Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/172169
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorBaiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim)-
dc.contributor.authorPérez Escribano, Albert-
dc.date.accessioned2020-11-18T11:27:34Z-
dc.date.available2020-11-18T11:27:34Z-
dc.date.issued2019-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/172169-
dc.descriptionMàster de Cultures Medievals. Facultat de Filologia i Comunicació. Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019, Tutor: Ignasi J. Baiges i Jardíca
dc.description.abstractEn l’àmbit de la història de la cultura escrita, pocs són els temes que hagin suscitat tant interès per part dels investigadors d’arreu d’Europa com l’estudi de la institució notarial. Consagrada com una de les institucions més antigues del nostre panorama politico-jurídic, la seva activitat fou fonamental per regular de forma sistemàtica i amb seguretat el tràfic jurídic de les societats occidentals. Així doncs, partint de la noció de la seva importància, el present treball té com a objectiu estudiar l’establiment de la institució notarial a Catalunya a la baixa edat mitjana, tot analitzant els seus precedents romans i alt-medievals, amb la voluntat de respondre al perquè de la seva constitució i quines van ser les seves aportacions a la societat catalana baix-medieval. Unes qüestions que resoldrem a partir de l’anàlisi dels essentialia de la institució notarial, que ens serviran com a fil conductor del nostre treball: el notari com a pública persona i l’instrumentum publicum dotat de fe pública com a mitjà de prova i constitutiu de dret. L’estudi es troba organitzat en quatre capítols, corresponent el primer a la formalització dels negocis jurídics entre particulars en època romana, l’evolució de l’escriptura com a mitjà probatori i el sorgiment dels tabelliones com a categoria professional de redactors de documents; el segon es centra en la continuïtat d’aquests precedents romans fins la constitució a l’occident europeu del document prebolonyès i el desenvolupament dels escrivents alt-medievals; el tercer presenta la formació de la doctrina notarial italiana i el seu establiment als territoris del Principat de Catalunya, parant atenció als fonaments de la institució notarial i la seva aportació a la societat catalana en el nou context socioeconòmic, cultural i polític de la baixa edat mitjana; i, en darrer lloc, el quart capítol analitza la implantació de la institució notarial a Catalunya a través dels registres notarials, parant atenció a les diferències territorials existents en l’adopció del sistema d’enregistrament de l’instrument notarial, sobretot a partir de les disposicions de les Corts de Perpinyà (1351) i el Concili de Tarragona (1364).ca
dc.format.extent124 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Pérez Escribano, Albert, 2019-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/*
dc.sourceMàster Oficial - Cultures Medievals-
dc.subject.classificationDret notarialcat
dc.subject.classificationCatalunyacat
dc.subject.classificationTreballs de fi de màstercat
dc.subject.otherNotarieseng
dc.subject.otherCataloniaeng
dc.subject.otherMaster's theseseng
dc.titleLa gènesi de la institució notarial i la seva implantació a Catalunya: un motor cultural, social, econòmic i políticca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesisca
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca
Appears in Collections:Màster Oficial - Cultures Medievals

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFM_Albert_Pérez_Escribano.pdf1.41 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons