys Engel Lang and .urt Lang? Journal of Communication, XLI, 3, setembre 1991, p. 144. 310 El llibre de Goode, de fet, examina els mecanismos explicatius dels diferents aspectos de l??xit el prestigi i el respecte socials estudiats des del punt de vista de l?antropologia l?economia la psicologia i l?an?lisi sociol?gica en all? Tue fa refer?ncia a l?individu la fam?lia i l?Estat aix? com als diferents sistemes de producci? i distribuci? (vid. GOODE, William J.: The Celebration of Heroes. Prestige as a Control System, University of California Press, Berkeley, 1978). 311 Vid. LANG, Gladys Engel i LANG, Kurt: Etched in Memory. The Building and Survival of Artistic Reputation, University of North Carolina Press, Chapel Hill, 1990 (reimpr., 1994; 2na. ed., University of Illinois Press, Urbana Champaign, 2001) 312 Vid. ORWICZ Michael 5.: ?,ntroduccion? dins Art Criticism and Its Institutions in Nineteenth- Century France, IDEM (ed.), Manchester University Press, Manchester-New York, 1994, pp. 1-8. Atesa l?extensi? de la nota n~mero 255 en Tu? hem citat aTuest llibre col?lectiu i tenint en compte Tue hi surt referenciada nom?s indirectament, per a la comoditat del lector hem decidit repetir aqu? la citaci? bibliogr?fica completa. 111 d?obres prou importants Tue contemplant la pr?ctica totalitat de l?espectre cronol?gic indagaven la recepci? de per?odes art?stics estils moviments i escoles des d?una perspectiva molt m?s historiogr?fica. Bona prova de l?amplitud de l?espectre cronol?gic abastat ?s una molt poc coneguda exploraci? d?Ernst H. Gombrich sobre la recepci? del rom?nic; un aspecte, aquest, que havia passat gaireb? desapercebut a la historiografia art?stica313. Ens referim a From Archeology to Art History. Some Stages in the Rediscovery of the Romanesque (1995), la seva particular contribuci? al llibre d?homenatge p?stum al professor fin?s Sixten Ringbom que, de fet, no era sin? una revisi? ampliada de la confer?ncia hom?nima en itali? de cinc anys abans314. Ernst Gombrich descobreix com la valoraci? inicial de l?arTuitectura rom?nica pel romanticisme no tingu? parang? pel que fa a les arts visuals fins Tue l?ensolsida del realisme i l?expansi? de les arts decoratives de finals del segle ;; la va fer possible; mentre que, a la inversa, l??mplia acceptaci? de l?antinaturalisme rom?nic influiria tamb? en l?auge de les primeres avantguardes. Ultra aquest treball del professor austrobrit?nic a la *ran Bretan\a tamb? mereixen menci? especial l?estudi del ja citat hispanista 1igel *lendinning a l?entorn de com les remeses d?obres espanyoles cap al 5egne 8nit a partir de 16 modelen el gust art?stic brit?nic per l?art hisp?nic315, de primer i les investigacions de Donna .urt] sobre la recepci? brit?nica de l?art cl?ssic cap a finals del per?ode que estem considerant. Si en The Reception of Classical Art in Britain (2000 la professora de la universitat d?2xford posa l?escultura cl?ssica al centre 313 Fins on sabem, i en aix? seguim el propi Gombrich, nom?s un molt curt estudi de Thomas Cocke s?havia interessat per la recepci?n de l?art rom?nic abans Tue l?eminent historiador de l?art austrobrit?nic se n?ocup?s per primera vegada vid. COCKE 7homas: ?7he 5ediscover\ of the 5omanesTue? dins English Romanesque Art 1066-1200. Hayward Gallery, London, 5 April-8 July 1984. Catalogue, Tristam HOLLAND, Janet HOLT i George ZARNECKI (eds.), Weidenfeld & Nicolson Ltd. - The Arts Council of Great Britain, London, 1984, pp. 360-366). Entre el primer treball gombrichi? d?aTuest tipus i la seva continuaci? de dos anys m?s tard (vegeu el que en deiem en la nota seg?ent), nom?s podem referenciar-ne un altre sobre l?apreciaci? de l?arTuitectura rom?nica degut a 7ina :. Bi]arro i prou vid. BIZARRO, Tina Waldeier: Romanesque Architectural Criticism. A Prehistory, Cambridge University Press, Cambridge, 1992) 314 Vid. GOMBRICH, Ernst H.: ?From Archaeology to Art History. Some Stages in the Rediscovery of the Romanesque? dins Icon to Cartoon. A Tribute to Sixten Ringbom monogr?fic de l?annuari fin?s Taidehistoriallisia Tutkimuksia, 16, 1995), ?sa RINGBOM i Marja Terttu KNAPAS (ed.), Taidehistorian Seura-Helsinfors, Helsinki, 1995, pp. 91-108. Per a major comoditat, podeu consultar el treball per internet (vid. http://gombricharchive.files.wordpress.com/2011/04/showdoc72.pdf). La confer?ncia hom?nima pr?via en itali? pronunciada amb motiu de la finalit]aci? l?an\ 1 de les tasTues restauraci? d?una esgl?sia parroTuial dels contorns del llac Major va veure la llum en forma d?opuscle vid. IDEM: Dall?Archaeologia alla Storia dell?Arte. Tappe della fortuna critica dello stile romanico, Einaudi Editore, Torino, 1990) 315 Vid. GLENDINNING, Nigel: ?Nineteenth-Century British Envoys in Spain and the Taste for Spanish Art in England? The Burlington Magazine, CXXXI, 1031, febrer 1989, pp. 117-126. 112 del patrimoni europeu centrat en l?escultura cl?ssica en tant Tue manifestaci? m?s coneguda dels artistes, col?leccionistes i estudiosos des del Renaixement316 en l?obra col?lectiva posterior titulada Reception of Classical Art (2004) d?na cabuda a un seguit de set confer?ncies pronunciades a la universitat d?2xford l?an\ 23 Tue exploren la hist?ria de la recepci? cl?ssica a partir dels objectes dipositats a l?Ashmolean Museum d?2xford i del desenvolupament dels estudis oxonians d?art cl?ssic317. Molt abans que Donna Kurtz don?s les seves obres a la impremta, els nord-americans Cornelius C. von Vermeule i Margarete Bieber s?havien ocupat de la recepci? de l?escultura grega per part dels romans ja en Greek Sculpture and Roman Taste (1977) i en Ancient Copies (1977), respectivament. El primer llibre, edici? ampliada i revisada de dos articles pr?viament publicats a The Burlington Magazine i d?unes confer?ncies Tue el conservador d?art cl?ssic i aleshores director del Museum of )ine Arts de Boston havia impartit a la universitat de Michigan, de bon antuvi i a l?Acad?mia Americana de Roma despr?s examina de manera sint?tica i concisa la influ?ncia de l?escultura grega en la romana des de la seva introducci? tot passant revista al comer? creatiu dels diversos centres de producci?, els programes escult?rics i la disposici? de l?escultura en contrast a l?arTuitectura per? nom?s des del punt de vista de l?arTueologia sense tenir en compte per a res les fonts escrites318. Ancient Copies, una obra escrita quan l?arTue?loga i historiadora de l?art aleman\a d?origen jeueu nacionalitzada americana era ja nonagen?ria, depassa la mera investigaci? de l?apropiaci? de l?escultura grega a trav?s de les c?pies romanes en sentit ampli, per a, conven?uda de la coher?ncia pl?stica dels grecs que consideraven cos i ropatge com un tot org?nic, centrar-se essencialment en l?estudi pioner de la transformaci? de la vestimenta grega en escultura romana319. D?aTu? Tue en aTuest cas l?escomesa recepcionista es faci notar nom?s de manera indirecta. I, aix?, malgrat que durant l?etapa docent a la Columbia University l?autora havia estudiat sint?ticament, per? tamb? intensament, en el seu conegut Laocoon (1942) 316 Vid. KURTZ, Donna: The Reception of Classical Art in Britain. An Oxford Story of Plaster Casts from the Antique, The Beazley Archive-Archaeopress Publisher, Oxford, 2000. Per tal d?enfasit]ar la import?ncia de l?obra cal no perdre de vista que es tracta del primer volum de la reputada s?rie Studies in the History of Collections. 317 Vid. Reception of Classical Art. An Introduction, IDEM (ed.), Archaeopress Publisher, Oxford, 2004. 318 Vid. VERMEULE, Cornelius C. von: Greek Sculpture and Roman Taste. The Purpose and Setting of Graeco-Roman Art in Italy and Greek Imperial East, The University of Michigan Press, Ann Arbor, 1977. 319 Vid. BIEBER, Margarete: Ancient Copies. Contributions to the History of Greek and Roman Art, New York University Press, New York, 1977. 113 la influ?ncia que ha tingut el grup escult?ric del sacerdot troi? i els seus fills des que fou descobert a la Domus Aurea romana l?an\ 156 en els artistes del segles XVI i XVII, l?apreciaci? posterior Tue d?ell en feren :incNelmann Lessing *oethe +eine i Williams Blake aix? com els judicis d?historiadors del dinou condemnatoris els uns com els deguts a Heinrich von Brunn, Alexander S. Murray, Lucy Mitchell i Ernst A. Gardner, uns altres laudatoris entre els quals sobresurten els de Louis Viardot i Hypolite Taine320. Tot amb tot, per?, a l?altre extrem d?aTuest tipus d?estudis a 1ord-Am?rica, se situen els que molt m?s reeixidament se centren en la recepci? de l?art dels segles ;,; i XX. Ultra uns pocs assajos sobre alguns aspectes concrets al respecte abocats en Art after Modernism (1984), una molt influent compilaci? col?lectiva de vint-i-cinc estudis que pretenia servir de guia primerenca per a entendre el gir i la deriva de l?art contemporani sorgit a partir de la recent fallida de la modernitat321, les recerques nord-americanes del per?ode Tue ens ocupa pivotaven en general a l?entorn de les relacions art?stiTues entre Am?rica i Europa concentrades en els artistes americans que marxaven al vell continent per estudis, en els que participaven en exposicions o b? en els viatgers a It?lia. L?examen d?altres vies d?assimilaci? presentaven molts m?s problemes d?an?lisi. D?aTu? la gran import?ncia de 6usan P. Casteras i el seu English Pre-Raphaelism and its Reception (1990); llibre que la prestigiosa Association of College and Research Librairies destac? com un dels millors estudis acad?mics del moment. Continuaci? d?un assaig precedent de contribuci? al cat?leg d?una exposici? sobre Ruskin and the American Pre-Raphaelites celebrada al BrooNl\n Museum de 1ova ? dins Pater in the 1990s. 2nd. International Patern Conference. Queen?s College, Oxford. Papers, Laurel BRAKE i Ian SMALL (eds.), English in Literature in Transition Press, Greensboro (NC), 1991, pp. 155-167 (podeu consultar-lo tamb? en l?nia: http://www.eltpress.org/pater/pater_chap12.pdf); i IDEM: ?5usNin and the tradition of 5enaissance +istoriograph\? dins The Lampe of Memory. Ruskin, tradition and Architecture, Michael WHEELER i Nigel WHITELEY (eds.), Manchester University Press, Manchester, 1992, pp. 55-76. 329 Quant al primer punt, vid. IDEM: ?7he 5omantics and Earl\ ,talian Art? Keats-Shelley Review, VIII, 1, gener 1993, pp. 1-20; i IDEM: ?Coleridge and Earl\ ,talian Art? dins Engli h Studies in Transition, Robert CLARK i Piero BOITANI (eds.), Routledge, London-New York, 1993, pp. 196-207. Pel que fa al segon punt, vid. IDEM: ?A Clash of Discours. The Reception of Venetian Painting in England, 1750- 15? Word & Image, VIII, 2, abril 1992, pp. 109-123. 330 Vid. IDEM: The Myth of the Renaissance in Ninetheenth-Century Writting, The Clarendon Press, Oxford, 1994 (2na. ed., 2001). 116 postimpressionista francesa; per? nom?s en el curt per?ode de temps que va des de la celebraci? de l?exposici? londineca de 15 a la *rafton *aller\ fins l?esclat de la Primera Guerra Mundial. En efecte, mentre Post-Impressionists in England (1988), la seva obra de refer?ncia al respecte, se centra en examinar les r?pides i fortes repercusions Tue l?art d?avantguarda franc?s tingu? en el gust angl?s durant aquest estret l?mit temporal tot demostrant el condicionades que estaven les respostes per les preocupacions pol?tiques i socials del moment331, la resta de treballs, com l?estudi del mateix an\ 1 sobre l?impacte de l?exposici? d?Art-Quake de 1910 que sacsej? l?apreciaci? brit?nica de l?art d?avantguarda o el molt posterior a l?entorn de l?acollida londinenca dispensada a Gauguin, s?n subsidiaris del llibre i en beuen directament332. M?s tard, tirant cap a l?altre extrem, Barrie Bullen realitzar? en Bizantium Rediscovered (2003) la primera explanaci? veritablement coherent de la rehabilitaci? de l?art bi]ant? operada al llarg del segle XIX fins a principis del seg?ent i ho far? a partir de l?an?lisi de tota una variada llarga llista d?il?lustracions i l?intercanvi de formes i idees que posen de manifest333. El fermall a aquesta benem?rita tasca recepcionista bolleniana que estem desbrossant vindria a posar-lo Continental Crosscurrent (2005); una original indagaci? sobre els intercanvis culturals entre la Gran Bretanya i el continent des dels inicis del romanticisme fins a principis de la vintena cent?ria que, contr?riament al procediment com~ a l?~s descriu les relacions hist?ricoart?stiques no sempre basades en evid?ncies liter?ries, cr?tiques, historiogr?fiques o est?tiques clares. Com que els lligams entre idees i influ?ncies s?n sempre dif?cils de veure i assignar, d?aTu? la cura 331 Vid. IDEM: Post-Impressionist in England. The Critical Reception, Routledge and Kegan Paul, London-New York, 1988. 332 Vid. successivament IDEM: ?English Criticism and )rench Post-Impressionist Painting? dins Studies in Anglo-french Cultural Relations. Imagining France, Ceri CROSSLEY i Ian SMALL (eds.), Macmillan Publishers, Basinstoke-London, 1988, pp. 47-67; i IDEM: ?*reat British *auguin. +is reception in London in 1910-111? Apollo, CLVIII, 500, octubre 2003, pp. 3-12. En relaci? a aquest ultim article val a dir que aquell mateix any es public? tamb? en franc?s (vid. IDEM: ?*auguin en *rande-Bretagne. Son accueil ? Londres en 1910-111? dins Paul Gauguin. Heritage et confrontations, Ricardo PINIERI (ed.), Universit? de la Polyn?sie Fran?aise-?ditions Le Motu, Papeete [Tahit?], 2003, pp. 145-155). 333 Vid. IDEM: Byzantium Rediscovered, Phaidon Books, London, 2003. En aquest punt no estar? de m?s advertir que el llibre venia a ser la culminaci? per ampliaci?n d?una investigaci? iniciada Tuatre an\s abans sobre la fascinaci? Tue l?art bi]ant? provocava a comen?aments del segle ;; Tue vei? la llum en forma d?article vid. IDEM: ?B\]antinism and Modernism, 1900-1910? The Burlington Magazine, CXLI, 1160, novembre 1999, pp. 665-675) 117 que esmer?a en indicar on les connexions que proposa s?n especulatives, altament possibles o clarament evidents334. 5. Els estudis de recepci? de l?art a la perif?ria del sistema. La florida dels estudis de recepci? art?stica al llarg del tercer ter? del segle XX i molt especialment durant la la darrera d?cada i mitja de la cent?ria revest? una tal intensitat que es deix? sentir fins i tot en territoris i pa?sos historiogr?ficament perif?rics, com per exemple Su?ssa, Dinamarca, els Pa?sos Baixos i la pr?pia pen?nsula Ib?rica, que havien rom?s completament al marge d?aTuest tipus d?investigacions fins aleshores. Llevat, potser, del cas ja citat anteriorment del polon?s Jan Bialostocki, que va escriure el seu fonamental D?rer and his Critics just al comen?ament del per?ode general que estem considerant, el despertar historiogr?fic de la perif?ria a la recepci? art?stica no es donaria, i encara molt t?midament, fins els anys centrals de la d?cada dels vuitanta. L?aserci? ?s v?lida fins i tot pel que fa al m?s c?lebre dels historiadors de l?art polonesos i la seva obra. 1o hem d?oblidar ?ja ho hem dit- que Jan Bialostocki va escriure el llibre a partir de 1971 durant dues de les seves llargues estades com a docent visitant a la universitat de Princeton ni, sobretot, que la va publicar molts anys m?s tard, el 1986, quan nom?s n?hi Tuedaven dos de vida i damunt no ho va fer a Pol?nia sin? a Alemanya335. Dit altrament, m?s enll? de la nacionalitat de l?autor D?rer and his Critics no ?s en puritat una obra polonesa; si m?s no, est? lluny de reflectir una situaci? historiogr?fica oberta a la recepci? art?stica al pa?s del B?ltic. Feta la salvetat, cal advertir que el desvetllament dels estudis recepcionistes als pa?sos europeus no nuclears durant la darrera d?cada i mitja de la cent?ria presenta caracter?stiques comunes. Tal com calia esperar per llur demografia i per la import?ncia o desenvolupament de llur historiografia art?stica, ni el nombre ni tampoc la trascend?ncia internacional dels treballs no tingueren en aquests pa?sos parang? amb els que s?endegaven pel mateix temps als fogars centrals de la fortuna cr?tica i la recepci? art?stica; per?, en general, no diferirien gaire dels Tue s?anaven fent al nucli del sistema ni en les prefer?ncies temporals i tem?tiques, ni en les orientacions i enfocaments metodol?gics. Si de cas, potser no estar? de m?s indicar que el sorgiment de l?inter?s recepcionista en tots 334 Vid. IDEM: Continental Crossment. British Criticism and European Art 1810-1910, Oxford University Press, Oxford, 2005. 335 Adrecem el lector a les l?nies de text que han motivat en el seu moment la nota n?mero 220. 118 aquests pa?sos ve de la m? de joves professors universitaris o estudiants de doctorat que faran majorit?riament carrera docent universit?ria. 5.1. B?lgica, Pa?sos Baixos i Dinamarca. 