L'especialització vitícola catalana i la formació del mercat blader espanyol: una nova lectura socio-ambiental de la comercialització dels sistemes agraris a la província de Barcelona a la segona meitat del segle XIX

Abstract

[cat] En aquest treball s'analitza el procés d'especialització vitícola desenvolupat a la província de Barcelona al llarg del segle XIX i el primer terç del segle XX, des de l'òptica de les complexes i canviants relacions entre comerç i medi ambient. El principal moment de ruptura de l'esmentat procés s'identifica en el pas, abans i després de la crisi agrària finisecular, des d'una primerenca especialització comercial regional fins a la primera globalització de l'agricultura catalana en el marc de l'economia espanyola. Mitjançant l'estimació de la petjada ecològica i laboral, i de l'evolució de la relació real d'intercanvi entre el vi català i el blat castellà, s'analitzen els efectes d'aquell lligam comercial a la mateixa província de Barcelona i sobre les províncies de l'interior peninsular especialitzades en la producció de blat. Aquesta anàlisi permet observar que l'impacte socioambiental d'aquell procés d'especialització vitícola a Catalunya, o bladera a l'interior de Castella, que va desenvolupar-se en el marc de la política comercial prohibicionista o proteccionista espanyola, no va generar un intercanvi marcadament desigual. Tanmateix, les forces motrius que impulsaren aquella especialització als mercats internacionals, nacionals o regionals també acabaren generant a l'interior peninsular una propensió al monocultiu cerealícola que va anar massa lluny des de qualsevol punt de vista econòmic i ambiental, com ja observaren i criticaren alguns agrònoms a les primeres dècades del segle XX.

[eng] The process of viticultural specialization in the province of Barcelona during the nineteenth and early twentieth century is analysed from the point of view of the complex and changing relationship between trade and environment. The main turning point in that process was the worldwide agricultural crisis of the late nineteenth century, which led from an earlier regional commercial specialization towards the first globalization of Catalan agriculture within the Spanish economy. We look at the effects the trading relationship between the province of Barcelona and the wheat-growing regions of the Iberian Peninsula had on each side, in terms of the ecological and labour footprints, and of the evolution of the real terms of trade between Catalan wine and Castilian wheat. We conclude that the double specialization process, in vine-growing and in wheatgrowing, which took place within a framework of prohibitionist or protectionist trade policies, did not result in any noticeably unequal exchange. All the same, the driving forces that drove such a specialization in the international, national and regional markets did eventually create in the Castilian provinces a propensity to cereal monoculture which went too far from both an economic and an environmental point of view, as was already remarked upon and criticized by some agronomists in the early twentieth century.