Les primeres escoles de llengües orientals a l'Europa medieval

Abstract

[eng] Three outstanding intellectuals of 13th century from the Catalan-Aragonese Crown share the common feature of having been the promoters of the first schools of Oriental languages in medieval Europe: Ramon de Penyafort (1185-1275), Ramon Martí (1230-1285) and Ramon Llull (1235- 1316). Namely, these are the Studia linguarum of the Dominicans, and Miramar, in Majorca, promoted by Ramon Llull from a theological approach close to the Franciscans. Our research starts with them and goes to the decree XXIX issued by the Council of Vienne of the Roman Catholic Church held in 1311-1312. In this Council was decreed the establishment of chairs of Arabic, Hebrew, and Chaldean at the main universities of the time. It was, furthermore, an acknowledgementof the projects of the three eminent scholars.

[cat] Tres insignes intel·lectuals del segles XIII del àmbit catalanoaragonès, que d’una forma global i informal podríem anomenar “els tres ramons”, tractant-se com és de Ramon de Penyafort(1185-1275), Ramon Martí (1230-1285), i Ramon Llull, (1235-1316) són l’eix mental del present treball; els tres tenen en comú l’interès i la fundació de “les primes escoles de llengües orientals en l’Europa Medieval”. Aquest treball de final de grau vol comentar el context històric que van viure aquestes escoles, suggerir les motivacions profundes que van fer possible el naixement d’ una a realitat cultural d’aquestes característiques en la baixa edat mitjana, vol també suggerir la pedagogia que feien servir en les lliçons d’aprenentatge i el mètode d’ensenyament. Ben segur que l’ escolàstica universitària va influït en la pedagogia que podien fer servir els mestres i alumnes dels studia linguarum de l’àmbit teològic dominicà i també franciscà, ( ja que l’Escola de Miramar de Mallorca és un dels més estimats projectes de Llull, i el pensament lul·lià es pot classificar com una de les branques de la teologia franciscana). Clourem el tema amb i l’aprovació del decret XXIV del Concili de Vienne del Delfinat (1311-1312), en el qual es preveu que l’estudi de l’àrab, hebreu, caldeu, entrés dins les grans universitat del moment: Paris, Bolonya, Oxford, Salamanca; era un reconeixement de l’idea que estudiar i aprendre llengües era el futur, no sols per la missió, també pel coneixement i creixement cultural d’Europa.