Llibres / Capítols de llibre (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10363
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 91
- Part del llibreLes plus anciens graffites sur céramiques d’Illiberis (Elne-66) (Ve-IVe s. av. n. è.)(Éditions Mergoil, 2021) Bénézet, Jérôme; Moncunill Martí, NoemíCette étude porte sur l’analyse des plus anciens graffites de l’agglomération d’Illiberis (Elne-66), c’est-à-dire ceux de la phase des Ve-IVe s. av. n. è. Certains d’entre eux ont déjà été publiés de manière disparate, généralement selon l’écriture employée. Certains sont strictement commerciaux, d’autres sont des marques de propriété et un dernier constitue sans doute une dédicace. La révision du corpus, avec parfois de nouvelles lectures, mis en perspective avec le contexte archéologique et historique local et régional, permet d’apporter de nouvelles informations sur les prémices de l’écriture dans cette agglomération.
Part del llibre
De biuŕbedin a M(arcus) Horatius M(arci) f(ilius) Gal(eria) Bodonilur: estructura y evolución de la onomástica personal en el mundo ibérico(Ediciones Universidad de Salamanca, 2025) Moncunill Martí, Noemí; Velaza, JavierEntre las áreas lingüísticas de la Península Ibérica en época prerromana, la que puede ser establecida con mayor exactitud es la ibérica1. Esto se debe a que se han conservado numerosos testimonios epigráficos que presentan isoglosas significativas, tanto en el campo de la morfología como del léxico, y especialmente en el de la onomástica personal. En efecto, desde Ensérune hasta Porcuna, pasando por Huesca y Zaragoza, se documenta un sistema antroponímico coherente. A pesar de que es probable que de un extremo al otro del territorio existieran diferencias dialectales importantes, las coincidencias en la antroponimia, así como en las marcas flexivas y sufijales que la acompañan, nos permiten dibujar un continuum lingüístico que se correspondería muy probablemente con el área lingüística del ibérico entre los siglos v a. C. a i d. C., a juzgar por el alcance cronológico del corpus epigráfico conocido.Part del llibre
Indigenous Languages, Bilingualism, and Literacy in Hispania Citerior, Third Century bce–First Century ce(Oxford University Press, 2024-11-20) Moncunill Martí, NoemíHispania Citerior allows us to reconstruct the linguistic panorama prior to Latinization particularly well. Apart from the onomastic data that can be used to identify linguistic areas, this region also provides a substantial number of inscriptions in the different vernacular languages. This chapter exploits this rich epigraphic record, relating it to the development of Latin epigraphy in the area and to other relevant archaeological material, such as writing equipment, to analyse the evolution of local written culture, as well as language contact and bilingualism during the first centuries after the conquest. This approach aims to contribute to a better understanding of how and why most of the vernacular languages of Citerior were eventually replaced by Latin.- Part del llibre"Res d'humà no tinc per estrany". El Terenci de Pere i Joan Coromines(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) Moncunill Martí, NoemíTerenci i la seva reconeguda "humanitas" oferien un text que encaixava a la perfecció amb la visió edificant i pacificadora dels clàssics que tenien els ideòlegs de la FBM, amb Joan Estelrich i Francesc Cambó al capdavant, i no és estrany que des de la concepció mateixa del projecte aparegués com un dels autors essencials que calia integrar a la col·lecció.
- Part del llibreEl llevant la mou / i el ponent la plou. La expresión incoativa en los refranes meteorológicos (y aspectos conexos)(De Gruyter, 2024-05-06) Gargallo Gil, José EnriqueSe analiza cierto tipo parémico (o paremiotipo) ampliamente representado en el catalán continental: un tipo de refrán meteorológico de sencilla estructura bimembre que integra sendos verbos (mou ‘mueve’/plou ‘llueve’), con rima consonante. Se trata de un «mover» con valor transitivo e incoativo que tiene por sujeto algún nombre de viento o similar, y por objeto directo, un clítico (la, ocasionalmente les), que alude elusivamente a fenómenos atmosféricos como ‹nube›, ‹lluvia›, ‹tormenta›. Más concretamente se ofrece una clasificación de variantes del paremiotipo en catalán según criterios diversos de afinidad estructural, así como una muestra de paremias homólogas en otras lenguas y variedades romances.
