Llibres / Capítols de llibre (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10363
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 85
Part del llibreInterdicción lingüística y sustitutos eufemísticos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: la mención de las esposas y concubinas clericales(SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2023) Puig Rodríguez-Escalona, MercèA pesar de los diferentes intentos de la Iglesia, ya desde los primeros siglos, de hacer incompatible el clero y la vida conyugal, en el siglo XI el concubinato y el matrimonio por parte de los clérigos eran prácticas frecuentes. Así, existían clérigos amancebados y también casados. Hay que tener presente que en esta época la condición de eclesiástico no suponía un impedimento canónico para el matrimonio. Los clérigos podían casarse porque, a pesar de que estas uniones eran ilícitas – contrarias al derecho eclesiástico –, no eran inválidas. La legislación canónica, que preveía la destitución de los clérigos casados, se aplicaba con laxitud e incluso había caído en desuso.- Part del llibreLa defensa de las mujeres. Christine de Pizan y la ciudad de las damas (s. XV)(Comares, 2022) Simó, MeritxellChristine de Pizan cae en una profunda desazón al constatar la unanimidad del juicio masculino de filósofos e intelectuales en lo referente a la inferioridad fisica moral e intelectual de la mujer. Tres damas, Razón, Derechura y Justicia, se le aparecen en sueños para aportarle consuelo y ayudar a construir la ciudad de las damas, un espacio al abrigo de los prejuicios y de los ataques misóginos, habitado por mujeres que han destacado por su ejemplaridad.
- Part del llibreLa poesia trobadoresca femenina. Castelloza Trobairitz (s. XII)(Comares, 2022) Simó, MeritxellCastelloza es una de las pocas trobairitz de las que tenemos noticia. Pese a que la fin'amors que cantaban los trovadores es un amor no correspondido, el sentimiento predominante en las composiciones masculinas es eljoi, o gozo de amor, pues el trovador sabe que amar a una dama de alto rango, aunque esta no le corresponda, le refina y ennoblece y le impulsa a componer bellos versos, muy apreciados por el señor de la corte y por otros trovadores de profesión. La poesía trovadoresca femenina, sin embargo, rara vez deja entrever este tono gozoso y optimista. Así, en esta canción de Castelloza, el lamento pesimista y amargo de la trobairitz por el amor no correspondido hacia un caballero identifica sin paliativos amor y sufrimiento.
- Part del llibrePròleg (“Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval)(Cilengua. Fundación San Millán de la Cogolla, 2021) Simó, MeritxellText introductori de l'obra Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit”. Creació, recepció i representació de la literatura medieval
- Part del llibrePresentació (Los Motz e·l so afinan: cantar, llegir, escriure la lírica dels trobadors)(Viella Libreria Editrice, 2020) Simó, MeritxellL’espai líric dels trobadors, on convergeixen els orígens de les diferents tradicions líriques europees, és també l’espai on es dona una convergència plena i primordial de la música (so) i la paraula (motz). Les contribucions que recollim en aquest llibre exploren alguns aspectes vinculats a la natura oral i performativa de la lírica trobadoresca i a la seva posterior recepció escrita, així com a les transformacions que va implicar el pas de l’audició a la lectura i a les diferents modulacions que va revestir el procés d’apropiació del llegat trobadoresc per part de les diferents literatures europees.
- Part del llibreLa llengua de les inscripcions ibèriques sobre moneda(MNAC, Gabinet de Numismàtica de Catalunya, 2007) Moncunill Martí, Noemí[spa] Tras algunas breves observaciones sobre el estado actual de conocimiento del ibérico, el artículo se centra específicamente en el análisis de los elementos lingüísticos propios de las inscripciones monetales en esta lengua paleohispánica: nombres personales, topónimos, etnónimos, elementos sufijales, expresiones formulares y posibles marcas de valor en su forma léxica. La consideración de estos textos epigráficos se hace, por un lado, tomando en cuenta la información derivada de los nuevos hallazgos epigráficos y, por el otro, dedicando una especial atención a la interrelación de estos textos monetales con el resto de epigrafía en lengua ibérica. De este modo, es posible observar en qué medida el estudio de las monedas ibéricas puede contribuir al avance general de conocimiento del ibérico.
