Dossier 'Autocensura e historiografía en tiempos de los Austrias'. Presentación

Abstract

L'autocensura va ser present de forma molt significativa en el desenvolupament de la historiografia hispànica de la primera Edat Moderna. Va tenir una incidència especialment important en l'escriptura i la difusió de la història oficial i, més en concret, de les obres dels cronistes del rei. L'autocensura podia obeir a interessos personals i professionals i a raons i pressions polítiques, però també a conviccions morals, a criteris sobre l'haver de ser de la disciplina o a les condicions d'accés i gestió de les fonts d'informació. Posen de manifest, igualment, que l'autocensura podia incidir en tots els estadis i agents de la producció i difusió d'obres historiogràfiques: en la concepció mateixa d'allò 'historiable' o memorable, en la selecció de continguts, en la conservació i destrucció de fonts i testimonis, en la interpretació dels fets, en els gèneres i estils d'escriptura, en els mitjans de comunicació de la història. Un marc cronològic ampli com el dels regnats dels Àustries a Espanya convida a considerar l'evolució de l'autocensura, a identificar tendències de llarga durada i a examinar possibles girs en les seves formes i funcions. Amb l'objectiu últim i global de comprendre millor les raons, les formes i els efectes de l'autocensura a la historiografia de l'edat moderna, els articles d'aquest dossier monogràfic donen compte d'un ampli repertori d'aquests i altres aspectes essencials de l'autocensura historiogràfica en temps dels Àustries. Ho fan a partir de l'examen de diverses obres, gèneres i discursos i de l'anàlisi tant de la reflexió com de l'aplicació de l'autocensura a la literatura històrica i, especialment, a la historiografia oficial de diversos regnes hispànics (Castella, Aragó, Catalunya) de la Monarquia dels Àustries.