Tot el que ens queda: l’essència del passat des d’una perspectiva pictòrica

Abstract

[cat] El projecte artístic Tot el que ens queda pretén establir-se com un univers de la familiaritat, de la melangia i de l’essència de certes vivències que podrien ser perfectament pròpies. El configuren una sèrie de pintures acríliques que deforma imprecisa i sense estricta identitat, remeten al passat col·lectiu. Amb aquest projecte culmina l’obsessió vers el passat que s’ha establert com un dels vèrtexs principals d’estudi en bona part treballs previs realitzats. La pintura l’he entès com un medi que ha permès mostrar i convidar als altres a somiar i construir les seves pròpies històries. L’arxiu fotogràfic del qual jo formo part de la tercera generació, n’és el tema fonamental. Un recull de vivències i de diferents moments plenament personals però immersos en uns ambients lleugerament distorsionats de la realitat. Una distorsió, ocasionada per la idealització i per la inexistència del present que s’hi representa.

[eng] The artistic project Tot el que ens queda expects to establish itself as a universe of familiarity, melancholy and the essence of certain life lessons that could perfectly be my own. It is configured by a series of acrylic paintings that in an imprecise way and without any strict identity allude to a collective past. With this project peaks the obsession towards the past that has been established as one of the main studies of most previous works. I have extended the paint as a mean that has allowed me to show and welcome others to dream and build their own stories. The photographic archives of which I am part as the third generation is the main topic. A group of life experiences and different moments which are purely personal but immersed in lightly distorted surroundings of reality. A distortion caused by the idealization and absence of the present times represented in them.