Llibre
El habla de Puebla de Arenoso(Publicacions de la Universitat Jaume I / Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 2024) Gargallo Gil, José EnriqueLa Puebla de Arenoso, lugar natal del autor, ofrece un modo de hablar, de vivir y de ser que pertenecen básicamente al pasado, pero que esta monografía aspira a preservar en forma escrita. Sigue en ello los cánones de la dialectología tradicional, mediante la descripción de rasgos de fonética, morfosintaxis, léxico, además de facetas de la cultura material y de la vida de bastante tiempo atrás. Retrata, pues, esta variedad castellano-aragonesa del interior valenciano y su modus vivendi de antaño. En suma, «El habla de Puebla de Arenoso» guarda tesoros de la memoria histórica de la lengua. La memoria del corazón.Part del llibre
Interdicción lingüística y sustitutos eufemísticos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: la mención de las esposas y concubinas clericales(SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2023) Puig Rodríguez-Escalona, MercèA pesar de los diferentes intentos de la Iglesia, ya desde los primeros siglos, de hacer incompatible el clero y la vida conyugal, en el siglo XI el concubinato y el matrimonio por parte de los clérigos eran prácticas frecuentes. Así, existían clérigos amancebados y también casados. Hay que tener presente que en esta época la condición de eclesiástico no suponía un impedimento canónico para el matrimonio. Los clérigos podían casarse porque, a pesar de que estas uniones eran ilícitas – contrarias al derecho eclesiástico –, no eran inválidas. La legislación canónica, que preveía la destitución de los clérigos casados, se aplicaba con laxitud e incluso había caído en desuso.- Part del llibreLa defensa de las mujeres. Christine de Pizan y la ciudad de las damas (s. XV)(Comares, 2022) Simó, MeritxellChristine de Pizan cae en una profunda desazón al constatar la unanimidad del juicio masculino de filósofos e intelectuales en lo referente a la inferioridad fisica moral e intelectual de la mujer. Tres damas, Razón, Derechura y Justicia, se le aparecen en sueños para aportarle consuelo y ayudar a construir la ciudad de las damas, un espacio al abrigo de los prejuicios y de los ataques misóginos, habitado por mujeres que han destacado por su ejemplaridad.
- Part del llibreLa poesia trobadoresca femenina. Castelloza Trobairitz (s. XII)(Comares, 2022) Simó, MeritxellCastelloza es una de las pocas trobairitz de las que tenemos noticia. Pese a que la fin'amors que cantaban los trovadores es un amor no correspondido, el sentimiento predominante en las composiciones masculinas es eljoi, o gozo de amor, pues el trovador sabe que amar a una dama de alto rango, aunque esta no le corresponda, le refina y ennoblece y le impulsa a componer bellos versos, muy apreciados por el señor de la corte y por otros trovadores de profesión. La poesía trovadoresca femenina, sin embargo, rara vez deja entrever este tono gozoso y optimista. Así, en esta canción de Castelloza, el lamento pesimista y amargo de la trobairitz por el amor no correspondido hacia un caballero identifica sin paliativos amor y sufrimiento.
- Part del llibrePròleg (“Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval)(Cilengua. Fundación San Millán de la Cogolla, 2021) Simó, MeritxellText introductori de l'obra Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval
- Part del llibrePresentació (Los Motz e·l so afinan: cantar, llegir, escriure la lírica dels trobadors)(Viella Libreria Editrice, 2020) Simó, MeritxellL’espai líric dels trobadors, on convergeixen els orígens de les diferents tradicions líriques europees, és també l’espai on es dona una convergència plena i primordial de la música (so) i la paraula (motz). Les contribucions que recollim en aquest llibre exploren alguns aspectes vinculats a la natura oral i performativa de la lírica trobadoresca i a la seva posterior recepció escrita, així com a les transformacions que va implicar el pas de l’audició a la lectura i a les diferents modulacions que va revestir el procés d’apropiació del llegat trobadoresc per part de les diferents literatures europees.
