Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/172802
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorBueno i Torrens, David, 1965--
dc.date.accessioned2020-12-16T13:48:57Z-
dc.date.available2020-12-16T13:48:57Z-
dc.date.issued2020-12-13-
dc.identifier.issn2014-0118-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/172802-
dc.description.abstractCada any a mitjans de desembre se celebra a Estocolm un banquet on assisteixen els membres del comitè que atorga els premis Nobel i els guardonats. El del 2000 va ser en certa manera especial, atès que se celebraven els primers premis del segle XXI. Totes les mirades estaven posades en quina tendència marcarien els premis Nobel del tombant del mil·lenni. El premi Nobel de medicina i fisiologia es va concedir a Arvid Carlsson, Paul Greengard i Eric Kandel pels treballs que havien fet sobre el cervell, concretament per haver descobert com es comuniquen les neurones mitjançant neurotransmissors. S'estrenava així el que es diu que serà el 'segle de la neurociència'. Aquestes últimes dècades s'ha produït l'eclosió de la neurociència aplicada a l'estudi del cervell humà, no només pel que fa a la seva estructura, genètica, epigenètica, bioquímica i funcionament, sinó també en relació a com una estructura física limitada és capaç de generar comportaments complexos adaptables a incomptables situacions i pensaments eteris aparentment il·limitats. Això ha quedat reflectit en diversos projectes molt ambiciosos, com el Human Connectome Project, el Human Brain Project i el Big Neuron Project, entre d'altres. Tanmateix, malgrat tots aquests projectes i avenços, o més ben dit gràcies a les dades que ens estan aportant, el cervell encara amaga molts enigmes que esperen ser resolts. I és que possiblement és l'objecte més complex de l'univers conegut. Vet aquí deu dels misteris més destacats que encara amaga el cervell.-
dc.format.extent2 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherEdició de Premsa Periòdica Ara-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://www.ara.cat/societat/10-coses-misteris-cervell-huma-neurociencia_0_2580941903.html-
dc.relation.ispartofDiari Ara, 2020, p. 6-7-
dc.rights(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2020-
dc.sourceDivulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)-
dc.subject.classificationCervell-
dc.subject.classificationNeurociències-
dc.subject.otherBrain-
dc.subject.otherNeurosciences-
dc.title10 coses que encara no sabem del cervell-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec705287-
dc.date.updated2020-12-16T13:48:58Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
705287.pdf1.5 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.