Communities of Dissent. Social Network Analysis of Religious Dissident Groups in Languedoc in the Thirteenth and Fourteenth Centuries

Abstract

[eng] This dissertation focuses on the application of the methods of Social Network Analysis to the study of religious dissident movements in late medieval Languedoc. The aim of the project is to analyse the community performance of late Cathars, and Beguins of Languedoc in order to identify and compare organizational patterns and to reassess the participation of women in late medieval heresy. The study is based on a relational reading of inquisitorial sources, mainly registers and books of sentences. I argue that the relational nature of inquisitorial records makes them the ideal source not only for the study of social relationships within dissident religious movements but also for the application of formal network analysis methods. This approach stresses the need to consider the dissident community as encompassing both priestlike elites traditionally identified as the leadership of heretical groups and the social basis that shaped them and made them possible. Furthermore, as will be discussed, despite the current acknowledgement of the importance of female involvement in religious dissent, the fact that women were soon excluded from sacerdotal functions within some of these non- orthodox communities has fostered the underestimation of their contribution as brokers and, therefore, as key players within spiritual networks.

The following pages will describe the different kinds of relations between actors that can be retrieved from the sources, as well as the role played by women in such relational structures. Acquaintanceship, family, and friendship ties are the most common, but the flows of information, beliefs, money, victuals, and relics have also been considered. In the case of women, the application of this methodology shows that they were central in sustaining dissident networks, but that this function was neither exclusive to them nor their sole purpose. Finally, I will propose that understanding the relational mechanisms that led new members to join the network—that is, to convert— contributes to the ongoing debate on the so-called “invention of heresy.” Thus, the social dimension of the flow of beliefs and spiritual practices leads to the conclusion that the networks that can be extracted from inquisitorial records were indeed social networks and not inquisitorial constructs, and that they provided the basis for the transmission of alternative religious cultures.

[spa] Esta tesis se centra en la aplicación de los métodos de Análisis de Redes Sociales al estudio de los movimientos religiosos disidentes en el Languedoc tardomedieval. El objetivo del proyecto es analizar la performance comunitaria de los grupos cátaros tardíos y de los beguinos del Languedoc con el fin de identificar y comparar patrones organizativos y reevaluar la participación de las mujeres en la disidencia espiritual de este período. El estudio se basa en una lectura relacional de las fuentes inquisitoriales, principalmente registros y libros de sentencias. Sostengo que la naturaleza relacional de los registros inquisitoriales los convierte en la fuente ideal no sólo para el estudio de las relaciones sociales dentro de los movimientos religiosos disidentes, sino también para la aplicación de métodos formales de análisis en redes. Este enfoque enfatiza la necesidad de considerar que el concepto de comunidad disidente abarca tanto a las élites sacerdotales, tradicionalmente identificadas como líderes de grupos heréticos, como a la base social que los formaba y los hizo posibles. Además, como se discutirá más adelante, a pesar del reconocimiento actual de la importancia de la participación femenina en la disidencia religiosa, el hecho de que las mujeres fueran pronto excluidas de las funciones sacerdotales dentro de algunas de estas comunidades no ortodoxas ha

fomentado la subestimación de su contribución como intermediarias y, por lo tanto, como actores clave dentro de las redes espirituales.

En las páginas siguientes se describen los diferentes tipos de relaciones entre los actores que se pueden obtener de las fuentes, así como el papel desempeñado por las mujeres en dichas estructuras relacionales. Los lazos de amistad, familia y amistad son los más comunes, pero también se han considerado los flujos de información, creencias, dinero, suministros y reliquias. En el caso de las mujeres, la aplicación de esta metodología muestra que fueron centrales para el apoyo material de las redes disidentes, pero que esta función no era exclusiva de ellas ni era su único propósito. Finalmente, propondré que la comprensión de los mecanismos relacionales que llevaban a los nuevos miembros a unirse a la red -es decir, a convertirse- contribuirá al debate en curso sobre la llamada “invención de la herejía”. Así, la dimensión social del flujo de creencias y prácticas espirituales lleva a la conclusión de que las redes que se pueden extraer de los registros inquisitoriales eran en realidad redes sociales y no constructos inquisitoriales, y que proporcionaron la base para la transmisión de culturas religiosas alternativas.

[cat] Aquesta tesi se centra en l'aplicació dels mètodes d'Anàlisi de Xarxes Socials a l'estudi dels moviments religiosos dissidents al Llenguadoc tardomedieval. L'objectiu del projecte és analitzar la performance comunitària dels grups càtars tardans i dels beguins del Llenguadoc per tal d'identificar i comparar patrons organitzatius i reavaluar la participació de les dones a la dissidència espiritual d'aquest període. L'estudi es basa en una lectura relacional de les fonts inquisitorials, principalment registres i llibres de sentències. Mantinc que la naturalesa relacional dels registres inquisitorials els converteix en la font ideal no només per a l'estudi de les relacions socials dins dels moviments religiosos dissidents, sinó també per a l'aplicació de mètodes formals d'anàlisi en xarxes. Aquest enfocament emfatitza la necessitat de considerar que el concepte de comunitat dissident abasta tant a les elits sacerdotals, tradicionalment identificades com a líders de grups herètics, com a la base social que els formava i els va fer possibles. A més, com es discutirà més endavant, tot i el reconeixement actual de la importància de la participació femenina a la dissidència religiosa, el fet que les dones fossin aviat excloses de les funcions sacerdotals dins d'algunes d'aquestes comunitats no ortodoxes ha fomentat que se subestimi la seva contribució com a intermediàries i, per tant, com a actors clau dins de les xarxes espirituals.

A les pàgines següents es descriuen els diferents tipus de relacions entre actors que es poden obtenir a partir de les fonts, així com el paper exercit per les dones en aquestes estructures relacionals. Els llaços d'amistat, família i amistat són els més comuns, però també s'han considerat els fluxes d'informació, creences, diners, subministraments i relíquies. En el cas de les dones, l'aplicació d'aquesta metodologia mostra que van ser centrals per al support material de les xarxes dissidents, però que aquesta funció no era exclusiva d'elles ni era el seu únic propòsit. Finalment, proposaré que la comprensió dels mecanismes relacionals que portaven als nous membres a unir-se a la xarxa, és a dir, a convertir-se, contribuirà al debat en curs sobre l'anomenada “invenció de l'heretgia”. Així, la dimensió social del flux de creences i pràctiques espirituals porta a la conclusió que les xarxes que es poden extreure dels registres inquisitorials eren en realitat xarxes socials i no constructes inquisitorials, i que van proporcionar la base per a la transmissió de cultures religioses alternatives.