8na de les poTues excepcions a aTuesta regla general Tue acabem d?enunciar l protagonit]a per? nom?s en part la Tui fou directora d?investigaci? del Fonds National de la Recherche Scientifique (FNRS) belga Nicole Dacos. En efecte, amb una traject?ria de dimensi? internacional centrada en l?estudi de l?art del 5enaixement l?influx directe dels cursos de Roberto Longhi seguits juntament amb Gionvani Previtali i altres a It?lia abans de fer cap al Warburg Institut, la va portar a interesar-se ja de bon antuvi per la influ?ncia i repercusi? d?artistes obres i fonts aix? com per llur difusi? i intercanvis internacionals. Aquest inter?s que es deixava sentir ja en La decouverte de la Domus Aurea et la formation des grotesques a la Renaissance (1969)336, la seva tesi de doctorat a la Universit? Libre de Brussel?les (1966) publicada a inst?ncies d?Ernst +. *ombrich i tant estimada de Roberto Longhi337, no l?abandon? mai. Per?, malgrat ser, com diem, el tret distintiu de tota la seva tasca investigadora338, on es manifesta m?s clarament ?s al 336 Vid. DACOS, Nicole: La decouverte de la Domus Aurea et la formation des grotesques a la Renaissance, The Warburg Institut-E.J. Brill, London-Leiden 16 amb pr?leg d?Ernst +. *ombrich . 337 Extraem les dades biogr?fiques del curriculum vitae de la professora Danco publicat per la Universitat de Valladolid amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa d?aTuella docta instituci? castellana (Vid. UNIVERSIDAD DE VALLADOLID: ?Solemne Acto de Investidura como Doctora Honoris Causa de la Excma. Sra. Dra. Nicole Dacos Crif?. Curriculum vitae? dins IDEM: Doctorado . D.? Nicole Dacos Crif?; D. Josep Fontana L?zaro. Valladolid, 25 de noviembre de 2011, http://www.aehe.net/2011/11/fontana-honoris-causa.pdf p. 2 . A partir d?ara Tualsevol al?lusi? a la biografia de la professora l?extraurem d?aTu? sense necessitat de fer-ne una menci? espec?fica. 338 No ?s el moment de fer-ne un seguiment m?s detallat, per? un mer rep?s a algunes de les seves obres m?s important posa ben de manifest que la difusi? i l?intercanvi art?stic internacionals ?s una preocupaci? constant al llarg de la seva carrera. Entre altres, vid. correlativament DACOS, Nicole: Les peintres belges ? Rome au XVIe si?cle, Institut Historique Belge de Roma, Bruxelles,1964; IDEM: "Introduction", dins Relations artistiques entre les Pays-Bas et l'Italie ? la Renaissance. ?tudes d?di?es ? Suzanne Sulz erger; IDEM (ed.), Institut Historique Belge de Rome, Bruxelles, 1980, pp. i-xiii; IDEM: . Tre pittori fiamminghi nella Domus Aurea, Donzelli Editore, Roma, 1995 (ultra una segona edici? en itali?: 2001 se n?ha fet una en franc?s: ou l'invention du paysage de ruines, Somogy editions d?Art-Mus?e de la Maison d'?rasme, Paris-Bruxelles, 2004; i una altra en castella: . O la invenci?n del paisaje de ruinas, Acantilado Editorial, Barcelona, 2014); Viaggio a Roma. I pittori europei nel '500, Editoriale Jaca Book, Milano, 2012 (hi ha edici? francesa: Voyage a Rome. Les artistes europeens aux XVIe siecle, Fonds Mercator ?ditions, Bruxelles, 2012). Fins i tot ?s rellevant que 1icole Dacos fos l?organit]adora del Congr?s ,nternacional sobre els artistes flamencs a 5oma durant el segle ;9, celebrat l?an\ 15 a Brussel?les i a la Ciutat Eterna conjuntament i Tuefos tamb? la comiss?ria principal de les corresponents exposicions hom?nimes Tue s?hi aparellaren. Pel Tue fa a la pon?ncia del congr?s i a la seva aportaci? al cat?leg de l?exposici? vid. correlativament IDEM: ?Cartons et dessins rapha?lesques ? Bruxelles. L?action de 5ome aux Pays?Bas? dins Fiamminghi a Roma, 1508- 1608. Atti del Convegno internazionale, Bruxelles, 24-25 febbraio 1995, IDEM (ed.), Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, Libreria dello Stato, Roma, 1998 (pr?viament publicat en Bollettino d'arte. Suplement, 100, 1997, pp. 1-22); IDEM: ?Pour voir et pour apprendre ,? dins Fiamminghi a Roma 1508-1608. Artisti 119 llarg dels seus reiterats estudis sobre la decoraci? rafaeliana de les l?gies del palau Apost?lic del Vatic?. 6i en la seva tesi d?habilitaci? de 1972 presentada a la mateixa universitat, per? publicada en itali? com Le logge di Raffaello (1977), continuava i revisava l?estudi de la influ?ncia i recepci? dels grutescos iniciat en la seva tesi doctoral tot ampliant-lo a les repercusions perdurables Tue tingueren en l?art itali? i en l?art europeu ?especialment flamenc- la decoraci? grutesca i les escenes b?bliques obrades pel mestre d?8rbino i el seu taller a les dues estances vaticanes339, l?autora no sembla del tot conscient de moure?s en el camp espec?fic de la recepci? art?stica tota vegada que no ?s fins l?edici? italiana d?una tercera versi? revisada molt recent que ho deixa meridianament pal?s340. De fet, ni fins i tot en el seu conegut article expl?citament titulat Fortune critique de Pedro de Campa?a (1984) l?estudi de Nicole Dacos no va gaire m?s enll? de les influ?ncies art?stiques formals de l?obra sevillana del pintor manierista flamenc ? especialment del Davallament realit]at per a l?esgl?sia de la 6anta Cru]- sobre la dels grans mestres manieristes i barrocs hispalenses i sobre la del seu copista el pintor i escultor belga Constantin Meunier341. Lluny, per tant, no solament de l??mplia orientaci? que caracteritz? la ja esmentada recerca a l?entorn dels primitius flamencs dei Paesi Bassi e del Principato di Liegi a Roma durante il Rinascimento, IDEM i Bert W. MEIJER (eds.), Skira Editore, Milano, 1995, pp. 14-31, m?s els estudis de moltes de les obres que formaren part de l?exposici?. 339 Vid. IDEM: Le logge de Raffaello. Maestro e ottega di fronte dell?antico, Istitutto Poligrafico e Zecca dell Stato-Libreria dello 6tato 5oma 1. D?aTuesta edici? se?n f?u una segona d?ajornada l?an\ 16 que ha tingut molta difusi? (Istitutto Poligrafico e Zecca dell Stato- Archivi di Stato, 2na. ed. ajornada, Roma, 1986). La tercera edici? revisada de 2008 s?ha publicat en sis idiomes diferents: itali?, angl?s, franc?s espan\ol aleman\ i encara Tue no l?hem consultat tamb? polon?s vegeu-ne les r f r?ncies en la nota seg?ent). Val a dir que de les quatre parts del llibre, la dedicada a la recepci? hist?ria de les l?gies ?s la darrera. 340 El contingut de les cinc versions de la tercera edici? consultades que hem avan?at en la nota anterior ?s en tot el mateix nom?s difereixen en el t?tol o en el sotst?tol i prou. L?~nica per? Tue deixa palesa la cosa ?s, com diem, la italiana. Efectivament, mentre que el sotst?tol de l?edici? italiana inclou la paraula fortuna degut potser a les m?s que possibles imposicions empresarials (vid. IDEM: Le Logge di Raffaello. L'antico, la Bibblia, la bottega, la fortuna, Editoriale Jaca Book-Libreria Editrice Vaticana, Milano-Citt? del Vaticano, 2008), no hi ha una sola al?lusi? al respecte o al que el mot significa en la historiografia de l?art ni al t?tol ni al sotst?tol de la resta d?edicions en franc?s vid. IDEM: Les loges de Rapha?l. Chef d?oevre de l?ornament au Vatican, Hazan ?ditions-Libreria Editrice Vaticana, Paris-Citt? del Vaticano, 2008), angl?s (vid. IDEM: The Loggia of Raphael. A Vatican Art Treasure, Abbeville Press- Libreria Editrice Vaticana, New York/london-Citt? del Vaticano, 2008), alemany (IDEM: Raffael im Vatikan. Die p?pstlichen Loggien neu entdeckt, Belser Verlag-Libreria Editrice Vaticana, Stuttgart-Citt? del Vaticano, 2008) i castell? (IDEM: Rafael. Las logias del Vaticano, Lunwerg Editores-Libreria Editrice Vaticana, Barcelona-Citt? del Vaticano, 2008). 341 Vid. IDEM: ?)ortune critiTue de Pedro Campaxa-Peeter de Kempeneer. De Pacheco ? Murillo et ? Constantin Meunier? Revue Belge d?Arch?ologie et d?Histoire de l?Art, LIII, 1984, pp. 91-117. 120 duta a terme per la seva Suzanne Sulzberger vint-i-cinc anys abans342, sin? tamb? de la deriva que prenien les primeres tesis sobre fortuna i recepci? art?stica que es defensaven a les universitats belgues des de mitjans de la d?cada dels vuitanta. Unes tesis, altrament, que, tal com era d?esperar, feien de la fortuna d?artistes concrets llur objecte d?estudi343. Als Pa?sos Baixos, el gran avan?at dels estudis de recepci? art?stica seria el malaguanyat professor de la universitat d?8treht Jan A. Emmens. Despr?s de la seva etapa com a director de l?,nstitut +oland?s d +ist?ria de l Art 5.D a )lor?ncia l?an\ 164 es doctor? en aquella universitat ultraiectina amb una tesi sobre la diversa apreciaci? hist?rica de la pintura de Rembrandt que public? amb el mateix t?tol de Rembrandt en de regels van de kunst (1968). Conscient de Tue les regles de l?art ?per utilitzar l?expressi? del t?tol- dominants en cada moment condicionen la percepci? art?stica, realitza l?examen de les concepcions art?stiques del pintor holand?s tot confrontant-les amb les reflexions cr?tiques dels seus contemporanis per a, seguidament, posar en perspectiva hist?rica i, de retop, atacar el mite rom?ntic imperant fins aleshores de Rembrandt com un geni independent, incompr?s i a la fi arru?nat que les especulacions a l?entorn de la seva escassa producci? dels darrers an\s i les ferotges cr?tiques post mortem dels classicistes, amb van Sandrart al cap, havien contribu?t a impulsar344. Encara Tue el llibre no s?ha traduwt a cap altra llengua ni va tenir continuwtat perqu? Jan Emmens moriria prematurament l?an\ 11 Tuan nom?s en tenia Tuaranta-set d?edat es tracta d?una obra certament important no nom?s dins la historiografia recepcionista neerlandesa sin? tamb? internacional. Amb el poc temps que li quedava de vida, l?autor 342 Remetem el lector a les l?nies de text que han motivat la nota n?mero 146. 343 Durant el darrer ter? de la passada cent~ria a la universitat Lliure de Brussel?les nom?s se?n presentaren tres i totes tres centrades en la fortuna d?un sol artista BLONDEL, V?ronique: Contribution a la fortune critique de Frans Floris, dirigida per Paul Philippot, 1985; TOLMATCHEFF, Nancy: L??volution de la r?ception et de l?interpretation de l?oeuvre de Chardin depuis le dix-neuvi?me si?cle, director Paul Hadermann, 1990; i KOTAJI, Vera: La fortune critique de Fran?ois Boucher, 1703-1770. Succ?s et aupr?s de ses contemporaines, dirigida per Marie Fredericq-Lilar, 1992). A la zona flamenca nom?s hem trobat una matinera tesina de llicenciatura defensada a la universitat Cat?lica de Lovaina sobre la Resurrecci? de Crist de Pieter Brueghel el Vell estudiada en el context general de la demanda i recepci? de les obres de l?artista al llarg dels segles ;9, i ;9,, MUYLLE, Jan: De verrijzenis van Christus van P. Breugel. Een materieel en ikonografisch onderzoek in het kader van een studie van de vraag en de receptie van P. Breugel oeuvre in de 16e en 17e eeuw, 1978); un treball que donar? peu a qu? el futur professor de la universitat de *ant insist?s sobre la recepci? de l?artista en tota una s?rie d?articles posteriors que ara no ve a tomb de citar. 344 Vid. EMMENS, Jan A.: Rembrandt en de regels van de kunst, Haentjens Dekkes & Gumbert Uitgevereij, Utrecht, 1968. Possteriorment, es va reeditar com el segon dels quatre volums de les Obres Completes de l?autor vid. IDEM: Verzameld werk. II. Rembrandt en de regels van de kunst, Uitgeverij G.A. van Oorschot, Amsterdam, 1979) 121 va poder difondre?n el contingut en sengles id?ntiques confer?ncies que va pronunciar, de primer en angl?s, al congr?s Tue es va celebrar l?an\ 16 a Chicago simult?niament a l?inici de l?exposici? commemorativa dels tres-cents anys del naixement del pintor de Leiden i llavors en itali? a l?,nstitut +oland?s d?+ist?ria de l?Art de )lor?ncia Tue ell havia dirigit dues confer?ncies altrament Tue van passar a l?estampa ja avan?ada la d?cada dels setanta345. 6i a aix? afegim l?alt reconeixement que, segons denota la mateixa publicaci? de les seves Obres completes esmentada en la pen?ltima nota al peu de p?gina que portem escrita fins ara, Jan Emmens va aconseguir i tenim en compte la bona acollida que Hessel Miedema, el gran especialista en Karel van Mander, dedic? al llibre, haurem de concloure amb Mari?t Westermann que Rembrandt en de regels van de kunst ?s un dels estudis fundacionals de l?actual historiografia de l?art holand?s del sis-cents per haver contribu?t poderosament a conformar la visi? normalitzada de Rembrandt que ara en tenim346. L?enorme influ?ncia Tue el llibre de Jan Emmens ha exercit en la general historiografia de l?art holand?s del Barroc no ha tingut per? correlaci? en relaci? al domini de la recepci? art?stica fins, almenys , ben avan?ada la primera d?cada de l?actual cent~ria. En efecte, tot i la consideraci? de Rembrandt com emblema nacional i a despit de la infinitat d?estudis sobre la figura i l?obra del pintor publicats als Pa?sos Baixos al llarg del darrer ter? del segle XX, no en coneixem ni un Tue posi l??mfasi en la T?esti? de la seva apreciaci? llevat de dos Tue tal com era d?esperar per l?evoluci? seguida en el terreny de la recepci? al centre geogr?fic del sistema, no apareixerien fins les acaballes del per?ode. Ens referim a De echte Rembrandt (1995), del soci?leg Cornelis Johannes Maria Bruin, i a De verloren zoon (1995), de Jeroen Boomgaard. En el primer, escrit durant l?etapa del soci?leg com a investigador a la universitat de Rotterdam, Kees Bruin ?aix? se?l coneix i aix? signa tots els seus treballs- descriu en sis cap?tols el culte dispensat al geni durant el segle ;; tot demostrant Tue l?~s i l?ab~s Tue s?ha fet de 345 Vid. respectivament, IDEM: ?5embrandt?s 7eachers and Contemporaries? dins Rembrandt After Three Hundred Years. A Symposium: Rembrandt and his Followers. October 22-24, 1969, Deirdre C. STAM (ed.), The Art Institute of Chicago, 1973, pp. 113-130 i IDEM: Rem randt e la sua concesiones dell?arte. Conferenze tenute del?Istituto Universitario Olandese di Firenze, il 20 aprile 1970, Isituto Universitario 2landese di 6toria dell?Arte, Firenze, 1978. 346 Cfr. WESTERMANN Marist: ?BacN to Basics. 5embrandt and the Emergence of Modern Art? Perspective. La Revue de l?INHA, VI-2, 2011, p. 727 i p. 739, conjuntamente. Respecte a la cr?tica favorable de Hessel Miedema, qui, malgrat posar en evid?ncia els errors del llibre, el considera un gran est?mul per a investigacions futures vid. ?Emmens J>an@ A>meling@? dins Dictionary of Art Historians, Lee SORENSEN (ed.), http://www.dictionaryofarthistorians.org/emmensj.htm 122 Rembrandt al llarg de la cent?ria respon a interessos econ?mics, pol?tics i cient?fics, per a concloure Tue l?apreciaci? d?un artista ?s fluctuant i va m?s enll? de la mera visi? de la seva obra i figura d?aTu? la impossibilitat d?arribar a con?ixer mai el verdader 5embrandt al Tue fa refer?ncia el t?tol de l?obra347. En De verloren zoon, la tesi d?habilitaci? de Jeroen Boomgaard que venia d?una banda a continuar la seva tesi doctoral sobre els canvis en la pintura holandesa del segle d?or i de l?altra a ampliar enormement all? avan?at sobre la controvertida recepci? cr?tica del pintor en A delicate Balance (1991), el conegut treball escrit conjuntament amb Robert W. Scheller per al cat?leg de la magna exposici? internacional sobre Rembrant i el seu taller celebrada a Berlin, Amsterdam i Londres entre 1991 i 1992348, el professor de la universitat d?Amsterdam examinava l?origen i desenvolupament de la displina de la +ist?ria de l?Art als Pa?sos Baixos entre 1 i 14 en base a l?omnipresent atenci? i les diferents valoracions que hom ha dispensat al fill pr?dig amb Tu? l?autor designava el pintor de Leiden a l?encap?alament del llibre349. No caldria ni dir que, m?s enll? de l?inter?s per Rembrandt, les recerques sobre recepci? art?stica se centrarien als Pa?sos Baixos en els pintors i la pintura del segle XVII; recerques, aquestes, que, com en el cas de Rembrandt, no sorgirien abans de la darrera d?cada de la pasada cent?ria. Ultra Jacob Jordaens, een receptiegeschiedenis, la tesi 347 Vid. BRUIN, Kees [BRUIN, Cornelis Johannes Maria]: De echte Rembrandt. Verening van een genie in the twintigste eeuw, Uitgeverij Balans, Amsterdam, 1995. 348 La tesi de doctorat, dirigida per Debora Meijers fou presentada a la universitat d?Amsterdam l?an\ 1983 sota el t?tol de Vanderingen in Hollandse Schilderkunst van 17e eeuw; per?, tal com diem i es despr?n del mateix t?tol de l?obra estava destinada a estudiar fonamentalment els canvis esdevinguts en la pintura holandesa del segle XVII, no pas a la seva recepci?; i, aix?, malgrat les inevitables refer?ncies i incursions en el territori de la cr?tica d?art d?aTuella ?poca. Pel Tue fa al treball en el cat?leg de l?exposici? vid. BOOMGAARD, Jeroen i SCHELLER, Robert W.: ?A Delicate Balance: A Brief Survey of 5embrandt Criticism? dins Rembrandt. The Master and his Workshop, vol. 1, Christopher BROWN, Jan KELCH i Pieter VAN THIEL (eds.), Yake University Press, New Haven-London, 1991, pp. 106-123. Celebrada la magna exposici? itinerant a l?Alten Museum de Berlin al 5ijNsmuseum d?Amsterdam i a la National Gallery de Londres, el cat?leg s?edit? en dos volums no solament en angl?s sin? tamb? en alemany (Rembrandt. Der meister und Seine Werkstatt, Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz- Schrirmer/Mosel Verlag, 2 vols., Berlin-M?nchen, 1991), en holand?s (Rembrandt. De Meester en zijn werkplaats, Rijksmuseum-Waanders Uitgevers, 2 vols., Amsterdam-Zwolle [Hol], 1991) i altres lleg?es importants com el franc?s (Rembrandt. Le ma?tre et son atelier, ?ditions Flammarion, Paris, 1991), l? itali? (Rembrandt. Il maestro e la sua bottega, Leonardo Arte-De Luca Editori, 2 vols., Roma, 1991) i el castell? (Rembrandt. El maestro y su taller, Sociedad Editorial Electa Espa?a, 2 vols., Barcelona, 1991). Per a major comoditat en relaci? al treball remetem a l?edici? espanyola (vid. BOOMGAARD, Jeroen i SCHELLER 5obert :.: ?8n eTuilibrio inestable. La valoraci?n de 5embrandt a vista de pijaro? dins Rembrandt. El maestro y su taller, vol. 1, Christopher BROWN, Jan KELCH i Pieter VAN THIEL (eds.), Sociedad Editorial Electa Espa?a, Barcelona, 1991, pp. 106-126). 