- Part del llibreFrom Orality to Writing: Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1) as a Lyrical Quotation(Viella, 2020) Simó, MeritxellIn this study we address the reception of Ab joi mou lo vers e·l comens (BEdT 70, 1), by contrasting the various texts that quote it: the troubadour florilegia Dc and F; So fo e·l tems c’om era gais and the Razos de trobar, by Ramon Vidal de Besalú; the Roman de la Violette, by Gerbert de Montreuil; the Mirall de Trobar by Berenguer d’Anoia; and the Breviari d’amor, by Matfre Ermengau. The varied typology of these contexts of reception gives us an idea of the fame of the canso, which, as it is known, is also confirmed by an extraordinary manuscript evidence (the song is preserved in 27 sources), as well as its musical fortune.
- Part del llibre«Meinte merveilles avum veüe, ki en Bretaigne est avenue»: la geografia del desig i la poètica de la remambrance als Lais de Maria de França(Publicacions de la UAB, 2020-12) Simó, MeritxellLa ficció literària va penetrar en la cultura occidental a través d’un recull de contes, els Lais de Maria de França, la primera escriptora coneguda de la literatura francesa. Un tret distintiu del recull és el tallant dualisme que caracteritza la geografia dels contes, on el món quotidià i domèstic, espai viscut pels personatges com una presó, es contraposa a l’escenari de l’aventura, dissenyat a partir dels referents mítics de les llegendes bretones que van inspirar l’autora. Volem il·lustrar la consciència ficcional que singularitza l’obra de Maria de França posant en relleu la dimensió metaliterària dels Lais així com la dimensió simbòlica de l’espai de l’aventura que dibuixa la geografia del desig.
- Part del llibreGuantes y besos robados: lecturas femeninas de la metáfora feudal en área de oc y de oïl(Stem Mucchi editore, 2022) Simó, MeritxellComo es sabido, en el origen de muchas de las connotaciones que ha ido revistiendo el guante en la historia de la cultura occidental (pureza, pacto, sumisión, nobleza, mistificación del deseo, fetichismo, etc.) encontramos, igual que en el de tantas otras cosas, la poesía de los trovadores. Incorporado a la indumentaria de los obispos a partir del siglo IX, y transferido después a las ceremonias de investidura feudal, el guante deviene materialización metonímica de la autoridad que, emanada en última instancia de Dios, se encarna en los representantes de los poderes temporal y espiritual.
- Part del llibreLes femmes et les chansons de croisade chez les romanciers du XIIIe siècle(Classiques Garnier, 2023) Simó, MeritxellL’article explore l’imaginaire associé aux chansons de croisade insérées dans quatre romans du XIII siècle. L’analyse des motifs littéraires et de l’interférence des registres stylistiques dans ces épisodes donne à opérer un point sur la représentation des femmes dans l’univers du roman, ainsi que sur les différentes questions métalittéraires que pose le procédé de la citation lyrique ; elle montre le rôle essentiel que jouent les chansons de croisade dans la construction des fictions romanesques.
- LlibreEls noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya(Institut d’Estudis Catalans, 2010) Moncunill Martí, NoemíEl desxiframent global i definitiu de l’ibèric, la llengua preromana directament documentada en bona part dels actuals territoris de parla catalana, segueix constituint encara avui dia un repte obert a la investigació. Malgrat que aquesta llengua apareix testimoniada —durant almenys cinc segles1 i al llarg d’un territori considerablement dilatat—2 en una important quantitat d’inscripcions antigues practicades sobre suports molt diversos, no ha estat fins ara possible de traduir d’una manera fiable i literal aquests textos, que representen, tanmateix, una peça clau per a la correcta interpretació de la protohistòria del nostre país. Qui foren, realment, els ibers? D’on provenien? Quin territori ocuparen? Fins a quin punt eren un poble internament homogeni? Totes aquestes són qüestions al capdavall molt bàsiques sobre el nostre passat històric més remot, a les quals difícilment donarem resposta sense haver penetrat abans en els nombrosos misteris inextricables que la llengua dels ibers encara ens guarda.
- Part del llibreLas Metamorfosis de Ovidio traducidas por Francesc Alegre (1491): algunas observaciones sobre la problemática de las fuentes(Sociedad de Estudios Latinos, Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 2015) Moncunill Martí, Noemí[spa] El artículo indaga en el análisis de las posibles fuentes directas que sirvieron a Francesc Alegre para realizar su traducción catalana de las Metamofosis de Ovidio, la primera conocida en la Península Ibérica. Mediante ejemplos concretos, el trabajo destaca algunas similitudes sintomáticas entre distintas versiones medievales del mito de Eco y Narciso: la versión de Boccaccio, la francesa del Ovide Moralisé o la versión italiana de Giovanni Bonsignori. Algunas de estas coincidencias son atribuibles a la circulación del texto de Ovidio en los llamados codices recentiores, pero otras no son tan fácilmente explicables por esta vía, lo que abre ciertos interrogantes a propósito de la forma en la que estas traducciones pudieron influirse entre ellas.
- LlibreM. T. Ciceró. Discursos XVI. Sobre el govern de les províncies consulars. Discurs en defensa de Luci Corneli Balb(Fundació Bernat Metge, Barcelona. Editorial Alpha., 2013) Espluga, Xavier; Moncunill Martí, Noemí; Bellès, JoanEl 5 d’agost del 57 aC, Marc Tul·li Ciceró desembarcava a Brundísium i posava fi al seu exili després d’aconseguir el tan esperat perdó. Els dos discursos que presentem en aquest volum formen part del conjunt d’actuacions forenses que l’orador va protagonitzar durant el període immediatament posterior a aquest fet. Són textos, per això, amb un marcat rerefons polític, determinats en gran mesura per les tenses i oscil·lants relacions de Ciceró amb els membres del triumvirat, principalment amb Cèsar i amb Pompeu. En el primer discurs, Sobre el govern de les províncies consulars, Ciceró defensarà la continuïtat dels comandaments provincials de Cèsar, de qui farà un encès elogi; en el segon, el discurs En defensa de Luci Corneli Balb, l’orador aconseguirà l’absolució d’aquest influent ciutadà originari de Gades, protegit tant de Cèsar com de Pompeu, a qui s’acusava d’haver usurpat la ciutadania romana.
- Part del llibreL’épigraphie ibérique de Ruscino(SEBarc Annexos, Barcelona, 2016) Moncunill Martí, NoemíEn 1911, F. P. Thiers, initiateur des fouilles systématiques de Ruscino1, faisait connaître la première inscription ibérique mise au jour sur le site2, peu après que la découverte du forum impérial ait définitivement relégué au second plan l’intérêt alors naissant pour l’occupation préromaine de la zone. Cette première pièce isolée — un dolium intégralement conservé portant trois empreintes identiques d’un sceau sur le col — revêt encore une certaine importance pour l’étude de la langue et de l’écriture ibérique. Néanmoins, la lecture et l’interprétation de cette inscription demeurent incertaines, du fait de l’état encore partiel du déchiffrement de la langue ibérique d’une part, mais aussi parce que le Roussillon constituait dans l’Antiquité un espace d’interface linguistique et culturelle, au point que le caractère pleinement ibérique des inscriptions présentées dans cet article a bien souvent fait l’objet de débats parmi les spécialistes.
- Part del llibreLa culture de l’écrit chez les Ibères(Peeters Publishers, 2022) Moncunill Martí, Noemí[fra] - Pendant plus de cinq siècles (ve av. J.-C.-ier siècle apr. J.-C.), les Ibères ont développé leur propre culture écrite, avec des usages empruntés aux peuples avec lesquels ils sont entrés en contact au long de leur histoire – notamment les Phéniciens, les Grecs et enfin les Romains – mais aussi avec d’autres usages originaux et propres à la culture péninsulaire. Nous disposons actuellement d’environ 2 250 inscriptions en langue ibérique, qui représentent notre principale source d’information pour évaluer la pénétration et la diffusion de l’écriture chez les Ibères. L’analyse des principaux corpus d’inscriptions montre cependant que cette culture écrite, qui s’étend sur une longue période et un large territoire, n’a été uniforme ni dans le temps ni dans l’espace. L’objet de cette étude est d’analyser l’évolution de la culture écrite ibérique d’un point de vue diachronique ainsi que les principales différences que l’on observe sur le territoire, en essayant d’identifier pour chaque cas les groupes sociaux qui semblent avoir maîtrisé l’écrit.
- LlibreLa culture de l'ecrit en Mediterranee occidentale a travers les pratiques epigraphiques (Gaule, Iberie, Afrique du Nord)(Peeters Publishers, 2022) Coltelloni-Trannoy, Michèle; Moncunill Martí, Noemí[fra] Cet ouvrage est le résultat d’un colloque international qui s’est tenu à Paris en 2017 sur un domaine d’étude en renouvellement profond depuis une vingtaine d’années: les pratiques de l’écrit dans le monde antique. Le projet était orienté vers des territoires jugés couramment «périphériques» parce qu’ils sont vus comme des frontières culturelles. Pourtant ce sont des lieux de processus dynamiques d’acculturation et d’invention de nouveaux modes de communication. Les contacts avec les Phéniciens puis les Puniques, les Grecs, les Italiques ont servi de terreau, en Occident, à la création d’alphabets multiples et de pratiques de literacy originales dont on a la trace dans tous les milieux. La documentation épigraphique se prête particulièrement bien à l’étude de la capacité qu’avaient les populations, même modestes, à lire, comprendre, utiliser l’écrit, en somme à s’emparer des potentialités de l’écriture en dehors de «l’écriture noble» qu’était la rédaction littéraire, réservée aux élites.
- Part del llibreEscultura i paraula: les estàtues descrites per Cal·lístrat(IEC-Institut d'Estudis Catalans, 2021) Mestre, Francesca; Vintró, Eulàlia, 1945-Descriptions of works of art is a very common literary form of the Greek literature of the Roman Empire, as a development of the progymnasma ekphrasis included in the repertory of rhetoric paideia. Our aim in this paper is to focus on the Descriptions by Callistratus, often neglected, and to put them side by side with the Imagines of the Philostratus, in order to show their differences and to make evident that the approaches of each author are mostly not the same, although they share similar formal skills.
- Part del llibreIntroduçao: Filóstrato y la hegemonía de una helenidad renovada, según los tiempos y circunstancias(Edufpi, 2022) Mestre, FrancescaTras el nombre de Filóstrato conservamos un elenco de obras, significativas para lo que solemos llamar la segunda sofística –tanto en sentido amplio como en sentido restringido–, así como de la vida intelectual del imperio, de su literatura, de sus intereses, de su deseada voluntad elitista, en tanto que heredera de los más excelsos valores de un pasado helénico, y de su deseo de perpetuarse como modelo de civilización, de cultura única, en un mundo que, después de ser hegemónico en todos los aspectos, empieza a ser cuestionado por sus propios integrantes y valedores, y empieza a estar altamente problematizado en cuanto a su supervivencia.
- LlibreMostellaria, una de fantasmes de Plaute(Adesiara, 2023) Artigas, EstherEntre els grecs i els romans antics, tenir un fantasma rondant per casa o, el que ve a ser el mateix, viure en una casa encantada, estava directament relacionat amb els esperits dels morts que, per una raó o altra, no aconseguien descansar en pau: llavors els seus fantasmes retornaven al regne dels vius, de vegades només en somnis, però d’altres, amb tota la idea d’establir-s’hi i d’habitar-ne espectralment les cases. La qüestió fa al cas de la comèdia que presentem perquè la Mostellaria, una de les peces més conegudes i encertades del teatre de Plaute, construeix justament la seva trama sobre la presència ocasional d’un fantasma dins la casa d’un dels protagonistes. I de fet, el nom mateix de Mostellaria que intitula l’obra resulta prou suggeridor en la mesura que deriva indirectament del substantiu mo(n)strum, que té en llatí el sentit de ‘fantasma, espectre o aparició'.
- Part del llibreOrigin and development of Spanish verbal periphrases haber + (nexus) + infinitive(John Benjamins, 2022) Artigas, Esther; Garachana Camarero, MarIt is a well attested fact that possessive verbs spread to di!erent meanings. In many languages, these lexical verbs often lead to auxiliary and semiauxiliary verbs. This is the case of Lat. 'HABEO', and its Romance descendants, that gave rises to di!erent periphrastic constructions whose meaning goes from a past and a future tense to a deontic modality. In this paper we re(ect on the formation in Medieval Spanish of the deontic verbal periphrases haber + (nexus) + infnitive, which added some discursive meanings related to the modality to a new grammatical form. The emergence of these verbal constructions gave rise to a major change in the medieval verbal system, whose sources can be found in Latin.