Alè. L'altre

Abstract

[cat] L’art sempre ha estat fonamentat en la vida i en l’experiència de compartir l’espai amb l’altre. L’obra present es dirigeix a mostrar els indicis que el respirar d’aquest altre ens provoca. És una escultura destinada a contenir alè humà dins de centenars de mòduls tubulars de vidre suspesos en l’espai. Aquest material -lleu i quasi imperceptible com l’aire entelat que acull a l'interior- marca els límits físics d'un recorregut que convida a transitar a l’interior del seu conjunt. El caminar que es proposa, iniciat des d’una aparent solitud, està envoltat de l ́evocació del so d’un respir: allò aliè és suggerit amb el baf i amb l’absència de qui el provoca. L'escultura, en la seva irrupció en l’espai, es proposa ferma tot i el seu aspecte fràgil suscitat per la translucidesa que causa l’evaporació lenta de l’alè. Amb un caràcter permeable amb el seu entorn, aquesta deixa entreveure en els tubs contenidors de vidre discretes traces vives sobre allò inert.

[eng] Art has always been based on life itself, and the experience of sharing space with the other is central to the evolution of all the vital aspects of our being. The present work aims to show the traces left on us by the breathing of this close presence. It is a sculpture designed to contain human breath inside hundreds of tubular glass modules suspended in space. This material – light and almost as imperceptible as the misty air inside it – outlines the physical boundaries of a path that invites one to go along the whole interior of the set.This suggested walk, starting from an apparent solitude, is surrounded by the evocation of a breathing sound: the otherness is announced by the steam and by the absence of the one that causes it. As it bursts into space, the sculpture appears solid and firm even though its translucent slow breath vaporation may suggest fragility. Due to its quality of permeability with its surroundings, we are allowed to glimpse living traces among the lifeless matter inside the glass containers.