349 Vid. BOOMGAARD, Jeroen: De verloren zoon. Rembrandt en de Nederlandse kunstgeschiedschrijving, Uitgeverij Babylon-De Geus, Amsterdam, 1995. 123 doctoral sobre la recepci? hist?rica de l?~ltim gran mestre del barroc flamenc que Arno Verdake, el futur director general de la casa de subhastes Christe?s a Aleman\a present? a la universitat d?Amsterdam l?an\ 16350, en aquest punt cal destacar De Gouden Eeuw in Perspectief (1992), la primera obra que estudia la fortuna cr?tica de la pintura holandesa del sis-cents des del segle ;9,,, fins a l?actualitat. Producci? col?lectiva per a servir de llibre de text a la universitat Oberta amb seu a Heerlen, proporciona una idea dels enfocaments art?stics, literaris, filos?fics i pol?tcs que ha merescut aquesta pintura entre els afeccionats i col?leccionistes de la divuitena cent?ria, els rom?ntics de tota mena i els historiadors de l?art Tue a finals del segle ;,; la convertiren en un dels seus principals objectes d?estudi351. Aix? no vol dir, per?, que la historiografia recepcionista neerlandesa de finals del segle XX es limit?s a l??poca del barroc i prou. 6ense anar m?s llun\ Jan van Adrichem estudiaria la penetraci? de l?art contemporani als Pa?sos Baixos tot prenent l?acollida dispensada a l?obra de Picasso com a fil conductor. Si en The Introduction of Modern Art in Holland, la seva tesi doctoral defensada l?an\ 14 en angl?s a la universitat d?Amserdam s?ocupa d?examinar-en la irradiaci? avantguardista fins l?inici de la reconstrucci? un cop acabada la Segona Guerra Mundial352, en De ontvangst van de moderne kunst in Nederland (2001), la continuaci? de la tesi, el cap de col?leccions del Stredelijk Museum d?Amsterdam i futur profesosr de la universitat d?8trecht amplia el panorama de visi? a tota la cent?ria353. M?s tard s?ocupari? fins i tot de la recepci? neerlandesa de C?zanne en un article del monogr?fic que The Burlington Magazine dedic? al pintor proven?al l?an\ 26354. 350 La tesi dirigida per Jeroen Boomgaard no ha tingut continuwtat i ha restat in?dita donat Tue l?autor comen?? a partir d?aTu? la seva carrera professional en la referida casa de subhastes. 351 Vid. De Gouden Eeuw in perspectief. Het beeld van de Nederlandse zeventiende-eeuwse schilderkunst in later tijd, Frans GRIJZENHOUT i Henk VAN VEEN (eds.), SUN [Socialistische Uitgeverij Nijmegen]- Open Universiteit, Nijmegen-Heerlen (Hol.), 1992 [reimpr.: 1993; nova edici?: Open Universiteit- Waanders Uitgevers, Heerlen-Zwollen, 2014]. 7amb? s?ha editat en angl?s vid. The Golden Age of Dutch Painting in Historical Perspective, Frans GRIJZENHOUT i Henk VAN VEEN (eds.), Cambridge University Press, New York-Cambridge, 1999) 352 Titulada The Introduction of Modern Art in Holland. Picasso as pars pro toto, 1910-1946, la tesi va ser dirigida pel professor Michael Hayle. Per a fer-ne la recerca caldr? tenir en compte Tue l?autor la presenta amb el seu nom oficial complet de Johannes Nicolaas van Adrichem. 353 Vid. ADRICHEM, Jan van: De ontvangst van de moderne kunst in Nederland 1910-2000. Picasso als pars pro toto, Uitgeverij Prometheus, Amsterdam, 2001. 354 Vid. IDEM: ?7he Collecting and Critical 5eception of C?zanne in Holland, 1895-12? The Burlington Magazine, CXLVIII, 1242, setembre 2006, pp. 595-604. 124 Malgrat la irrupci? de la historiografia sobre recepci? art?stica i l?empenta Tue anava prenent, val a dir que els treballs m?s avan?ats i originals Tue s?escriurien als Pa?sos Baixos cap a les acaballes de la passada cent?ria no serien obra d?historiadors de l?art, sin? d?alguns pocs soci?legs i ling?istes concrets interessats tamb? en la hist?ria de l?art. Deixant de banda l?excel?lent estudi del soci?leg .ees Bruin al Tual ens hem referit un parell de par?grafs m?s amunt, els m?s reeixits han sorgit de la ploma del qui ha estat catedr?tic de Literatura Francesa a la 9rije 8niversiteit d?Amsterdam i durant cert temps membre tamb? de la Junta de la )acultat d?Arts Leo +. +oeN. Psicoling?ista i socioling?ista de formaci? especialitzat en semi?tica355, l?avui professor em?rit comen?? a preocupar-se a finals dels anys vuitanta per les relacions entre paraula i imatge, la denominada intermedialitat, tot posant un ?mfasi especial en les condicions institucionals de producci? de valors est?tics i art?stics a la manera de Pierre Bourdieu. Amb De titel uit de doeken gedaan (1996), el discurs inaugural del curs 1995-1996 que pronunci? amb motiu del seu ingr?s al claustre de professors d?aTuella universitat Lliure de la ciutat de l?Amstel de primer, i amb el desenvolupament que, del discurs, en feia a un treball hom?nim, un any despr?s356, Leo H. Hoek avan?ava el que finalment havia de constituir Titres, toiles et critique d?art (2001), els eu llibre m?s important. Publicat origin?riament en franc?s, s?interrogava sobre els fonaments institucionals del funcionament discursiu i social dels t?tols de les pintures i de la cr?tica en l?art franc?s del segle XIX per a concloure tot seguit que la po?tica dels t?tols dels quadres i les avaluacions de l?obra s?n motivades pels determinants institucionals Tue conformen les relacions de for?a entre les diverses posicions del camp art?stic, m?s que no pas per la suposada Tualitat de l?obra357. 355 1o hem d?oblidar Tue l?an\ 1 es doctor? a la mateixa universitat Lliure d?Amsterdam amb una tesi en franc?s sobre semi?tica de l?estructura i funci? del text literari publicada l?an\ seg?ent en llengua original (vid. HOEK, Leo H[uib]: La marque du titre. Dispositifs s?miotiques d'une pratique textuelle, Mouton ?diteur, Le Haye-Paris-New York, 1981) 356 Encap?alats tots dos treballs amb una mateixa llegenda amb Tu? s?indica Tue el t?tol compta cal advertir Tue difereixen formalment en el sost?tols malgrat deixar clar en tots dos casos Tue s?estudien els determinants institucionals de la valoraci? en l?art franc?s vid. respectivament HOEK, Leo H.: De titel uit de doeken gedaan. De betiteling van Franse Kunswerken en hun institutionele determinanten, Vrije Universiteit Uitgeverij, Amsterdam, 1996; i IDEM: De titel uit de doeken gedaan. Over de rol van kunstopvattingen en instituties bij de betiteling van Franse kunstwerken, Vrije Universiteit Uitgeverij, Amsterdam, 1997) 357 Vid. IDEM: Titres, toiles et critique d?art. D?terminants du discours sur l?art au dix-neuvi?me si?cle en France, ?ditions Rodopi, Amsterdam-Atlanta, 2001. 125 No hem de pensar que, fora del nucli central del sistema, seria nom?s als Pa?sos Baixos on les aportacions de ling?istes i altres professionals aliens als historiadors de l?art vindrien a impulsar els estudis de recepci? art?stica i, fins i tot, a encap?alar-los. Sense anar m?s lluny, a Dinamarca, un pa?s de relativa escassa rellev?ncia en el concert europeu de la hist?ria de l?art Lene ?stermark-Johansen, professora de Literatura Anglesa a la universitat de Copenhague interessada tamb? en la relaci? entre paraula i imatge especialment al segle XIX, en fou una de les iniciadores a la darrera d?cada de la passada cent?ria amb els seus treballs sobre l?acollida del renaixement itali? a la *ran Bretanya victoriana. D?entre d?ells destaca Sweetness and Strength (1998); un llibre en el que, anant molt m?s enll? de la citada trilogia de Paul Barolsky sobre la creaci? de la imatge miquelangeliana358 l?autora explora la reinvenci? de MiTuel ?ngel en l??poca victoriana. Mostra com els viatges i les fotografies, les exposicions p?bliques dels seus dibuixos i la visi? rom?ntica de l?art com autoexpressi? de l?artista transformaren la situaci? inicial d?adulaci? basada en 9asari i Condivi per a passar a valorar el geni tosc? en funci? de la seva obra359. M?s tard, en Victorian and Edwardian Responses to the Italian Renaissance (2005), un llibre col?lectiu coeditat per ella mateixa que explora des de posicionaments disciplinaris molt diferents la recepci? del renaixement itali? a Anglaterra i als Estuats Units entre 1880 i els anys precedents a la Primera Guerra Mundial tot denunciant l?infravalorat Tue han estat els historiadors i cr?tics d?art brit?nics d?aTuell temps la professora danesa donaria a la llum l?assaig que havia d?iniciar una de les derives de la seva tasca investigadora actual. Ens referim a On the Motion of Great Waters, la seva contribuci? particular al llibre col?lectiu on analitza el lluny que estava del posicionament de la cr?tica i afeccionats victorians, en general, i del de John Ruskin, en particular, la noci? del Renaixement ent?s com un estat d??nim i un moviment que havia elaborat Walter Pater a partir de l?heraclitana obsessi? art?stica de Leonardo per l?aigua360. Des d?aleshores en?? Lene ?stermarN-Johansen enfocaria el 358 Remetem a la nota n?mero 229. 359 Vid. ?STERMARK-JOHANSEN, Lene: Sweetness and Strength. The Reception of Michelangelo in Late Victorian England, Ashgate Publising, Aldershot (UK)-Brookfield (USA), 1998. 360 Vid. IDEM: ?On the Motion of Great Waters. Walter Pater, Leonardo and Heraclitus? dins Victorian and Edwardian Responses to the Italian Renaissance, John E. LAW i Lene ?STERMARK-JOHANSEN (eds.), Ahsgate Publishing, Aldershot (UK)-Brookfield (USA), 2005, pp. 87-103. 126 seu inter?s per l?escultura i el cosmopolitisme art?stic del segle ;,; a trav?s de l?estudi de l?obra de :alter Pater361. 5.2. El cas helv?tic. Un interessant model de comparaci?. Tamb? a Su?ssa, un territori que a difer?ncia de la relativament marginal Dinamarca ha entrecavalcat sempre sobre els tres principals nuclis continentals del centre del sistema, alguna de les contribucions m?s reexides i matineres a la historiografia que all? s?ha ocupat de la recepci? art?stica durant el darrer ter? de la cent?ria ha estat producte d?estudiosos forans a la universitat i als museus. At?s que la centralitat geogr?fica helv?tica i la seva ?ntima imbricaci? amb les cultures alemanya, francesa i italina converteixen l?examen de l?evoluci? dels estudis sobre recepci? art?stica a la Confederaci? en un interessant test que pot ajudar a enfocar el seu desenvolupament general al continent, aquest, diem-ne, exogenisme su?s il?lustra prou b? la situaci? transalpina. En efecte, estem en condicions de poder afirmar que el primer a fer temptejos a 6uwssa en el camp de l?apreciaci? hist?rica de l?art fou Piero Bianconi un polifac?tic escriptor literari traductor i professor de franc?s i hist?ria de l?art a l?,nstitut i a l?Escola de Magisteri del cant? de 7icino a Locarno que va seguir uns cursos d?aTuesta ~ltima mat?ria i, amb Pietro Toesca ?mestre, no ho oblidem, de Roberto Longhi-, a Roma en sengles successives estades efectuades el 1932 i el 1934, mentre preparava el seu doctorat en literatura italiana a la universitat de Friburg362. Des del Ticino, va donar a la llum el seu llibre sobre Francesco Borromini (1967); llibre que no nom?s era el primicer en plantejar-se l?estudi de la fortuna cr?tica de l?imaginatiu arquitectecte barroc rom? nascut ticin?s, sin? tamb? la primera monografia publicada a la Confederaci? Helv?tica que feia de la recepci? art?stica un dels seus objectes 361 Per als treballs sobre recepci? art?stica en Tu? l?obra de :alter Pater ocupa un lloc central des d?aleshores enc?, vid. IDEM: ?5elieving the Limitations of 6culpture and 7ext. :alter Pater?s della 5obbia Essa\? Word & Image, 22-1, 2006, pp. 7-38; IDEM: ?Caught betZeen Gautier and Baudelaire. :alter Pater and the Death of 6culpture? dins The Arts in Victorian Literature, Maney Pub. for the Modern Humanities Research Association, Leeds-London, 2010, pp. 180-195; IDEM: Walter Pater and the Lenguage of Sculpture, Ashgate Publishing, Farnham (UK), 2011; i IDEM: Walter Pater. , Maney Pub. for the Modern Humanities Research Association, Leeds, 2014. 362 Per a la biografia del personatge, vid. conjuntament MARTINONI 5enato: ?Bianconi Pietro? dins Dizionario storico della Svizzera, Fondazione Dizionario Storico della Svizzera-Armando Dad? Editore, t. II, Bern-Locarno, 2003, p. 380 (es pot consultar en l?nea: http://www.hls-dhs- dss.ch/textes/i/I10167.php) i, ara nom?s en l?nea, vid. ?Bianconi Piero? dins Bibliomedia Schweiz- Lesef?rderung und Bibliotheken, http://www.bibliomedia.ch/de/autoren/Bianconi_Piero/332.html. 127 d?estudi363. Abans, per?, ja havia fet el mateix en alguns opuscles de la col?lecci? Bi lioteca d?Arte impulsada per la ja esmentada editorial Rizzoli. Traductor entre 1951 i 1967 de la casa milanesa364 i ?ntimament relacionat amb Roberto Longhi a tenor de les quaranta-set cartes que s?intercanviaren des de l?an\ 1936 al 1968365, Pietro Bianconi fou l?encarregat d?estudiar la pintura del Correggio (1953), de Lorenzo Lotto (1955) i de Piero della Francesca (1957) tot destinant en cada cas un curt cap?tol a la respectiva fortuna cr?tica366. M?s tard, entre 1967 i 1972, va ser l?encarregat d?escriure tamb? per a Rizzoli els volums corresponents a Vermeer (1967), Brueghel (1967) i Gr?newald (1972) de la igualment ja citada col?lecci? Classici dell?Arte367; una col?lecci? cada llibre de la qual inclo?a, com sabem, sempre un cap?tol o apartat concernint la rebuda cr?tica. Per?, escrita tota l?obra bianconiana des de la perif?ria geogr?fica helv?tica en 363 Vid. BIANCONI, Pietro: Francesco Borromini. Vita, opere, fortuna, Dipartamento Della Publica Educazione del Cantono Ticino, Bellinzona (CH), 1967. 364 ATuesta ?s la informaci? proporcionada per 6abina *eiser )oglia l?estudiosa Tue ha examinat i ordenat l?arxiu personal del nostre autor en la pon?ncia Tue Tue present? al congreso sobre la cultura italiana als arxius helv?tics celebrat l?an\ 2 a Ascona a la part suwssa del llac Major vid. GEISER FOGLIA 6abina: ?L?archivio di Piero Bianconi? dins Documenti di Cultura Italiana negli Archivi Svzzeri. Centro Stefano Franscini, Monte Verit?, 16-17 maggio 2000, Raffaella CASTAGNO (ed.), Franco Cesati Editore, Firenze, 2001, pp. 27-6 . Com Tue en consultar la pon?ncia se?ns va escapar la dada l?extraem a partir d?una bona ressen\a de la pon?ncia vid. Rassegna Europea di Letteratura italiana, 18, 2001, p. 168) 365 Vid. GEISER FOGLIA, Sabina i MARTINONI 5enato: ?<8na luce di imcomparabile intelligen]a ?>. Il cartegeio Bianconi-Longhi? Archivio Storico Ticinese, XXXIV, 121, juny 1997, pp. 27-6. 1o l?hem consultat n?extraem la cita a partir de GEISER FOGLIA 6abina: ?L?archivio di Piero Bianconi? op. cit. p. 2. D?altra banda podeu veure?n la transcripci?n d?alguna de les cartes dins Piero Bianconi. Antologia di scritti, Renato MARTINONI i Sabina GEISER FOGLIA (eds.), Armando Dad?, Locarno, 2001. 366 Correlativament, vid. BIANCONI, Piero: Tutta la pintura del Correggio, Rizzoli Editore, Milano, 1953 (reimpr.: 1959 i 1964); IDEM: Tutta la pintura de Lorenzo Lotto, Rizzoli Editore, 2 vols., Milano, 1955 (reimpr.: 1959; edici? anglesa: All the Painting of Lorenzo Lotto, Oldbourne Press, 2 vols., London- Hawthorn [USA], 1963); i IDEM: Tutta la pintura de Piero della Francesca, Rizzoli Editore, Milano, 1957 (reimpr.: 1959 i 1964; edici? anglesa: All the Painting of Piero della Francesca, Hawthorn Books, New por?, Sociedad Espa?ola de Amigos del Arte-Blass Imprenta y Tipograf?a, Madrid, 1947. Posteriorment la )undaci?n Amigos del Museo del Prado n?ha fet una edici? facs?mil (Fundaci?n Amigos del Museo del Prado, Madrid, 1987). 1.B.: Per tal de no deixar dubtes sobre l?estudi d?EnriTue Lafuente cal advertir Tue no es tracta d?un simple pr?leg sin? d?un extens estudi Tue abasta gaireb? 34 p?gines. Dit d?una altra manera sense por a caure en exageracions podr?em considerar que les 48 obres del cat?leg il?lustrat vindrien a funcionar m?s aviat com l?ap?ndix gr?fic. 395 En aTuest sentit no hem de perdre de vista Tue el seu discurs d?ingr?s a l?Academia de Belles Arts de San Fernando vers? precisament sobre aspectes te?rics i metodol?gics (vid. IDEM: La fundamentaci n y los problemas de la Historia del Arte. Discurso de ingreso le do en sesi n p? lica el d a 15 de enero de 1951 y contestaci n del xcmo. Sr. D. l as Tormo y Monz , Real Academia de Bellas Artes de San 137 sorpresa inicial per una valoraci? de l?avan?ada que era obra tal com es mereix. Estem conven?uts Tue l?examen de la biblioteca de l?autor dipositada per donaci? en l?Arxiu- Biblioteca de l?Acad?mia de 6an )ernando posaria de relleu que Enrique Lafuente Ferrari estava perfectament al corrent dels moviments Tue s?anaven donant a Europa en mat?ria de recepci? i fortuna art?stiques396. 5.3.2. Or?gens i primeres manifestacions. 1aturalment en el clos ermot de la historiografia de l?art franTuista dif?cilment podien tenir cabuda treballs aleshores tan nous com els de fortuna o recepci? cr?tiques i la llavor lafuenteferrariana no va fructificar. +aur?em d?esperar a la introducci? i la no sempre planera implantaci? de la +ist?ria de l?Art com a llicenciatura universit?ria entre finals dels anys seixanta i la d?cada dels setanta397 per a qu?, amb les noves fornades Fernando-Blass Imprenta y Tipograf?a, Madrid, 1951). Aquell mateix any es public? en edici? independent sense la contestaci? del seu mestre i preceptor El?as Tormo (vid. IDEM: La fundamentaci n y los problemas de la Historia del Arte, Editorial Tecnos, Madrid, 1951). Posteriorment, el mateix any del trasp?s de l?acad?mic se?n f?u una reedici? (vid. IDEM: La fundamentaci n y los pro lemas de la Historia del Arte, Instituto de Espa?a, Madrid, 1985) 5especte a l?obertura intel?lectual aix? com el seu reiterat comprom?s amb el m?n modern i amb les preocupacions est?tiques i art?stiques del temps, remetem al que ens en diuen Francisco Calvo Serraller i )ernado +uici en sengles articles de t?tols reveladors publicats en homenatge de l?historiador pocs mesos abans del seu trasp?s (vid. CALVO SERRALLER )rancisco ?Lafuente Ferrari, ejemplar actitud cr?tica? El Pa?s, 15-01-1985, http://elpais.com/diario/1985/01/15/cultura/474591601_850215.html; vid. HUICI, )ernando: ?EnriTue Lafuente )errari: ? El Pa?s, 15-01-1985, http://elpais.com/diario/1985/01/15/cultura/474591607_850215.html). En el mateix sentit es manifesta l?exdirector de la Calcograf?a Nacional Juan Carrete Parrondo en una confer?ncia pronunciadal?an\ 24 amb motiu d?un curs a la 8niversitat ,nternacional Men?nde] de 6antander vid. CARRETE PARRONDO, Juan: Enrique Lafuente Ferrari y la recepci?n del arte moderno durante la postguerra, https://sites.google.com/site/arteprocomun/enrique-lafuente-ferrari-y-la-recepcion-del-arte- moderno-durante-la-postguerra) 396 )a uns an\s Tuan el llegat Lafuente )errari no estava encara del tot catalogat vam tenir l?oportunitat d?accedir a una part del fons lafuenteferrari? tot investigant l?obra de l?escultor Josep Alcoverro i Amor?s a l?Arxiu-Biblioteca de l?Acad?mia de 6an )ernando. Ja en aTuell moment ens va sorprendre el relatiu elevat nombre de t?tols en franc?s, alemany i itali? editats amb anterioritat a 1950 que hi havia i, fins i tot vam reparar en l?exist?ncia de l?edici? francesa del llibre de Leonello Venturi Histoire de la critique d?art (1938) i el de Roberto Longhi en itali? sobre Piero della Francesca de 1946. Tot amb tot i at?s que ingress? al Cos d?Arxivers Biblitecaris i ArTue?legs i, des de 1931 a 1942, exerceix de cap de la secci? de Belles Arts de la Biblioteca Nacional (vid. FERN?NDEZ TALAYA Mar?a 7eresa: ?EnriTue Lafuente )errari miembro fundador del ,nstituto de Estudios Madrilexos? dins Fun adores del Instituto de Estudios Madrile?os. Ciclo de Conferencias, CSIC, Madrid, 2003, p. 16), cal sospesar tamb? que durant aquests anys les seves lectures no se circumscriurien a la bibliografia de la seva biblioteca personal sin? Tue majorit?riament es nodririen de l?existent a la Biblioteca 1acional. 397 La primera en implantar la nova llicenciatura d?+ist?ria de l?Art fou la 8niversitat Complutense de Madrid l?an\ 16 l?an\ seg?ent ho feren les recents universitats Aut?nomes de Madrid i Barcelona i, a partir d?aTu? s?hi anaren afegint poc a poc la resta d?univers tats espanyoles (vid. BORR?S GUALIS, *on]alo: ?Cien axos de +istoria del Arte en Espaxa? op. cit. p. 1 . Per tal d?il?lustra fins a Tuin punt va ser dif?cil la impulsi? de la nova llicenciatura, nom?s cal dir que a la Universitat de Barcelona es va introdu? l?an\ 16 vid. ?Propuesta de autonom?a \ nuevo plan de esudios de la )acultad de )ilosof?a \ Letras de Barcelona? La Vanguardia Espa?ola, 24-05-1969, p. 29) per?, de les set assignatures 138 d?estudiants i historiadors de l?art i el conseg?ent sorgiment de firmes editorials que els forniran de traduccions d?obres for?nies especialitzades, el retard at?vic i l?awllament de la disciplina al terrer hisp?nic comencessin a esberlar-se. Malgrat que a partir d?aTuest punt d?inflexi? la carrera cap a la normalitzaci? no va tenir un cam? recte ni va ser tampoc un proc?s r?pid i exempt d?atavismes, en all? que a nosaltres ens interessa val a dir que, llevat de la tesi doctoral de Jaime Brihuega que citarem tot seguit, els primers treballs de fortuna i recepci? art?stiques van comen?ar a aflorar, i encara molt t?midament, cap a la segona meitat de la d?cada dels vuitanta. Just quan en els centres geogr?fics internacionals de la historiografia de l?art s?iniciava consolidat ja el primer desplegament la veritable expansi? d?aTuest tipus d?estudis per? just tamb? -conv? subratllar-ho- quan en un pa?s que hem considerat emblem?tic com Su?ssa s?escometien els primers temptejos. Avant?ant-se uns anys a la tend?ncia, una de les recerques m?s matineres fou la tesi doctoral sobre les avantguardes art?stiques que Jaime Brihuega defens? a la universidad Complutense de Madrid l?an\ 1 sota la direcci? d?Alfonso P?re] 6inche]. Publicada un any m?s tard com Las vanguardias art?sticas en Espa?a (1981), estudiava les interelacions entre arts pl?stiques de les avantguardes hist?riques i la literatura art?stica ?per a l?autor la cr?tica art?stica- des dels sup?sits de la hist?ria i la societat tot centrant- se en la recepci? institucional i en la difusi? contempor?nies que tingueren398. Donada l?exist?ncia d?aTuesta tesi primerenca no sabr?em calibrar a ci?ncia certa la incid?ncia que en el primer aflorament de treballs a la segona meitat de la d?cada va poder tenir la contribuci? de 1igel *lendinning en l?espl?ndida exposici? celebrada l?an\ 13 al Museo del Prado de peces primordials de Goya gaireb? impossibles de veure per formar part de col?leccions privades o entitats que no donen acc?s als seus fons. Per? la veritat ?s que La fortuna de Goya 13  l?aportaci? de l?hispanista angl?s al cat?leg de la mostra399, era el primer estudi sobre la fortuna art?stica d?un artista Tue es publicava en d?especialit]aci? Tue prev?wa l?anomenat Pla MaluTuer l?an\ 11 se n?impar?em nom?s tres i si descomptem la Tue es cursava a Ciutat de Mallorca nom?s dues vid. ?)alla la infraestructura del ? La Vanguradia Espa?ola, 11-03-1971, p. 28) 398 Vid. BRIHUEGA SIERRA, Jaime: Las vanguardias art?sticas en Espa?a. 1909-1936, Ediciones Istmo, Madrid, 1981. El t?tol de la tesi diferia lleugerament (IDEM: La vanguardia art?stica espa?ola a trav?s de la cr?tica (1912-1936), tesi doctoral dirigida per Alfonso P?rez S?nchez, Facultad de Geograf?a e Hist?ria, Universidad Complutense de Madrid, 1980) 399 Treball citat de passada ja en la nota n?mero 227, vid. GLENDINNING 1igel: ?La fortuna de *o\a? dins Goya en las colecciones madrile?as, Fundaci?n Amigos del Museo del Prado, Madrid, 1983, pp. 21- 47. 139 castell? dins del territori espanyol, ho feia en un cat?leg que aconsegu? molta difusi? entre els estudiosos i molt important en aTuell temps era obra d?una autoritat de reconegut prestigi internacional de qui aquell mateix any hom public? la versi? castellana del seu essencial Goya and his Critics400. Si m?s no, del que podem estar del tot certs ?s de la influ?ncia Tue en l?aflorament de les primeres recerTues d?aTuest tipus a la segona meitat dels anys vuitanta havien de tenir les traduccions que des de mitjans de la d?cada anterior van anar apareixent d?obres Tue hem reputat fonamentals en l?origen i assentament dels estudis de fortuna i recepci? a l?exterior401. Deixant de banda alguna recerca interessant, per? escadussera i en certa mesura menor, com l?article Gusto art?stico y mentalidad burguesa en el Madrid de la segunda mitad del siglo XIX (1986) en el que Pilar Corella Su?rez aleshores catedr?tica d?,nstitut indagava les inclinacions i prefer?ncies art?stiques de la peculiar burgesia madrilenya mitjan?ant l?esporgament d?inventaris notarials post mortem des de l??poca 400 IDEM: Goya y sus cr?ticos, Taurus Ediciones, Madrid, 1983. Per a majors precisions, aneu a la nota n~mero 22 i les l?nes del text Tue l?han motivat. 401 Sense pretensi? de fer-ne una llista exhaustiva, entre els deu o dotze anys que van des de mitjans dels anys setanta a l?aparici? dels primers treballs d?autors espan\ols sobre fortuna art?stica cap a la segona meitat de la d?cada seg?ent es tradu?ren i les nostres editorials publicaren t?tols tan importants com els que detallarem a continuaci?. En lloc de remetre a la refer?ncia de la corresponent nota al peu de p?gina, com Tue realit]ar l?espigoleig de les refer?ncies a les edicions hisp?niTues ?s una tasca feixuga i ingrata per a no marejar el lector preferim fer-ne la reproducci? exacta. En fi ultra l?obra de Nigel Glendinnig Goya and his Critics citada en la nota anterior, durant aquests anys previs a l?aparici? de les primeres recerTues es traduiren Die Kunstliteratur, de Julius von Schlosser (La literatura art?stica. Manual de fuentes de la historia moderna del arte, Ediciones C?tedra, Madrid, 1976, amb reedicions de 1981, 1986); les venturianes Storia della critica d?arte (VENTURI, Lionello: Historia de la cr?tica de arte, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1979; 2na ed.: 1982) i, encara que al l?mit de l?altra d?cada, tamb? Il gusto dei primitivi (IDEM: El gusto de los primitivos, Alianza Editorial, Madrid, 1991); Die Legende vom K?nstler d?Ernst Kris i Otto Kurz (La leyenda del artista, Ediciones C?tedra, Madrid, 1982); Born under Saturn, del matrimoni Wittkower (Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antig?edad hasta la Revoluci?n Francesa, Ediciones C?tedra, Madrid, 1982 >2na ed.: 12 3ra ed.: 15@  la d?ErZin PanofsN\ Renaissance and Renascences in Western Art (Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza Editorial, Madrid, 1975 [reimpr.: 1985]); Patrons and Painters, de Francis Haskell (Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia barroca, Ediciones C?tedra, Madrid, 1980[reimpr.: 1984]); les de John Berger Success and Failure de Picasso (Ascensi?n y caida de Picasso, Akal Editor, Madrid, 1973) i Ways of Seen (Modos de ver, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1974 [noves eds.: 1975, 1980]); els Selected Papers, de Meyer Shapiro, que inclo?en el seu fam?s assaig On The Aesthetic Attitude in Romanesque Art de 1947 (Estudios sobre el Rom?nico, Alianza Editorial, Madrid, 1984 [reimpr.: 1985]); la fonamental Art and Illusion, de Gombrich (Arte e ilusi?n. Estudio sobre la psicolog?a de la representaci?n pict?rica, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1979 [2na. ed., 1982]); la de Michael Baxandall Painting and Experience in Fifteenth Century Italy (Pintura y vida cotidiana en el Renacimient. Arte y experiencia en el Quattrocento, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1978 [2na. ed. 1980; 3ra. ed., 1984]); Sociologie der Kunst d?Arnold Hausser (Sociolog?a del arte, Ediciones Guadarrama, 2 vols, Madrid, 1975 [2na. ed., 5 vols, 1977] i m?s tard Editorial Labor, Barcelona, 1982 [2na. ed., 5 vols, 1983]); i, per no cansar m?s el lector, tamb? Forms of Attention, de Frank Kermode (Formas de atenci?n, GEDISA, Barcelona, 1988). 140 mesoisabelina fins la coronaci? del rei Alfons XIII402 l?an\ 1 fou un an\ clau pel que fa al desenvolupament dels estudis espanyols de fortuna i recepci? art?stiques. Aquell any, mentre la Fundaci?n Amigos del Museo del Prado reeditava el cat?leg il?lustrat de l?exposici? de 1932 sobre Goya amb l?examen d?EnriTue Lafuente )errari La situaci?n y la estela del arte de Goya que, com sabem, l?insigne historiador de l?art havia publicat l?an\ 14403, Jos? ?lvarez Lopera i Mar?a de los Santos Garc?a Felguera donaven a la llum l?un i a la consideraci? del tribunal l?altra la primera monografia de la historiografia hisp?nica i la primera tesi doctoral de les universitats espanyoles que feien de la fortuna cr?tica el seu objecte d?estudi. En De Ce?n a Coss?o (1987), el granad? Jos? ?lvarez Lopera, llavors professor a la Complutense de Madrid, explora l?ascendent admiraci?pel *reco dins i fora de la Pen?nsula des de l?apreciaci? fluctuant entre l?elogi i la censura que en feia Juan Agust?n Ce?n Berm?dez en el seu Diccionario hist?rico de 1800 fins la recuperaci? i revaloritzaci? definitives de finals del segle XIX i comen?aments del seg?ent monopolitzades per la innovadora interpretaci? que ens brindaria Manuel Bartolom? Coss?o en l?extraordinari cat?leg de l?obra del pintor que public? l?an\ 1 i seria fonamental per a la cr?tica posterior404. La tesi doctoral de Mar?a de los Santos Garc?a Felguera versava, en canvi, de la fortuna cr?tica de Murillo al llarg especialment del vuit-cents espanyol i les raons Tue motivaren l?auge de la seva fama, de primer, i la seva caiguda, despr?s. Presentada a la Universitat Complutense de Madrid sota la direcci? de Francisco Calvo Serraller amb el t?tol de La proyecci?n de Murillo en la literatura art?stica espa?ola del siglo XIX, la tesi fou publicada dos anys m?s tard com La fortuna de Murillo, 1682-1900 1  despr?s d?haver guan\at l?acc?sit en la secci? d?Art del concurs de monografies Archivo Hispalense 1987 que convocava la Diputaci? de Sevilla405. 402 Vid. CORELLA SU?REZ Mar?a del Pilar: ?*usto art?stico \ mentalidad burgesa en el Madrid de la segunda mitad dels iglo XIX. La aportaci?n de los inventarios post-mortem? Anales del Instituto de Estudios Madrile?os, XXIII, 1986, pp. 333-349. 403 5eeditat en homenatge p?stum de l?autor podeu veure les l?nies del text Tue han motivat la nota n?mero 394. Pel que fa a la refer?ncia bibliogr?fica, vid. LAFUENTE FERRARI, Enrique: Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya. Cat?logo ilustrado de la exposici?n celebrada en 1932; ahora publicado con un estudio preliminar sobre , Fundaci?n Amigos del Museo del Prado, edici? facs?mil de la de 1947, Madrid, 1987. 404 Vid. ?LVAREZ LOPERA. Jos?: De Ce?n a Coss?o. La fortuna cr?tica del Greco en el siglo XIX, Fundaci?n Univesitaria Espa?ola, 2 vols., Madrid, 1987. 405 Vid. GARC?A FELGUERA, Mar?a de los Santos: La fortuna de Murillo (1682-1900), Diputaci?n Provincial de Sevilla, Sevilla, 1989. Repareu en el canvi de t?tol respecte al de la tesi la refer?ncia completa de la qual donem tot seguit: La proyecci?n de Murillo en la literatura art?stica espa?ola del 141 Les contribucions de la doctorada, per?, no acabaren aqu?, sin?, ben al contrari; no feien m?s que comen?ar. , ?s Tue una de les principals l?nies d?investigaci? Tue ha conreat sempre l?avui professora de la 8niversitat Pompeu )abra ha estat la recepci? de l?obra d?art i la fortuna cr?tica dels artistes. En efecte, durant els primers anys postdoctorals de la seva etapa docent a la Universitat Complutense de Madrid, Mar?a de los Santos Garc?a Felguera segu? aprofundint l?estudi iniciat amb la tesi; nom?s que, ara, sense modificar els l?mits cronol?gics n?ampliava el camp: de la figura i obra de Murillo, a la pintura del 6egle d?2r de l?acollida gaireb? exclusivament interior a l?exterior. Deixant de banda alguns treballs de menys envergadura406, resultat de les noves recerques fou Viajeros, eruditos y artistas (1991), un llibre prologat, com la tesi, per Francisco Calvo Serraller en el que examina la paulatina fascinaci? que despert? aquella pintura al llarg del segle XIX entre els rom?ntics i realistes francesos, Manet i els impressionistes i ?dhuc els academicistes407. Aquest inter?s envers l?apreciaci? vuitcentista de la cultura i l?art espan\ols per part d?escriptors artistes i viatgers, que datava de la magna exposici? Imagen rom?ntica de Espa?a celebrada a Madrid i, encara que disminu?da, tamb? a Barcelona els anys 1981 i 1982, respectivament408, portaria Francisco Calvo Serraller a aplegar en La imagen rom?ntica de Espa?a (1995) tots els articles que havia publicat al respecte durant els darrers quinze anys; ?s a dir, des d?uns an\s abans de la seva doble siglo XIX, dirigida per Francisco Calvo Serraller, 2 vols., Universidad Complutense de Madrid, 1987 (registre T 14182). 406 Entre altres, vid. IDEM: "Im?genes de un pintor. La iconograf?a de Murillo en el siglo XIX", dins Actas de los II Coloquios de Iconograf?a (26-28 mayo 1988). Ponencias y comunicaciones. I, n?mero monogr?fic de la revista Cuadernos de Arte e Iconograf?a, II, 4, segon semestre, 1989, pp. 334-341 (en versi? digital: http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0445.html); vid. IDEM: ". Sobre el conocimiento de la pintura espa?ola en Europa en el siglo XVII", dins Vel?zquez y el arte de su tiempo. V Jornadas de Arte. Departamento de Historia del Arte Diego de Vel?zquez, Centro de Estudios Hist?ricos, CSIC, CSIC-Editorial Alpuerto, Madrid, 1991, pp. 415-420; i, finalmente, vid. tamb? IDEM: "Ricos y famosos. Los artistas del pasado en la pintura del siglo XIX", dins La ?poca de Carlos V y Felipe II en la pintura de historia del siglo XIX. Museo Nacional de Escultura, Palacio de Villena, Valladolid, 7 de septiembre-21 de noviembre 1999, Sociedad Estatal para la Conmemoraci?n de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, Valladolid, 1999, pp. 117-130. 407 Vid. IDEM: Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la pintura espa?ola del Siglo de Oro, Alianza Editorial, Madrid, 1991. 408 Vid. Imagen rom?ntica de Espa?a. Palacio de Val?zquez, Parque del Retiro. Madrid, octubre- noviembre 1981, Ministerio de Cultura. Direcci?n General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas, 2 vols. Madrid 11. 8ltra l?atractiu intr?nsec de les 5 peces Tue s?exhibiren entre pintures escultures gravats, dibuixos, llibres, escrits i objectes diversos, pelq ue anoslatres en ocupa all? realmente interessant s?n els nou estudis Tue configuren el primer volum d?introducci? al segon volum o cat?leg d?obres propiamente dit. Pel Tue fa a l?exposici? barcelonina vid. Imatge rom?ntica d'Espanya. Centre Cultural de la Caixa de Pensions, Obra Social de la Caixa de Pensions, Barcelona, 1982. Publicaci? en un sol volum, no hi ha un sol estudi dels anteriors els tres Tue conformen la introducci? s?n obra d?autors nostrats. 142 aportaci? a la magna exposici? fins el moment de donar el volum a la imprempta. Dividit en dues part, la primera es consagrava a l?estudi de la dimensi? pintoresca de la imatge rom?ntica d?Espan\a i la influ?ncia Tue tingu? en pintors, col?leccionistes, cr?tics i afeccionats estrangers; en la segona, el catedr?tic i cr?tic d?art madrilen\ se centrava en l?impacte Tue aTuesta imatge va tenir en l?arTuitectura i l?urbanisme del segle XIX409. Amb aTuests precedents l?inter?s dels pocs historiadors de l?art Tue durant la darrera d?cada de la cent~ria s?aventuraven a transitar ni Tue fos escadusserament per les garrotxes de la recepci? art?stica no ?s que fos gaire variat. En general, se centraven fonamentalment en la fortuna cr?tica del Greco, dels artistes i l?art del barroc o de Goya al llarg sobretot del segle XIX i atorgaven als relats dels viatgers una import?ncia especial com a font hist?ricoart?stica. M?s enll? d?alguns comptad?ssim articles en revistes especialitzades410 i d?algunes tamb? escasses contribucions a congressos o cat?legs d?exposicions411, destacarien les publicacions associades a les exposicions de 409 Vid. CALVO SERRALLER, Francisco: La imagen rom?ntica de Espa?a. Arte y arquitectura del siglo XIX, Alianza Editorial, Madrid, 1995. 410 Com, per exemple, els de Jos? ?lvarez Lopera sobre Alonso Cano i Goya (vid. ?LVAREZ LOPERA, Jos?: ?Fama temprana de Cano en Europa? Cuadernos de arte de la Universidad de Granada, 32, 2001, pp. 17-43; i, encara que divulgativa, vid. IDEM: ?La fortuna cr?tica de los artistas \ las obras barrocas durante la ,lustraci?n \ el siglo ;,;? Bolet?n del Ilustre Colegio Oficial de Doctores y Licenciados, 77, 1996, pp. 23-26), el que el futur catedr?tic de la Universitat de Val?ncia Javier P?rez Rojas dedic? a l?afecci? pel barroc en la literatura art?stica la pintura i l?arTuitectura espan\oles de la segona meitat del segle XIX i primer ter? del seg?ent (vid. P?REZ ROJAS Javier: ?El Barroco \ el arte espa?ol contemporineo? Ars Longa, 4, 1993, pp. 73-92); o els provinents de les benem?rites recerques sobre cr?tica d?art en la premsa de )ernando *arc?a 5odr?gue] i Mar?a Victoria G?mez Alfeo entre els que cal destacar el dedicat a la fortuna del Greco (vid. GARC?A RODR?GUEZ, Fernando i G?MEZ ALFEO, Mar?a 9ictoria: ?La valoraci?n del Greco por los cr?ticos y escritores del 98? Anales de Historia del Arte, 12, 2002, pp. 199-225) 411 Ente les Tuals cal destacar les d??lvare] Lopera un cop m?s sobre Alonso Cano i el Greco (vid. ?LVAREZ LOPERA Jos?: ?Alonso Cano. 8na fortuna cr?tica declinante? dins Symposium Internacional Alonso Cano y su ?poca: Granada, 14-17 de febrero de 2002, Junta de Andaluc?a-Consejer?a de Cultura, Granada, 2002, pp. 21-36; i vid. IDEM: ?La construcci?n de un pintor. 8n siglo de b?squedas e interpretaciones sobre El Greco? dins El Greco. Identidad y transformaci?n. Creta, Italia, Espa?a. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, 3 de febrero-16 de mayo 1999, Palacio de Exposiciones, Roma, 2 de junio-19 de septiembre 1999, Pinacoteca Nacional-Museo Alexandros Soutzos, Atenas, 18 de octubre 1999-17 de enero 2000, IDEM ed.  editions d?Art Albert 6Nira *en?ve 1 pp. 25-56); les de Fernando Garc?a Rodr?guez i Mar?a Victoria G?mez Alfeo sobre Goya i el Greco un altre cop (vid. G?MEZ ALFEO, Mar?a Victoria: ?La fortuna cr?tica de *o\a en en la prensa de 1-13? dins Congreso Internacional . Marbella, 10-13 de abril de 1996, Museo del Grabado Espa?ol, Marbella, 1996, pp. 337-350 i GARC?A RODR?GUEZ )ernando: ?La fortuna cr?tica de Goya en en la prensa de 1900-13? dins Co greso Internacional . Marbella, 10-13 de abril de 1996, Museo del Grabado Espa?ol, Marbella, 1996, pp. 351-367; i, finalmente, vid. G?MEZ ALFEO, Mar?a 9ictoria: ?La cr?tica de , en la prensa espa?ola del primer tercio del siglo ;;? dins Historiograf?a del arte espa?ol en los siglos XIX y XX. VII Jornadas de Arte. Departamento de Historia del Arte "Diego Vel?zquez" del Centro de Estudios Hist?ricos del C.S.I.C, Madrid, del 22 al 25 de noviembre de 1994, Editorial Alpuerto, Madrid, 1995, pp. 335-348); la 143 les quatre s?ries de gavats de Goya que tingueren lloc a Madrid entre 1996 i 2003. Encara que d?entre els estudis del cat?leg de la primera exposici?, la consagrada als Disparates que se celebr? a l?Acad?mia de 6an )ernando l?an\ 16 en commemoraci? del dos-cents cincquant? aniversari del naixement del pintor a Fuendetodos412, nom?s Disparates. Tres visiones, el text degut al director de la Calcografia Nacional Juan Carrete Parrondo i el seu coordinador d?activitats Jos? Manuel Matilla, tenia una mica a veure amb la fortuna de la s?rie, les tres publicacions ulteriors destinarien a la recepci? cr?tica un lloc preeminent. A partir de l?ingr?s de Jos? Manuel Matilla com a conservador del departament de Dibuixos i Estampes del Museu del Prado l?an\ 1 aTuesta instituci? li encarreg? d?executar el programa integral d?adTuisici? estudi publicaci? i exhibici? de les s?ries de gravats de l?artista aragon?s. El resultat de tot plegat fou d?una banda l?adTuisici? de les primeres edicions dels Desastres i Tauromaquia de l?altra les exposicions dedicades als Disparates (1999), Caprichos (1999-2000), Desastres de la Guerra (2001) i Taurom?quia (2002-2003) amb llurs respectives grans publicacions llevat, naturalment, de la corrresponent als Disparates; com que nom?s feia tres anys que havia sortit el cat?leg de la mostra organitzada per la Calcograf?a 1acional s?opt? per fer-ne nom?s un petit futllet-guia413. Aix?, doncs, tant El libro de los Caprichos (1999), com El libro de los Desastres (2000) o El libro de la Tauromaquia (2001) presenten tots un recorregut pels processos d?elaboraci? complet de la respectiva s?rie mitjan?ant la reproducci? facs?mil dels dibuixos preparatoris, proves d?estat i estampes definitives; per? tamb? tots tres recullen la corresponent fortuna cr?tica b? sigui a trav?s de l?estudi explicatiu de cada estampa amb refer?ncies a les valoracions i interpretacions de textos deguts a escriptors, cr?tics i experts o b? pel seguiment de la difusi? de les obres entre els col?leccionistes414. d?,sabel Cofixo sobre el barroc vid. COFI?O FERN?NDEZ ,sabel: ?La fortuna cr?tica de los artists y las obras del barrocas durante la ,lustraci?n \ el siglo ;,;? dins Correspondencia e integraci?n de las Artes. M?laga, del 18 al 21 de septiembre de 2002. 14? Congreso Nacional de Historia del Arte, Ministerio de Educaci?n, Cultura y Deportes-Direcci?n de Cooperaci?n y Comunicaci?n Cultural- Unicaja, t. II, M?laga, 2004, pp. 661-668) 412 Vid. Disparates. Francisco de Goya. Tres visiones. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Madrid, 12 septiembre-13 octubre de 1996, Juan CARRETE PARRONDO i Jos? Manuel MATILLA (eds. textos) i Clemente BARRENA et ALTER (eds. catalog.), Calcograf?a Nacional-Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, 1996. 413 Vid. Goya. Disparates. Dibujos y estampas. Museo Nacional del Prado. Madrid, 1999, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999, 8 p?gs. 414 Vid. El libro de los Caprichos. Dos siglos de interpretaciones (1977-1999). Cat?logo de los dibujos, pruebas de estado, l?minas de cobre y estampas de la primera edici?n, Jos? Manuel MATILLA, Jos? Miguel MEDRANO i Javier BLAS (eds.), Museo Nacional del Prado [Julio Soto Impresor], Madrid, 1999; 144 La utilitat dels viatges vuitcentistes com a font essencial en els estudis de recepci? art?stica estan a la base de la l?nia de recerca centrada a posar de relleu la percepci? i conceptualit]aci? de l?art medieval despr?s de l?Edat Mitjana Tue Matilde Mateo 6evilla encet? cap a mitjans dels anys vuitanta i no ha abandonat fins ara. +em d?agrair a l?actual professora del College of Arts and Sciences de la novaiorquesa universitat de Syracusa no solament l?haver sabut aplicar els seus treballs de fortuna cr?tica fora dels terrenys m?s adobats sin? damunt d?iniciar-los i en bona part dedicar-los a una activitat Tue com l?escultura ha despertat a tot arreu tan poc l?inter?s de la historiografia recepcionista. Ja destin? la seva tesi de llicenciatura, sostinguda a la universitat de 6antiago l?an\ 16 a l?apreciaci? brit?nica del P?rtic de la *l?ria des de la guia per a viatgers de Richard Ford fins a l?exhibici? del buidatge en guix del p?rtic provinent del viatge realitzat per John Ch. Robinson amb la finalitat de fer un museu imaginari. De primer, l?autora don? a con?ixer els resultats de l?estudi en la pon?ncia La fortuna cr?tica del P?rtico de la Gloria en la Inglaterra victoriana que present? al congr?s del CEHA celebrat aquell mateix any a Compostel?la415; uns anys m?s tard, la tesina augmentada amb noves aportacions fou publicada en forma de llibre com El P?rtico de la Gloria en la Inglaterra victoriana (1991)416. En La visi?n brit?nica del arte medieval cristiano en Espanya (1994), la seva tesi doctoral defensada tamb? a la universitat compostel?lana, Matilde Mateo Sevilla ampliaria la seva investigaci? de l?estudi de la recepci? vuitcentista d?una obra d?escultura concreta a l?examen de les interpretacions i valoracions Tue despertaren l?art rom?nic i l?art g?tic hisp?nics, en general, i l?arTuitectura g?tica peninsular en particular entre els viatgers igualment brit?nics vid. El libro de los Desastres de la Guerra. Francisco de Goya, Jos? Manuel MATILLA, Jos? Miguel MEDRANO i Javier BLAS (eds.), Museo Nacional del Prado [Julio Soto Impresor], 2 vols., Madrid, 2000 (el primer volum del llibre portava el seg?ent sotst?tol: Coincidencias y discrepancias en torno a los Desastres. El proceso de creaci?n gr?fica: dibujos, pruebas de estado, l?minas de cobre y ?lbum de Ce?n; mentre que el del segon era: Elenco de referencias cr?ticas. La definici?n de las im?genes: l?minas de cobre y estampas de la primera edici?n). Finalment, vid. El libro de la Tauromaquia. La fortuna cr?tica. El proceso de creaci?n gr?fica: pruebas de estado, l?minas de cobre y estampas de edici?n, Jos? Manuel MATILLA i Jos? Miguel MEDRANO (eds.), Museo Nacional del Prado [Julio Soto Impresor], Madrid, 2001. 415 La tesina, dirigida per Seraf?n Moralejo ?lvarez, es present? a la Facultat de Geografia i Hist?ria de la Universitat de Santiago de Compostel?la sota el t?tol El P?rtico de la Gloria en el museo victoriano. Un cap?tulo en la apreciaci?n del arte medieval hisp?nico (reg. ML 374). Quant a la pon?ncia, vid. MATEO SEVILLA Matilde: ?La fortuna cr?tica del P?rtico de la *loria en la ,nglaterra victoriana. De la gu?a de viajes al ? dins Los Caminos y el Arte. Actas. VI Congreso Espa?ol de Historia del Arte. CEHA. Santiago de Compostela, 16-20 junio de 1986, Servicio de Publicaci?ns da Universidade de Santiago de Compostela, t. I, Santiago de Compostela, 1989, pp. 163-172. 416 Vid. IDEM: El P?rtico de la Gloria en la Inglaterra victoriana. La invenci?n de una obra maestra, Ministerio de Cultura-Museo Nacional de las Peregrinaciones, Santiago de Compostela, 1991. 145 per? no ja solament vuitcentistes, sin? tamb? de la Il?lustraci?. La tesi no es limitava a la literatura dels viatges molta d?ella en manuscrits in?dits; es fixava tamb? en la influ?ncia dels diversos cercles erudits sobrre les observacions dels viatgers i l?impacte Tue les opinions d?aTuests tingueren en aTuells i la seva difusi?417. Especialment interessant ?s l?estudi relatiu als viatges dels il?lustrats i, sobretot, el referit al de Thomas Pitt realit]? l?an\ 16 amb l?objectiu primordial d?veriguar si l?arTuitectura g?tica derivava o no derivava de la isl?mica; un estudi, aquest ?ltim, que, amb afegits importants, Matilde Mateo individuaria posteriorment en el seu article En busca del origen del g?tico (2003)418. Al costat de tots aquests treballs podr?em citar-ne uns altres pocs del tombant d?una cent~ria a l?altra que focalitzen la recerca en la resposta del p?blic enfront de l?art del segle XX. Ens referim al llibre Escultura contempor?nea en el espacio urbano (1999), de Mar?a Luisa Sobrino, i a l?article La recepci?n de la obra de arte en las propuestas art?sticas contempor?neas (1998), del catedr?tic de la Facultat de Belles Arts de la Complutense Manuel Hern?ndez Belver i de l?alseshores recent doctorat Juan Mart?n Prada. En el primer, la professora de la universitat de Santiago de Compostel?la analitzava els canvis de funci? i empla?ament soferts per l?escultura de carrer des de finals del segle XIX en?? al mateix temps que examinava els variad?ssims factors explicatius del seu descr?dit actual i la poca empatia que desperta entre el p?blic receptor419. En el segon, Hern?ndez Belver i Mart?n Prada, interessats en el comportament psicosocial davant de l?art estudiaven els condicionants Tue intervenen en els processos de producci? i recepci? de l?obra d?art a partir del precedent de les avantguardes hist?riques tot indicant com alguns artistes contemporanis integren en les seves propostes la cr?tica dels espais d?exposici? i la figura de l?espectador en tant Tue integrant del proc?s de creaci?420. L?article, igual que el posterior de Juan Mart?n Prada 417 Vid. IDEM: La visi?n brit?nica del arte medieval cristiano en Espanya (siglos XVIII y XIX), Servicio de Publicaci?ns e Intercambio Cient?fico da Universidade de Santiago de Compostela, tesi doctoral en 2 microfitxes, Santiago de Compostela, 1994. La tesi, dirigida, com la tesina, per Seraf?n Moralejo ?lvarez, es present? al Departament d?+ist?ria de l?Art l?an\ 13 reg. 76 13 418 Vid. IDEM: ?En busca del origen del g?tico. El viaje de 7homas Pitt por Espaxa en 16? Goya, 292, 2003, pp. 9- 22 419 Vid. SOBRINO MANZANARES, Mar?a Luisa: Escultura contempor?nea en el espacio urbano. Transformaciones, ubicaciones y recepci?n, Sociedad Editorial Electa Espa?a, Madrid, 1999. 420 Vid. HERN?NDEZ BELVER, Manuel i MART?N PRADA Juan: ?La recepci?n de la obra de arte \ la participaci?n del espectador en las propuestas art?sticas contemporineas? Revista Espa?ola de Investigaciones Sociol?gicas, 84, octubre-desembre 1998, pp. 45-63. 146 Recepci?n est?tica y funci?n medi?tica de la obra de arte en la postmodernidad (1999)421, bevia de la tesi doctoral sobre la recepci? est?tica en el manlleu transferencial propi de la postmodernitat que el futur professor de la universitat de Cadis present? a la Facultat de Belles Arts de la Complutense l?an\ 1 sota la direcci? de mateix Manuel Hern?ndez Belver. La tesi, publicada posteriorment en forma de llibre com La apropiaci?n postmoderna (2001), estimava que nom?s podem parlar de postmodernitat de fixar-nos en la dimensi? social dels pr?stecs o migracions de llenguatges que caracteritzen la producci? art?stica recent i demostra que en la pr?ctica apropiacionista postmoderna no opera una fr?vola est?tica referencial historicista, sin? que ?s el concepte de resituaci? contextual de les imatges i estils del passat all? que orienta la reflexi? art?stica envers els camps pol?tic i social422. La recepci? de la postmodernitat fou tamb? el tema d?estudi de la tesi doctoral de doctorat presentada per Angel L. P?rez 9ill?n a la universitat de C?rdova l?an\ 1 per? en aquest cas, amb un enfocament molt m?s historiogr?fic, a trav?s de l?an?lisi de la cr?tica d?art andalusa423. 5.3.3. L?avan?ada historiogr?fica: Est?tica de la recepci? i estudis sobre el reconeixement. Si comparem els treballs indicats en el par?graf anterior amb la resta dels que hem comentat fins ara, tot fa pensar que en el tr?nsit de la pasada cent~ria a l?actual comen?aven perfilar-se nov?ssimes orientacions en el estudis de recepci? art?stica a l?Estat Espan\ol que venien a eixir del cam? trellat des del comen?ament a mitjans de la d?cada dels vuitanta. En efecte, malgrat que eren encara relativament escases pel retard inicial, la pr?ctica totalitat de les recerques de recepci? art?stica que es realitzaven dins de les nostres fronteres no passaven de ser b? un rep?s m?s o menys cronol?gic de les apreciacions opinions i interpretacions a l?entorn normalment d?una obra o un artista 421 Vid. MART?N PRADA Juan: ?5ecepci?n est?tica \ funci?n medi tica de la obra de arte en la postmodernidad. Las propuestas de :. Benjamin i P. B?rger? Arte, Individuo y Sociedad, 11, 1999, pp. 103-112. 422 Vid. IDEM: La apropiaci?n posmoderna. Arte, pr?ctica apropiacionista y teor?a de la posmodernidad, Editorial Fundamentos, Madrid, 2001. Ultra en les necess?ries adaptacions i revisions, llibre i tesi diferien en el t?tol (cfr. IDEM: Cr?tica de la recepci?n est?tica en la pr?ctica apropiacionista postmoderna, Tesi doctoral, director Manuel Hern?ndez Belver, presentada a la Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Bellas Artes, Departamento de Did?ctica de la Expresi?n Pl?stica, llegida el 23-06-1998 [reg. T 25327]) 423 Fins on sabem, la tesi resta in?dita. Per aquest motiu ens limitem a donar-ne la refer?ncia sense poder- ne haver fet cap comentari de cr?tica interna (P?REZ VILL?N, ?ngel L.: An?lisis de la recepci?n de la postmodernidad en la cr?tica de arte en Andaluc?a, tesi doctoral dirigida per Alberto Villar Movell?n, Universidad de C?rdoba, Departamento de Historia del Arte, Arqueolog?a y M?sica, 1999) 147 concret que es trobaven en la literatura art?stica o b? el seguiment d?apropiacions repercusions i influ?ncies mitjan?ant la comparaci? formal i iconogr?fica. Independentment de les comptades excepcions que, anant m?s enll? de les obres i els artistes individulas s?ocupaven d?ampliar la mirada als estils, corrents i g?neres art?stics i per b? que tamb? alguns, lluny d?acontentar-se en utilitzar literatura art?stica publicada s?abocaven als sempre tediosos escorcolls hemerogr?fics o d?arxiu all? cert ?s que tots plegats se circumscrivien als tradicionals estudis de fortuna cr?tica. Clar que no podia ser altrament. Per a trencar amb la din?mica tradicional, calia que es donessin pel cap baix tres condicions imprescibles. Una, que la reflexi? te?rica sobre el fenomen art?stic arrib?s a interessar prou en els departaments universitaris d?+ist?ria de l?Art l?altra que les traduccions de llibres la normalit]aci? en el coneixement d?idomes i la publicaci? d?estudis per part dels nostres fil?sofs i te?rics de la literatura fessin possible la difusi? de les diverses teories de la recepci? entre els nostres historiadors de l?art424; finalment, calia tamb? que cristalitz?s la necessitat de relacions transversals interdisciplin?ries425. I, aix?, com veiem, no comen?? a donar-se fins les postremitats de la cent?ria. En aquest sentit conv? indicar que el professor de la universitat de C?rdova Manuel P?rez Lozano i el seu deixeble Antonio Urqu?zar Herrera foren pioners en la introducci? de l?~s metodol?gic de l?Est?tica de la 5ecepci? en els estudis d?hist?ria de l?art a la Pen?nsula. Amb la pon?ncia Aplicaciones metodol?gicas de la est?tica de la recepci?n para la interpretaci?n de las obras de Vel?zquez enviada al VIII Congr?s del CEHA celebrat a la tardor de 1990 a C?ceres426, P?rez Lozano iniciaria la publicaci? de tota 424 8n rep?s a les edicions en espan\ol de les obres de l?Est?tica de la 5ecepci? de les escoles o autors amb teories afins i de les Tue des la sociologia la psicologia i la pr?pia hist?ria de l?art posen l??mfasi en el receptor que hem citat en notes al peu de p?gina al llarg d?aTuest treball us descobrir? Tue la majoria foren publicades de mitjans de la d?cada dels vuitanta en avant. D?entre els estudis d?autors hisp?nics Tue m?s contribuiren a apropar les teories de la recepci? entre els historiadors de l?art espan\ols en destaTuen potser dos de 5icardo 6inche] 2rti] de 8rbina vid. S?NCHEZ ORTIZ DE URBINA 5icardo: ?La est?tica de la recepci?n desde la teor?a plat?nia del arte? El Basilisco, 1, setembre-octubre 1989, pp. 33-40; i vid. IDEM: ?La recepci?n de la obra de arte? dins Hist?ria de las ideas est?ticas y de las teor?as art?sticas contempor?neas, Valeriano BOZAL (ed.), Visor, t. II, Madrid, 1996, pp. 170-185) i un, ja cl?ssic, de Luis A. Acosta G?mez (vid. ACOSTA G?MEZ, Luis A.: El lector y la obra. Teor?a de la recepci?n, Editorial Gredos, Madrid, 1989) 425 6ense Tue serveixi de model ni paradigma del Tue estem dient nom?s a tall d?exemple permetu-nos adduir Tue el tot just citat Juan Mart?n Prada s?havia llicenciat en filosofia abans de doctorar-se a la Facultat de Belles Arts de la Complutense. 426 Vid. P?REZ LOZANO Manuel: ?Aplicaciones metodol?gicas de la est?tica de la recepci?n para la interpretaci?n de las obras de Vel?zquez? dins Actas. VIII Congreso Nacional de Historia del Arte. 148 una s?rie d?articles dedicats a determinar el significat de la pintura sevillana de 9eli]Tue] en base a l?horit]? d?expectatives del pintor i dels seus receptors naturals que veurien la llum en el transcurs de la d?cada dels noranta427. No hem de perdre de vista que la pon?ncia es present? a C?ceres i la majoria d?aTuest articles es publicaren mentre l?autor encara estava elaborant la seva tesi doctoral in?dita El conceptismo en la pintura andaluza del Siglo de Oro (1993)428; tesi que, tal com ve a provar la seva pon?ncia al XV Congr?s del CEHA El conceptualismo como horizonte de expectativas de la pintura del Siglo de Oro, participava tamb? en part dels mateixos pressupostos metodol?gics429. Antonio Urqu?zar, per la seva part, encara que ja havia col?laborat amb el seu mestre en la confecci? de la pon?ncia sobre les interpretacions anglosaxones dels bodegons de 9eli]Tue] citada en una de les notes al peu de p?gina d?aTuest par?graf430 s?estren? en l?aplicaci? d?aTuests pressupostos metodol?gics a la seva tesi doctoral i, al temps, els posava a la consideraci? de la comunitat cient?fica mitjan?ant la comunicaci? Aproximaciones metodol?gicas al estudio de la pintura del siglo XVI en C?rdoba que envi? al XII Congr?s del CEHA celebrat l?an\ 1 a 2viedo431. La tesi, publicada posteriorment com El Renacimiento en la periferia (2001), examinava les C?ceres, 3-6 de octubre de 1990. II. Nuevas perspectivas y m?todos en la historia del arte, Editora Regional de Extremadura, M?rida, 1993, pp. 757-756. 427 Vid. IDEM: 9eli]Tue] \ los gustos conceptistas. El Aguador \ su destinatario? Bolet?n del Museo e Instituto , 54, 1993, pp. 25-47; IDEM: ?La cultura literaria de )rancisco Pacheco en la educaci?n del pintor 9eli]Tue]? dins Actas del II Congreso de Historia de Andaluc?a. C?rdoba, 1991, Consejer?a de Cultura y Medio Ambiente de la Junta de Andaluc?a-ObraSocial y Cultural Cajasur, C?rdoba, 1995, pp. 303-311; i, en col?laboraci? amb el seu deixeble, vid. IDEM i URQU?ZAR HERRERA, Antonio: ?Las interpretaciones de la cr?tica anglosajona de los bodegones vela]Tuexos? dins El hispanismo anglonorteamericano. Aportaciones, problemas y perspectivas sobre historia, arte y literatura espa?olas (siglos XVI-XVIII). Actas de la I Conferencia Internacional C.I.N.HU., C?rdoba, 9-14 de Septiembre de 1997 (1599-1999), Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur, t. II, C?rdoba, 2001, pp. 1467-1487. 428 Tesi en quatre volums presentada a la universitat de la ciutat dels califes sota la direcci? del catedr?tic d?aTuella univesitat Alberto9illar Movellin P?REZ LOZANO, Manuel: El conceptismo en la pintura andaluza del Siglo de Oro, Tesi doctoral, dirigida per Alberto Villar Movell?n, 4 vols., Universidad de C?rdoba, Departamento de Ciencias Humanas Experimentales y del Territorio, 1993) 429 Vid. IDEM: ?El conceptismo como hori]onte de expectativas de la pintura del Siglo de Oro. Una reflexi?n desde la est?tica de la recepci?n? dins Modelos, intercambios y recepci?n art?stica. De las rutas mar?timas a la navegaci?n en red. XV Congreso Nacional de Historia del Arte (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 de octubre de 2004 / Models, intercanvis i recepci? art?stica. De les rutes mar?times a la navegaci? en xarxa. XV Congr?s Nacional d'Historia de l'Art (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 d?octubre de 2004, Universitat de les Illes Balears, t. II, Palma de Mallorca, 2008, pp. 427-436. 430 Ens referim al darrer dels estudis citats en la nota n?mero 427. 431 Vid. URQU?ZAR HERRERA Antonio: ?Aproximaciones metodol?gicas al estudio de la pintura del siglo XVI en C?rdoba? dins Arte e identidades culturales. Actas del XII Congreso Nacional del Comit? Espa?ol de Historia del Arte, CEHA. 28, 29, 30 de septiembre y 1 de octubre, Universidad de Oviedo, Vice-rectorado [sic] de Extensi?n Universitaria, Oviedo 1998, pp. 693-699. 149 transformacions de la recepci? pict?rica a la C?rdova cinccentista amb la rebuda de models italians tot fent una simbiosi entre les e?nes pr?pies de la browniana hist?ria contextual de l?art i els horit]ons d?expectatives i experi?ncies d?arrel jaussiana. Per tal d?entendre els horit]ons d?expectatives codificats en les obres i els horitzons d?experi?ncies dels receptors d?Tu? el deteniment amb qu? estudia d?una banda la condici? econ?mica i social dels artistes, promotors i receptors primigenis en general, la seva formaci? cultural i art?stica aix? com les formes i organitzaci? de treball; de l?altra l?estructura de la demanda amb un ?mfasi especial en relaci? a les funcions i els ?mbits dels enc?rrecs; i, tot plegat sense descuidar l?an?lisi formal comparativa d?obres i models432. Davant les limitacions de car?cter procedimental inherents a la tesi i els reptes epistemol?gics que li plantejaven, Antonio Urqu?zar no deixaria d?aprofundir ni de reflexionar en aspectes metodol?gics. Encara Tue ell mateix s?encarregaria de posar en evid?ncia les limitacions de la tesi i superar-les en la pon?ncia Modelos y principios que present? al referit XV Congr?s del CE+A celebrat l?an\ 24 a Ciutat de Mallorca433, tot plegat culminaria en De Gombrich a la ; un treball certament mememorable realitzat conjuntament amb el seu mestre Manuel P?rez Lozano que donaren a con?ixer al primer congr?s internacional en mem?ria d?Ernst +. *ombrich tingut l?an\ 22 a Pamplona. L?estudi examina els vincles entre la subjectiva intenci? de l?artista i el Tue l?objecte art?stic mostra per a partint de les an?lisis no sistem?tiques de Gombrich al respecte, endegar una reflexi? sobre les possibilitats d?una interpretaci? hist?rica que tingui en compte les ulteriors interpretacions que es poden fer sense cap relaci? amb el productor. Per als autors, en el proc?s de percepci? de l?obra cal distingir entre la reconstrucci? hist?rica de la forma i la reconstrucci? hist?rica del significat. En el primer cas, la reconstrucci? de la forma ?s posisible a trav?s de repertoris ic?nics i estrat?gies de percepci? Tue permetin l?aproximaci? al context original de producci? i 432 Vid. IDEM: El Renacimiento en la periferia. La recepci?n de los modos italianos en la experiencia pict?rica del Quinientos cordob?s, Servicio de Publicaciones Universidad de C?rdoba, C?rdoba, 2001. La tesi, dirigida per P?rez Lozano, aconsegu? premi extraordinari de doctorat (IDEM: Recepci?n y demanda de modelos est?ticos en la pintura del siglo XVI en C?rdoba, dirigida per Manuel P?rez Lozano, 2 vols., Universidad de C?rdoba, Departamento de Historia del Arte, Arqueolog?a y M?sica, 2000) 433 Vid. IDEM: ?Modelos \ principios. Canales de difusi?n del arte en la edad moderna y transformaciones en la recepci?n de la practica art?stica? dins Modelos, intercambios y recepci?n art?stica. De las rutas mar?timas a la navegaci?n en red. XV Congreso Nacional de Historia del Arte (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 de octubre de 2004 / Models, intercanvis i recepci? art?stica. De les rutes mar?times a la navegaci? en xarxa. XV Congr?s Nacional d'Historia de l'Art (CEHA). Palma de Mallorca, 20-23 d?octubre de 2004, Universitat de les Illes Balears, t. I, Palma de Mallorca, 2008, pp. 507-522. 150 recepci? ?s a dir al l?horit]? de producci? hist?ric. En la reconstrucci? hist?rica del significat salven el relativisme interpretatiu de de l?est?tica de la recepci? amb l?objectivitat Tue *ombrich reconeix en la primig?nia intenci? de l?autor acotada mitjan?ant fonts pertinents. De fet, els horitzons d?expectatives, els repertoris i les estrat?gies no s?n m?s que e?nes de control per a facilitar la comprensi? del significat original de l?obra. ?s a dir, si la consci?ncia hist?rica gadameriana justifica que l?Est?tica de la 5ecepci? hagi d?avenir-se amb la tradici? de la historiografia art?stica, per a establir la connexi? metodol?gica entre una i altra s?ha de comptar amb les aportacions de Gombrich434. En fi, at?s que com a fonamentaci? metodol?gica d?una historiografia de l?art no la consideren ni molt menys tancada, sin? que cal seguir experimentant, els estudis de recepci? art?stica han estat fins ara una constant en la l?nia d?investigaci? d?Antonio 8rTu?]ar435; tant Tue n?ha esdevingut amb P?rez Lozano una de les autoritats en el panorama hisp?nic. Arribats aTu? cal fer un punt i part per a destacar la traject?ria i l?obra del professor de la Universitat de Barcelona Vicen? Furi?. Immers en la llarga tradici? docent de la sociologia de l?art en aquesta universitat i interessat de sempre per q?estions te?riques i metodol?giques associades al fenomen de l?art i la seva historiografia mai no ha deixat de preocupar-se de tot all? que fa refer?ncia a les interpretacions, valoracions i altres aspectes de la recepci? art?stica. Encara Tue l?objecte d?Ideas y formas de la representaci?n pict?rica (1991) ?s el complex entramat formal i conceptual que interv? en la producci? i la interpretaci? pict?riques, Vicen? Furi? deixava entreveure ja una embrion?ria, per? innegable, inclinaci? de la banda de la recepci? atesa la import?ncia que, com historiador de l?art, atorgava a la interpretaci? i la gran atenci? que el llibre li dedicava. No hem de predre de vista que en advocar per la necessitat d?aproximacions historiogr?fiTues d?apreciaci? i interpretaci? respectuoses amb la intencionalitat de l?artista i la naturalesa de l?obra, consagrava bona part del volum a examinar 434 Vid. P?REZ LOZANO, Manuel i IDEM: ?De Gombrich a la . La configuraci?n de la percepci?n \ la interpretaci?n enlas artes visuales? dins E. H. Gombrich, in memoriam. Actas del I Congreso Internacional . Pamplona, 2002, Paula LIZARRAGA (ed.), EUNSA [Ediciones Universidad de Navarra], Bara??in (Nav), 2003, pp. 325-341. 435 8ltra la muni? d?articles i col?laboracions en obres col?lectives Tue podr?em citar, pel que fa al llibres vid. IDEM: Coleccionismo y nobleza. Signos de distinci?n social en la Andaluc?a del Renacimiento, Marcial Pons Ediciones Madrid 2 i encara Tue ?s sufrag?nia d?un cap?tol de la seva tesi doctoral vid. tamb? IDEM: Historiadores y pintores. Historia de la historiograf?a de la pintura del siglo XVI en C?rdoba, Diputaci?n Provincial de C?rdoba-Delegaci?n de Cultura, C?rdoba, 2001. 151 cr?ticament els plantejaments iconol?gics, semi?tics i, sobretot, formalistes; tots ells contraris436. Aquesta preocupaci? pels aspectes de la recepci? art?stica es deix? sentir m?s tard en el seva ja cl?ssica Sociologia de l?Art (1995); un llibre que, lluny de ser un manual ?s un treball d?investigaci? amb pretensions orientatives centrat en la dimensi? social dels processos de producci? difusi? i recepci? de l?art. Ultra prendre en consideraci? temes concernents als estudis de recepci? derivats del condicionament sociocultural i l?oscil?laci? dels valors i atendre q?estions relatives a la fortuna cr?tica i l?est?tica de la recepci? s?ocupava fins i tot d?assumptes tan poc tractats com el vandalisme i les falsificacions437. A partir d?aTu? enlla?ant amb la tradici? sociol?gica francesa de Pierre Bourdieu, les inquietuds psicol?gicosocials de Gombrich i la diversitat de posicionaments que presenta la sociologia nord-americana de l?art i la cultura, no tardarien a arribar les seves aportacions espec?ficament enfocades a la teoria de la recepci?. En efecte, en Arte, fortuna cr?tica y recepci?n (2000) es concentrava en la fortuna cr?tica en tant Tue part integrant de l?ampli domini de la teoria de la recepci?. Aix? les coses, assentada la distinci? entre fortuna cr?tica i recepci? i efectuat un rep?s sum?riament sint?tic als estudis m?s significatius en cada un d?aTuests camps advertia Tue les valoracions canvien amb el temps l?espai geogr?fic i l??mbit sociol?gic, identificava els indicadors que permeten sospesar la recepci? i cridava l?atenci? sobre el fet que la hist?ria de la recepci? no acaba en les oscil?lacions de l?apreciaci? sin? Tue inclou tamb? els canvis en les interpretacions o significats. Per tal de demostrar l?abast te?ric i metodol?gic de les seves propostes, no s?estava d?aplicar-les al casos d?una obra, un artista i un estil diferents438. Amb l?ampliaci? del camp de la fortuna cr?tica m?s enll? de les tradicionals an?lisis de les valoracions circumscrites a la literatura art?stica i amb la inclusi? d?una perspectiva anal?tica lligada a la sociologia la import?ncia de l?article Tueda fora de tot dubte. Encara que a l?hora de la seva publicaci? la historiografia de l?art espanyola no hagu?s sigut l?erm Tue era en en 436 Cfr. FURI? I GAL?, Vicen?: Ideas y formas en la representaci?n pict?rica, Anthropos. Editorial del +ombre Barcelona 11. 6e n?han fet dues edicions m?s Edicions de la 8niversitat de Barcelona: 2na. ed., 2002; 3ra. ed., 2010). Val a dir que el llibre era hereu en molt bona part de la seva tesi de doctorat (IDEM: Composici? pict?rica. Fonaments te?rics i m?todes d'an?lisi, tesi doctoral dirigida per Santiago Alcolea 2 vols. 8niversitat de Barcelona Departament d?+,st?ria de l?Art 16 437 Vid. IDEM: Sociologia de l?art, Publicacions de la Universitat de Barcelona-Editorial Barcanova, Barcelona, 1995. Hi ha tamb? versi? es castell? (vid. IDEM: Sociolog?a del arte, Ediciones C?tedra, Madrid 2 de la Tual se n?ha fet ja una segona edici? 2na. ed. 212 . 438 Vid. IDEM: ?Arte fortuna cr?tica \ recepci?n?, Kal as. Revista d?Art, XII, 23-24, 2000, pp. 6-31. 