Sant Ramon de Penyafort. Imatge, devoció i santedat

Abstract

[cat] La present recerca doctoral es dedica a les representacions de Ramon de Penyafort (c.1185-1275) dins del marc de la construcció de la imatge religiosa en època moderna. El punt de partida és l’anàlisi de les primeres figuracions medievals del dominic català, amb l’objectiu d’observar d’una manera àmplia i transversal la gènesi, evolució i variants experimentades en la seva iconografia d’ençà del 1601, quan el personatge assoleix definitivament la santedat. Els continguts de la tesi s’han organitzat a partir de tres blocs principals, precedits per la introducció i les conclusions pertinents. El primer bloc presenta un recull biogràfic de Ramon de Penyafort com a personatge històric, tot subratllant les principals fites que contribuïren a la seva fama com a jurista i predicador de prestigi, abans d’afrontar detalladament la història del procés de canonització del personatge des de la seva mort l’any 1275, fins a la solemne canonització de 1601, celebrada a la nova Basílica de Sant Pere, sota la cúpula dissenyada per Michelangelo. El segon bloc de la tesi gira a redós de la difusió del culte a sant Ramon de Penyafort després de 1601 a Catalunya, però també a les penínsules ibèrica i itàlica, completant el marc geogràfic de l’anomenat Mediterrani catòlic. En aquests territoris es constata com durant les primeres dècades del segle XVII el culte a sant Ramon de Penyafort esdevé emergent i genera esplendoroses festes de canonització, però també nous encàrrecs artístics destinats a la veneració del dominic català, entre els quals destaca la desapareguda capella del sant al convent de Santa Caterina de Barcelona. El tercer bloc temàtic analitza sis qüestions vinculades directament a la imatge raimundiana, que abracen des de la gènesi de les representacions del frare dominic en època medieval, fins a la fixació de la seva iconografia arran de la canonització de 1601. Entre les problemàtiques plantejades, hi ha un especial èmfasi en la creació i difusió de la Transfretació, o viatge miraculós del sant sobre la seva capa entre Mallorca i Barcelona, però també en el seu impacte dins del cicle fundacional de l’Orde de la Mercè de Redempció de captius, així com en els seves conseqüències en època moderna.

[eng] The thesis analyses the representations of the catalan Dominican Raymond of Penafort (c.1185-1275). Raymond was probably the most famous and respected jurist in canon law of his time. After occupying the Chair of canon law at the University of Bologna, he received the Dominican habit in Barcelona in 1222, and begun a promising career inside the Order of Preachers, that reached the nomination as Great Master in 1239. During those years, Raymond also became a famous writer after his Summa de casibus poenitentiae, a book of cases for confessors. Knowing Raymond's reputation in the juridical sciences, Gregory IX appointed him chaplain and grand penitentiary, and also commissioned him the compilation of the Decretales, the most important collection of canon laws approved officially in 1234, that became a Standard until 1917. After Raymond’s death in the convent of Santa Caterina of Barcelona, his tomb was the scenario of different miraculous healings attributed to the friar’s intercession. This fact attracted many pilgrims and encouraged his brothers to begin a canonization process to ascend Raymond to the glory of the altars. The main objective of the thesis is the study of Raymond’s representations as confluence between art, sanctity and devotion in the modern era. Although the work is chronologically focused in the seventeenth and eighteenth centuries, in first instance are closely studied the medieval representations of the friar, in order to observe in a wide and transverse view the genesis, evolution and variants experienced on the iconography of the friar before and after his canonization, held in Rome in 1601.