Temps - ¿Futur?

Abstract

[cat] El meu treball fa una referència directa a la llar on he viscut des dels 8 anys fins a l’actualitat. Aquest habitatge serà destruït en els pròxims anys i per això a mode de critica i reivindicació, he estat treballant sobre la idea d’aquesta pèrdua des de diferents àmbits com ara el vídeo i l’escultura. Alhora ha estat per a mi una mena de teràpia personal. El vídeo és l’inici del meu projecte on començo a plantejar-me les bases conceptuals, podríem fer referència directe a l’esperit del treball . L’“escala” com a peça escultòrica de grans volums, treballada amb ferro com a material principal respon a l’esquelet del meu treball. L’obra s’assimila a una escala convencional, però responent a un cànon escultòric i deixant de banda la seva funcionalitat com a tal. L’escala com a element funcional ha cobrat molta importància en els últims anys de la meva vida i es converteix en peça clau dins de la meva obra, ja que esdevé l’element de pas entre la realitat, el món i el meu espai personal i interior que se situa a la primera planta de la casa, respon com a símbol d’un recorregut que té un final pròxim. L’escultura respon a la meva angoixa , a la tristor i a la vegada a l’esperança, també a la mort tant de casa meva com d’una part de mi mateixa.

[eng] My work makes a direct reference to the home where I have lived since the age of 8 until today. This housing will be destroyed in the coming years and this mode of criticism and demands, have been working on the idea of this loss in different areas such as video and sculpture. While it has been for me a kind of personal therapy. The video is the beginning of my project where I begin to ask myself the conceptual, could make direct reference to the spirit of the work. The “scale” as large sculptural volumes, worked with iron as the main material responds to the skeleton of my work. The work is assimilated to a conventional scale, but responding to a sculptural canon and functionality aside as such. The staircase as a functional element has gained much importance in the last years of my life and becomes a key part of my work as it becomes the element of passage between reality, the world and my personal space and which is situated inside the first floor of the house responds as a symbol of a journey that has an end next. The sculpture responds to my anguish and sadness at the same time hope, too much death in my house as a part of myself.