Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/119085
Title: Etnografia de la comunicació del col·lectiu xinès de Mollet del Vallès: diàspora i integració intercultural
Author: Llinàs Bertran, Laia
Director/Tutor: Buxó Rey, Ma. Jesús (Maria Jesús)
Jubany, Olga
Keywords: Xinesos
Immigrants
Usos i costums
Etnolingüística
Català
Etnografia
Mollet del Vallès (Catalunya)
Antropologia
Treballs de fi de màster
Chinese
Immigrants
Social life and customs
Ethnolinguistics
Catalan language
Ethnography
Mollet del Vallès (Catalonia)
Anthropology
Master's theses
Issue Date: Jun-2017
Abstract: Aquest treball neix del dubte de la influència de la globalització sobre el català com a llengua minoritària, desembocant en una etnografia sobre la comunitat xinesa de Mollet del Vallès. He intentat, d’una banda, presentar el grup asiàtic, incloent les seves costums, tradicions, quotidianitat... entre les quals he descobert: el procés d’emigració (que inclou l’enviament dels fills a Xina durant uns anys per assegurar una bona educació mentre els pares assoleixen un nivell econòmic suficientment al país d’arribada), el singular posicionament dels seus negocis allunyat del model Chinatown, la paralingüística del grup (que ha mostrat els subgrups de la comunitat: amb una cultura mes oriental o més occidental), i finalment els sistemes de prestigi de la comunitat que expliquen, entre d’altres, els préstecs monetaris desinteressats. D’altra banda, he analitzat els usos lingüístics amb especial atenció, i he intentat analitzar el pes de diversos aspectes de la globalització sobre el català, trencant molts esquemes preconcebuts tant per les teories trobades com per la realitat al treball de camp. El català no és una llengua en risc ni amenaçada, simplement cal que tinguem cura de la seva salut i que l’utilitzem. Alhora, és necessari pel benestar de les futures identitats i generacions, que promulguem una Catalunya multicultural i plurilingüe, sense etiquetes, pors ni estigmes.
Este trabajo nace de la duda de la influencia que tiene la globalización sobre el catalán como lengua minoritaria, desembocando en una etnografía de la comunidad china de Mollet del Vallés. He intentado, por un lado, presentar el grupo asiático, incluyendo sus costumbres, tradiciones, su vida cotidiana… entre las cuales he descubierto: el proceso de emigración (que incluye el hecho de mandar a los hijos a China durante unos años para asegurar una buena educación mientras los padres consiguen un nivel económico suficiente en el país de llegada), el singular posicionamiento de sus negocios lejos del modelo Chinatown, la paralingüística del grupo (que ha mostrado los subgrupos de la comunidad: con una cultura más oriental u occidental), y finalmente los sistemas de prestigio de la comunidad que explican, entre otras cosas, los préstamos monetarios desinteresados. Por otro lado, he analizado los usos lingüísticos con especial atención, y he intentado analizar el peso de los diferentes aspectos de la globalización en la lengua catalana, rompiendo muchos esquemas preconcebidos, tanto por teorías estudiadas como por la realidad del trabajo de campo. El catalán no es una lengua en riesgo ni amenazada por la globalización. Simplemente, los catalanes somos los primeros que tenemos que cuidar su salud y usarla. Asimismo, es necesario para el bienestar de las futuras generaciones e identidades, que promulguemos una Cataluña multicultural y plurilingüe, sin etiquetas, miedos ni estigmas.
This project was born of the doubt about the influence that globalization has on the Catalan language as a minority one, and it developed into an ethnography about the Chinese community in Mollet de Valles, a city in the province of Barcelona. I tried, on the one side, to present the Asian group, including their traditions, quotidian life… where I discovered the emigrating process (that includes sending the children to China some years for them to have a good education while parents get a good economic level in the new country), the singular position of their business, far from Chinatown model, the group’s paralinguistic (that has shown the subgroups of the community: with a more oriental or occidental culture), and finally the prestige systems in the community that explain, among other things, uninterested loans. On the other side, I carefully analyzed the linguistic uses and I tried to analyze the influence of different aspects of globalization on the Catalan language, breaking some preconceived schemes, with new theories and with the field study. The Catalan language is not in risk nor threat for globalization. We, Catalans, must be the ones to take care of its health and use it. It’s necessary for the wellness of the future identities and generations, that we enchant a multicultural and plurilingual Catalonia, without tags, fear nor stigma.
Note: Màster Oficial en Antropologia i Etnografia, Departament d'Antropologia, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Maria Jesús Buxó i Olga Jubany
URI: http://hdl.handle.net/2445/119085
Appears in Collections:Màster Oficial - Antropologia i Etnografia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFM_Llinàs_Bertran_Laia.pdf2.14 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons