El teatre com a eina en la intervenció social

Abstract

[cat] Als anys 70 a Brasil, sorgí la pràctica teatral com una nova forma dramatitzada de reacció, als excessos del capitalisme a través d’injustícies socials, de la vida dels ciutadans i l’expressió lliure. Els artistes creaven obres en contingut social sobre les situacions que vivia la societat i les utilitzaven com a forma d’expressió crítica dels ciutadans davant les situacions que vivien. Dramaturgs com Augusto Boal, van fer possible la renovació del teatre i la seva ampliació, amb el Teatre del Oprimit, apreciant el teatre com a metodologia d’utilització en intervencions socials. El següent treball, destaca la utilitat que té el Teatre Social com eina per a la intervenció social del professional de la disciplina del Treball Social. Donant a conèixer la relació que hi ha entre aquestes dues disciplines, i com de les tècniques del Teatre del Oprimit, es poden relacionar amb els objectius del Treball Social, creant així, una eina complementaria dintre de la intervenció social del professional. Es va realitzar un estudi descriptiu i explicatiu, dintre d’una perspectiva qualitativa i a partir de tècniques d’observació i entrevistes. S’analitzaren les dades obtingudes dels participants de teatre social i dels professionals amb experiències i coneixements sobre la temàtica. A partir de dues dimensions es van poder classificar per categories d’anàlisi diferents descripcions sobre què aporta la utilització d’aquesta eina, als professionals i als participants. Amb la metodologia utilitzada per a la següent investigació, s’ha reconegut el valor social i la utilitat del teatre en la intervenció social. S’identificaren beneficis a nivell grupal a partir del debat entre espectadors i actors sobre situacions o problemàtiques socials i reals. A nivell individual les dinàmiques teatrals fomenten l’empatia, l’autoestima, l’autoconfiança, potencien capacitats de comunicació, d’expressió i relacionals. Com a dificultats trobaríem la poca credibilitat dels objectius del teatre com eina d’intervenció social per part de la població i les institucions, la falta d’implicació, la diversitat o la falta de motivació dels participants. La disciplina del treball social s’apropia d’un nou llenguatge artístic fruit d’una metodologia teatral creativa. S’utilitza en àmbits de context social, apropant-se a l’individu i la societat, per a la comprensió, la recerca d’alternatives a problemes o situacions socials, interpersonals i individuals, i als treballadors socials, els hi permet fer la seva intervenció més rica i complerta.

[eng] In the 70s in Brazil, theatrical practice emerged as a new form of dramatized reaction to the excesses of capitalism through social injustices of life of citizens and free expression. The artists created works in social content on the situations lived by the Company and used as a form of expression that is critical of the citizens living in situations. Playwrights such as Augusto Boal, made possible the renovation of the theatre and its extension, the Theatre of the Oppressed, appreciating theatre as a methodology for use in social interventions. The following work highlights the utility of the Social Theatre as social intervention tool for the professional discipline of Social Work. Revealing the relationship between these two disciplines and techniques such as Theatre of Oppressed, can relate to the objectives of social work, creating a complementary tool within the social work profession. We conducted a descriptive and explanatory, within a qualitative perspective and from observation techniques and interviews. We analyzed the data obtained from participants in social and professional theatre experience and knowledge on the subject. From two dimensions could be classified by different categories of analysis which provides descriptions of the use of this tool, professionals and participants. The methodology used for the following research, recognized the social value and utility of social intervention in the theatre. Identified benefits from group level discussion between audience and actors on social issues or situations and real. At individual level dynamics theatrical foster empathy, self-esteem, self-confidence, enhance communication skills, expression and relational. How to find little difficulties credibility of the objectives of the theatre as a tool of social intervention by the population and institutions, lack of involvement, diversity or lack of motivation of the participants. The discipline of social work appropriates a new artistic language the result of a creative theatrical methodology. Used in areas of social, approaching the individual and society, for understanding, finding alternatives to social problems or situations, interpersonal and individual social workers, allows them to make intervention richer and more complete.