Estudi espacial de la frontera del comtat de Barcelona al segle X: Els SIG com a eina metodològica virtual en arqueologia i història

Abstract

D’ençà uns quants anys enrere s’està experimentant un gran augment de l’ús de les tecnologies dins la investigació de la història i l’arqueologia, havent-se comprovat en moltes ocasions que aquest avenç pot ser molt beneficiós per a ambdues disciplines. Dins de tot el seguit de nous mètodes que s’ha anat afegint al seu dia a dia se’n destaca l’ús dels sistemes d’informació geogràfica (abreviat com a SIG), un seguit de mètodes que han encaixat molt bé a l’hora de tractar l’elevat nombre de dades que es pot arribar a gestionar, sobretot en l’àmbit de l’arqueologia. Quina és, però, la capacitat real dels SIG i les tecnologies en general a l’hora de generar nou coneixement en arqueologia i història? Amb aquesta pregunta com a punt de sortida s’ha plantejat aquest treball final de màster, el qual pretén saber fins a quin punt es pot emprar la metodologia de caire virtual com a eina de generació de nou coneixement o si, per contra, les seves prestacions són més limitades del que podrien semblar en un primer moment. Per a poder comprovar si això és cert o no s’ha volgut treballar en un context que sigui el màxim de multidisciplinari possible sempre tenint com a eix principal la història i l’arqueologia, dues disciplines que van de la mà però que difereixen força en la seva metodologia. El context que compleix aquest requisit és la xarxa defensiva del comtat de Barcelona al segle X, l’estudi del qual necessita la participació d’ambdues disciplines per a poder optar a una tasca d’investigació òptima, especialment si es tracta d’elements tan singulars com els castells i torres. La quantitat de dades que es poden arribar a generar és una altra de les raons per a aquesta tria, de manera que l’ús dels SIG es fa menester per a portar a terme un estudi espacial en condicions. Tenint clar un objectiu i un context a estudiar s’ha donat inici a aquest treball final de màster, el qual s’ha centrat a generar i analitzar un seguit d’elements fets a partir de dades obtingudes d’una llarga llista de fonts, les quals pertanyen tant a les disciplines de l’estudi del passat com a la geografia, entre d’altres. Al llarg dels diferents blocs que s’hi presenten s’ha pogut realitzar diverses línies d’investigació amb els seus objectius i mètodes específics, fent de les dades una eina de gran importància. Això ha resultat en dotze mapes, vuit gràfics i les seves conseqüents anàlisis a partir de les quals s’ha pogut obtenir un seguit de resultats que compten amb una doble funció, doncs tant sintetitzen i simbolitzen les dades ja existents com també aporten nova informació. El treball finalitza amb una visió global de tot el que ha suposat el procés de creació dels resultats obtinguts i el grau d’importància del coneixement generat, així com destacar els possibles problemes als quals s’ha enfrontat aquest projecte. A més d’això també s’hi exploren les millors maneres d’aprofitar en un futur els resultats i el coneixement obtinguts, de manera que no tan sols es sintetitza el que s’ha fet en aquest treball sinó que també es projecten les seves capacitats de cara a possibles nous projectes.