Sobre la distribució vocàlica en els manlleus i el seu grau de nativització fonològica: estudi experimental a través d'una mostra del català de la plana de Vic i proposta d'explicació tipològica

Abstract

[cat] En aquest treball formulem un seguit d'hipòtesis que integren un marc teòric a partir del qual es pot donar una explicació global per a la nativització o la manca de nativització dels manlleus i el seu abast. Segons aquesta explicació, els factors tipològics que determinen la nativització d'un manlleu són principalment les vocals que n'ocupen les posicions àtones, la posició de l'accent en el mot i el nombre de síl·labes que té. D'entre els factors vocàlics, la /i/, la /u/ i, en menys mesura, la /a/ àtones s'han establert com a factors nativitzadors, mentre que les vocals mitjanes altes àtones, la /e/ i la /o/, s'han situat com a factors antinativitzadors. Així mateix, la posició posttònica d'aquestes vocals i una distància sil·làbica petita a la síl·laba tònica s'han assenyalat com a contextos més decisius en el balanç de nativització d'un manlleu. Els resultats del treball experimental dut a terme a través d'una enquesta confirmen en bona mesura les hipòtesis plantejades, però també mostren la rellevància dels diversos condicionants no fonològics que intervenen en la nativització dels manlleus. Els resultats també posen de manifest que la nativització, en manlleus llargs, tendeix a restringir-se només a una part del mot, que anomenem finestra de nativització. Finalment, donem una explicació especulativa per al fet que els patrons mixtos, amb nativització parcial, són casos infreqüents, que denominem Principi d'eficiència comunicativa.

[eng] In this essay we state a set of hypotheses which build up a theoretical framework on the basis of which a complete explanation on the nativisation or the lack of nativisation of loanwords and its extent can be given. According to this explanation, the typological deciding factors for the nativisation are mainly the unstressed vowels of a loanword, the stress position within the word and its number of syllables. Among the vocalic factors, unstressed /i/, unstressed /u/ and, to a lesser degree, unstressed /a/ have been proposed as pronativisation factors, whereas unstressed close-mid vowels, i.e. /e/ and /o/, have been proposed as anti-nativisation factors. Likewise, the post-stressed 3 position that these vowels may occupy and a shorter distance between its syllable and the stressed syllable of the word have been pointed out as more deciding contexts in terms of the nativisation assessment of a loanword. The results derived from the experimental work that we have carried out by means of a survey are consistent to a large extent with our hypotheses, although they also show the relevance of the several non-phonological factors that play a role in the nativisation of loanwords. Our results also bring to light the fact that nativisation in long loans tends to be restricted within a part of the word, which we name as nativisation window. Finally, we provide an explanation to the fact that mixed patterns, the ones representing partial nativisation, are very uncommon cases; we refer to this explanation as principle of communicational efficiency.