152 mat?ria de teoria i metodologia sobre fortuna cr?tica i encara que els estudis de fortuna i recepci? hi haguessin tingut major pres?ncia de la que hi tenien, aquest text hauria estat igualment fonamental ?potser haur?em de dir fundacional- en la introducci? de la teoria de la recepci? dins de les nostres fronteres. Per? la trascend?ncia de Vicen? Furi? com a pioner dels estudis de recepci? entre nosaltres no acaben ni molt menys aqu?. Tres anys despr?s, a les acaballes del per?ode que estem considerant, donava a l?estampa ?Cl?sicos del Arte? (2003), un article sobre la reputaci? p?stuma de seixanta-tres artistes de l??poca moderna en el que, a fi de poder establir fonaments de comparaci? explicatius de les variacions en la reputaci? dels artistes, adoptava un enfocament metodol?gic m?s d?acord amb la sociologia emp?rica Tue no pas amb la hist?ria de l?art o de la cultura439. Prescindint del for?ada que pot ser aTuesta manera de fer i a despit de l?encertades que, malgrat aix?, resulten les seves conclusions sobre el paral?lelisme entre successi? d?estils i reputacions o sobre el fet que no hi ha mai descobriments sin? redescobriments es tracta d?un altre text fonamental perTu? inaugurava un camp d?estudi com el del reconeixement art?stic sense cap precedent en tota la historiografia de l?art hispana i Tue tot just comen?ava a fer els primers temptejos als nuclis centrals del sistema. Des d?aleshores l?intent d?objectivar des d?un punt de vista sociol?gic les variables Tue intervenen en la construcci? del reconeixement art?stic ha estat una preocupaci? constant en la traject?ria cient?fica del professor Furi?. Aix?, doncs, dos an\s despr?s de la publicaci? de l?article anterior s?encarregaria d?organit]ar en Tualitat de comissari una exposici? al Museu Mar?s de Barcelona d?escultures cl?ssiTues i llurs reproduccions demostratives de la difusi? del gust cl?ssic i el col?leccionisme. En la seva contribuci? al cat?leg, El valor de las c?pias (2005), s?interrogava pels factors de la perllongaci? fins fa poc de la celebritat d?un reduwt nombre d?aquelles obres tot explicant-la fonamentalment en base a la fortuna visual deguda a la infinitat de reproduccions i c?pies Tue se n?han fet440. Despr?s, anticipant la tesi doctoral Las Condiciones del ?xito en el arte moderno que la seva deixebla N?ria 439 Vid. IDEM: ??Clisicos del arte" 6obre la reputaci?n p?stuma de los artistas de la ?poca moderna? Materia. Revista d?Art, 3, 2003, pp. 215-246. 440 Vid. IDEM: ?El valor de les c?pies. *eografia i sociologia del col?leccionisme d?escultura cl?ssica a l??poca moderna? dins scultures famoses. La difusi del gust per l?antig?itat i el col?leccionisme. Museu Frederic Mar?s, Barcelona, del 5 de maig al 24 de juliol del 2005, Pilar V?LEZ i Vicen? FURI? (eds.), Museu Frederic Mar?s, Barcelona, 2005, pp. 19-63. 153 Peist llegiria a la universitat de Barcelona l?an\ 2441, Vicen? Furi? presentava al IX Congreso Espaxol de 6ociolog?a celebrat a Barcelona l?an\ 2 la comunicaci? Recepci?n y arte contempor?neo 2  una pon?ncia Tue proposava a partir d?Alan BoZness i 1athalie +einich la revisi? del proc?s de reconeixement de l?artista contemporani i n?individuava dues fases de reconeixement i consagraci? successives442. A partir d?aTu? amb Las historias del arte de James Elkins y algunas m?s (2008) i Los significados cambian (2012), les preocupacions metodol?giques que han acompanyat sempre el nostre autor tornarien a aflorar per a despla?ar el seu focus d?atenci? cap a la revisi? del protagonisme de la historiografia en l?establiment reconeixement art?stic. El primer dels dos treballs, presentat com a pon?ncia al XVII Congr?s del CEHA que tingu? lloc a Barcelona l?an\ 2 donava a con?ixer l?an?lisi d?aTuest influent historiador nord-americ? a l?entorn de l?estat actual de la disciplina per a concloure advertint sobre la impossibilitat d?una hist?ria de l?art ~nica i l?exist?ncia de m~ltiples narratives personals excloents i parcials sempre443. En el segon, dedicat a l?epistemologia de la construcci? historiogr?fica, evidencia la interrelaci? existent entre les oscil:lacions de les interpretacions i els significats amb la de les reputacions444. Finalment, aquesta dot]ena d?an\s de traject?ria investigadora centrada en el reconeixement art?stic culminaria, tot coincidint amb la publicaci? de la tesi doctoral de la seva deixebla Nuria Peist445, amb la recopilaci? recent de tots aquests textos, alguns 441 Publicada, com ja hem indicat en la nota 5, recentment (vid. PEIST, Nuria: El ?xito en el arte moderno. Trayectorias art?sticas y proceso de reconocimiento, Abada Editores, Madrid, 1912), advetiu la lleugera falta de concordan?a en la cap?alera (PEIST, Nuria: Las Condiciones del ?xito en el arte moderno. Trayectorias art?sticas y proceso de reconocimiento, tesi doctoral dirigida per Vicen? Furi?, Universitat de Barcelona Departament d?+ist?ria de l?Art, 2008 [reg. TD 996]) 442 Vid. FURI?, 9icen?: ?5ecepci?n \ arte contemporineo? dins Poder, cultura y civilizaci?n. IX Congreso Espa?ol de Sociolog?a, Barcelona del 13 al 15 de septiembre de 2007, Federaci?n Espa?ola de Sociolog?a, Madrid, 2007 (CD-ROM) 443 Es public? un resum de la pon?ncia en les pre-actes (vid. IDEM: ?Las historias del arte de James Elkins y algunas m?s? dins CEHA, XVII Congr?s Nacional d'Hist?ria de l'Art = CEHA, XVII Congreso Nacional de Historia del Arte. Art i mem?ria. 22-26 de setembre 2008, Barcelona. Pre-actes, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2008, pp. 186-188 . A hores d?ara les actes del congr?s romanen in?dites. 444 Vid. IDEM: ?Los significados cambian. La interpretaci?n del arte \ la posici?n del historiador? dins IDEM: Arte y reputaci?n, op. cit., pp. 179-210. Com que teniu novament indicada la refer?ncia del llibre dues notes m?s avall, per a major comoditat us hi remetem. 445 Per a la refer?ncia, aneu quatre notes m?s amunt. 154 d?ells modificats i ampliats, en el ja esmentat Arte y reputaci?n (2012)446; un llibre que, de segur, est? cridat a ser un referent en la historiografia de l?art hispana. En fi encara Tue la traject?ria descrita en el par?graf anterior s?ha d?inscriure formalment fora del per?ode que estem considerant, de tot el que portem dit fins ara es despr?n que malgrat l?acusat retard inicial la necessitat d?endegar recerTues de recepci? art?stica semblava a punt de consolidar-se en la historiografia de l?art espanyola cap als darrers anys de la passada cent~ria i els primers d?aquesta. Tot amb tot, per b? que aix? ?s incontrovertible pel que fa als estudis arrenglerats dins la tradici? de fortuna cr?tica, la cosa canvia al considerar l?ampli camp Tue abasta la teoria de la recepci?. En aquest sentit els novadors esfor?os comen?aren a sorgir t?midament en el curs dels anys noranta i al tombant de segle maldaven encara per fer-se sentir; per contra, per?, en aquests anys de tr?nsit, apareixien, amb no gaire difer?ncia de temps respecte al centre del sistema, les primeres recerques dedicades al problema del reconeixement. Triat i garbellat, el panorama que presentaven els estudis peninsulars de recepci? art?stica ?s similar al su?s ?s a dir de retard inicial amb crema d?etapes despr?s. I, com al pa?s alp?, les investigacions estaven cap a finals del segle fent tamb? el salt des de figures i obres d?artistes a objectes cada cop m?s amplis. Les ?niques dues difer?ncies si de cas rauen d?una banda en l?absoluta circumscripci? del proc?s espan\ol a l??mbit universitari i muse?stic de l?altra en el fet que al final del per?ode les recerques hisp?niques m?s novadores anaven m?s avan?ades que les helv?tiques. Aix? les coses, si, com hem dit al seu moment, el cas su?s pot servir de model per a poder calibrar la diversa evoluci? dels estudis de recepci? art?stica a la perif?ria continental, a finals del segle passat i comen?ament de l?actual hi havia a casa nostra algunes bases sobre les quals se sustentar? la relativa normalitzaci? que, com veurem, tindr? lloc durant aquests darrers anys. 6. Exposicions i congressos. 446 Encara Tue ja l?hem citat un parell de vegades en atenci? a la seva import?ncia i tenint en compte que el llunyanes que queden dins del text les dues citacions, a fi de facilitar la lectura optem per tornar-e a donar la refer?ncia completa. En fi, vid. Arte y reputaci?n. Estudios sobre el reconocimiento art?stico, Universitat Aut?noma de Barcelona. Servei de Publicacions/ Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona/ Universitat de Girona. Servei de Publicacions/ Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida/ Universitat Polit?cnica de Catalunya/ Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili/ Museu Nacional d'Art de Catalunya. Area Editorial; Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida-Tarragona, 2012, pp. 179-210 155 6.1. Les exposicions d?art a l?encal? de la recepci art stica. Un dels marcadors m?s eficients sobre la l?evoluci? i desenvolupament dels estudis sobre recepci? i fortuna cr?tica s?n els cat?legs d?exposicions d?art sobretot, encara que no exclusivament si es tracta d?exposicions d?art del passat. , aix? no nom?s per la repercussi? p~blica Tue les exposicions d?art solen tenir sin? per altres tres raons fonamentals. Una, perqu?, almenys al centre del sistema, llur organitzaci? i comissariat sovint corren a c?rrec d?institucions i persones alienes al m?n estrictament acad?mic l?altra perTu? les recerTues i investigacions Tue comporta l?organit]aci? d?una mostra d?art tamb? sovint tenen a veure se?n tingui consci?ncia plena o no se?n tingui amb aspectes concernents a la recepci? de les obres i del mateix assumpte de l?exhibici? finalment, i no ?s la menor, perqu?, en haver molts men\s cat?legs d?exposicions Tue monografies escrites i ser un material de consulta gaireb? obligada per als historiadors de l?art s?n m?s f?cils de resseguir i d?advertir-hi tend?ncies. Tant ?s aix? que, malgrat l?esfor? de no parlar-ne fins ara, no hem pogut deixar de fer-ho alguns cops si no era a risc de dificultar la comprensi? del desenvolupament hist?ric dels estudis de recepci? art?stica. El paper i la import?ncia de les exposicions en aTuest desenvolupament hist?ric s?han deixat sentir des del principi i han anat marcant-ne la mateixa evoluci?. Per la repercussi? que arribaren a tenir, no hem d?oblidar Tue un dels escrits fundacionals dels estudis de fortuna cr?tica a ,t?lia fou precisament el cat?leg de l?exposici? sobre Caravaggio organit]ada per 5oberto Longhi a Mil? l?any 1951447 ni la part que correspon a l?exposici? internacional sobre l?escola de )ontainebleau de 12 i 13 en la difusi? internacional de l?expressi? fortuna cr?tica i la necessitat d?aTuest tipus d?estudis448. Necessitat que llavors comen?ava a manifestar-se t?midament als cat?legs de les grans exposicions en paral?lel a l?evoluci? general Tue hem que hem seguit al llarg d?aTuest ampli cap?tol. De fet, el mateix any de la inauguraci? de la mostra anterior se celebr? a l?2rangerie del Palau de les 7ulleries l?exposici? Tue havia de suposar la definitiva recuperaci? de Georges de la Tour i en el cat?leg figurava un extens cap?tol del professor de la Sorbona Jacques Thuillier sobre la vida i la fortuna 447 Recordem que Roberto Longhi feia refer?ncia ja a la fortuna de Michelangelo Merisi en la introducci? del cat?leg de la mostra publicat l?an\ seg?ent i Tue les refer?ncies del cat?leg acabaren convertint-se en un cap?tol espec?fic del llibre posterior que mostra i cat?leg motivaren. Per a majors precisions, remetem ala nota n?mero 88. 448 Remetem a la nota n?meo 11. 156 cr?tica del pintor449. A partir d?aTu? durant el curs de la d?cada dels setanta i els primers anys de la dels vuitanta assistirem a la lenta inclusi? en els cat?legs de les exposicions d?un cap?tol espec?ficament dedicat a la recepci? o fortuna cr?tica del tema objecte de la mostra. Per tractar-se d?una exhibici? local n??s una bona prova l?estudi de Paolo Carpeggiani, aleshores professor a la universitat de P?dua, sobre la fortuna cr?tica de *iorgione Tue forma part del cat?leg de l?exposici? I tempi di Giorgione (1978) celebrada a la casa natal del pintor per a commemorar el cinc-cents aniversari del seu naixement a Castelfranco Veneto450. A l?altre extrem tenim tres grans exposicions de molt ress? en aquell moment. Una, la ja citada Goya en las colecciones madrile?as 13  compt? com sabem amb la contribuci? d?un estudi sobr la fortuna del pintor aragon?s451. L?altra Rapha?l dans les collections fran?aises (1983-1984), una formidable exhibici? de pintures dibuixos i gravats de l?artista que tingu? lloc al Grand Palais de Par?s amb motiu del cincqu? centenari del seu naixement el cat?leg de la qual venia precedit per un pr?leg d?Andr? Chastel en el que el cat?dr?tic de la Sorbona no perdia ocasi? de referir-se a la recepci? del pintor d?8rbino452. Finalment, El Greco de Toledo 12  una mostra itinerant d?obres del pintor cretenc que, despr?s del Museu del Prado, es present? a la National Gallery of Art de Washington, al Toledo Museum of Art de la citutat de Toledo (Ohio) i al Dallas Museum of Fine Arts de Dallas (Texas). En aquest cas iniciava la s?rie d?estudis del cat?leg un article de Jonathan Brown sobre l?artista i els diferents mites amb els Tue se l?ha intentat interpretar al llarg del temps453. 449 Vid. THUILLIER JacTues: ?Biographie et fortune critiTue? dins George de la Tour. Paris. Orangerie des Tuileries, 10 mai-25 setembre 1972, ?ditions R?unions des Mus?es Nationaux, Paris, 1972, pp. 53- 103. 450 Vid. CARPEGGIANI, Paolo: ?La fortuna di *iorgione. Dalle fonti al mito? dins Giorgione 1478-1978. Guida della mostra: , IDEM (ed.), Alinari Edizioni, Firenze, 1978, pp. 29-39. Posteriorment l?article entrar? a formar part d?un volum col?lectiu d?assajos sobre el pintor i la seva ?poca (vid. IDEM: ?La fortuna di *iorgione. Dalle fonti al mito? dins I tempi di Giorgione, Ruggero MASCHIO (ed.), Gangemi Editore, Roma, 1994, pp. 278-287) 451 Remetem a la nota n?mero 399. 452 Vid. CHASTEL Andr?: ?Preface? a Rapha?l dans les collections fran?aises. Hommage ? Rapha?l. Gran Palais, Paris, 15 novembre 1983-13 fevrier 1984, Minist?re de la Culture-?ditions de la R?union des Mus?es Nationaux, Paris, 1983. 453 Vid. BROWN, Jonathan: ?El Greco, el hombre y los mitos ,? dins El Greco de Toledo [en verso de portada:] Museo del Prado, Madrid, del 1 de abril al 6 de junio de 1982; National Gallery of Art, Washington D. C., del 3 de julio al 6 de septiembre de 1982; The Toledo Museum of Art, Toledo (Ohio), del 26 de septiembre al 21 de noviembre de 1982; Dallas Museum of Fine Arts, Dallas (Texas), del 12 de diciembre de 1982 al 6 de febrero de 1983, Jos? Manuel PITA ANDRADE y Alfonso E. P?REZ S?NCHEZ (eds.), Direcci?n General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas-Fundaci?n Banco Urquijo, Madrid, 1982, pp. 15-33. Per al cat?leg de les mostres nord-americanes, vid. El Greco of Toledo [en verso portada] Museo del Prado..., Little, Brown and Company, Boston (Mass.), 1982. 157 Si, durant la primera meitat del darrer ter? de la cent?ria, aTuesta pr?ctica d?incloure als cat?legs d?exposicions una an?lisi consagrada a la recepci? de l?objecte d?una mostra era una pr?ctica nom?s espor?dica, en el curs de la d?cada i mitja final comen?a a prodigar-se. En paral?lel a l?acusada expansi? general experimentada pels estudis sobre recepci? al llarg dels ?ltims quinze anys del segle, ja hem avan?at en el seu moment que els comissaris d?exposicions comencen a prendre consci?ncia ferma del limitada que ?s una exhibici? d?art si no t? en compte all? relatiu a la recepci? art?stica. Aquest seria el cas, per exemple, de dues magnes exposicions itinerants internacionals d?enorme ress? esmentades anteriorment: Zurbar?n, celebr? entre 1987 i 1988 al Metropolitan Museum de Nova York, al Grand Palais de Par?s i al Museo del Prado una l?altra la titulada Rembrandt. The Master and his Workshop que tingu? lloc entre 1991 i 1992 a l?Alten Museum de Berlin al 5ijNsmuseum d?Amsterdam i a la 1ational *aller\ de Londres. Si en cada un dels tres cat?legs de la primera s?inclowa un estudi del gran especialista en art barroc hisp?nic Yves Bottineau sobre la fortuna cr?tica del pintor extremeny454, Jeroen Boomgaard i Robert W. Scheller s?ocupaven tamb? de la controvertida recepci? del de Leiden en cada un dels dos que es publicaren de la segona455. Ultra unes altres, com les quatre exposicions tamb? citades de les s?ries de gravats de Goya presentades a Madrid entre 16 i 23 les publicacions associades a les Tuals no deixaven d?atendre a la q?esti? de les respectives recepcions456 o aquelles altres que incorporaven el p?blic com objecte d?an?lisi457, per a il?lustrar el nou rumb es fixarem nom?s en dos exemples singularment perif?rics i prou. Ens referim en primer lloc a la mostra El Greco of Crete (1990), organitzada a Ir?klio amb motiu del quatre-cents cincquant? aniversari del naixement de Dom?niNos 7heotoN?pulos a l?illa de Creta en el cat?leg de la qual Nicos +adjinicolaou s?esplaiava llargament a l?entorn de la fortuna cr?tica del pintor a la Gr?cia dels segles XIX i XX458. Per ?ltim, encara que no es tracta del cat?leg d?una exposici?, volem portar a col?laci? el fet que la reputada revista borgonyona Dossier de l?Art dedic? un n?mero monogr?fic a Vel?zquez a regolf de l?exposici? Vel?zquez, 454 Per a m?s precisions, aneu a la nota n?mero 273. 455 Vegeu la nota n?mero 348. 456 Remetem correlativament a les notes n?mero 412, n?mero 413 i n?mero 414. 457 Vegeu la nota n?mero 213. 458 Vid. HADJINICOLAOU 1icos: ?DomeniNos 7heotoNopulos 45 , Centro de Estudios Hist?ricos, CSIC. Madrid, 22 al 25 de noviembre 1994, Editorial Alpuerto, Madrid, 1995, pp. 261-272. Quant a la segona, vid. BAR?N THAIDIGSMANN, Francisco Javier: ?La recepci?n del naturalismo \ el impresionismo en la Academia de Bellas Artes de 6an )ernando a trav?s de los discursos de ingreso de sus miembros? dins ibidem, pp. 335-348. 