Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/178601
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorBueno i Torrens, David, 1965--
dc.date.accessioned2021-06-21T13:36:39Z-
dc.date.available2021-06-21T13:36:39Z-
dc.date.issued2021-06-19-
dc.identifier.issn2014-0118-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/178601-
dc.description.abstractFer esport moderat és una de les activitats més recomanables que hi ha. Contribueix a mantenir una bona salut cardiovascular, disminueix l'estrès i afavoreix les funcions mentals. No tothom, però, té la mateixa predisposició metabòlica per fer front a les situacions de demanda energètica de l'esport, especialment quan passem de l'esport moderat al d'alt nivell. La musculatura d'un velocista com Ussain Bolt té unes característiques que li permeten realitzar un treball muscular molt potent però de poca resistència. En canvi, la dels ultrafondistes com Kilian Jornet permet fer exercicis de molta resistència i poca potència. En el primer cas, s'utilitzen 10.000 watts de potència, però només durant 10 segons. En el segon, es fan servir com a molt 500 watts i es poden mantenir durant 30 hores seguides.Tampoc tothom respon de la mateixa manera quan s'entrena. A banda de l'estat físic general i de factors interns com la motivació, se sap que hi ha components genètics que afecten la progressió física quan se segueixen programes d'entrenament. S'han fet nombrosos estudis en situacions de competició d'alt nivell, però n'hi ha pocs que hagin analitzat persones que practiquen esport moderat. El metge Robert E. Gerszten i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Canadà, Alemanya i Àustria, han buscat quins marcadors sanguinis permeten anticipar la resposta cardiovascular de persones sedentàries quan inicien un programa d'entrenament. Tal com han publicat a la revista Nature Metabolism, han identificat 147 biomarcadors que es relacionen amb aspectes com el metabolisme dels sucres, el transport d'oxigen i el manteniment de la musculatura i dels vasos sanguinis. Segons els autors, els resultats ajuden a entendre per què no tothom respon de la mateixa manera davant l'entrenament esportiu. També poden ajudar a predir el risc de patir determinades malalties, especialment cardiovasculars, i a anticipar els beneficis de l'entrenament en la salut física.-
dc.format.extent1 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherEdició de Premsa Periòdica Ara-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://www.ara.cat/ciencia-tecnologia/analitzen-tothom-pot-mateix-kilian-jornet_1_4025826.html-
dc.relation.ispartofDiari Ara, 2021, p. 34-34-
dc.rights(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2021-
dc.sourceDivulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)-
dc.subject.classificationMarcadors bioquímics-
dc.subject.classificationExercici-
dc.subject.classificationSang-
dc.subject.otherBiochemical markers-
dc.subject.otherExercise-
dc.subject.otherBlood-
dc.titleAnalitzen si tothom pot fer el mateix que Kilian Jornet-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec712899-
dc.date.updated2021-06-21T13:36:39Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
712899.pdf11.49 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.