El somieig del paisatge infinit. En memòria d'un camí com a espai de repetició

Abstract

[cat] La memòria reimagina i somieja una experiència viscuda en la infància, entre l’acció de caminar i la percepció del paisatge. El record d’un camí com un recorregut repetitiu i diari esdevé suggestiu. El Camí del Dret, situat al terme de Lluçà de la comarca d’Osona, està actualment desaparegut, una realitat simbòlica que fa desplegar la pràctica artística al voltant de la memòria del lloc i la significació de la vivència. El camí parla de l’ésser humà, de qui som, del passat i present, del fet inesborrable i emotiu dels espais viscuts. Sorgeix l’exploració en clau de multiplicitat de la riquesa expressiva de la repetició com a filosofia i pensament. Des del camí, el paisatge vola i es desplega fora d’ell cap a la infinitud de la lenta visió del caminant. L’obra pren forma d’edició i explora elements impresos, així com altres suports visuals que recullen moments i variables del procés.

[eng] Memory imagines anew and dreams of an experience lived during childhood, while walking and perceiving the landscape. The memory of a path as an inhabited and repeated journey becomes evocative. “El Camí del Dret” (The Straight Path), located in the village of Lluçà in the Osona region of Catalonia, is now vanished, a symbolic reality that unfolds artistic prac-tice around the memory of the place and the meaning of the experience. The path speaks of human beings, of who we are, our past and present, the indelible and emotional fact of lived spaces. Multiplicity exploration arises in the expressive richness of repetition as philosophy and thought. From the path, the landscape flies and unfolds itself towards the infinity of the walker’s slow gaze. The work becomes editing and explores printed elements as well as other visual aids that capture moments and changes in the process.