Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/115682
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorAyuso Montero, Raúl-
dc.contributor.authorCuartero Balañá, Meritxell-
dc.date.accessioned2017-09-21T10:01:56Z-
dc.date.available2017-09-21T10:01:56Z-
dc.date.issued2017-06-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/115682-
dc.descriptionTreball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Raúl Ayuso Monterocat
dc.description.abstractObjectius: El principal objectiu d’aquest estudi és determinar la possible relació entre la posició mandibular i la postura corporal en subjectes sans. Secundàriament també preten determinar la relació entre el costat de preferència masticatoria i la postura corporal, avaluar la reproductibilitat del mètode utilitzat i comprovar la concordança entre diferents maneres de mesurar un mateix angle corporal. Mètodes: Deu subjectes asimptomàtics (edat mitjana 21,5 anys) van ser sotmesos a registres fotogràfics en tres posicions mandibulars diferents: màxima intercuspidació, lateralitat dreta i lateralitat esquerra. La postura corporal, definida pels angles formats entre acròmions (AA) i espines ilíaques anterior superiors (EE), es va mesurar directament mitjançant el software PAS/SAPO i després l’angle resultant d’aquests es va mesurar indirectament per càlcul matemàtic. Es va completar una escala analògica visual (VAS) del costat de preferència masticatòria dels subjectes. Tots els registres es van prendre dues vegades amb un interval de 7 a 10 dies pel mateix examinador. Resultats: L'anàlisi de variància estadística (ANOVA) no va revelar diferències significatives (p-valor>0.05) entre les posicions mandibulars i els costats de preferència masticàtoria per cap dels angles corporals mesurats. L'estimació de la reproductibilitat utilitzant coeficients intra-classe va ser adequada (ICC> 0.4) i les rectes de regressió entre la mesura directa i indirecta va tenir un coeficient elevat (R2=0,975). Conclusions: La posició mandibular no va demostrar afectar la postura corporal dels subjectes; així tampoc ho va fer el costat de preferència masticatòria. El mètode utilitzat és força reproduïble, tot i que s’ha de mencionar que el disseny té importants limitacions experimentals a tenir en compte per futurs estudis. La concordança obtinguda entre les diferents mesures del mateix angle corporal les valida ambdues.cat
dc.format.extent32 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocateng
dc.rightscc-by-nc-nd, (c) Cuartero Balañá, 2017-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es-
dc.sourceTreballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia-
dc.subject.classificationPostura humanacat
dc.subject.classificationOclusió dentalcat
dc.subject.classificationMaxil·larscat
dc.subject.classificationMasticaciócat
dc.subject.classificationTreballs de fi de graucat
dc.subject.otherPostureeng
dc.subject.otherDental occlusioneng
dc.subject.otherJawseng
dc.subject.otherMasticationeng
dc.subject.otherBachelor's theseseng
dc.titleRelació de la posició mandibular i la postura corporal en subjectes sanscat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiseng
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccesseng
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
115682.pdf3.75 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons