Llibres / Capítols de llibre (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/10363

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 84

La llengua de les inscripcions ibèriques sobre moneda
(MNAC, Gabinet de Numismàtica de Catalunya, 2007) Moncunill Martí, Noemí
[spa] Tras algunas breves observaciones sobre el estado actual de conocimiento del ibérico, el artículo se centra específicamente en el análisis de los elementos lingüísticos propios de las inscripciones monetales en esta lengua paleohispánica: nombres personales, topónimos, etnónimos, elementos sufijales, expresiones formulares y posibles marcas de valor en su forma léxica. La consideración de estos textos epigráficos se hace, por un lado, tomando en cuenta la información derivada de los nuevos hallazgos epigráficos y, por el otro, dedicando una especial atención a la interrelación de estos textos monetales con el resto de epigrafía en lengua ibérica. De este modo, es posible observar en qué medida el estudio de las monedas ibéricas puede contribuir al avance general de conocimiento del ibérico.
La defensa de las mujeres. Christine de Pizan y la ciudad de las damas (s. XV)
(Comares, 2022) Simó, Meritxell
Christine de Pizan cae en una profunda desazón al constatar la unanimidad del juicio masculino de filósofos e intelectuales en lo referente a la inferioridad fisica moral e intelectual de la mujer. Tres damas, Razón, Derechura y Justicia, se le aparecen en sueños para aportarle consuelo y ayudar a construir la ciudad de las damas, un espacio al abrigo de los prejuicios y de los ataques misóginos, habitado por mujeres que han destacado por su ejemplaridad.
La poesia trobadoresca femenina. Castelloza Trobairitz (s. XII)
(Comares, 2022) Simó, Meritxell
Castelloza es una de las pocas trobairitz de las que tenemos noticia. Pese a que la fin'amors que cantaban los trovadores es un amor no correspondido, el sentimiento predominante en las composiciones masculinas es eljoi, o gozo de amor, pues el trovador sabe que amar a una dama de alto rango, aunque esta no le corresponda, le refina y ennoblece y le impulsa a componer bellos versos, muy apreciados por el señor de la corte y por otros trovadores de profesión. La poesía trovadoresca femenina, sin embargo, rara vez deja entrever este tono gozoso y optimista. Así, en esta canción de Castelloza, el lamento pesimista y amargo de la trobairitz por el amor no correspondido hacia un caballero identifica sin paliativos amor y sufrimiento.
Presentació (Los Motz e·l so afinan: cantar, llegir, escriure la lírica dels trobadors)
(Viella Libreria Editrice, 2020) Simó, Meritxell
L’espai líric dels trobadors, on convergeixen els orígens de les diferents tradicions líriques europees, és també l’espai on es dona una convergència plena i primordial de la música (so) i la paraula (motz). Les contribucions que recollim en aquest llibre exploren alguns aspectes vinculats a la natura oral i performativa de la lírica trobadoresca i a la seva posterior recepció escrita, així com a les transformacions que va implicar el pas de l’audició a la lectura i a les diferents modulacions que va revestir el procés d’apropiació del llegat trobadoresc per part de les diferents literatures europees.
Pròleg (“Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval)
(Cilengua. Fundación San Millán de la Cogolla, 2021) Simó, Meritxell
Text introductori de l'obra Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval
Guantes y besos robados: lecturas femeninas de la metáfora feudal en área de oc y de oïl
(Stem Mucchi editore, 2022) Simó, Meritxell
Como es sabido, en el origen de muchas de las connotaciones que ha ido revistiendo el guante en la historia de la cultura occidental (pureza, pacto, sumisión, nobleza, mistificación del deseo, fetichismo, etc.) encontramos, igual que en el de tantas otras cosas, la poesía de los trovadores. Incorporado a la indumentaria de los obispos a partir del siglo IX, y transferido después a las ceremonias de investidura feudal, el guante deviene materialización metonímica de la autoridad que, emanada en última instancia de Dios, se encarna en los representantes de los poderes temporal y espiritual.
«Meinte merveilles avum veüe, ki en Bretaigne est avenue»: la geografia del desig i la poètica de la remambrance als Lais de Maria de França
(Publicacions de la UAB, 2020-12) Simó, Meritxell
La ficció literària va penetrar en la cultura occidental a través d’un recull de contes, els Lais de Maria de França, la primera escriptora coneguda de la literatura francesa. Un tret distintiu del recull és el tallant dualisme que caracteritza la geografia dels contes, on el món quotidià i domèstic, espai viscut pels personatges com una presó, es contraposa a l’escenari de l’aventura, dissenyat a partir dels referents mítics de les llegendes bretones que van inspirar l’autora. Volem il·lustrar la consciència ficcional que singularitza l’obra de Maria de França posant en relleu la dimensió metaliterària dels Lais així com la dimensió simbòlica de l’espai de l’aventura que dibuixa la geografia del desig.
From Orality to Writing: Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1) as a Lyrical Quotation
(Viella, 2020) Simó, Meritxell
In this study we address the reception of Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1), by contrasting the various texts that quote it: the troubadour florilegia Dc and F; So fo e·l tems c’om era gais and the Razos de trobar, by Ramon Vidal de Besalú; the Roman de la Violette, by Gerbert de Montreuil; the Mirall de Trobar by Berenguer d’Anoia; and the Breviari d’amor, by Matfre Ermengau. The varied typology of these contexts of reception gives us an idea of the fame of the canso, which, as it is known, is also confirmed by an extraordinary manuscript evidence (the song is preserved in 27 sources), as well as its musical fortune.
Les femmes et les chansons de croisade chez les romanciers du XIIIe siècle
(Classiques Garnier, 2023) Simó, Meritxell
L’article explore l’imaginaire associé aux chansons de croisade insérées dans quatre romans du XIII siècle. L’analyse des motifs littéraires et de l’interférence des registres stylistiques dans ces épisodes donne à opérer un point sur la représentation des femmes dans l’univers du roman, ainsi que sur les différentes questions métalittéraires que pose le procédé de la citation lyrique ; elle montre le rôle essentiel que jouent les chansons de croisade dans la construction des fictions romanesques.
Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya
(Institut d’Estudis Catalans, 2010) Moncunill Martí, Noemí
El desxiframent global i definitiu de l’ibèric, la llengua preromana directament documentada en bona part dels actuals territoris de parla catalana, segueix constituint encara avui dia un repte obert a la investigació. Malgrat que aquesta llengua apareix testimoniada —durant almenys cinc segles1 i al llarg d’un territori considerablement dilatat—2 en una important quantitat d’inscripcions antigues practicades sobre suports molt diversos, no ha estat fins ara possible de traduir d’una manera fiable i literal aquests textos, que representen, tanmateix, una peça clau per a la correcta interpretació de la protohistòria del nostre país. Qui foren, realment, els ibers? D’on provenien? Quin territori ocuparen? Fins a quin punt eren un poble internament homogeni? Totes aquestes són qüestions al capdavall molt bàsiques sobre el nostre passat històric més remot, a les quals difícilment donarem resposta sense haver penetrat abans en els nombrosos misteris inextricables que la llengua dels ibers encara ens guarda.
Las Metamorfosis de Ovidio traducidas por Francesc Alegre (1491): algunas observaciones sobre la problemática de las fuentes
(Sociedad de Estudios Latinos, Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 2015) Moncunill Martí, Noemí
[spa] El artículo indaga en el análisis de las posibles fuentes directas que sirvieron a Francesc Alegre para realizar su traducción catalana de las Metamofosis de Ovidio, la primera conocida en la Península Ibérica. Mediante ejemplos concretos, el trabajo destaca algunas similitudes sintomáticas entre distintas versiones medievales del mito de Eco y Narciso: la versión de Boccaccio, la francesa del Ovide Moralisé o la versión italiana de Giovanni Bonsignori. Algunas de estas coincidencias son atribuibles a la circulación del texto de Ovidio en los llamados codices recentiores, pero otras no son tan fácilmente explicables por esta vía, lo que abre ciertos interrogantes a propósito de la forma en la que estas traducciones pudieron influirse entre ellas.
L’épigraphie ibérique de Ruscino
(SEBarc Annexos, Barcelona, 2016) Moncunill Martí, Noemí
En 1911, F. P. Thiers, initiateur des fouilles systématiques de Ruscino1, faisait connaître la première inscription ibérique mise au jour sur le site2, peu après que la découverte du forum impérial ait définitivement relégué au second plan l’intérêt alors naissant pour l’occupation préromaine de la zone. Cette première pièce isolée — un dolium intégralement conservé portant trois empreintes identiques d’un sceau sur le col — revêt encore une certaine importance pour l’étude de la langue et de l’écriture ibérique. Néanmoins, la lecture et l’interprétation de cette inscription demeurent incertaines, du fait de l’état encore partiel du déchiffrement de la langue ibérique d’une part, mais aussi parce que le Roussillon constituait dans l’Antiquité un espace d’interface linguistique et culturelle, au point que le caractère pleinement ibérique des inscriptions présentées dans cet article a bien souvent fait l’objet de débats parmi les spécialistes.
M. T. Ciceró. Discursos XVI. Sobre el govern de les províncies consulars. Discurs en defensa de Luci Corneli Balb
(Fundació Bernat Metge, Barcelona. Editorial Alpha., 2013) Espluga, Xavier; Moncunill Martí, Noemí; Bellès, Joan
El 5 d’agost del 57 aC, Marc Tul·li Ciceró desembarcava a Brundísium i posava fi al seu exili després d’aconseguir el tan esperat perdó. Els dos discursos que presentem en aquest volum formen part del conjunt d’actuacions forenses que l’orador va protagonitzar durant el període immediatament posterior a aquest fet. Són textos, per això, amb un marcat rerefons polític, determinats en gran mesura per les tenses i oscil·lants relacions de Ciceró amb els membres del triumvirat, principalment amb Cèsar i amb Pompeu. En el primer discurs, Sobre el govern de les províncies consulars, Ciceró defensarà la continuïtat dels comandaments provincials de Cèsar, de qui farà un encès elogi; en el segon, el discurs En defensa de Luci Corneli Balb, l’orador aconseguirà l’absolució d’aquest influent ciutadà originari de Gades, protegit tant de Cèsar com de Pompeu, a qui s’acusava d’haver usurpat la ciutadania romana.
La culture de l'ecrit en Mediterranee occidentale a travers les pratiques epigraphiques (Gaule, Iberie, Afrique du Nord)
(Peeters Publishers, 2022) Coltelloni-Trannoy, Michèle; Moncunill Martí, Noemí
[fra] Cet ouvrage est le résultat d’un colloque international qui s’est tenu à Paris en 2017 sur un domaine d’étude en renouvellement profond depuis une vingtaine d’années: les pratiques de l’écrit dans le monde antique. Le projet était orienté vers des territoires jugés couramment «périphériques» parce qu’ils sont vus comme des frontières culturelles. Pourtant ce sont des lieux de processus dynamiques d’acculturation et d’invention de nouveaux modes de communication. Les contacts avec les Phéniciens puis les Puniques, les Grecs, les Italiques ont servi de terreau, en Occident, à la création d’alphabets multiples et de pratiques de literacy originales dont on a la trace dans tous les milieux. La documentation épigraphique se prête particulièrement bien à l’étude de la capacité qu’avaient les populations, même modestes, à lire, comprendre, utiliser l’écrit, en somme à s’emparer des potentialités de l’écriture en dehors de «l’écriture noble» qu’était la rédaction littéraire, réservée aux élites.
La culture de l’écrit chez les Ibères
(Peeters Publishers, 2022) Moncunill Martí, Noemí
[fra] - Pendant plus de cinq siècles (ve av. J.-C.-ier siècle apr. J.-C.), les Ibères ont développé leur propre culture écrite, avec des usages empruntés aux peuples avec lesquels ils sont entrés en contact au long de leur histoire – notamment les Phéniciens, les Grecs et enfin les Romains – mais aussi avec d’autres usages originaux et propres à la culture péninsulaire. Nous disposons actuellement d’environ 2 250 inscriptions en langue ibérique, qui représentent notre principale source d’information pour évaluer la pénétration et la diffusion de l’écriture chez les Ibères. L’analyse des principaux corpus d’inscriptions montre cependant que cette culture écrite, qui s’étend sur une longue période et un large territoire, n’a été uniforme ni dans le temps ni dans l’espace. L’objet de cette étude est d’analyser l’évolution de la culture écrite ibérique d’un point de vue diachronique ainsi que les principales différences que l’on observe sur le territoire, en essayant d’identifier pour chaque cas les groupes sociaux qui semblent avoir maîtrisé l’écrit.
