Perduts, amagats i retrobats. Història de dos manuscrits de la Doctrina pueril

Abstract

La primera edició moderna de la Doctrina pueril de Ramon Llull, preparada per Mateu Obrador, va ser publicada a Palma de Mallorca el 1906. Seixanta-sis anys més tard, Gret Schib, a la introducció de la seva edició crítica de l'obra, va denunciar la desaparició de dos dels tres manuscrits catalans que el lul·lista mallorquí havia tingut en compte, entre els quals es trobava el que havia utilitzat com a text base. Aquest còdex, aleshores conservat a la biblioteca del Seminari de Barcelona, va ser l'únic text medieval que l'editor va poder consultar; es tracta del seu manuscrit B. El segon dels volums perduts, 'procedent de la Cartoxa valldemossina', era un còdex del XVII que presentava una versió modernitzada de l'obra, i al qual l'editor va atorgar la sigla C.