PCOS and Gut Microbiota: New Approach, New Treatment

Abstract

[eng] Polycystic ovary syndrome (PCOS) is a common endocrine-metabolic disorder with a worldwide prevalence of 5-15% of women of reproductive age. This syndrome is characterised by a chronic state of inflammation and insulin resistance (IR). The ethology of PCOS remains unclear, although studies indicate that both genetic and environmental factors contribute to it. The importance of PCOS in women’s health lies in its relationship with not only endocrine disorders (hormonal imbalances), but also metabolic disorders (IR, glucose intolerance, type II diabetes, dyslipidaemia, non-alcoholic fatty liver disease); as well as a chronic state of inflammation and even, psychiatric disorders. The pathogenesis of PCOS remains unclear, however, the latest studies relate the genesis of these mechanisms to the gut microbiota, as it seems that gut microbiota composition in patients with PCOS is significantly altered compared with healthy controls. We recognize specific bacteria associated with the microbiome of patients with PCOS vs control. Gut microbiota can change under PCOS condition, but it has also been proposed that dysbiosis of gut microbiota may be a potential pathogenic factor in the development of PCOS. In this background, it may be engaging to research on new therapies based on the modulation of the gut microbiota, focusing especially on an anti-inflammatory diet and probiotics. Regarding to the diagnosis, recent research shows that the study of metabolites could be crucial, since diagnosis by exclusion may no longer be warranted.

[cat] La síndrome de l'ovari poliquístic (SOP) és un trastorn endocrí-metabòlic comú amb una prevalença mundial del 5-15% de les dones en edat reproductiva. Aquesta síndrome es caracteritza per un estat crònic d'inflamació i resistència a la insulina (RI). L'etiologia del SOP encara no està clara, tot i que els estudis indiquen que tant els factors genètics com els ambientals hi contribueixen. La importància del SOP en la salut de les dones resideix en la seva relació no només amb trastorns endocrins (desequilibris hormonal), sinó també amb trastorns metabòlics (RI, intolerància a la glucosa, diabetis tipus II, dislipèmia, fetge gras no alcohòlic); així com un estat crònic d'inflamació i, fins i tot, trastorns psiquiàtrics. La patogènesi del SOP encara no està clara, però, els darrers estudis relacionen la gènesi d'aquests mecanismes amb la microbiota intestinal, ja que sembla que la composició de la microbiota intestinal en pacients amb SOP es troba significativament alterada en comparació amb els controls sans. Reconeixem bacteris específics associats al microbioma de pacients amb SOP vs. control. La microbiota intestinal pot canviar en condicions de SOP, però també s'ha proposat que la disbiosis d’aquesta microbiota pot ser un factor patogènic potencial en el desenvolupament del SOP. En aquest context, pot ser interessant investigar sobre noves teràpies basades en la modulació de la microbiota intestinal, centrant-se especialment en una dieta antiinflamatòria i probiòtics. Pel que fa al diagnòstic, investigacions recents demostren que l'estudi dels metabòlits podria ser crucial, ja que així podria deixar d’estar justificat el diagnòstic per exclusió.