El CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939)

Abstract

[cat] Aquesta recerca es centra en l’anàlisi del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria- Entitat Obrera, CADCI, durant la guerra civil. Des de la seua fundació el 1903, l’entitat expressava la via nacional de la vindicació laboral per als treballadors mercantils. La seua estratègia s’anà adaptant a les noves demandes dels dependents, cada cop més proletaritzats i conscients de formar part de la classe obrera. A partir dels anys trenta, la realització de mesures de força pioneres per al sector i l’augment del prestigi de l’entitat, situaran el CADCI al capdavant de les organitzacions mercantils catalanes. Aquesta activitat unida a la participació en la insurrecció del 6 d’Octubre, feu que el Centre tingués un paper rellevant dintre del moviment antifeixista i obrerista. L’anàlisi de l’esforç de guerra de l’entitat mercantil ens ajuda a constatar aquesta rellevància i estudiar acuradament l’evolució de la multiplicitat de funcions endegades per tal d’atendre als treballadors i treballadores del comerç, tan al front com a la rereguarda. Durant la guerra, l’entitat comptà amb milers d’afiliats, passant dels 23.000 afiliats de juliol de 1936 als més de 50.000 un any després. A finals del 1938, 11.000 associats, el 22% de la seua militància, estaven al front. D’altra banda, es plantejà la possibilitat de fer del CADCI la tercera central sindical catalana. L’opció s’esvairia en ratificar-se l’adhesió a la regional d’UGT el juliol de 1937. A partir d’aleshores i fins al final de la guerra, el Centre seguí funcionant amb independència de la Regional, situant en l’eix prioritari d’acció al seu Secretariat Militar i en especial al Comitè d’Ajut al Combatent dirigit per les treballadores mercantils. Aprofundir en la història del CADCI ens permet investigar per què patí la triple repressió franquista executada sobre l’entitat, els associats i el seu estatge social. L’apropiació militar de l’edifici ubicat al número 10 de la Rambla de Santa Mònica, s’efectuava el 26 de gener de 1939, només ser ocupada Barcelona. Poques setmanes després era escorcollat pel personal de l’Oficina de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, DERD. L’organisme s’encarregava de localitzar, requisar i controlar tota la documentació que aportés dades sobre els enemics amb l’objectiu d’identificar, amb la major celeritat possible, al màxim nombre de persones i entitats que hagueren participat o col·laborat amb la República per poder processar-les i depurar-les. La finalitat repressiva marcà la conservació del patrimoni documental requisat, doncs fou eliminat tot allò que es considerà inútil per a l’extracció d’informació sobre persones desafectes. Una part de la documentació sostreta és la que conforma el fons restituït al CADCI entre 2008 i 2014, en aplicació de la Llei 21/2005, procedent del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Les 1.213 unitats de catalogació, més de 105.000 documents foliats, són la base documental de la nostra investigació. L’estatge social no ha estat retornat. La seua història motiva i estructura bona part de la recerca. A través de les seues quatre clausures estudiem l’evolució del Centre, l’augment del suport popular i l’enfortiment de la xarxa vincular que fou clau per superar els períodes de clandestinitat. A la vegada, analitzem els precedents de l’accionar repressiu i el procés de resignificació de l’edifici que, durant la guerra, es consolidà com un lloc de commemoració i símbol de la resistència antifeixista. La recerca estudia les implicacions de recuperar-lo com a lloc de memòria i d’història. Amb aquesta finalitat es proposen una sèrie d’intervencions per a aquest espai que allotja la multiplicitat dels relats de la història del moviment obrer català.

[eng] The research focusses on the analysis of the CADCI, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria- Entitat Obrera (Autonomic Centre of Dependents of Commerce and Industry– Workers Organization), during the civil war. From its founding in 1903, the organization expressed the national route of labour vindication for mercantile workers. Its strategy evolved along with the demands of its dependants, increasingly proletarianized and aware of belonging to the working class. Beginning in the thirties, the carrying out of pioneering measures for the sector and the increase in prestige of the organization, put CADCI at the head of the Catalan mercantile organisations. This activity coupled with its participation in the insurrection of the 6th of October, led to the centre reinforcing its role within the anti-fascist workers movement. As a result, during the war, the organisation would have thousands of members and at one point it was considered it could become the third union federation. An analysis of its war effort allows us to confirm this relevance and study the multiplicity of functions carried out in order to attend to workers on the frontline as well as in the rear-guard. An in-depth study of the history of CADCI allows us to analyse the reasons for it suffering the triple Francoist repression carried out on the organisation, its associates and its headquarters. The military appropriation of the building, located at Rambla de Santa Mónica number 10, was carried out on the 26th of January 1939, immediately following the occupation of Barcelona. A few weeks later it was searched by the DERD (State Delegation for Document Recovery). Part of the documentation taken is what makes up the content restored to the organisation between 2008 and 2014, by application of the law 21/2005, from the CDMH (Historical Memory Documentary Centre) in Salamanca. These 1213 catalogued items are the documentary base of this investigation. The headquarters has not been returned. Its history motivates and structures a good part of the research. Through its four forced shutdown we study the evolution of the centre, its increase in popular support and the strengthening of its networks that were key to it surviving periods in the underground. At the same time, we analyse the precedents of the repressive action and the resignification process of the building that was consolidated as a place of commemoration and a symbol of the anti-fascist resistance during the war. The research looks at the implications of recovering it as a site of memory and history. For this purpose, a series of interventions are proposed for this space that houses the multiplicity of stories of the history of the Catalan labour movement.