Etnobotànica d’Andorra: saber popular i vegetals

Abstract

[cat] Antecedents: Diferents estudis etnobotànics s'han realitzat en poblacions del Pirineu, inclòs Andorra. En aquest projecte, es busca l'ampliació i continuïtat de les dades estudiades fins ara, per tal de poder elaborar un catàleg d'etnoflora i etnofunga complet del territori. Materials i mètodes: Entre els anys 2016 i 2020 s’han realitzat 32 entrevistes a 40 informants, amb el mètode de l’entrevista etnobotànica semiestructurada, en les quals s’han identificat plantes i fongs i s’han recollit mostres d’herbari. A més, s’ha recollit informació de tres entrevistes etnogràfiques de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), d’arxius particulars i de llibres de remeis i de receptes de cuina del territori. Tota la informació s’ha classificat i analitzat mitjançant l’estadística descriptiva. Resultats: S’han recollit 2.911 reports d’ús per a 309 tàxons, amb finalitats medicinals, alimentàries o altres. El factor de consens d’informants general és 0,89 que indica que les dades recollides són força robustes i consistents. S’han recollit 584 noms populars pertanyents al 98,71% dels tàxons i han donat un índex d’etnofitonímia del 11,07% per a plantes i 2,56% per a fongs. Per altra banda, les dades dels llibres han estat 919 reports d’ús i 251 noms populars per a 157 tàxons. Finalment, s’ha analitzat la interfície entre els usos medicinals i alimentaris per a trobar-hi possibles aliments funcionals populars. Sambucus nigra L. i Thymus vulgaris L. han estat els dos tàxons més emprats. Conclusió: Les dades obtingudes mostren una persistència dels usos dels vegetals per a finalitats medicinals, culinàries i altres, tot i la pèrdua de coneixements tradicionals iniciada a mitjan segle XIX en el territori.

[eng] Background: Ethnobotanical studies have been carried out in several areas in the Pyrenees, including Andorra. Nevertheless, we are looking for the extension and continuity of the data in this study area to create a complete catalogue of the country’s ethnoflora and ethnofunga. Materials and methods: From 2016 to 2020, we performed 32 interviews to 40 informants, using the method of semi-structured ethnobotanical interview, where we identified plants and collected herbarium vouchers. Moreover, we collected information related to three ethnographic interviews from Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), private files and books of remedies and culinary recipes from the territory. All data were classified and analysed with descriptive statistics. Results: We obtained 2,911 use reports for 309 taxa with medicinal, food, and other uses. The informant consensus factor is 0.89, which indicates the robustness and consistency of the data. We collected 584 vegetal names that belong to the 98.71% of taxa and give rise to an ethnophytonymic index of 11.07% for plants and 2.56% for fungi. Differently, data kept from the books provide 919 use reports and 251 vegetal names for 157 taxa. Finally, all the data were analysed to find the taxa that have medicinal and food uses to obtain folk functional food candidates. Sambucus nigra L. and Thymus vulgaris L. were the most quoted taxa. Conclusion: Data obtained and analysed in this research show the persistence of vegetal uses in medicinal, food, and other uses even if, there is a loss of traditional knowledge in the territory since mid-nineteenth century.