Diàlegs impossibles

Abstract

[cat] Dues cares, dues identitats, enfrontades una davant de l'altra intenten mantenir un diàleg que resultarà impossible. Vull evidenciar la impossibilitat de comunicació entre dues persones, entre dues identitats formades per no deixar escapar les emocions. Intenten establir un diàleg, però allò que s'espera d'elles i el que elles mateixes s'exigeixen els impedeix mostrar-se tal com són, fent impossible la relació amb l'exterior. Vull plasmar la incomunicació, la individualització que es construeix en la societat quan, per seguir endavant, és necessari formar-se una cuirassa que ni deixa sortir ni deixa entrar: el desgast personal que provoca aquesta lluita constant entre allò que vol alliberar-se i la presó que insisteix en mantenir-ho amagat. Com ens intentem protegir de les coses de fora que creiem que ens poden fer mal, i paguem el preu que ningú arribi a veure mai les coses bones que tenim dins. Unes barreres que ens creem nosaltres mateixos per protegir-nos, amagar-nos i que, al final, ens aïllen i ens fan sentir més sols del que estem. Vull expressar la soledat, la frustració que causa aquesta por a obrir-se.

[eng] Two faces, two identities, both faced one in front of the other try to keep a dialogue that is going to be impossible. I want to point out the communication impossibility between two persons, between two identities created to don’t let emotions escape. They try to establish a dialogue, but what is expected from them and what themselves require restrains them to show as they are, restraining the relationship with the outside. I want to reflect the non-communication, the individualization that has been built in the society when, to move on, is needed to make an armour that doesn’t let in and neither let out: the personal wear that this constant fight causes between the thing that wants to get free and the prison that insists to keep it hidden. How we try to protect ourselves from the things from the outside which we think that can hurt us, and we pay the price that no one will ever see the good we have inside. Some barriers that we create to protect ourselves, to hide and that, at the end, isolate us and make us feel lonelier than what we already are. I want to express the solitude, the frustration that this fear to open causes.