De ramaders a treballadors del turisme. Una mirada etnogràfica als canvis en un poble del Pirineu

Abstract

[cat] A partir del treball etnogràfic realitzat en la població de Torla, en el centre del Pirineu aragonès, en aquest article ens aproximem als canvis produïts durant les últimes dècades en aquest context, que ha transitat de les economies agro-ramaderes al turisme. S'analitzen els efectes del turisme en aquesta transició per a veure com els habitants de la localitat han anat adaptant les seves estratègies de supervivència i relació amb el territori per a continuar en un entorn que s'ha especialitzat en conservar la natura i s'ha orientat a turistes i visitants per a un ús lúdic, per a l'oci i l'aventura. S'entenen els canvis socials com un procés que deriva en la producció cultural de noves realitats. La simultaneïtat de les transformacions es visualitza en com elements del passat i del present es reconstrueixen per a conformar una cultura que és alhora local i global. El paisatge es configura com la mercaderia a comercialitzar en un context que ofereix un paratge rural, natural i que converteix a la localitat en un lloc per a la contemplació i el descans. El paisatge es converteix en un producte cultural que locals i visitants produeixen a partir de les seves pràctiques i de les noves relacions que estableixen amb el territori.

[eng] Drawing on ethnographic fieldwork in the village of Torla, in the Aragonese Pyrenees, this article focuses on the socioeconomic transformations happening in this village in the last decades, from an agropastoral economy to tourism services. The research analyses the role played by tourism in this transition, focusing on local residents’ strategies to survive in an environment that is now oriented to the conservation of nature and touristic and leisure uses. The article considers social changes as a process resulting from the cultural production of new realities. The simultaneity of the transformations is considered as elements of the past and the present are reshaped to conform a culture that is simultaneously local and global. The landscape becomes a commodity fashioning an idyllic and rural place as the ideal place for contemplation and rest. The landscape becomes a cultural product that residents and visitors produce through their practices and the new relations they establish with the territory.