Usatges lingüistics des aranesi occitanoparlants emigradi en Catalonha

Abstract

[oci] Aguest trabalh de fin de grad cerque, mejançant ua enquèsta efectuada a un cèrt nombre d’informaires, descorbir quini son es usatges lingüistics des aranesi que parlen occitan e son emigradi en Catalonha (en tot excludir-ne, evidentaments, Aran). Analise es sues responses e les met en contèxt legislatiu de Catalonha, en qué er occitan ei oficiau en tota era comunautat autonòma mès sonque ei pròpria d’Aran. Ei un trabalh de tematica inedita e que cerque determinar quines actituds lingüistiques mòstren es aranesi occitanoparlants quan era lengua que parlen non ei pròpria deth lòc a on viuen mès òc que i é oficiau. A trauès des qüestions dera enquèsta, que tòquen tèmes coma es relacions damb era administracion, era possibilitat de transméter era lengua as hilhs, es besonhs de cultura ena lengua pròpria, era percepcion des catalans non occitanoparlants sus era lengua, se concludís que cau endegar politiques publiques e desvolopar era lei der Occitan, Aranés en Aran. Es resultats apunten a qu'era santat der occitan aranés en Catalonha (en tot excludir-ne Aran, en aguest trabalh) ei comprometuda.

[cat] Aquest treball de fi de grau busca, mitjançant una enquesta efectuada a un cert nombre d’informants, descobrir quins són els usos lingüístics dels aranesos que parlen occità i han emigrat a Catalunya (excloent-ne, evidentment, Aran). Analitza les seves respostes i les posa en el context legislatiu de Catalunya, en què l’occità és oficial a tot la comunitat autònoma però només és propi d’Aran. És un treball de temàtica inèdita i que busca esbrinar quines actituds lingüístiques mostren els aranesos occitanoparlants quan la llengua que parlen no és pròpia del lloc on viuen però sí hi és oficial. A través de les preguntes de l’enquesta, que toquen temes com les relacions amb l’administració, la possibilitat de transmetre la llengua als fills, les necessitats de cultura en la llengua pròpia, la percepció dels catalans no occitanòfons sobre la llengua, es conclou que cal endegar polítiques públiques i desplegar la llei de l’Occità, Aranès a l’Aran. Els resultats apunten que la salut de l’occità aranès a Catalunya (excloent-ne Aran, en aquest treball) és compromesa.