498 Correlativament vid. SCHOLZ-H?NSEL Michael: ?El historiador del arte como mediador en el discurso intercultural. La recepci?n de El Escorial en Alemania \ su influencia en el debate espaxol? dins ib dem, pp. 111-122; i vid. SCHEFFLER )?lix: ?Las pinturas espaxolas de bodegones en la historiograf?a alemana del arte. El origen \ desarrollo de dos t?picos opuestos? dins ibidem, pp. 355-366. 499 Vid. G?MEZ ALFEO, Mar?a Victoria: ?La cr?tica de en la prensa espa?ola del primer tercio del siglo ;;? dins Ibidem, pp. 335-348. 500 Vid. PONS 1icoletta: ?La fortuna figurative dell? Sassetti di Domenico Ghirlandaio in 6anta 7rinit?? dins Domenico Ghirlandaio, 1449-1494. Atti del Convegno Internazionale, Firenze, 16-18 ottobre 1994, Wolfrand PRINZ i Max SEIDEL (eds.), Centro Di, firenze, 1996, pp. 165-174. 501 Vid. BEFANI CANFIELA *abriella: ?7he 5eception of )lemish Art in 5enaissance )lorence and 1aples? dins Petrus Christus in Renaissance Bruges. An Interdisciplinary Approach. Papers. Symposium at The Metropolitan Museum in New York, June 10-12, 1994, Maryan AINSWORTH (ed.), The Metropolitan Museum of Art-Brepols Publishers, New York- Turnhout (Bel), 1995, pp. 35-42. 169 (1995/1998); la comunicaci? que va enviar al simposi sobre el pintor holand?s tingut a la National Gallery de Washington502. Per a acabar tot girant la mirada cap a Fran?a, una altra reuni? cient?fica que acoll? alguna contribuci? centrada en la recepci? art?stica fou el Col?loTui sobre el Pisanello Tue tingu? lloc al Museu del Louvre l?an\ 16. altre cal ressenyar aqu? la contribuci? de l?investigador del Centre 1ational de la Recherche Scientifique (CNRS) Vladimir Juren. Titulada La fortune critique de Pisanello (1996/1998) l?extensa comunicaci? resseguia l?acollida cr?tica Tue ha tingut la producci? medall?stica d?Antonio di Puccio des de l?origen fins a les darrereis del segle XIX503. Arribats en aquest punt, no cal insistir m?s en aquesta direcci? perqu?, igual com passava amb les exposicions, m?s enll? de donar-se congressos, simposis, convencions i jornades d?estudi a les actes dels quals no falten estudis sobre la recepci? art?stica d?algun aspecte al voltant de l?objecte motiu de la reuni?, en el transcurs del darrer ter? del segle XX no faltaran tampoc aplecs cient?fics d?aTuesta mena que tinguin exclusivament per objecte la mateixa recepci? de l?artista obra o Tualsevol altre aspecte sobre el que la reuni? s?organit]a. A difer?ncia, per?, del que hem vist en el cas de les exposicions d?art haurem d?esperar a les darreries dels an\s vuitanta i comen?aments dels noranta per a qu? aix? es doni. De fet, atesa la relativa migradesa de comunicacions i pon?ncies recepcionistes que, per la mateixa escassedat de congressos d?art es presentaren a aTuesta classe d?esdeveniments durant les d?cades dels setanta i dels vuitanta, no ?s estrany que les primeres reunions cient?fiques destinades expressament a q?estions de recepci? de l?art coincideixin amb el moment en Tu? es produeix l?increment de comunicacions que hem estudiat als dos par?grafs anteriors. Un moment, per cert, que concorda tamb? amb la forta expansi? dels estudis monogr?fics de recepci? de les arts. 502 El simposi, titulat New Vermeer Studies, es va celebrar en dues tongades; una, al Metropolitan Museum de Nova York a comen?aments de desembre de 15 i l?altra a la +aia a finals de maig de l?an\ seg?ent. Les comunicacions enviades sortiren a la llum en un llibre col?lectiu Tue fa l?efecte d?actes. Per a l?escrit Tue ens ocupa vid. SUZMAN JOWELL )rancis: ?9ermer and 7hor?-B?rger. Recoveries of 5eputation? dins Vermeer Studies, Ivan GASKELL i Michel JONKER (eds.), The National Gallery of Art- Yale University Press, Washington-New Haven, 1998, pp. 35-57. 503 Vid. JUREN 9ladimir: ?La fortune critiTue de Pisanello medallieur. ;9e-XIX si?cle. Essai de bilan? dins Pisanello. Actes du Colloque. Mus?e du Louvre, 1996, La Documentation Fran?aise, Paris, 1998, pp. 429-457. 170 Aix? les coses, el primer simposi expressament consagrat a q?estions de recepci? del Tue tenim const?ncia ?s l?organit]at l?an\ 1 pel Deutsches 6tudien]entrum de 9en?cia a l?entorn de Veronese. Titulat Paolo Veronese. Fortuna Critica und K?nstlerisches Nachleben (1988/1990)504 ?s tracta d?una convenci? significativa, no nom?s per ser el primer Tue tenim documentat sin? perTu? ?s tamb? l?~nica refer?ncia Tue tenim sobre l?~s del terme fortuna cr?tica en aleman\. A partir d?aTu? n?anaren apareixent cada cop m?s successivament. Aix? doncs sense moure?ns de l?art i els artistes italians l?an\ 1 l?Ente 5accolta 9inciana endeg? un congr?s internacional a Mil? per a examinar la influ?ncia al llarg del temps de Leonardo en la pintura i les col?leccions d?art milaneses titulada I leonardeschi a Milano (1990/1991)505; cap a les acaballes del per?ode Tue ens ocupa el Museu del Louvre n?apleg? un altre de molt m?s ampli des del punt de vista geogr?fic, tem?tic i temporal que en aquest cas es fixava en L?opera grafica e la fortuna critica di Leonardo (2003/2006)506. Fora dels italians, seria estran\ no trobar alguna reuni? d?aTuest tipus Tue no tingu?s la recepci? de *o\a com a objecte d?estudi. ATuest ?s d?un costat el cas del congr?s internacional Goya. Die sozialen Konflikte seiner Zeit un die Rezeption seiner Kunst (1991/1991) sostingut a la universitat d?2nsnabr?cN amb la finalitat d?examinar els conflictes socials del temps de *o\a i l?acollida Tue el seu art ha tingut al llarg dels segles XIX i XX507 de l?altre les jornades de treball esmer?ades a la universitat Aut?noma de Madrid per a debatre En torno al estado de la cuesti?n (1992/1993) dels estudis sobre el pintor508. Els congressos i assemblees similars centrades en la recepci? d?algun artista inidividual o d?alguna obra concreta no acaben ni molt menys aqu?. Entre els de m?s ress?, destaquen el simposi Hans Holbein. Painting, Print and Reception (1997/2001) celebrat a la National Gallery 504 Vid. Paolo Veronese. Fortuna Critica und K?nstlerisches Nachleben. Symposium 1990 am Deutsches Studienzentrum in Venedig J?rg MEYER ZUR CAPELLEN i Bernd ROECK (ed.), Jan Thorbecke Verlag, Sigmaringen (Al), 1990. 505 Vid. I leonardeschi a Milano. Fortuna e collezionismo. Atti del Convegno Internazionale, Milanon, 25-26 settembre 1990, Maria Teresa FIORO i Pietro MARANI (eds.), Electa Casa Editrice, Milano, 1991. 506 Vid. L?opera grafica e la fortuna critica di Leonardoda Vinci. Atti del Convegno Internazionale, Parigi, Mus?e du Louvre, 16-17 maggio 2003, Pietro C. MARANI, Fran?oise VIATTE i Varena FORCIONE (eds.), Giunti Editore, Firenze, 2006. 507 Vid. Goya. Die sozialen Konflikte seiner Zeit un die Rezeption seiner Kunst in 19. und 20. Jahrundert. Internationaler Kongress, Universit?t Onsnabr?ck, 21 bis 24 Mai, Universit?t Onnabr?ck, Onnabr?ck, 1991. 508 Vid. Goya. Jornadas en torno al estado de la cuesti?n de los estudios sobre Goya (Madrid, 21-23 de octubre de 1992), Jos? Luis MORALES MAR?N (ed.), Univerisidad Aut?noma de Madrid-Editorial Alpuerto, Madrid, 1993. 171 de Washington509 i, de manera molt especial, la s?rie de les Settimane di studi canoviani que des de 1999 en?? organitza cada any amb molta projecci? internacional l?,stituto di Ricerca per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo. De les tretze convocat?ries que portem fins ara cinc han estat expressament consagrades a la recepci? de l?escultor i d?aTuestes cinc dues tingueren lloc dins del per?ode que ens ocupa510. I, com que els estudis sobre recepci? de l?escultura no es prodiguen gaire aprofitem per citar la jornada internacional a l?entorn de la fortuna de la Pal?las 9elletri del Louvre tinguda l?an\ 1 a 5oma amb motiu del bic ntenari de la seva descoberta511. Per b? que els artistes individuals i les obres concretes s?n, com hem anat veient al llarg de tot treball l?objecte tradicional de la historiografia recepcionista i encara Tue els congressos i aplecs pareguts no en s?n una excepci?, la vitalitat que cap a finals de la cent~ria mostraven aTuest tipus d?estudis ?s ja de tal calatge que no faltaran tampoc reunions cient?fiTues d?aTuest car?s centrades en la recepci? d?aspectes molt m?s amplis que els artistes. ?s tanta la vitalitat que amb els Tue tenim documentats s?abasta bona part del ventall hist?ric. A l?extrem de l?espectre tindr?em d?una banda el Bamberger Symposium (1992/1999) sobre la recepci? de l?art isl?mic que organitz? l?2rient-Institut 509 Vid. Hans Holbein. Painting, Print and Reception. Symposium, The National Gallery of Art, november 21-22, 1997, Mark ROSKILL i Oliver HAND (eds.), The National Gallery-Yale University Press, Washington-New Yor, 2001. 510 Deixant de banda que fins la Settimana de 2 se?n celebrava una cada an\ i des d?aleshores cada dos an\s les centrades espec?ficament en T?estions de la recepci? de l?artista van ser la de 1 i 23 vid. Il primato della scultura. Fortuna dell'antico, fortuna di Canova. Atti. II Settimana di Studi Canoviani, Bassano del Grappa, Museo Civico, 8-11 novembre, 2000, Manlio PASTORE STOCCHI i Giorgio MARINI (eds.), Istituto di Ricerche per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo, Bassano del Grappa [Vicenza], 2004; i vid. La gloria di Canova. Atti. V Settimana di Studi Canoviani, Bassano del Grappa, Museo Civico, 6-10 ottobre, 2003, Manlio PASTORE STOCCHI i Fernando MAZZOCCA (eds.), Citt? di Bassano del *rappa Assessorato alla Cultura e alle Attivit? Museali, Istituto di Ricerche per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo, Bassano del Grappa [Vicenza], 2007), pel que fa a les due del per?ode que ens ocupa. Despr?s, vingueren les de 25 26 i 2 totes elles dedicades a l?estudi dels comitents mecenes i col?leccionistes de l?escultor vid. Committenti, mecenati e collezionisti. 1. Atti. VI Settimana di Studi Canoviani, Bassano del Grappa, Museo Civico, 26-29 ottobre, 2004, Fernando MAZZOCCA i Giuliana ERICANI (eds.), Citt? di Bassano del *rappa Assessorato alla Cultura e alle Attivit? Museali, Istituto di Ricerche per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo-Il Poligrafo Casa Editrice, Bassano del Grappa [Vicenza], 2008; vid. Committenti, mecenati e collezionisti. 2. Atti. VII Settimana di Studi Canoviani, Bassano del Grappa, Museo Civico, 25-28 ottobre, 2005, Fernando MAZZOCCA i Giuliana ERICANI (eds.), Citt? di Bassano del *rappa Assessorato alla Cultura e alle Attivit? Museali, Istituto di Ricerche per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo-Grafiche Turato, Bassano del Grappa [Vicenza]-Padova, 2009; i vid. Committenti e collezionisti. 3. Atti. VIII Settimana di Studi Canoviani, Bassano del Grappa, Museo Civico, 25-28 ottobre, 2005, Fernando MAZZOCCA i Giuliana ERICANI (eds.), Citt? di Bassano del *rappa Assessorato alla Cultura e alle Attivit? Museali, Istituto di Ricerche per gli Studi su Canova e il Neoclassicismo-Fabrizio Serra editore, Bassano del Grappa [Vicenza])-Pisa i Roma, 2013) 511 Vid. Pallade di Velletri. Il mito, la fortuna. Giornata Internationale di Studi. Atti, 13 dicembre 1997. Velletri. Palazzo Comunale. Bicentenario del ritrovamento della Pallade di Velletri, 1797-1997, Anna GERMANO (ed.), Filli Palombi Editori, Roma, 1999. 172 a la ciutat bavaresa de Bamberg l?an\ 12512 de l?altra el col?loqui de 1998 al Mus?e d?Art Contemporain de Li? a l?entorn dels Champs artistiques, crit?res et r?ception de l?art contemporani 121 513. Entremig, dos m?s. Un, el Tue sota l?ep?tet De Gr?newald ? Menzel (2000/2003), el Deutsches Forum f?r Kunstgeschichte de Par?s convoc? a la capital del Sena per a tractar de la rebuda que va tenir a la Fran?a del vuit- cents l?art aleman\ del renaixement fins al realisme protoimpressionista514; l?altre integrat dins de les actuacions del segon projecte del R?seau Art Nouveau Network, va tenir lloc l?an\ 22 a 9iena sota el lema Art Nouveau en Project / Art Nouveau in Progress (2002/2002) amb el prop?sit d?analit]ar les formes de transmissi? del patrimoni, diem-ne, modernista al llarg del segle XX tot tra?ant la seva redescoberta i posada en valor progressives515; ben b? el mateix que pretenien el projecte d?igual nom i de l?exposici? hom?nima itinerant per les Tuin]e ciutats europees amb ric patrimoni modernista integrants del R?seau. Finalment, a l?acabament de la passada cent?ria es donaren tres assemblees d?aTuesta mena veritablement significaves de cara a subratllar l?assentament i l?assumpci? definitius dels estudis sobre recepci? com uns dels paradigmes historiogr?fics de la disciplina hist?ria de l?art. En efecte, que les universitats de 6iena i 1?pols i a l?6cuola Normale Superior de Pisa tinguessin entre 1998 i 1999 una s?rie de Giornate di Studio in ricordo di Giovanni Previtali (1998-1999/2000)516 ?s un senyal inequ?voc no solament de que la import?ncia i necessitat dels estudis sobre recepci? art?stica estavenn plenament assumits, sin? de que aquest tipus de recerques havien aconseguit consolidar- 512 Vid. Bamberger Symposium. Rezeption in der Islamischen Kunst vom 26.6.-28.6.1992, Barbara FINSTER, Christa FRAGNER i Herta HAFENRICHTER (eds.), Orient-Institut der Deutschen Morgenl?ndischen Gesellschaft-Franz Steiner Verlag, Beirut-Stuttgart, 1999. 513 Vid. L?art contemporaiin. Champs artistiques, crit?res et r?ception. Actes du Col?loque du Mus?e d?Art Contemporain de Lyon, 16, 17, 18 octo re 1998, Thierry RASPAIL i Jean-Pierre S?EZ (eds.), editions de l?+armattan Paris 21. 514 La major part dels treballs presentats a aquest col?loqui celebrat al mar? del 2000 es publicaren en posteriormetn en un volum que de cap manera vol ser-ne les actes (vid. De Gr?newald ? Menzel. L?image de l?art allemand en France au XIXe si?cle, Uwe FLECKNER i Thomas W. GAEHTGENS (eds.), ?ditions de la Maison des Sciences de l'Homme, Paris, 2003) 515 2bert entre el 24 i el 25 d?octubre de 22 aTuell mateix an\ es public? un volum Tue ve a ser-n una mena d?actes vid. Art Nouveau en Project / Art Nouveau in Progress, Guido van CAUWELAERT (ed.), R?seau Art Nouveau Network, Bruxelles, 2002) 516 Vid. Giornate di Studio in ricordo di Giovanni Previtali. Siena, Universit? degli Studi, dicembre 1998; Napoli, Universit? degli Studi Federico II, febbraio 1999; Pisa, Scuola Normale Superiore, maggio 1999, Francesco CAGLIOTI (ed.), volum monogr?fic de la revista Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, serie IV, q. 1-2 [= q. 9-10 de la s?rie], 2000. Una prova m?s de la import?ncia que els estudis de recepci?n havien assolit ?s que dos anys m?s tard el volum es va haver de reimprimir (reimpr.: 2002) 173 se ja del tot. I, aix?, no solament a It?lia. No hem de perdre de vista que dos anys abans d?inaugurar-se la primera d?aTuestes jornades previtalianes l?an\ 16 s?havia celebrat a Amsterdam el XXIX congr?s del CIHA sota el lema m?s que significatiu de Memory and Oblivion (1996/1999); un congr?s les onze seccions de les quals estaven relacionades amb aspectes centrals de la recepci? de l?art llevat potser de dues la cinTuena i l?on]ena517. Si, amb la transcend?ncia que tenen els congressos quatrianuals del CIHA518, aquest era el primer de la seva hist?ria que estava consagrat gaireb? en exclusiva a la recepci? art?stica i si la majoria absoluta de comunicacions i pon?ncies, fora de les corcenents a les dues seccions referides hi giraven a l?entorn, aquests tipus d?estudis havien arribat a la maduresa. 1o podem parlar encara de normalitzaci? definitiva perqu? el congr?s d?Amsterdam no tenia en compte la T?esti? de l?espectador. 7ot amb tot se n?ocuparia el seg?ent congr?s el de Londres de l?an\ 2. Conscients els organitzadors de la multiculturalitat del temps i de la paradoxa de que el temps canvia amb el temps519, el XXX congr?s del CIHA es convoc? sota l?igualment prou significatiu lema Time. Art History for the Millennium (2000/...) i, per aix?, Time and the Spectator in the Visual Arts (2000/2003) va ser una de les principals seccions a tenor de l?extraordin?ria difusi? aconseguida per la subseg?ent publicaci? de les pon?ncies i comunicacions Tue s?hi presentaren520. A partir d?aTu? de fet a partir de la publicaci? dels treballs destinats a la secci? l?an\ 23 podem donar per acabat el llarg per?ode d?expansi? i consolidaci? dels estudis de recepci? per a entrar a la fase de plena normalitzaci? actual. 517 Vid. Memory & Oblivion. Proceedings of the XXIXth International Congress of the History of Art, Amsterdam, 1-7 September 1996, Wessel REININK i Jeroen STUMPEL (eds.), Kluwer Academic Publisher, 2 vols., Dordrecht (PP.BB)-Norwell (Mas.), 1999. 518 6tephen Bann parla diu en traducci?n nostra Tue la hist?ria del C,+A ??s en cert sentit un microcosmos del desenvolupament de la hist?ria de l?art durantla cent~ria i mitja des de la seva fundaci?? (BANN 6tephen: ?British Art Art +istor\ and Aesthetic Criticism in a European Perspective? dins The British Contribution to the Europe of the Twenthy-first Century, B. S. MARKESINIS (ed.), Hart Publising, Oxford-Portland, 2002, p. 129) 519 Aquestes s?n les conviccions declarades de Nigel Llewellyn, director del congr?s de Londres, i les raons segons ell de la necessitat de convocar l?asssemblea londinenca a l?entorn de les relacions entre temps i hist?ria de l?art vid. LLEWELLYN 1igel: ?Art +istor\ for the Millennium. The Theme of