Desradicalització

Abstract

L'any 2008, la revista TIME va publicar un decàleg d'idees que, segons els autors, podien canviar el món. La número quatre era la desradicalització. Molts governs, entre els quals el de Catalunya, han establerts protocols de prevenció i detecció de la radicalització, actuant sobre les comunitats o els individus que es troben en situacions culturals, econòmiques, socials o polítiques de vulnerabilitat. Tanmateix, segons el Global Peace Index que l'Institute for Economics and Peace, un laboratori d'idees amb base a Sidney, va fer públic a principis d'estiu, des del 2008 el nombre de víctimes mortals que provoca la radicalització ha incrementat d'un 247%. Normalment, quan sentim la paraula 'radicalització' ens venen al cap uns tipus molt concrets de radicalismes, en funció de la ideologia o de la situació en què es trobi cadascú, però és un fenomen molt més ampli i subtil. L'opressió econòmica, política o social d'uns grups humans respecte a uns altres és també una forma de radicalisme. Podríem dir, frívolament, que el radicalisme té un component subjectiu important, però això no és el que indiquen els estudis científics sobre el tema.