Càrrega de contraban

Abstract

Cada cop que llegeixo Contraban, de Josep Pla, em ve a la memòria una història vagament familiar que he sentit explicar tota la vida. No és pas gran cosa: no- més un petit episodi ocorregut pels mateixos anys en que suposem que cal situar els fets que Pla explica en aquella narració -els anys quaranta-, en un indret igualment pròxim -la frontera amb França pel cantó de la Jonquera. El contraban modest, que era una forma prou corrent a la zona d'arrodonir -és una manera de dir-ho- l'economia domèstica de moltes famílies, tenia també, pel risc que comportava, un aspecte important de joc. Aventura clandestina al capdavall, generava una certa quantitat de tradició oral a base de les peripècies que, per un motiu o altre, vencien a poc a poc el pacte de silenci que n'envoltava els detalls. Se satisfeia així, probablement, la necessitat d'una mitologia quotidiana que, sense renunciar a l'element heroic, contingués també el còmic o el grotesc; el motiu central (la burla de l'autoritat) solia proporcionar-lo amb abundor.