Escultura i paraula: les estàtues descrites per Cal·lístrat
(IEC-Institut d'Estudis Catalans, 2021) Mestre, Francesca; Vintró, Eulàlia, 1945-
Descriptions of works of art is a very common literary form of the Greek literature of the Roman Empire, as a development of the progymnasma ekphrasis included in the repertory of rhetoric paideia. Our aim in this paper is to focus on the Descriptions by Callistratus, often neglected, and to put them side by side with the Imagines of the Philostratus, in order to show their differences and to make evident that the approaches of each author are mostly not the same, although they share similar formal skills.
Introduçao: Filóstrato y la hegemonía de una helenidad renovada, según los tiempos y circunstancias
(Edufpi, 2022) Mestre, Francesca
Tras el nombre de Filóstrato conservamos un elenco de obras, significativas para lo que solemos llamar la segunda sofística –tanto en sentido amplio como en sentido restringido–, así como de la vida intelectual del imperio, de su literatura, de sus intereses, de su deseada voluntad elitista, en tanto que heredera de los más excelsos valores de un pasado helénico, y de su deseo de perpetuarse como modelo de civilización, de cultura única, en un mundo que, después de ser hegemónico en todos los aspectos, empieza a ser cuestionado por sus propios integrantes y valedores, y empieza a estar altamente problematizado en cuanto a su supervivencia.
Tersites i la funció de la poesia d’invectiva
(Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC), 2021) Riu, Xavier
This paper intends to re-discuss a subject that was long debated years ago and then somewhat neglected, the figure of Thersites in the Iliad as an invective poet, in relation to the social function of iambic poetry. The various aspects of the character are worth considering together, namely: his contradictory features; his portrayal as a specialist in laughter; the loaded description of his speech, and at the same time the collocation of the episode in the Iliad. His connections with the figure of the invective poet are discussed in relation to both his physical and social presentation, and to the insistence on the inadequacy of both form and content of his speech in the context of the Iliad (the heavy characterization in just three verses as ἀμετροεπής, ἔπεα ἄκοσμα, οὐ κατὰ κόσμον: the meaning of especially the second and third is much more precise than is usually assumed). These elements will be brought together and contrasted with the usual treatment of the invective poet in real life (as opposed to poetry) in order to conclude that the collocation of the episode in the Iliad may well tell us something about the function of invective poetry in archaic Greece.
Unexpected grammaticalizations: The reanalysis of the Spanish verb ir 'to go' as a past marker
(John Benjamins, 2022) Garachana Camarero, Mar
From a typological perspective, the evolution of a verb meaning ‘to go’ as a future tense marker is a common grammaticalization chain. The evolution of an allative verb as a past tense is much less expected, though documented. In modern Spanish, for instance, it exists a past marker formed by a coordinating structure: ir ‘to go’ + y ‘and’ + finite verbal group.The aim of this paper is to explore the motivations behind the grammaticalization process experienced by the Spanish structure ir ‘to go’ + y ‘and’ + finite verbal group as a past marker and as a quotative marker. We follow a usage-based approach to language change, combined with Grammaticalization and Diachronic Construction Grammar.
El soldat fanfarró de Plaute
(Adesiara, 2018) Artigas, Esther
En funció de la seva complexitat psicològica, els personatges de la literatura, el còmic o el cinema poden ser ‘rodons’ si evolucionen al llarg de l'obra i la seva conformació psicològica és més o menys com la d'algú de carn i ossos, o bé ‘plans’ si estan exempts de complicació i apareixen caracteritzats amb unes poques pinzellades. Dins de la darrera categoria es troben els ‘personatges tipus’, que formen part del comú coneixement de tota una societat i en els quals hom es reconeix: l'heroi, el malvat, el jove valent o el murri de la picaresca ho són.

Examinar

Enviaments recents