Gustav Leonhardt segons les Variacions Goldberg: La seva evolució estilística en el seu context històric

Abstract

[cat] L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és definir l'estil i l'evolució interpretativa de Gustav Leonhardt a partir de l'anàlisi i la comparació dels seus tres enregistraments de les Variacions Goldberg (1953, 1965 i 1976). En la primera part de la tesi es contextualitza la interpretació de Leonhardt en el marc de l'Early Music Movement a partir de la revisió bibliogràfica i de la realització d'una sèrie d'entrevistes a músics que van estudiar amb ell o van pertànyer al seu entorn musical més proper (per ordre cronològic en relació als enregistraments): Lucy van Dael, Ton Koopman, Jacques Ogg, Skip Sempé, Pierre Hantaï, Siebe Henstra i Benjamin Alard. En aquestes entrevistes es va aprofundir en qüestions específiques de la interpretació de Leonhardt que han permès corroborar diversos aspectes detectats durant l'anàlisi. La segona part de la tesi, més extensa, consta de trenta-dos capítols en els quals es comparen i s'analitzen en detall els seus enregistraments de les Variacions Goldberg, prestant atenció als paràmetres del tempo, l'ornamentació i especialment a l'articulació i al fraseig. Per cada variació es concreta l'articulació i els recursos del fraseig emprats, i es proposen arguments que poden explicar la seva interpretació. A través de l'anàlisi contextualitzada d'aquests enregistraments es perfila l'estil i l'evolució interpretativa de Gustav Leonhardt al llarg de vint-i-tres anys de la seva carrera.

[eng] The principal aim of the present doctoral thesis is to define Leonhardt's performance style and its evolution based on the analysis and comparison of his three recordings of the Goldberg Variations (1953, 1965 and 1976). In the first part of the thesis, Leonhardt's performance is contextualized in Early Music Movement based on the revision of the bibliography and the interviews made to musicians that studied with him or belonged to his nearer musical environment (by chronological order in relation with the recordings): Lucy van Dael, Ton Koopman, Jacques Ogg, Skip Sempé, Pierre Hantaï, Siebe Henstra and Benjamin Alard. In these interviews it was deepened on specific questions of Leonhardt's performance that have allowed to confirm several aspects detected through the analysis. The second part of the thesis, which is more extensive, consists of thirty-two chapters in which his recordings of the Goldberg Variations are compared and analysed in detail, paying attention to the parameters of tempo, ornaments and specially articulation and phrasing. For each variation it is pinpointed the articulation and the phrasing resources used, and are proposed arguments that can explain his performance. Through the contextualized analysis of these recordings it is outlined Gustav Leonhardt's performance style and its evolution along twenty-three years of his career.