Disseny, pedagogia i transformació social: consciència i dissidència en el desenvolupament de dos projectes que problematitzen el disseny d’identitats

Abstract

[cat] L’àmbit temàtic d’aquesta tesi es construeix entorn de la capacitat de transformació del disseny. La investigació es desenvolupa basant-se en dos supòsits que parteixen de la consideració d’aquesta capacitat de transformació com un dels trets essencials del disseny i que, per la seva naturalesa singular, es diferencia de les formes de transformació pròpies d’altres camps com el de l’art, el de l’economia o el de la tecnologia. Identificar els trets propis de la naturalesa transformativa del disseny centra, doncs, l’interès vehicular d’aquesta investigació. Per a assolir aquest interès s’exploren les relacions que s’estableixen entre el disseny i la pedagogia, dues àrees de coneixement aparentment allunyades entre elles. L’aproximació a aquestes relacions s’ha dut a terme a partir de la formulació d’un qüestionament essencial que proposa debatre l’existència d’un espai compartit entre el disseny i la pedagogia que pugui ser especialment eficaç per tal d’actuar com a motor en la creació d’accions. Aquestes accions han de treballar per a una transformació que contribueixi a generar formes de vida sostenibles per a tothom. Per a respondre el qüestionament plantejat ha estat imprescindible l’elaboració d’un marc de treball que recull alhora pensament i acció. La part de pensament d’aquest marc de treball ha estat elaborada a partir de les idees d’autors principalment provinents del camp del disseny, de la pedagogia, de la filosofia i de l’antropologia. La part d’acció ha estat duta a terme a partir de la realització de dos projectes col·laboratius.