- Part del llibreLa llengua de les inscripcions ibèriques sobre moneda(MNAC, Gabinet de Numismàtica de Catalunya, 2007) Moncunill Martí, Noemí[spa] Tras algunas breves observaciones sobre el estado actual de conocimiento del ibérico, el artículo se centra específicamente en el análisis de los elementos lingüísticos propios de las inscripciones monetales en esta lengua paleohispánica: nombres personales, topónimos, etnónimos, elementos sufijales, expresiones formulares y posibles marcas de valor en su forma léxica. La consideración de estos textos epigráficos se hace, por un lado, tomando en cuenta la información derivada de los nuevos hallazgos epigráficos y, por el otro, dedicando una especial atención a la interrelación de estos textos monetales con el resto de epigrafía en lengua ibérica. De este modo, es posible observar en qué medida el estudio de las monedas ibéricas puede contribuir al avance general de conocimiento del ibérico.
Part del llibre
From Orality to Writing: Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1) as a Lyrical Quotation(Viella, 2020) Simó, MeritxellIn this study we address the reception of Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1), by contrasting the various texts that quote it: the troubadour florilegia Dc and F; So fo e·l tems c’om era gais and the Razos de trobar, by Ramon Vidal de Besalú; the Roman de la Violette, by Gerbert de Montreuil; the Mirall de Trobar by Berenguer d’Anoia; and the Breviari d’amor, by Matfre Ermengau. The varied typology of these contexts of reception gives us an idea of the fame of the canso, which, as it is known, is also confirmed by an extraordinary manuscript evidence (the song is preserved in 27 sources), as well as its musical fortune.Part del llibre
«Meinte merveilles avum veüe, ki en Bretaigne est avenue»: la geografia del desig i la poètica de la remambrance als Lais de Maria de França(Publicacions de la UAB, 2020-12) Simó, MeritxellLa ficció literària va penetrar en la cultura occidental a través d’un recull de contes, els Lais de Maria de França, la primera escriptora coneguda de la literatura francesa. Un tret distintiu del recull és el tallant dualisme que caracteritza la geografia dels contes, on el món quotidià i domèstic, espai viscut pels personatges com una presó, es contraposa a l’escenari de l’aventura, dissenyat a partir dels referents mítics de les llegendes bretones que van inspirar l’autora. Volem il·lustrar la consciència ficcional que singularitza l’obra de Maria de França posant en relleu la dimensió metaliterària dels Lais així com la dimensió simbòlica de l’espai de l’aventura que dibuixa la geografia del desig.- Part del llibreGuantes y besos robados: lecturas femeninas de la metáfora feudal en área de oc y de oïl(Stem Mucchi editore, 2022) Simó, MeritxellComo es sabido, en el origen de muchas de las connotaciones que ha ido revistiendo el guante en la historia de la cultura occidental (pureza, pacto, sumisión, nobleza, mistificación del deseo, fetichismo, etc.) encontramos, igual que en el de tantas otras cosas, la poesía de los trovadores. Incorporado a la indumentaria de los obispos a partir del siglo IX, y transferido después a las ceremonias de investidura feudal, el guante deviene materialización metonímica de la autoridad que, emanada en última instancia de Dios, se encarna en los representantes de los poderes temporal y espiritual.
- Part del llibreLes femmes et les chansons de croisade chez les romanciers du XIIIe siècle(Classiques Garnier, 2023) Simó, MeritxellL’article explore l’imaginaire associé aux chansons de croisade insérées dans quatre romans du XIII siècle. L’analyse des motifs littéraires et de l’interférence des registres stylistiques dans ces épisodes donne à opérer un point sur la représentation des femmes dans l’univers du roman, ainsi que sur les différentes questions métalittéraires que pose le procédé de la citation lyrique ; elle montre le rôle essentiel que jouent les chansons de croisade dans la construction des fictions romanesques.
