Seguint les regles del joc: El discurs terapèutic de la normalitat i els Trastorns de Conducta

Abstract

Quan es tracta de l’educació dels infants, existeix una gran controvèrsia sobre el que és millor per aquests, sobre quina és la fórmula per aconseguir que els infants es transformin en adults decents, productius i feliços, a la vegada que moltes expectatives perquè aquests creixin i desenvolupin les seves possibilitats i capacitats al màxim1. Una aproximació a la temàtica a partir d’un recull de premsa, revela un clar interès per part de la població sobre la recerca d’una millor educació pels nens i nenes, la creació d’entorns favorables pel seu desenvolupament i, al mateix temps, una certa preocupació pels problemes que apareixen en el desenvolupament dels infants2. Què està passant? D’entrada es podria dir que cada cop ens preocupem més –o donem més importància– per les condicions i factors que poden afectar directa o indirectament al desenvolupament dels infants, en aquest sentit, la infància es troba actualment en el punt de mira de cada cop més estudis i/o investigacions. La infància s’ha convertit en l’etapa idònia de la vida dels individus per intervenir, per modelar-los i “ajudar-los” a desenvolupar-se favorablement en la nostra societat. Al·legant la permeabilitat dels infants, sembla que tots els problemes que té una societat puguin ser solucionats a través d’una “bona educació” –per abolir el racisme, la LGBT fòbia, el Bullying a les escoles, la violència de gènere i molts altres problemes socials, s’ha de començar per educar als infants–.