Reliably Unreliable: An Analysis of the Child Narrators in To Kill a Mockingbird (1960) and Room (2010)

Abstract

[eng] This paper aims to analyze the figure of the child narrator in fiction regarding the concept of narratorial unreliability and argue that child narrators present conflicting characteristics of both reliable and unreliable narrators, due to their ability to accurately report events but inability to accurately interpret them, attributable to their innocence and limited knowledge of the world. In order to support this hypothesis, this paper includes an overview of the study of the concept of unreliability—from Wayne Booth and Ansgar Nünning to Greta Olsen and James Phelan—followed by an analysis of the child narrators in the novels To Kill a Mockingbird by Harper Lee and Room by Emma Donoghue, taking into account their differences in narrative structure and focalization. This paper further argues that the (un)reliability that these narrators illustrate can cause bonding effects in the reader, instead of estranging effects, according to James Phelan’s theories about bonding unreliability.

[cat Aquest treball pretén analitzar la figura del narrador infantil en ficció en relació al concepte de la “no fiabilitat” i argumentar que els narradors infantils presenten característiques tant de narradors fiables com de narradors no fiables, degut a que relaten els successos amb precisió però no són capaços d’interpretar-los amb la mateixa precisió. Aquest fet es pot atribuir a la seva innocència i coneixement limitat. Per a donar suport a aquesta hipòtesi, aquest treball inclou un resum de l’estudi que s’ha fet del concepte de la “no fiabilitat”—des de Wayne Booth i Ansgar Nünning a Greta Olsen i James Phelan—tot seguit d’una anàlisi dels narradors infantils en les novel·les To Kill a Mockingbird de Harper Lee i Room d’Emma Donoghue, tenint en compte les diferències d’estructura i focalització que presenten aquestes obres. A més a més, aquest treball també argumenta que la “no fiabilitat” que caracteritzen aquests narradors pot causar efectes de familiarització en el lector/a, enlloc d’efectes de defamiliarització, segons les teories de James Phelan.