Llibre
Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya(Institut d’Estudis Catalans, 2010) Moncunill Martí, NoemíEl desxiframent global i definitiu de l’ibèric, la llengua preromana directament documentada en bona part dels actuals territoris de parla catalana, segueix constituint encara avui dia un repte obert a la investigació. Malgrat que aquesta llengua apareix testimoniada —durant almenys cinc segles1 i al llarg d’un territori considerablement dilatat—2 en una important quantitat d’inscripcions antigues practicades sobre suports molt diversos, no ha estat fins ara possible de traduir d’una manera fiable i literal aquests textos, que representen, tanmateix, una peça clau per a la correcta interpretació de la protohistòria del nostre país. Qui foren, realment, els ibers? D’on provenien? Quin territori ocuparen? Fins a quin punt eren un poble internament homogeni? Totes aquestes són qüestions al capdavall molt bàsiques sobre el nostre passat històric més remot, a les quals difícilment donarem resposta sense haver penetrat abans en els nombrosos misteris inextricables que la llengua dels ibers encara ens guarda.Part del llibre
Las Metamorfosis de Ovidio traducidas por Francesc Alegre (1491): algunas observaciones sobre la problemática de las fuentes(Sociedad de Estudios Latinos, Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 2015) Moncunill Martí, Noemí[spa] El artículo indaga en el análisis de las posibles fuentes directas que sirvieron a Francesc Alegre para realizar su traducción catalana de las Metamofosis de Ovidio, la primera conocida en la Península Ibérica. Mediante ejemplos concretos, el trabajo destaca algunas similitudes sintomáticas entre distintas versiones medievales del mito de Eco y Narciso: la versión de Boccaccio, la francesa del Ovide Moralisé o la versión italiana de Giovanni Bonsignori. Algunas de estas coincidencias son atribuibles a la circulación del texto de Ovidio en los llamados codices recentiores, pero otras no son tan fácilmente explicables por esta vía, lo que abre ciertos interrogantes a propósito de la forma en la que estas traducciones pudieron influirse entre ellas.- LlibreM. T. Ciceró. Discursos XVI. Sobre el govern de les províncies consulars. Discurs en defensa de Luci Corneli Balb(Fundació Bernat Metge, Barcelona. Editorial Alpha., 2013) Espluga, Xavier; Moncunill Martí, Noemí; Bellès, JoanEl 5 d’agost del 57 aC, Marc Tul·li Ciceró desembarcava a Brundísium i posava fi al seu exili després d’aconseguir el tan esperat perdó. Els dos discursos que presentem en aquest volum formen part del conjunt d’actuacions forenses que l’orador va protagonitzar durant el període immediatament posterior a aquest fet. Són textos, per això, amb un marcat rerefons polític, determinats en gran mesura per les tenses i oscil·lants relacions de Ciceró amb els membres del triumvirat, principalment amb Cèsar i amb Pompeu. En el primer discurs, Sobre el govern de les províncies consulars, Ciceró defensarà la continuïtat dels comandaments provincials de Cèsar, de qui farà un encès elogi; en el segon, el discurs En defensa de Luci Corneli Balb, l’orador aconseguirà l’absolució d’aquest influent ciutadà originari de Gades, protegit tant de Cèsar com de Pompeu, a qui s’acusava d’haver usurpat la ciutadania romana.
Part del llibre
L’épigraphie ibérique de Ruscino(SEBarc Annexos, Barcelona, 2016) Moncunill Martí, NoemíEn 1911, F. P. Thiers, initiateur des fouilles systématiques de Ruscino1, faisait connaître la première inscription ibérique mise au jour sur le site2, peu après que la découverte du forum impérial ait définitivement relégué au second plan l’intérêt alors naissant pour l’occupation préromaine de la zone. Cette première pièce isolée — un dolium intégralement conservé portant trois empreintes identiques d’un sceau sur le col — revêt encore une certaine importance pour l’étude de la langue et de l’écriture ibérique. Néanmoins, la lecture et l’interprétation de cette inscription demeurent incertaines, du fait de l’état encore partiel du déchiffrement de la langue ibérique d’une part, mais aussi parce que le Roussillon constituait dans l’Antiquité un espace d’interface linguistique et culturelle, au point que le caractère pleinement ibérique des inscriptions présentées dans cet article a bien souvent fait l’objet de débats parmi les spécialistes.