Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/115766
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorCamps Font, Octavi-
dc.contributor.authorTraboulsi Garet, Bassel-
dc.date.accessioned2017-09-26T10:19:04Z-
dc.date.available2017-09-26T10:19:04Z-
dc.date.issued2017-06-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/115766-
dc.descriptionTreball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Octavi Camps Fontcat
dc.description.abstractIntroducció: S’ha establert la dehiscència com una de les complicacions més habituals en regeneració òssia guiada (6.95% - 13.1%). La principal causa esdevé l’absència de tancament del penjoll per primera intenció i lliure de tensió. En particular, el disseny del penjoll i les incisions que el composen jugaran un paper clau en obtenir un tancament correcte de la ferida. Objectius: Avaluar i comparar el paper que desenvolupa la incisió al periosti (maniobra de Rehrmann) en l’extensió de tres dissenys diferents: incisió crestal, penjoll triangular i trapezoïdal, així com comparar l’extensió entre els tres dissenys i, en relació cost/benefici, valorar el disseny més adequat per la regeneració òssia guiada. Materials i mètodes: 12 mandíbules de porc foren distribuïdes de forma aleatòria en tres grups segons el disseny de penjoll adjudicat: 1) incisió crestal, 2) penjoll triangular i 3) penjoll trapezoïdal. Seguint un disseny d’estudi a boca partida, cada mandíbula s’assignà de forma aleatòria una hemiarcades test (secció periòstica) i una control (sense maniobra de Rehrmann); obtenint 6 subgrups de 4 hemiarcades. S’utilitzà una tracció estandarditzada, la qual va ser prèviament calibrada mitjançant un dinamòmetre (110 grams = 1.079 N). Resultats: S’obtingué una mitjana de l’extensió dels subgrups control de 5.14 mm sense diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p = 0.165). D’altra banda, els subgrups test obtingueren una mitjana de l’extensió de 7.37 mm amb diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p < 0.001). Pel que fa a l’ús de la maniobra de Rehrmann mostrà un increment significatiu en els dissenys incisió crestal (0.57 mm; p = 0.003) i penjoll trapezoïdal (4.93 mm; p = 0.014). L’increment del penjoll trapezoïdal amb secció periòstica fou significativament major en comparació a qualsevol dels altres subgrups analitzats. Conclusions: L’ús de la maniobra de Rehrmann permetrà obtenir un tancament per primera intenció a baixa tensió. El disseny trapezoïdal associat a la secció periòstica presenta resultats significativament millors que la resta de dissenys avaluats.cat
dc.format.extent24 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocateng
dc.rightscc-by-nc-nd, (c) Traboulsi Garet,, 2017-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es-
dc.sourceTreballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia-
dc.subject.classificationPeriosticat
dc.subject.classificationPenjalls quirúrgicscat
dc.subject.classificationOdontologiacat
dc.subject.classificationTreballs de fi de graucat
dc.subject.otherPeriosteumeng
dc.subject.otherFlaps (Surgery)eng
dc.subject.otherDentistryeng
dc.subject.otherBachelor's theseseng
dc.titleInfluència del disseny de la incisió en l'extensió del penjoll: un estudi in-vitrocat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiseng
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccesseng
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
115766.pdf1.97 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons